Dins d’un perímetre en forma de quadrilàter apareixen les parts inferiors de les muralles defensives i de les parets que pertanyien a altres dependències. El nucli residencial, amb grans sales i torres quadrades es conserven en estat acceptable. Destaca la Torre de l’Homenatge, amb la singularitat de les seves onze cares.
Els senyors feudals del castell de Claramunt, situat a l’Anoia, tenien la seva relació tant en les comarques del seu voltant com en tot Catalunya.
Entre els primers senyors figuren els cavallers de Claramunt que han donat el nom a la localitat i que segons alguns autors eren de llinatge català i que segon altres de procedència franca, els quals, durant més de tres segles, foren magnats distingits arreu.
Bernat Amat de Claramunt, difunt el 1090, fou conseller de Ramon Berenguer I i va participar en la promulgació inicial dels “Usatges” de Barcelona. Deodat Bernat de Claramunt, casat amb Ermessenda de Cardona, va fer servir el títol de vescomte de Tarragona, per els seus intents de repoblar la dita ciutat. El seu fill, Bernat Amat de Claramunt de Cardona, va accedir al títol del vescomtat de Cardona. El 1229, Guillem de Claramunt fou aliat del rei Jaume I el Conqueridor en l’expedició a Mallorca. A més rebé els delmes del castell de Montoliu, dels termes de Montornès, Altafulla i de la Nou del Gaià per part del bisbat de Tarragona. Pere de Claramunt va tenir molta influència en el desenvolupament social i econòmic de la “Catalunya Nova” durant el segle XII. El 1306, Berenguer de Claramunt va fer transferència del castell i els seus dominis a la casa Folc de Cardona. Hug Folc II, que fou l’últim vescomte i el primer comte de Cardona, en 1344, va atorgar la carta de repoblació de la Pobla de Claramunt.
Joan Ramon Folc II era aliat del rei Joan II i en la guerra entre ell i la “Generalitat” no va poder evitar la destrucció del castell de Claramunt, feta el 1463.
Els Claramunt sorgits d’aquest castell rondaven per les nostres comarques: Un altre Guillem de Claramunt posseeix rendes al terme de Terrassola i Lavit durant els anys del segle XIV. Ell mateix fou senyor feudal de l’Ordal. La seva vídua Constança, es casà amb el noble Huguet d’Avinyó, senyor de la casa Ribalta, situada al terme de Lavit. El seu testament es signà el 1348 a l’església de sant Pere de l’Ordal amb el rector Bernat Pons. El seu fill, Berenguer de Claramunt, fou senyor de santa Fe del Penedès a mitjans del segle XIV. EL 1420 Lluis de Claramunt, senyor de la Torre de Claramunt, ven el domini de la quadra de l’Ortigós, situada al terme de sant Jaume dels Domenys, al senyor feudal de Canyelles, Raimon Marquet. Sibil·lia vídua del cavaller Joan de Claramunt, senyor de Piera, té una casa al carrer del sant Esperit de Vilafranca (a l’actual de la Font) el 1434. Ella mateixa rep dels Cervelló el que li pertanyia de les rendes del castell de santa Fe del Penedès. El cavaller Gabriel de Claramunt té possessions al terme de Vilafranca durant els anys de finals de segle XV, a més va ser procurador del cavaller Arnau de Bellera, senyor de sant Vicens dels Horts. Participa com a arbitre judicial en la venda del castell dels castlans de Vilafranca. Joan Berenguer de Claramunt fou vicari de l’església de santa Maria de Vilafranca, l’any 1461. El noble Pau de Claramunt és senyor de la casa Estalella, situada al terme de Castellví de la Marca, l’any 1496. El segle XVI, els Claramunt encara són senyors del terme de santa Fe del Penedès.
Altres Claramunt del Penedès medieval, que agafaren el mateix cognom durant el segle XV, van ser: Bernat Claramunt, pagès de la Bleda; Joan Claramunt, sabater de Vilafranca; Bernat Claramunt, paraire de Vilafranca; Joan Claramunt, botiguer de Vilafranca; Antoni Claramunt, bracer de Vilafranca; Pere Joan Claramunt, pagès de Vilafranca...
Aquest castell, que donà origen a un llinatge penedesenc, es reconstruir per mitjà de prestacions personals, donatius de particulars, entre els quals destaca l’aportació del matrimoni Antoni Miquel i Balbina Mas, que el 1925 foren distingits per el rei Alfons XIII amb el títol de marquesos de la Pobla de Claramunt i també diferents subvencions oficials. El 1996 passà a mans de l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pertany al Patrimoni Històric de la Generalitat de Catalunya. Sota la protecció de la Declaració genèrica del decret de 22 d’abril de 1949, i la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. És segura la seva conservació. Tots els castells i edificis medievals haurien de tenir un mateix recorregut i/o semblant distinció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada