dimecres, 18 de novembre del 2026

La batllia de Saumell de Vilademàger (La Llacuna) l'any 1405


El terme Salmell, sovint escrit Saumell, fa referència principalment a un llinatge històric i a diverses figures destacades vinculades al municipi de la Llacuna (a la comarca de l’Anoia), ja que no consta cap topònim oficial ni masia catalogada amb aquest nom exacte.

La Llacuna està situada al límit amb l’Alt Penedès (fent frontera amb municipis com Mediona). En època medieval el tenim situat a la vegueria del Penedès.

L’any 1405, la documentació notarial relativa a la batllia de Saumell de Vilademàger ofereix un testimoni de gran interès per conèixer l’organització del domini senyorial, les formes de dependència pagesa i les obligacions econòmiques i personals dels habitants del terme del castell de Vilademàger.

Els documents notarials, recullen diverses declaracions efectuades davant el notari Joan de Gostemps, en presència de testimonis, per part de pagesos que reconeixen la seva condició jurídica de homines proprii, solidi et afocati del comanador i de la seva comanda.

Aquestes declaracions permeten identificar diverses explotacions agràries, els seus límits territorials, les relacions de veïnatge i les prestacions que els titulars havien de satisfer anualment a la institució senyorial. El conjunt constitueix una font valuosa per reconstruir la geografia agrària i les relacions socials del territori a començament del segle XV.

El reconeixement de dependència senyorial: el mas del Coll

El dijous 27 d’agost de 1405, davant el notari Joan de Gostemps i dels testimonis Pere Saumell i Bernat Cassanella, es presentà a la casa del comanador de Sant Joan de Jerusalem a Sant Valentí de les Cabanyes, Jaume Maslanduch, habitant del terme del castell de Vilademàger (La Llacuna).

Després de prestar jurament sobre els quatre Evangelis, declarà que era home propi, soliu i afocat del venerable comanador i de la seva comanda. Reconeixia, igualment, tenir i posseir, sota el domini i alou d'aquesta institució, el mas anomenat del Coll, amb totes les terres, honors i possessions que li pertanyien.

La delimitació de l'explotació permet situar-la entre les propietats del mas de Pollina, el mas d'en Pontons i el mas de Guayta.

Per aquesta tinença, Jaume Maslanduch estava obligat a satisfer anualment tres quarteres de forment, de bona qualitat i segons la mesura de Vilafranca, per la festa de Santa Maria d'agost. També havia de lliurar vint diners per Nadal. A aquestes prestacions s'hi afegien determinades obligacions de treball, concretades en el triginium, la batuda i la jova, d'acord amb els usos establerts.

El document esmenta expressament un document d'establiment anterior, datat el 22 de desembre de 1308, mitjançant el qual el comanador Garcia de Vuaysen havia fet establiment a favor de Pere Maslanduch. Aquest document, tancat pel notari públic de Vilafranca Berenguer Alegret, constitueix un antecedent fonamental per entendre la continuïtat de la tinença i la transmissió de les obligacions senyorials al llarg del temps.

El mas de Çalena i les possessions de Pere Marimon

El mateix dijous 27 d'agost de 1405, Pere Marimon, del terme de Vilademàger, comparegué també davant el notari Joan de Gostemps, a la casa de Sant Valentí.

Mitjançant jurament sobre els quatre Evangelis, reconegué ser home propi, soliu i afocat del comanador i de la seva comanda, en virtut de la tinença del mas de Çalena, amb les terres, honors i possessions que en depenien.

La documentació descriu diverses peces de terra vinculades a aquesta explotació. Entre els confrontants hi apareixen possessions de Ramon Berenguer d'Espitlles, de Pons de Cortei i d'Arnau de Sant Martí. També s'esmenten altres terres que afrontaven amb possessions del mateix Ramon Berenguer d'Espitlles i de Pons de Cortei.

Pel que fa a les prestacions senyorials, Pere Marimon havia de lliurar dues quarteres de forment, segons la mesura de Vilafranca, per la festa de Santa Maria d'agost, així com una gallina cada any per Nadal. També estava obligat a complir les prestacions de treball corresponents al triginium, la batuda i la jova, d'acord amb els costums vigents.

Aquest testimoni és especialment interessant perquè documenta la presència del noble Ramon Berenguer de la casa d'Espitlles (Santa Margarida) com a propietari d'alous confrontants amb terres sotmeses al domini de la comanda. Aquesta circumstància permet observar la coexistència de diferents titularitats senyorials dins un mateix espai rural.

El mas de Saumell: Pere Saumell i l’organització de les terres

El dijous 3 de setembre de 1405, Pere Saumell, del lloc de Saumell, dins el terme de Vilademàger, declarà davant Joan de Gostemps que era home propi, soliu i afocat del comanador i de la seva comanda, per raó del mas que posseïa al mateix lloc.

