Les institucions polítiques a Vilafranca durant el segle XIV i XV.

                                           Mas Borràs Gual (El Vendrell, segle XIV)

Les Corts catalanes, que eren les institucions supremes de l’estructura feudal, es van celebrar a Vilafranca a la sala capitular del monestir dels frares menors, al carrer de Sant Pere. En el primer Parlament o Cort de Vilafranca, que es va iniciar el 15 de febrer de l’any 1353, es decidiren les ajudes econòmiques atorgades per les ciutats i viles reials al rei Pere III el Cerimoniós, per finançar les guerres mediterrànies. També el rei va sol·licitar en aquest Parlament soldats per la vigent guerra amb Gènova. A la demanda reial Vilafranca va aportar 500 homes. Una altra Cort va ser convocada l’any 1367 per després continuar-la a Barcelona, amb motiu de la guerra entre Catalunya i Aragó. I la darrera va tenir lloc l’any 1451, per diferents temes relacionats amb els impostos reials. Aquesta Cort, s’havia traslladat des de Barcelona degut a les epidèmies de pesta que hi havia a la dita ciutat.

Durant les Corts que es varen celebrar a diferents llocs del Principat al segle XIV i XV Vilafranca va estar sempre representada com a braç de la Universitat reial, sent els síndics o representants de la nostra Vila en aquestes Corts, sobretot, notaris. Anomenarem a Gaspar Maimó i a Vidal Bartomeu com a exemples destacats. El primer va ser notari a la casa reial a principis del segle XV i el segon va formar-ne part en temps de la guerra civil cap a mitjans d’aquest mateix segle.

Els reis de Catalunya van ser presents moltes vegades a la nostra Vila no només quan es proclamaren Corts, sinó també en altres ocasions. Així, per exemple el rei Jaume II l’any 1316 signava documents reials des de la nostra Vila o el rei Pere III l’any 1347 féu una crida, també des de Vilafranca, perquè tothom pogués prendre les armes i acompanyar-lo contra Jaume de Mallorca, que s’havia revoltat al Rosselló. El rei Joan I va passar moltes temporades a Vilafranca, dient que li anava molt bé per la seva salut i a l’església de Santa Maria se li van celebrar funerals l’any 1396. Passà per la Vila també el rei Martí l’Humà, Alfons V, la reina Maria, Joan II i la reina Joana, pels disturbis de la guerra civil del segle XV.

Vilafranca era Vila reial i incorporada al comtat de Barcelona l’any 1300. Va ser per aquest motiu que el rei Alfons III, l’any 1328, autoritzà a través d’un privilegi a la Universitat de la Vila a organitzar-se, deixant a mans del propi govern municipal la manera de fer-ho.

Els espais de trobada de la Universitat eren la sala capitular dels frares menors i el Palau Reial, situat a on és actualment el Museu de Vi, anomenada la casa del monestir de Santes Creus, ja que a partir de l’any 1308 el dit monestir el comprà i va ser el lloc on també s’hi instal·lava el cobrador de les rendes del dit monestir. Un altre dels espais de trobada era l’església de Santa Maria. A vegades els llocs de reunió eren davant del castell dels castlans o enfront de la casa d’un notari o d’un cavaller de la Vila, i fins i tot  sota d’uns ametllers: a la veïna població de Sant Cugat Sesgarrigues es convocà una host veïnal l’any 1368. Aquesta host era per la creació d’exèrcits municipals formats per cavallers de Vilafranca i cavallers de Sant Cugat que anaren a defensar el castell de Montsoriu.

En aquests anys, Jaume II tractà de centralitzar les vegueries (1303) col·locant-les sota quatre supravegueries (Barcelona, Girona, Lleida i Tortosa), innovació no reeixida. Després de 1318 quedà pràcticament dibuixat el mapa que, amb poques variants, mantingué fins a la supressió del sistema el 1716. Era una divisió a diferents nivells: hi havien les vegueries regides per veguers, Vilafranca i el Penedès, Tortosa i la Ribera d’Ebre i Agramunt ho foren a partir de l’any 1413; les vegueries regides habitualment per un sots-veguer pel fet de ser-ne titular el veguer d’una altra vegueria des de 1321 fins a 1354; i les sots-vegueries, enteses com espais regits per un sots-veguer dependent, de diferents maneres, d’una vegueria. És el cas d’Igualada que depenia de la de Vilafranca  des de 1396.

El règim de funcionament de cada comunitat urbana depenia dels privilegis de que gaudien, de les ordenacions que s’havien de promulgar i dels usos i costums locals. La concessió de regiment als habitants dels diversos temes corresponia al rei en les poblacions reial, i al senyor en terres de nobles.

Molts són els privilegis que rep la Vila durant el segle XIV i XV per part dels reis i que la Universitat havia de fer complir. La majoria d’aquests estan copiats en el Llibre verd de Vilafranca que està dipositat a l’Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca, i  fan pensar en l’evolució cap a l’alça demogràfica de la Vila i en una complexitat progressiva de l’organització de la vida municipal. Entre els privilegis destaquem: aquell en què el rei eximeix a tots els habitants de la Vila de serveis militars i altres tributs (1312); el privilegi de l’any 1328 en què el rei Alfons el Benigne atorga a la Universitat de Vilafranca la facultat d’establir ordenacions procedents de l’autoritat superior; el de Pere III, datat a Saragossa mitjançant el qual la vegueria de Vilafranca havia de formar part de la corona reial (1356); l’exempció del dret de cena, tribut que obligava a albergar a la Vila al rei o al seu seguici (1358); la regulació del rei Joan I per organitzar el règim municipal (1390); la potestat concedida a la Universitat per poder cobrar tributs (1395); la possibilitat de fer mercat el dissabte atorgat pel rei Martí I (1401); finalment destacarem el privilegi del rei Ferran el Catòlic, confirmant la incorporació de Vilafranca a la Corona Reial, feta pel rei Pere III (1492).
JosepBosch Planas