 |
| El laberint d'Horta ocupa el jardí del palau del marqués de Llupià, de Poal i d'Alfarràs a Barcelona |
Les relacions entre senyor i vassall de
l’època medieval van conduir a que els senyors cada vegada més, ampliessin el
seu patrimoni invertint les rendes que anaven acumulant. A més, els enllaços
matrimonials entre ells feia impossible que anés a parar a altres mans que no
fossin les dels mateixos familiars. Un exemple és el de la família Desvalls.
Antoni Desvalls i de Castellbell, capità
de cavalleria, contragué matrimoni l’any 1665 amb Agnés de Vergós, que aportà
6850 lliures de dot i propietats a les ciutats de Barcelona i Lleida.
Antoni Desvalls i de Vergós, el marquès
del Poal (el Pla d’Urgell) nasqué el 21 de febrer de 1666 Antoni i el seu germà
Manuel eren fills d’Antoni Desvalls i de Castellbell i d’Agnès de Vergós i de
Bellafilla. Primogènit de vuit germans, va heretat el patrimoni familiar. La
família Desvalls posseïa la senyoria del Poal i els castells de Gimenells i de
la Baells.
L’any 1685, Antoni Desvalls i Vergós, el
marquès de Poal, amb dinous anys d’edat ja era capità de l’exèrcit. En esclatar
la guerra de Successió, Antoni Desvalls es posà al servei de l’arxiduc Carles i
aconseguí posar d’Urgell, la Segarra, el Segrià, la Ribagorça i la vall de
Benasc sota l’obediència austriacista (1705)
Contribuí a la derrota dels exèrcits
borbònics que assetjaven Barcelona el maig de 1706, tallant les comunicacions
dels filipistes amb l’Aragó,i col·laborant en l’atac contra les posicions
borbòniques a l’entorn de Barcelona.
Durant els anys 1707 i 1710 acompanyà
Carles III en les seves campanyes militars per Catalunya i per Castella. L’any
1709 ja ostentava el títols de marquès del Poal i un any més tard esdevingué
membre del Reial Senat.
La seva principal missió era reunir un
gran exèrcit per poder trencat el setge de Barcelona.
Després de la capitulació del castell de
Cardona, el marquès del Poal i el seu germà Manuel s’embarcaren a Arenys de Mar
amb dos fills del primer, Manuel i Francesc, i altres familiars, en direcció a
Gènova.
Antoni, el marquès de Poal juntament amb
els seus fill i altres familiars, es dirigí a Viena. Fou rebut amb tots els honors
per l’emperador Carles VI, que li donà entrada a la cort imperial.
El patrimoni dels Desvalls d’origen medieval
Tot el seu patrimoni deriva de la
noblesa medieval catalana que hi havia al Penedès durant els segles XIII, XIV i
XV. Els béns aconseguits del cobrament de rendes feudals dels Masdovelles, els
Boixadors, els Marquet, els Vilafranca, són alguns dels que van formar part del
patrimoni dels Desvalls durant aquests anys i posteriors i que anem a comentar.
Els béns i propietats dels germans
Desvalls a Catalunya van ser confiscats per l’administració borbònica. El valor
anual que produïen les rendes del patrimoni d’Antoni Desvalls era de 13.275
lliures, 7040 de les quals eren de beneficis i la resta, de contribucions. Els
privilegis nobiliaris de la família Desvalls foren abolits per l’administració
borbònica. L’any 1715 Antoni Desvalls figurava com a exiliat de segona classe a
l’imperi, residia a Nàpols i cobrava una pensió anual de 500 florins, que
procedien de la cort austríaca.
L’any 1738, tretze anys després de
l’amnistia feta per Felip V als exiliats austriacistes, es reconegué altra
vegada el títol de marquès del Poal en la persona de Manuel Desvalls i
d’Alegre, que continuà la descendència fins ara i es fusionà, després del
retorn de l’exili austriacista a mitjan segle XVIII, amb les cases marquesats
d’Alfarràs i de LLupià.
El patrimoni dels Masdovelles.