Entre els seus confrontants s'esmenten les terres de Bernat de Cassanella, l'alou de l’església de  Santa Maria de Natzaret de la Llacuna i el camí que anava de les Llambardes (terme de Torrelles de Foix) a Sant Joan de Codines.

Una de les peces identificades és la terra anomenada la Barquera, on se sembraven quatre punyerons d'ordi i on es trobava establert el mas. Aquesta peça afrontava amb altres terres del comanador i amb possessions de Bernat Cassanella. Per aquesta terra i pel mas, Pere Saumell havia de satisfer una quartera d'ordi, segons la mesura de Vilafranca, per la festivitat de sant Pere i sant Feliu.

La relació de possessions continua amb la descripció de diverses parcel·les:

-        L’hort del mas, que afrontava per tots els costats amb honors de Bernat Cassanella. Per aquesta peça, Pere Saumell havia de pagar quatre sous barcelonesos cada any per Nadal.

-        El farraginal de l’Almell, confrontant amb possessions de Bernat Cassanella i subjecte a prestació de la quarta part de la collita.

-        La peça de l’Aigüeta, que limitava amb una altra terra del mateix titular, amb propietats de Guillem Roig de Volta i amb terres de Bernat Cassanella, també subjecta a l'agrari de quarta.

-        La Parellada, situada al costat del camí que anava de Pontons a Sant Joan de Codines, confrontant amb terres de Bernat Cassanella i honors de Baltà.

-        Una altra peça de terra anomenada igualment la Parellada, que afrontava amb el camí general de Pontons, amb Bernat Cassanella, amb honors de Baltà i amb possessions de Pere Cornei de Baltà.

-        La Sort del Roure d’en Cervelló, que confrontava amb una peça de la Barquera i amb terres de Bernat Cassanella, també sotmesa a la prestació de la quarta part.

A més de les prestacions en espècie i diners, Pere Saumell havia de complir les obligacions de treball consistents en el triginium, la jova i la batuda, segons els usos de la contrada.

La descripció documental és especialment significativa perquè permet reconstruir un paisatge agrari format per terres de conreu, horts, farraginals i parcel·les sotmeses a diferents règims de prestació. Igualment, mostra la importància dels camins locals com a elements de delimitació i articulació del territori.

El mas de l’Almell: Bernat Cassanella.

En un altre document del mateix conjunt documental, Bernat Cassanella, del lloc de Saumell, reconegué la seva condició d'home propi, soliu i afocat del comanador i de la seva comanda per raó del mas de l'Almell.

El mas comprenia diverses terres, honors i possessions que el declarant posseïa sota el domini senyorial. La delimitació territorial el situa en relació amb el mas de Pere Saumell, amb una peça de terra del mateix Pere i amb el seu verger.

Una de les peces més destacades era una barqueria on se sembraven quatre punyerons d'ordi. Aquesta terra afrontava amb altres honors del comanador i estava subjecta al lliurament anual de dues quarteres d'ordi, de bona qualitat i segons la mesura de Vilafranca, per la festa de sant Pere i sant Feliu.

El document descriu, a continuació, diverses parcel·les que formaven part de l'explotació:

  • El camp de la Cervera, situat entre la castlania, el camí que anava cap a les Estaulades, la barqueria i un carrer que comunicava la porta del corral amb Sant Joan de les Conies.
  • El Roure Collers, que afrontava amb un altre honor del declarant, amb l'alou de Santes Creus, amb la via de les Estaulades i amb terres de Pere Saumell.
  • El Camp del Mort, format per dues peces contigües d'hort, que limitaven amb l'hort de Pere Saumell, amb honors del mateix Bernat, amb l'alou de Santes Creus, amb un ferreginal i amb el carrer de la Font i el camí de la Lambarda a Sant Joan de les Conies.
  • Una altra peça que afrontava amb un ferreginal de Pere Saumell, amb terres de Santes Creus, amb un hort del mateix Pere, amb la via de la Font i amb les cases del declarant.
  • La Pareyada, que limitava amb altres possessions del titular, amb terres de Pere Saumell i amb el camí de la Lambarda.
  • Una segona peça també anomenada la Parellada, que confrontava amb terres de Pere Saumell i amb el mateix camí.

Aquest conjunt de confrontacions mostra una estreta proximitat territorial entre els masos de Bernat Cassanella i Pere Saumell, amb parcel·les intercalades i una xarxa de camins, carrers i elements de delimitació que permeten identificar una ocupació agrària intensiva i articulada.

Bernat Cassanella també estava obligat a prestar el triginium, la jova i la batuda, com els altres titulars de masos sotmesos al mateix règim senyorial.

