dilluns, 25 d’agost de 2014

Els Esplugues del Penedès: polítics i lectors




 

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2f/Fernando_II_entre_dos_escudos_del_Se%C3%B1al_Real_de_Arag%C3%B3n.jpg

 

Es diu que el cognom Esplugues és originari de França. Un fill d’un Bernat Esplugues, el rei Jaume el Just el va anomenar batlle general de València o justícia major. I així consta en alguns documents de principis del segle XIV.

Un Berenguer Esplugues es diu que és originari d’una casa a Peralada, prop de Figueres i que va servir al rei Jaime I en la conquesta de València. També un Pere Esplugues, germà del Batlle General de València fou canònic de Lleida i capellà del Papa. Un altre parent d’aquests, fou jurat de València els anys 1329, 1355 i 1387 per l’estament de cavallers...No sabem si tenen alguna relació aquests Esplugues amb els documentats al Penedès, però tot podria ser probable.

Trobem ja a Vilafranca l’any 1296 Bartolomé d’Esplugues com a conseller de la Universitat.

Al segle XIV un Arnau Esplugues és rector de l’església de Santa Fe del Penedès.

 

http://www.rbkc.gov.uk/vmgallery/general/democracy/large/vm_lg_0002.jpg

El batlle de Vilafranca Ferrer Esplugues.

Des de l’any 1387 al 1390 el mercader Ferrer Esplugues fou batlle de Vilafranca del Penedès. Existeix una documentació a l’Arxiu de la Corona d’Aragó respecte d’aquests anys, de totes les multes i ordinacions que va fer durant aquesta època. Fou conseller de la Universitat des de l’any 1362 fins el 1399 entremig va ser batlle. Per tant, la relació amb la Institució medieval (Universitat) que ordenava la Vila era prou important. Va ser elegit moltes vegades per actuar en nom de la Universitat en molts afers que es decidien en consell general.

L’any 1360 el castlà de Vilafranca, Bartomeu, li ven censals que cobra al preu de 6100 sous. És a dir a partir d’aquell moment Ferrer cobrarà les rendes del castlà pel seu propi benefici. El 1380 és el principal actor en la construcció d’una capella al monestir dels frares menors de Vilafranca per la família de l’advocat Per Bramon.

Ferrer vivia en un gran edifici molt a prop del Palau Reial de Vilafranca, entre la plaça Jaume I actual i el carrer de Sant Bernat.

Ferrer era fill de Berenguer d’Esplugues també mercader i de Geraldona Mata, filla de Berenguer Mata, notari vilafranquí. Tenia tres germans en Joan, Angelina i Blanca.

Ferrer es casà amb Constança  i van tenir dos fills, en Joan i Bernat.

 

http://www.malta-map.com/maltese_islands/europe/666463/europe_malta_map_location.gif

 

El mercader Joan Esplugues.

Fill de Ferrer i Constança, en Joan Esplugues va ser mercader a més d’hostaler a Vilafranca. Fou l’hereu. El seu hostal estava en un lloc privilegiat, al carrer de la Parellada i era molt conegut, ja que fins i tot sembla que els reis quan venien al Palau Reial s’hi atansaven més d’una vegada. Per entrar a l’hostal s’havia de baixar unes escales. El capbreu de l’any 1416 que guarda l’ACA sobre el patrimoni reial que tenia Vilafranca, els censos que rebia o les rendes que cobrava el rei, es va fer a l’interior d’aquest hostal. Les persones propietaris dels béns mobles e immobles que estaven subjectes a un cens reial havien de passar-se per l’hostal i acreditar-ho. Així ens ho diu l’encapçalament del dit capbreu.

La seva muller fou Clara Pelegri, filla d’un altre hostaler  de Vilafranca, originari de l’illa de Malta (Sicilia). Molt probablement Joan va viatjar més d’una vegada cap aquesta illa. Moltes rendes que cobrava el seu pare en viu van ser cobrades per l’hereu Joan.

 


 

El notari Bernat Esplugues.

Bernat, visqué a Barcelona i fou notari i escrivà del Consell de Barcelona. Morí el 1433. Es casà amb una altra Constança i van tenir tres fills: Isabel , Joan Rafael i Joan Gabriel.

La branca d’aquest fill de Ferrer i germà de Joan va ser tota exclusivament barcelonina.