A la tornada de l’exili els descendents
dels Desvalls, obtingueren sobretot tres herencies importants: les dels
Masdovelles, Llupià i Alfarràs, i esdevingueren d’aquesta manera una de les
cases nobiliàries més riques i poderoses de Catalunya.
Castell de Pujades (Castellví de la Marca)
El patrimoni del terme de Castellví de la Marca.
El castell de Pujades és una casa forta
situat al terme de Castellví de la Marca. Les primeres dades són de l’any 1177,
que el posseeix el noble Bertran de Pujades.
L’any 1438 Bartomeu de Pujades estava
unit en matrimoni amb Maria de Vilafranca, filla del castlà Bernat de
Vilafranca. Bernat i la seva muller van viure al castell després de la mort de
Bartomeu. Els castlans de Vilafranca van participar de les rendes d’aquest lloc
durant el segle XV.
En la documentació dels pergamins que
acull l’Arxiu Nacional de Catalunya dels Desvalls trobem molts exemples del
patrimoni d’aquest espai del Penedès que posteriorment va pertànyer als
Desvalls.
Palau del Marquès d’Alfarràs (actual col·legi
sant Ramon)
El patrimoni dels Desvalls a Vilafranca (plaça de l’Oli).
En èpoques medievals els Ferran,
mercaders de Vilafranca, vivien a la Plaça de l’Oli.
Gaspar Ferran va ser un dels més actius
en quant a –com un dels senyors del patriciat urbà- va participar en cobrament
de rendes a la vila com a procurador de la Universitat de Vilafranca, de
l’església de Santa Maria, de la Pia Almoina de Vilafranca, del cobrament del dret de bolla als mercaders
Al segle XVIII (any 1789), Joan Anton
Desvalls, Ardena, Savastida i Llupià, Marquès de Llupià i Alfarràs, amb
domicili a Barcelona, fill i hereu del noble senyor Francesc Desvalls i Alegre
permutà amb uns cantirers de Vilafranca l’espai que ocupaven, al carrer actual
del marquès d’Alfarràs per un altre situat al carreró de Serraülls situat mols
a prop. Francesc Desvalls i Alegre (el pare) va obtenir uns anys abans per
herència, la casa del mercader-cavaller Gaspar Ferran, l’actual col·legi de
Sant Ramon de Vilafranca. L’espai que va permutar corresponia a la part del
darrera del dit col·legi. A més comprà altres cases, solars o terres que
ocupaven aquest espai i poder ampliar molt més el seu Palau del Marquès
d’Alfarràs, antigament casa del mercader Gaspar Farran.
El patrimoni dels Boixadors
El Mas de Pontons
El llinatge dels Boixadors, comença al
segle XII, no es documenta al Penedès fins al segle XIV i XV, on tenen poder,
tant amb relació amb els castlans de Vilafranca com a tot el Penedès. S’uneixen
amb la branca dels Cervelló de la Llacuna o els Avinyó d’Avinyonet, els Barberà...Són
originaris de Lleida.
Bernat de Boixadors era principis del
segle XIV mercader i ciutadà de Lleida i senyor d’Alfarràs. Un dels seus néts,
l’hereu Tomàs de Boixadors fill de
Miquel de Boixadors, era senyor d’Ivars,
Alfarràs, Andaní i Pinyana l’any 1518.
Angela Avinyó, filla dels cavallers Avinyó,
fou muller del cavaller Onofre de Boixadors, senyor del mas de Pontons que li
pertanyia per herència del seu pare a principis del segle XVI.
A l’ANC hi ha un pergamí d’una venda
feta per diferents cavallers, entre ells, Benedictí d’Avinyó cavaller i senyor
de la casa de Pontons, d’un censal a favor de Joan de Masdovelles i la seva
muller Aldonsa, datada l’any 1505.
El
patrimoni a Subirats (Sant Sadurní d’Anoia).
Vilarnau (Sant Sadurni d’Anoia)
És el castell de Vilarnau que va anar a
parar a mans dels Desvalls. L’any 1313 els Vilarnau, originaris del terme d’Eramprunyà
varen ser els propietaris.