El mas de Pollina: Simon Estalella

El divendres 4 de setembre de 1405, Simon Estalella, del lloc de Pollina, comparegué a la casa de Sant Joan davant el notari Joan de Gostemps.

Després de jurar sobre els quatre Evangelis, declarà que era home propi, soliu i afocat del venerable comanador i de la seva comanda per raó del mas de Pollina, amb totes les terres, honors i possessions que li pertanyien.

El document situa aquest mas entre les possessions del mas d'Agers i les del mas d'en Maslanduch. També s'hi identifica una gran peça de terra anomenada el Clot de Pollina, vinculada al mas, i es fa referència al camí que, des de la Llacuna, anava cap al mas de Solanes i Montagut.

Les prestacions anuals que Simon Estalella havia de satisfer al comanador consistien en quatre quarteres de forment, de bona qualitat i segons la mesura de Vilafranca, per la festa de Santa Maria d'agost, així com una parella de gallines per Nadal.

Com en els altres casos, també estava obligat a complir les prestacions de treball del triginium, la batuda i la jova, segons els usos establerts.

El domini senyorial, economia agrària i l’organització territorial

La documentació de 1405 permet extreure diverses consideracions sobre l'estructura socioeconòmica del terme del castell de Vilademàger.

En primer lloc, destaca la persistència de les formes de dependència personal expressades mitjançant les fórmules homo proprius, solidus et afocatus. Aquestes expressions identifiquen una situació jurídica de vinculació dels pagesos al senyor i al seu domini. No es tracta únicament d'una relació de caràcter econòmic, sinó també d'una dependència personal reconeguda formalment mitjançant jurament.

En segon lloc, les prestacions documentades mostren una economia senyorial diversificada. Els censos es pagaven principalment en cereals, especialment forment i ordi, però també en diners i en productes ramaders, com les gallines. Aquestes prestacions es vinculaven a dates concretes del calendari litúrgic, especialment Santa Maria d'agost, Nadal i la festivitat de sant Pere i sant Feliu.

En tercer lloc, cal destacar les obligacions de treball, expressades mitjançant els termes triginium, jova i batuda. Aquestes prestacions representaven una càrrega addicional a les rendes en espècie i en metàl·lic i evidencien la pervivència de formes de treball obligatori vinculades al domini senyorial.

Un altre aspecte fonamental és la presència de prestacions agràries proporcionals, com l'agrari de quarta, que gravava determinades parcel·les amb una quarta part de la producció. Aquest sistema permetia al senyor participar directament en els rendiments de l'activitat agrícola.

Finalment, la descripció minuciosa de les afrontacions ofereix una informació excepcional sobre l'organització del paisatge rural. Els masos, els horts, les barqueres, els farraginals, els camps i les parellades apareixen integrats en un entramat de propietats i camins compartits. La reiterada presència de Bernat Cassanella i Pere Saumell com a confrontants posa de manifest la proximitat física de les seves explotacions i la interrelació entre els diferents espais de conreu.

També és especialment significativa la presència de Ramon Berenguer d'Espitlles, titular d'alous confrontants amb possessions de la comanda, fet que permet constatar la coexistència de diversos dominis patrimonials dins el terme de Vilademàger.

Conclusions

Aquest document notarial de 1405 constitueix una font de primer ordre per conèixer l'organització del domini senyorial i l'estructura agrària del terme del castell de Vilademàger a començament del segle XV.

Les declaracions de Jaume Maslanduch, Pere Marimon, Pere Saumell, Bernat Cassanella i Simon Estalella evidencien la continuïtat d'un sistema de dependència pagesa basat en el reconeixement de la condició d'homes propis, solius i afocats del comanador i de la seva comanda de Sant Joan de Jerusalem de l’Hospital.

Al mateix temps, les prestacions en cereals, diners i animals, juntament amb les obligacions de treball i els agraris proporcionals, permeten aproximar-se al funcionament econòmic del domini i a les càrregues que gravaven les explotacions pageses.

La identificació dels masos, les peces de terra i els seus confrontants aporta, a més, una informació territorial de gran valor per reconstruir la geografia històrica de Saumell, Pollina i els espais rurals pròxims a Vilademàger. La documentació mostra un paisatge agrari complex, format per explotacions interrelacionades i sotmeses a diferents formes de renda i jurisdicció.

En definitiva, aquests registres no solament documenten les obligacions jurídiques i econòmiques dels pagesos envers la comanda, sinó que també permeten comprendre la configuració social, patrimonial i territorial d'una comunitat rural medieval, en què el domini senyorial, les explotacions pageses i els alous de diferents titulars coexistien dins un mateix espai.