dimarts, 18 de novembre de 2014

La quadra del Gorner, els Gorner/Guarner d'origen medieval




http://www.montmajor.cat/media/directori/hospital_g.jpg Moltes són les quadres que existeixen al Penedès. Creiem que eren unes demarcacions, amb un grau de llibertat jurisdiccional respecte al terme on es troba, sigui castell termenat o jurisdicció reial. I es situava en una torre o casa forta.


Si escrivim el topònim  El Gorner en el navegador ens donaran informacions com que dues firmes productores de vins de cava, la d’Antoni Garriga i Carbó i la de Gabriel Giró i Baltà, es troben a la Quadra del Gorner, nom originari de la població de Puigdàlber.

Segons una resolució del GAP de l’any 2007, la delimitació de la Quadra del Goner, és situa entre els termes municipals de Puigdàlber, de Subirats i del Pla del Penedès.

L’enciclopèdia catalana ens diu que es situa en el terme del Pla del Penedès i que la Quadra del Gorner (O Guarner), era antiga, situada a la part SE del terme, en terreny pla i a una altitud de 222m, al peu de la carretera de Puidàlber a Cal Cartró (Subirats). La quadra del Gorner pertanyia a la canònica de Santa Maria de Solsona, segons un document de l’any 1110. L’entitat de la quadra es mantingué fins al segle XIX i, el 1842, s’anunciava així el nom del terme: “Pla, Lavid y Cuadras de Aguilera y Gorner”.

Just aquests dies el Vinseum de Vilafranca exposa un document que és un certificat de pagament del tribut cadastral d’una propietat de la Quadra del Gorner, del Corregiment Vilafranca, que data de 1719. Un document que grava els béns immobles i els seus ingredients hipotecaris. I el Vinseum ens informa dient que pel que fa a la seva localització, la Quadra del Gorner és un antic municipi ubicat entre els actuals terme de Puigdàlber i el Pla del Penedès. Aquesta ubicació és la més repetida en les informacions que llegim.

http://www.viajerosdelvino.com/banco/imagenes/z_100_masia1.jpg
Giró del Gorner
 

Els Guarner

El 1275 trobem ja aquest cognom pel Penedès. El primer era Ferrer Guarner, originari d’aquesta quadra. Ho sabem perquè es relaciona amb altres cognoms durant el segle XIV que sabem del cert que viuen a la dita Quadra del Gorner: els Olivella i els Rovira. Ferrer és propietari d’unes terres situades a la quadra de Sant Hilari (prop de La Granada).

Entre els anys 1330 al 1344 Bartomeu Guarner és rector de l’església d’Olèrdola. Ell mateix fundà un segon benefici a l’altar de Sant Miquel de l’església de Santa Maria de Vilafranca.

Sabem d’un Jaume Guarner (o Gorner) orignari del lloc de Gorner però l’any 1388 vivint a Vilafranca. En aquest any li embarguen el blat de les seves terres perquè deu rendes al rector de l’església de Santa Maria de Lavit. Maria, filla de Jaume, s’uní amb matrimoni amb un pagès de Moja l’any 1401. En aquest any encara tenia béns a la Quadra del Gorner ja que en la documentació surt com que és del Guarner i cobra rendes d’altres persones de la quadra, en aquell moment de Guillem Mestre.

Un Domingo Guarner el trobem signant documents notarials a Vilafranca com a testimoni els anys 1377 i 1390.



Pere Guarner, abaixador de draps de llana.

Pere Guarner abaixador de draps originari i propietari d’una de les masies del Gorner, és casà amb la vilafranquina Francesca i va ser  propietari a principis del segle XV d’un hort a Vilafranca situat a la riera de Llitrà. Té terres també a la quadra de Castellmós (l’actual muntanya de Sant Jaume) i a la pobla de Llobets (extramurs de Vilafranca). Conjuntament amb la seva muller venen cases que tenen al carrer de l’actual Sant Bernat de Vilafranca. Cobra diferents cens de cases situades al carrer de Sant Pere de Vilafranca durant la primera meitat del segle XV.

Pere Guarner deuria ser persona influent. Diferents persones del terme de Subirats l’anomenen procurador perquè defensi els seus beneficis en els seus noms. A més arribar a ser administrador de la Pia Almoina de Vilafranca l’any 1422.

http://1.bp.blogspot.com/-K1c4IkYOi3A/UxR8C0HnIjI/AAAAAAAACIw/ZGgKGhLN3zg/s1600/tomba+abaixador.JPG
Estris dibuixats  en la tomba d’un abaixador
 



El barber Nicolau Guarner

Familiar del Pere, probablement el seu fill, fou testimoni de molts documents notarials signats a Vilafranca. Fou prohom de la Universitat de Vilafranca durant la meitat del segle XV. Cobrava rendes de cases situades a la Vila. Vivia al carrer de la Palma (abans Pintors). Era propietaris de diferents terres situades al territori de Vilafranca.

L’any 1464 la seva muller Maria Adrover (filla d’un teixidor de Vilafranca) dictà testament. Anomena com a marmessors, apart del seu marit a dues persones que eren originaris del Gorner, però també vivien a Vilafranca: el prevere Nicolau Gerald i el pagès Pere Punyera. Vol ser enterrada al monestir dels frares menors (franciscans), una opció que només era consentida per gent de classe alta.

Nicolau es casà per segones núpcies amb Joana. En el testament d’aquesta segona muller, l’any 1487, demana ser enterrada al mateix monestir dels franciscans en el túmul on hi ha el seu marit difunt.

La Quadra del Gorner (Guaner)

En la documentació del segle XIV trobem que hi viuen per exemple Bernat Bonastre, Arnau, (1385); Pere Sati, Bernat Borràs (1386), Joan Cortes i Sala (1390) que són inculpats per ferir a un home estranger.

Algunes d’aquestes persones s’escriuen com a veïns del Pla: Guillem Sala del Pla (1386), Pere Bonastre del Pla (1386).

http://www.debodegas.com/thumb/L3VwbG9hZHMvYm9kZWdhcy8wLzAvMC8yLzUvNC84L2ZvdG9zL21hc2lhLmpwZw==/180/180/crop/             http://www.puigdalber.cat/upload/imatges/mas-codina-faaana.JPG

Mas Codina del Gorner (Puigdàlber)

En quant a la senyoria feudal: l’any 1405 la Comanda de Sant Joan de Jerusalem (els Hospitalers) hi cobra rendes segons un capbreu que guarda el fons de l’Arxiu Comarcal de Vilafranca. Entre el llistat dels pobles del Penedès hi figura per separat El Gorner, El Pla, Puigdàlber...El 1425 també la canònica de Santa Maria de Solsona continua cobrant rendes. El noble Joan d’Avinyó, senyor d’Avinyonet el 1447 demana a la reina Maria continua cobrant les rendes de la quadra del Gorner.

Tal com comentàvem al principi fins a meitat del segle XIX la quadra del Gorner va sortint en la documentació: dos exemples: La casa del mestre de Baix del Gorner fa reparacions. El propietari, Josep Giró, passa comptes amb el fuster Salvador Raurell veí de Santa Fe del Penedès de totes les obres que hi va fer (1776).

El 1849, el fuster Josep Catasús i el mestre de cases Joan Viu de Puigdàlber, reben el pagament de 1131 lliures per obres fetes a la casa del pagès Pere Batlle Bou, situada a la quadra del Gorner.

http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcT_DzUwwF-L5_bot8JdmKzwO8RV8QENSvEhMgbmGYVZQntX_xzV3g

Cap comentari:

Publica un comentari