El testament de Bernat ens informa de que Bernat tenia una biblioteca molt gran. Per exemple, mana als seus marmessors que reculli els llibres que tenen algunes persones, totes elles del Penedès: en Francesc Bertran tenia un Decret, un Terenci i les Epístoles de Ciceró; no fora gens estrany que el tal Francesc, fou el cavaller i senyor del castell de Gelida. En Bartomeu Costa, un exemplar amb les Tragèdies de Sèneca; Bartomeu era veí del seu germà Joan al carrer de la Parellada. En Jaume Marc, un de les Epístoles de Sèneca; Jaume fou cavaller i senyor d’Eramprunyà, va viure a Vilafranca alguns anys ja que també va ser senyor de la població de Cunit.  En Galcerà Carbó, un Dant en italià; Galcerà fou l’any 1410 el degà de la vegueria del Penedès. En Mateu de Terrassa, un exemplar amb obres de Serví; en Mateu era vilafranquí i mestre d’obres. I Finalment en Jaume Valls al qual prestà un còdex amb les Metamorfosis d’Ovidi. Jaume fou un capellà de l’Arboç del Penedès.

L’inventari dells béns de Bernat Esplugues ens informa de que disposava de vuit albergs (cases). El més important era el situat a Barcelona que estava molt a prop de la Casa del Consell de la dita ciutat. Aquest alberg fou potser el que patís alguns danys arran del terratrèmol, que sacsejà la ciutat l’any 1448. El nucli més important dels béns d’aquesta propietat el constitueix la descripció de la seva biblioteca. Una segona casa era al Raval, a extramurs, que comptava amb cinc albergs, la casa era al carrer dels Orbs, un petit hort amb una cambra, un nou alberg al carrer de Sant Domènec, prop la carnisseria del Call i finalment, un alberg modest a Vilafranca del Penedès, la casa pairal.

Més d’un llibre són en italià. Potser el seu pare Ferrer o el germà com a mercaders són els que els hi va proporcionar: els dos còdexs ja esmentat de Dante, un exemplar de l’Eneida de Virgili, i un Dictat de rims... Altres obres, com dos manuscrits de la Divina Commedia...tot el llistat d’aquesta biblioteca i més sobre la seva persona la podeu trobar en aquesta adreça a partir d’un treball fet per Josep Antoni Iglesias Fonseca, val la pena que hi feu una ullada i veure la importància de la seva biblioteca:

 


 

El sastre Bernat Esplugues.

Ja des de l’any 1336 el sastre Bernat Esplugues de Vilafranca, germà de Ferrer Esplugues i oncle del Bernat notari fou ciutadà honrat a Vilafranca i fins els 1372 és conseller de la Universitat fins ben bé la seva mort que esdevé el 1380. Es casà amb Alamanda Guitart, filla de Guillem Guitart un dels pocs argenters que vivien a Vilafranca en aquella època. Vivia al carrer del forn dels Monjos, al carrer de Barcelona, molt a prop del carrer de la Parellada. Aquest va ser posteriorment l’hostal del seu nebot Joan Esplugues que va rebre d’herència del seu oncle.  Comprà aquest “hospici” l’any 1352.

La vídua Alamanda l’any 1381 és tutora dels fills del seu germà difunt, en Joan Guitart, també argenter. Actua venent la casa del seu germà situada al carrer de la Fruita per 55 lliures, un preu molt alt. A més s’encarregà de tornar la dot a la seva cunyada Clara de preu 45 lliures. Conjuntament amb el seu fill, un altre Joan Esplugues venen terres que pertanyien al pare i marit difunt.

Fins aquí algunes dades d’aquesta família que crec molt important del segle XIV i XV originària de Vilafranca i molt relacionada amb la política d’aquesta població com la de tot el Penedès.

L’any 1466 el veguer de Vilafranca és el cavaller i noble Gerald Esplugues el 1471 un altre cavaller de nom Bernat Esplugues conjuntament amb el cavaller Jaume Marc, fill d’aquell Pere Marc, volen cobrar d’una botiga de Vilafranca el seu cens.

Potser Mosén Gaspar Esplugues, cavaller, senyor de la Pobla de València, jurat en els anys 1587, 1588 o altres Esplugues que hi van haver durant segles posteriors a València formen part també d’aquestes Esplugues medievals penedesencs.

Cap comentari:

Publica un comentari