diumenge, 22 de març de 2015

Els primers cantirers medievals de Vilafranca del Penedès : Els Fons




Càntir de Vilafranca del Penedés
 

Els càntirs d’oli deurien ser també conjuntament amb els d’aigua els que es van elaborar a Vilafranca en diferents anys des del segle XV. D’aquí ve el nom, segurament de la plaça de l’Oli. En algunes cases situades a prop d’aquesta plaça hi trobem càntirs o recipients fets de terrissa d’oli: una gerra d’oli tenir de tinguda de 3 cortans (1556); una gerra oliera de tinguda de dos cortans amb algun poc d’oli (1570; un canti amb alguns dos corteres d’oli/ un càntir amb dits corteres d’oli (1695;...i la plaça de l’Oli era el lloc on se’n venia.
A més hi ha normes de la universitat relacionades amb l’oli: sobre la seguretat de l’oli...Jaume Queralt i Bartomeu Balaguer, jurats de la universitat de Vilafranca amb els revenedors d’oli Antoni Carbonell i Joan Soler signen uns capítols. Entre ells es diuen: ...la facultat de vendre oli del primer de febrer fins el proper mes de juny..vendre oli bo, de bon sabor i conegut dels jurats de Vilafranca...(1585)

El cantirer Francesc Pujador era l’encarregat de cobrar la imposició o dret de l’entrada de l’oli que la universitat rebia de totes les persones que venien a vendre el seu oli o tenien botiga:
Francesc Pujador cantarer ..mes de gener..de la imposició o dret de l’entrada de l’oli que la universitat de la vila acostuma de rebre de totes les persones que entren oli en la vila tant per seu propi es com també per vendre aquest...(1630).
En el cens vilafranquí apareixen cantirers des de l’any 1600 fins el 1932 i sempre s’ha dit que el segle XVII es quan van assolir el seu punt més alt. Entre la Plaça de l’Oli, l’actual de Plaça Jaume I i el carrer Escudellers de Vilafranca tenim localitzats uns cinc forns de fer càntirs, tot i que en alguns d’aquests també es van fer altres estris, com poden ser les escudelles, sobretot al dit carrer dels escudellers, ja que allà es localitza algun o altres escudeller durant el segle XVI.

Setrill o càntir d'oli


El Vinseum disposa d’una col·lecció de càntirs que es van trobar aplegats a la volta del cor de la Capella dels Dolors. Eren càntirs negres.
La terrissa negra, resultat d’una cuita reductora, s’ha d’esmentar que Catalunya en produeix des del Neolític, amb una dedicació quasi exclusiva a l’alta Edat Mitjana. De mica en mica s’imposà l’obra oxidant. Entre els centres on es recorda que se’n feia, destaquem Peralada, Palamós, Mataró, Barcelona, la Noguera, Vilafranca del Penedès, Sant Hilari Sacalm...En l’actualitat sembla que només se’n fa a Verdú, Quart d’Onyar i Serra de Daró.
La primera familia de cantirers a Vilafranca del Penedès van ser els Fons.
Originària de Vilademàger (La Llacuna-Alt Penedès). En aquest terme hi trobem el mas Fons l’any 1504 en què hi viu el pagès Pere Fons.
Càntir d'aigua de terrissa negra

El cantirer Gabriel Fons és el primer que elabora càntirs a Vilafranca des de la primera meitat del segle XV i tenia la seva casa, hort i forn justament molt a prop de la capella dels Dolors, lloc que antigament hi havia també un altre forn públic de pa de domini del monestir de Santes Creus: Gabriel Fons cantirer té casa i hort contiguo al carrer del Vall del Castell...(1475); cases enderrocades del cantirer Gabriel Fons que foren de Rocafort (forner) i amb el seu forn...(1475); Bartomeu Salom, forner, té el forn al carrer del Vall del Castell que fou de Rocafort. Els límits són: casa de Gabriel Fons cantirer, hort del dit Fons...(1475) Pere Andreu tenia una bassa al carrer del Vall del Castell, prop del cementiri de l’església de la vila. Els límits eren: ...carrer de Serraïns (l’actual corraló Serraülls situat al costat de la capella dels Dolors), cases de Gabriel Fons cantirer i el seu hort...(1497); Jaume Ravell abans forner i ara pagès, tenia el forn al carrer Vall del Castell. Els límits eren: ... per occident la casa, hort i forn del cantirer Joan Fons...(Fill de Gabriel Fons- any 1505). La muralla de la Vila deuria estar adossada al forn i aquest forn deuria servir per altres cantirers: ...Pere Miró cantirer disposa del forn que hi treballava el cantirer Rafael Fons. (un fill de Joan Fons) Els límits són: el mur...(1580);

El primer cantirer Gabriel Fons era casat  amb Antònia. Durant la guerra civil entre Joan II i la Generalitat de Catalunya, que durà deu anys: 1462-1472, rebé de mans del representant del rei Joan II a la vila, Joan Tafalla, per haver recolzat la causa del rei Joan II, unes cases i hort situades al carrer del sant Joan de Vilafranca que pertanyien a rebels a la causa del rei.

A finals del segle XV era difunt. La seva vídua és també de Vilademàger, on el seu nebot era Joan Busquet de Torre Busqueta (Vilademàger). El fill de Gabriel fou Joan Fons, també cantirer. La muller fou Montserrat. A mitjans del segle XVI és difunt. Un altre cantirer de nom també Gabriel Fons, fill de Joan,  amb la muller Magdalena Roig, filla d’un mestre de cases (arquitecte) molt enfeinat en la Vilafranca de la meitat del segle XVI, vivia encara en cases de l’espai de la plaça del Vall del Castell. Un altre fill i germà d’aquest Gabriel, fou Rafael Fons, que l’any 1559 era ja difunt, casat amb la Paula. Varen tenir una sola filla, Elisabet que es casà aquest any amb el carnisser Nicolau Riba, que va tenir de dot una de les cases situades a la plaça de l’Oli. Un fill de l’últim Gabriel, també de nom Gabriel Fons i cantirer, es casà amb Jerònima l’any 1586.

Trobem en la documentació finalment al cantirer Francesc Fons, fill de Gabriel i Jerònima, que ja és difunt, però sabem que el noble Lluis de Masdovelles, que cobrava rendes a les cases i espais de la plaça de l’Oli i voltants, li havia arrendat el forn situat a la plaça de l’Oli i ara l’arrendava, a l’any 1643, al mestre de cases Josep Vernia, per tant cal deduir que el forn dels Fons ja no va servir per elaborar càntirs sinó per rajoles, maons o teules.
 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari