Els poetes Masdovelles de l’Arboç del Penedès

 

 

Notoris són els Masdovelles, uns dels poetes oblidats del Penedès, per haver donat dos poetes catalans, l’obra dels quals és coneguda gràcies a un cançoner elaborat el 1470 per Joan Berenguer de Masdovelles, el qual aplega gran quantitat de poesies seves i quinze del seu oncle Guillem de Masdovelles.

En Guillem de Masdovelles fou poeta al servei de Martí l’Humà i de Ferran I, fou oïdor de comptes de la Generalitat. Premiat en certamens a Tolosa i Barcelona. Les quinze poesies que té en el cançoner són datables entre 1389 i 1438. Algunes de les composicions líriques són escrites en un occità ple de catalanisme. Fou cortesà i soldat; membre del patriciat barceloní. Oncle de Joan Berenguer de Masdovelles, també poeta. Fou també soldat a Sicília durant la revolta anticatalana de 1394.

Té un poema ,Sirventès a mossèn Ramon d’Abella, que refereix les lluites de 1389 en el nord de Catalunya, quan Bernat d’Armagnac, invadeix el Principat amb l’objecte de fer valer per la força els seus suposats drets al tron del regne de Mallorca. És un poema polític, una defensa de Joan I a més d’una dura crítica dels traïdors al rei i ara partidaris del d’Armagnac.

També, Sirventès al siti de Catània, és un poema polític. Compost per ordre del duc de Montblanc, l’infant Martí, i durant el setge de Catània, un dels episodis de la revolta siciliana de 1394, violent i agressiu, ple de rancor contra els rebels.

Joan Berenguer de Masdovelles, era nebot de Guillem i germà d’un altre poeta, Pere Joan de Masdovelles. L’any 1442 heretà al primer dels esmentats. Partidari de Joan II durant les guerres civils, el monarca li va fer donació de L’Arboç del Penedès com a premi a la seva fidelitat. Els seus poemes comprenen del 1438 al 1467. En la seva obra, molt extensa, apareix com a poeta amorós i religiós. Però el sector més significatiu de la seva obra són els poemes polítics, perquè ens mostra la reacció, sovint interessada, d’un partidari de Joan II. L’obra Regne divís és desolat, perdut, la va llegir el 17 de gener de 1459 en ocasió de l’entrada de Joan II a Catalunya i de la rebuda que li va ser feta a Vilafranca, on es trobava Masdovelles. Eren presents Lluís Despuig, mestre de Montesa; Pere d’Urrea, arquebisbe de Tarragona, i Lope Ximénez de Urrea, entre altres grans personatges i partidaris de Joan II. De to pessimista, anota els mals produïts per la guerra i aconsella la pacificació del país:

Regne divís és desolat, perdut,

E no ha rei ajudat per Déu sia,

e ço ne part per mala tirania,

que lo pus fort ha sobrat o vençut.

Molts altres poemes són dedicats a Joan II, com el de Si la fe fos per los tots bé tenguda, composat el 1464. Es tracta d’un violent atac contra l’Església catalana, rebel en part contra l’autoritat reial, i contra el conestable Pere de Portugal, titulat rei de Catalunya.

Pere Joan de Masdovelles fou germà de Joan Berenguer i nebot de Guillem de Masdovelles. Es casà amb Isabel, filla de Lluís de Vilafranca, castlà de la Vila, senyor de la casa de les Pujades ( Castellví de la Marca ).

Carrer o quadra de Masdovelles:

Aquest era un carrer que existia a extramurs a Vilafranca del Penedès, durant el segle XIV I XV. Molt a prop del monestir dels franciscans o “frares menors” i part de l’actual carrer de Sant Pere i carrers perpendiculars, com el del carrer Vidal.

En aquest últim carrer hi tenia  el poeta- cavaller Guillem de Masdovelles nascut a l’Arboç del Penedès hi tenia un hospici o casa.

Ho sabem per dades com aquestes: “...pallissa derruïda que fou de Guillem de Masdovelles...” any 1414.