El 1323 una venda de dos masos atorgada
per Pere de Vilarnau, cavaller i senyor de la casa de Vilarnau i per la seva
muller Gueralda, a favor de Pere Mestre veí de Sant Sadurní de Subirats. Tots
dos eren masos de Berenguer Baró.
El 1416 i signat a València hem llegit
un pergamí que és una cessió atorgada per Angelina, vídua d’Arnau de Vilarnau,
i pel seu fill Bernat, habitant a València, hereu del seu pare, a favor de
Galceran de Vilarnau, habitant al castell de Vilarnau, situat al terme del
castell de Subirats. Els atorgants deixen 3000 sous perquè pugui comprar rendes
i destinar-les a l’obra del benefici instituït a la capella de santa Maria de
la casa de Vilarnau.
El patrimoni dels Marquet.
Els Marquet eren una família barcelonina
present a la ciutat de mitjan segle XI. Sembla que al segle XII eren ja gent
benestant, però fou gràcies al mar que els Marquet ja que es dedicaren al
comerç i a la navegació, van freqüentar les rutes de la Mediterrània oriental
des de la incipient expansió comercial i marítima catalana i ocuparen un lloc
important a les flotes que asseguraren la defensa de Catalunya i la seva
expansió.
Dels primers castlans de Canyelles, els
Desvalls, disposen de documentació, com per exemple la del 1324 on hi ha una
protesta efectuada per Ramon de Miret de Vilafranca procurador del cavaller
Bernat de Canyelles, contra Bernat Pujades, tutor del seu fill Berenguer sobre
l’herència de Guerau de Bellana, en relació entre altres del feu d¡Olèrdola i
les propietats de Vilafranca que eren del dit Guerau.
El patrimoni a Cubelles.
Castell de Cubelles
El 1667, Carles de Llupià de Vilanova i
d’Icart era dipositari dels títols de castlà major del castell i terme de
Cubelles i Vilanova i senyor dels castells i quadres de Cunit, Gallifa, Segur i
Rocacrespa. El castell actualment se l’anomena la casa dels marquesos
d’Alfarràs. Damunt la clau de la llinda de la porta hi ha un escut d’armes de
pedra datat del 1675, amb els símbols dels marquesos de Llupià.
El patrimoni dels castlans Vilafranca.
El llinatge Vilafranca té el seu origen
a mitjans del segle XII. El primer Vilafranca que es troba en la documentació
és l’any 1151 Pere Berenguer de Vilafranca, batlle comtal a Vilafranca. Els
familiars d’aquests van continuar com a feudataris o castlans (representants
del rei a la Vila), situats al castell de la vila per Alfons I el Cast.
Espai que ocupava el castell de Vilafranca
Els Canyelles molt probablement van
formar part de la nissaga dels Vilafranca. S’emparentaren amb altres llinatges
penedesencs com són els Montoliu,-originaris del castell de Montoliu, al Gaià-,
els Barberà -senyors de Pacs, Subirats, Castellví de la Marca, Mediona,
Cubelles, Fontrubi, la Bisbal del Penedès... -,els Pujades -ja anomenats-, els
Salbà -senyors de la Bisbal del Penedès-,els Boixadors –ja anomenats i molts
altres. Veiem per tant, que tenir béns patrimonials d’un llinatge arriben els
Desvalls a tenir els de tots que es relacionen familiarment.
En la documentació dels Desvalls hi ha
un pergamí àpoques com la atorgada per Pere Lluís de Vilafranca l’any 1423,
fill dels difunts Bernat de Vilafranca i Saurina, a favor de la seva futura
muller, Eufràsia, filla del difunt Pere Germà, llicenciat en medicina i ciutadà
de Barcelona, i Constança.
Els Desvalls, com altres nissagues
catalanes actuals, tenen el seu origen en les èpoques medievals. Eren senyors
feudals que varen recaptar diferents rendes dels seus vassalls i varen i estan
representant encara, un poder familiar o territorial escampat en diferents
llocs de les nostres terres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada