divendres, 26 d’agost de 2011

La Parellada medieval i els Fortuny

                           
El 1495 hi vivien  55 famílies a la Parellada:  
    disset pagesos, onze teixidors, quatre notaris,
quatre mercaders, dos hostalers, dos blanquers,
 dos barbers, dos sastres, dos forners,
 un assaonador, un apotecari, un baster, un ferrer, un cavaller i un advocat.


El carrer de la Parellada és un dels primers carrers de la Vilafranca medieval.
Al segle XIV el nom de la Parellada a Vilafranca el tenia tres carrers: la Parellada de Guillem Sapera, la de Morell i la Parellada  sense més. El primer estava situat a l’actual Rambla de sant Francesc.Guillem Sapera va ser un descendent d’un dels primers llinatges que van viure a Vilafranca des de molt abans del segle XIII. L’any 1263 és el notari de l’escrivania del batlle i del veguer. Bonanat Sapera, fill seu, va ser batlle general de Catalunya. Valentí Sapera, germà seu, va ser batlle de Vilafranca, mercaders, rectors i cavallers Sapera es troben en la documentació notarial medieval.
La segona  Parellada era la de Morell, ubicada al tram final de l’actual carrer de la Palma i la Rambla de sant Francesc. Pere Morell era barber/cirurgià. Vivia al carrer de la Cort. Va ser l’hereu del mercader Valentí Golet i cobrava les rendes de totes les cases, horts i albergs d’aquest tram de carrer.
Al segle XIV el carrer de la Parellada actual estava dividit en dos trams: un era el que anava des de la plaça de la Constitució actual (abans Cap de Creus) fins a la cruïlla del carrer de la Font. S’anomenava carrer dels Coltellers. En aquest carrer els sabaters hi tenien la seva taula (operatori) parada al carrer i atenien directament als vilatans. També Bernat Balaguer que tenia d’ofici colteller, hi venia els seus ganivets (coltells). I el segon tram era el que anava des del carrer de la Font (o de sant Esperit) fins al portal de santa Maria, el portal de la muralla, situat al costat del la caixa del Penedès.
En el tram final hi solien haver-hi els hostals. A vegades aquesta part del carrer se l’anomena en els documents la Parellada “on es tenen els hostals”. L’hostal del Rei era un dels més coneguts. El carrer Alfondec era un dels travesser a la Parellada, el podem situar a l’actual Pou de la Pina. Els mercaders que venien a la vila o tan sols hi arribaven de passada, deixaven la seva mercaderia a l’Alfondec, on hi havia un lloc per guardar-les. El Bordell situat arran de muralla en aquest indret era un bon descans pels viatgers.
Paraires, carnissers, pintors, sabaters, picapedrers, mercaders, hostalers, advocats...eren oficis que  es podien veure a la Parellada medieval. L’any 1232 es coneix ja el primer forn de pa de la vila, situat al carrer de la Parellada. Del 1495 existeix un procés per saber qui cobrava les rendes d’aquest forn, ja que va ser derruït en temps de la guerra i fou acabat d’enderrocar i reconstruït de nou: “..tota la guerra i apres de la guerra ja mes lo dit forn no ha passat de coure pans cada dia a so sabien los seus veïns ni Gual, Blancafort, Bartomeu Llopis notari, Joan Escardó teixidor...Joan Rufet, Bernat Escardó i molts altres veïns...”. El 1500 Andreu Vendrell d’Avinyonet del Penedès és el llogater del nou forn de la Parellada.
La casa Fortuny deu tenir el seu origen en una d’aquelles cases medievals. Els Fortuny vivien a Vilafranca el segle XIV i XV. Jaume Fortuny fou sastre. El seu fill Guillem posseïa terres a diferents indrets del municipi de la vila. El prevere Pere Fortuny era beneficiari de la capella de sant Jaume de la Calçada, situada a prop del monestir dels franciscans. No sabem si van viure en aquest carrer però estaven presents en la vida social, econòmica i política de la vila medieval.
L’any 1978 fou enderrocada la casa de la Maria Nin de la Parellada en el lloc on hi va haver-hi l’antiga escola Delta; ara s’ha restaurat una de les cases del mateix carrer: la casa Fortuny situada al carrer de la Parellada. Quantes coses ha vist i veurà aquest carrer, quants canvis hi ha hagut en la seva història, però que poc s’ha sap de la seva “vida”.

1 comentari:

  1. Guillem Sapera, fill de Bonanat, va tenir un feu els pobles de Gergei i Bangio Donico a Sardenya en 1325. Va morir després de 1340.
    Sergio

    ResponSuprimeix