Les rendes que cobrava Guillem de Masdovelles eren d’horts, cases i altres honors situades  a la “quadra de Masdovelles”  des del carrer de sant Pere fins la creu de Sant Salvador.

L’Arboç del Penedès i els Masdovelles.

Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, féu donació de la vila de l’Arboç, l’any 1174, al seu fill Alfons I, esdevenint vila reial. Més tard, el rei Jaume II, l’any 1297, cedeix a l’Arboç, juntament amb Molins de Rei i Vilafranca, a Guerau de Cervelló. El rei Pere III, l’any 1366, autoritza a la vila de l’Arboç a tenir call jueu.

Els Masdovelles eren originaris de l’Arboç. Tenien possessions a Vilafranca i al Penedès. S’havien emparentat amb els castlans de Vilafranca. Tot era prou important per buscar lligams amb els Masdovelles.

Dalmau de Masdovelles és domiciliat a l’Arboç. Estava casat amb Mundina. Germà del poeta Guillem fou el pare de Pere Joan, de Joan Berenguer i d’Angelina, casada amb Guillem Gual del mas de la Riba, l’any 1435.

 

Uns capítols matrimonials amb els  Masdovelles

La vídua Caterina, del mas de la Riba, (els Monjos) ho va tenir clar. L’any 1435 casà -com a tutora que era del seu nét i usufructuària del mas- l’hereu del mas de la Riba, el seu nét, amb Angelina Masdovelles, filla de Dalmau.

Aquest casament, va produir amb els Gual del mas de la Riba un ascens social important, a partir de 1435 fins mitjans segle XVI. Durant tots aquests anys els Masdovelles i els Gual van anar junts molt sovint. Uns exemples en són la tutoria que tingué en Joan Berenguer de Masdovelles de l’Arboç del seu nebot en Joan Gual, fill de Guillem, l’any 1457 conjuntament amb Jaume Gual, mercader de Vilafranca. O  el 1490 on té lloc la creació i venda d’un censal mort, de valor 10 lliures anuals, atorgada per Francesca, viuda de Joan Gual, donzell, senyor de la casa de la Riba, Joan Gual, donzell, fill dels indicats, i Pere Fàbregues, procurador d’en Guillem Joan de Masdovelles, a favor del discret Blai Merles, prevere de Vilafranca o l’any 1499 on Guillem Joan de Masdovelles com a veguer de Vilafranca, va donar poder a Joan Gual, donzell, de la casa de la Riba, que, en nom d’ell, renunciés al càrrec de veguer davant el lloctinent general de Catalunya, o també el 1502 en què Joan Gual, donzell, procurador de Guillem Joan de Masdovelles, atorga un establiment enfitèutic, a favor de Pere Gual, pagès del mas de l’Alzina, d’una peça de terra de set quartons situada a la parròquia de Sant Jaume de Moja, al lloc anomenat “Pera Borda”.

Els capítols matrimonials d’Angelina Masdovelles i Guillem Gual es signaren dins de l’hort del monestir dels frares menors de Vilafranca (situat a prop de la quadra de Masdovelles).

En aquests capítols, Caterina, àvia de Guillem, li  concedeix tota l’heretat del mas de la Riba ( censals morts, violaris, quadres, rendes...). Guillem té disset anys.

El germà d’Angelina, Joan Berenguer de Masdovelles, cavaller de l’Arboç, com hereu de Dalmau de Masdovelles, dóna la llegítima en forma de dot, segons la voluntat del seu pare Dalmau, a la seva germana de 5.000 sous barcelonesos.

Guillem fa augment o esponsalici de 2000 sous barcelonesos.

L’ascens social, els Gual ja l’havien aconseguit a Vilafranca, gràcies amb altres enllaços matrimonials, però aquest va ser el que els col·locà directament dins la classe de la petita noblesa del Penedès i dins la política. El llinatge es tornà a escampar cap a l’Arboç i la comarca del Baix Penedès. Uns exemples en són, un Joan Gual, que l´any 1477 forma part del jurat de la universitat de l’Arboç.