dissabte, 16 d’agost de 2014

Els Valtanell medievals del Penedès





Església de Sant Pere i Sant Feliu (Fontrubi)


 

Torrelles de Foix és un dels municipis de l’Alt Penedès que junt amb els de Castellví, Pontons, Fontrubí i Mediona, tots ells a l’extrem septentrional de la comarca, formen un cert atraient per tothom que li agradi anar a caminar.

A més de la població de Torrelles, el terme municipal compta amb agregats com el de Les Llombardes, un conjunt de masies escampades, moltes d’elles deshabitades, properes a la carretera. Es diu que el seu nom és un antropònim que prové de “Longobard”, nom del poble germànic de la Itàlia septentrional. En un document datat el 1067 s’esmenta l’”alodio d’Esteve Lambard”.

En aquest nucli també es pot arribar a veure o visitar unes runes d’un castell, ja anomenat en aquest bloc, el de Secabecs, que els veïns l’anomenen a Cal Isaac.

El cens de Pere III, d el’any 1359 en dit fogatge hi llegim: “Fochs de sgleya e de cavaliers...Castell de Secabechs: de cavalier... 1 foch” El cavaller, senyor d’aquest castell era en Bertran Coll. Posteriorment, al segle XV el castell va pertànyer als nobles Castellvell.

Pere Valtanell

L’any 1429 Pere Valtanell amb domicili a les Llombardes, que pertanyia a la parròquia de Sant Pere de Fontrubí, viu al castell de Secabecs. Deuria ser el procurador del noble Bernat de Castellvell, i la seva feina era cobrar les rendes feudals, destinades a Bernat, ja que aquest últim no podia estar-se a un dels seus castells que posseïa. En aquest any, en Pere signa testament en el mateix lloc. Demana ser enterrat a l’església de Santa Maria de Foix. Fa diferents deixes a l’altar d’aquesta església. També a la capella de Sant Andreu de Secabecs,capelleta construïda al costat del castell, i a la de Sant Genís i de Sant Macari de Torrelles. Al seu fill, Guillem, li fa donació del mas Batlle situat a la parròquia de Santa maria de Foix. Deix 10 sous a la seva filla Maria, casada amb Arnau Queralt de Puigmoltó de Mediona. Dues filles es casaren amb habitants del terme de Vilademàger (La Llacuna). El fill Ferrer Valtanell va ser anomenat el seu hereu.

Abans d’aquesta data del 1429 trobem l’Arnau i el mateix Pere Valtanell (1359/1418) formant part dels consellers de la Universitat d’aquest terme.

Raimon de Valtanell també formava part de la Universitat de Vilademàger l’any 1413.

La importància d’aquest llinatge en aquestes contrades i a partir de la data del testament d’en Pere, deuria ser prou important que fins i tot el fet de formar part de la seva família propera o llunyana demanaven ser escrits amb el “alies” Valtanell: als anys 1447/53 el rector de l’església de Sant Sadurní situada a Subirats s’autoanomenava “Pere Montserrat alies Valtanell”, només pel fet de que la seva mare llunyanament formava part familiarment dels Valtanell.

 

Església de Santa Maria de Foix


 

El sastre Gabriel Valtanell de Barcelona i el fill Gabriel Valtanell teixidor de Vilafranca del Penedès.

La capital de l’Alt Penedès feia cridar l’atenció de la gent del voltant per molts motius: la fira internacional que es celebrava, el mercat, el fet de no pagar tants impostos, protecció...i és per això que molts habitants de les contrades intentaven entrar a formar part d’aquesta vila.

No va ser fins el segle XV que trobem documentats alguns Valtanell originàris de Foix, Fontrubí o Vilademàger (La Llacuna) vivint a Vilafranca. I ja no diem l’atracció que tenia Barcelona.

El sastre Gabriel Valtanell de Barcelona, fill de Pere Valtanell de Vilademàger i de Manceya signa testament el 1465. Vol ser enterrat a l’església de Santa Maria del Carmel de Barcelona. Fa deixes a Santa Maria del Mar. La seva filla Caterina és casada amb Gracià Amat botiguer de Barcelona. Deix 30 lliures al seu fill Bartolomé i fa hereu universal al seu fill Gabriel Valtanell, d’ofici teixidor.

Bartolomé i Gabriel van fer estada a la capital d’Alt Penedès posteriorment a la data del testament del seu pare. Bartolomé va ser hostaler. Tenia el seu hostal (els hostals eren molt nombrosos a la Vila durant el segle XV) al carrer Graupere, carrer aquest que encara guarda en algun dels seus trams el seu origen medieval.

El teixidor Gabriel practicava el seu ofici i tenia la seva vivenda al rovell de l’ou, és a dir al carrer de les Corts de Vilafranca del Penedès. Fou l’any 1468 quan comprà la casa que abans fou d’un sabater. Un fill seu, en Joan Valtanell també fou teixidor en la mateixa ciutat. Tots dos varen formar part de la Universitat de Vilafranca com a consellers.

Els cavallers Valtanell

Alguns Valtanell no van deixar, però de continuar vivint als termes d’on eren originaris a més aspiraven a més. A mitjans segle XV Joan Valtanell del terme de Font-rúbia es casà amb Violant, filla del senyor del Mas de Pontons, en Lluc d’Avinyó.

Antoni Valtanell de Vilademàger es casà amb una filla del cavaller Joan d’Espitlles, senyor del castell de la Bleda (Sant Martí Sarroca).

Tant els béns del primer, en Joan, com del segon, de l’Antoni, van anar formar part del patrimoni del llinatge dels Avinyó i dels Espitlles respectivament. A partir del segle XVI no s’hi troba el llinatge Valtanell per aquestes terres.

Potser el jurista Pere Valtanell (Baltanell) difunt l’any 1501 a València formaria part d’aquest llinatge. Fou doctor en ambdós drets, per la universitat de Bolonya el 1465. Era fill de Pere Valtanell, també notari i de Catalina Llorach. Va ocupar diferents càrrecs als anys 1467,1473 i 1476 com assessor del Justícia Civil de València. Es casà amb la Isabel Coll, que va aportà una dot prou considerable, de 8000 sous. Tot podria ser possible que l’origen seu fos del Penedès. Qui ho sap?.

 

Cap comentari:

Publica un comentari