Els Castlans del segle XIV i els governs de les localitats

    

Mas Borràs del segle XIV (El Vendrell)

Els castlans, durant els segles XIV i XV, ampliaren, el seu prestigi i poder: la relació amb els cavallers Desplà de Barcelona, els catapultà cap a la gran ciutat. Igualment, el contacte amb els cavallers Febrer, que vingueren a la comarca  amb la reina Violant, els feu mereixedors d’obtenir beneficis econòmics i una potestat fora de l’àmbit exclusivament local. El testament del cavaller Pere Febrer (1407) és una mostra del que estem dient, la relació d’aquest Febrer, amb els comtes de Pallars i les deixes que fa a castlans de la Vila i altres familiars són motius per entendre, que a partir d’aquest moment, els Vilafranca i els seus familiars posteriors estenien la seva xarxa. Tot i així, no trencaren del tot els lligams amb Vilafranca. Anomenarem per exemple que, tres castlans Vilafranca, foren veguers al segle XIV, tot i que tenien possessions de cases i horts a diferents carrers de Barcelona (carrer Ample i Copons, 1362) o formaven part dels representants del braç de cavallers a les Corts de Montsó (1362).

Els matrimonis amb homes o dones dels llinatges dels Avinyó, Barberà, Boixadors, Cervelló o Salbà, els emparentà, i els feu també dignes de formar part del patrimoni d’aquestes famílies els tinguessin a Vilafranca o en altres indrets.

Sabem que abans del segle XIII, els governs de les localitats competien als castlans, al veguer i el batlle, tots oficials públics que representaven al poder reial en el municipi. Els veguers i els batlles eren anomenats pel rei en tot moment. A partir d’aquest segle XIII, la Universitat, tindrà mola importància. En aquest antic Ajuntament, l’oligarquia o l’élite directiva del govern de la ciutat anava a càrrec dels probi homines. En el cas de Vilafranca, eren les mateixes persones que s’havien apropiat dels alous francs en els anys anteriors de la Vila i voltants. Eren vilafranquins que tenien accés a càrrecs municipals. Controlaven i es beneficiaven de manera directa dels ressorts del poder municipal i s’asseguraven la seva pròpia continuïtat. La majoria formaven part de la mà major. Els funcionaris oficials i els municipals, així com els batlles i els veguers, pertanyien a unes famílies concretes, a uns mateixos llinatges. L’organització de les mans per part del rei, a finals del XIV, va voler repartir més el poder, però no va reeixir. La formació d’aquests grups dirigents va portar cap al naixement de la burgesia, que ja veiem escrita en els documents notarials de la Vila als anys finals del segle XV i XVI, valguin com exemples els de: Francesc Babau, burgès de Vilafranca (1499), Rafael Pellisser, burgès (1499), Joan Pellisser, burgès (1498) i Gaspar Pellisser, burgès (1536). Tots aquests càrrecs, durant els anys dels segles XIII al XV, anaven passant a membres de les mateixes famílies que els havien exercit anteriorment. El feu dels forns, el de l’escrivania i el dret de decisió de causes civils o judicials passaren a ser controlats per aquestes famílies poderoses, que ampliaren durant els segles XIV i XV les seves xarxes. Aquestes, eren cada vegada més àmplies.