El terme Salmell,
sovint escrit Saumell, fa referència principalment a un llinatge històric i a
diverses figures destacades vinculades al municipi de la Llacuna (a la comarca
de l’Anoia), ja que no consta cap topònim oficial ni masia catalogada amb
aquest nom exacte.
La Llacuna està
situada al límit amb l’Alt Penedès (fent frontera amb municipis com Mediona).
En època medieval el tenim situat a la vegueria del Penedès.
L’any 1405, la documentació notarial relativa a la batllia de Saumell de Vilademàger
ofereix un testimoni de gran interès per conèixer l’organització del domini
senyorial, les formes de dependència pagesa i les obligacions econòmiques i
personals dels habitants del terme del castell de Vilademàger.
Els documents notarials, recullen diverses declaracions efectuades davant
el notari Joan de Gostemps, en presència de testimonis, per part de pagesos que
reconeixen la seva condició jurídica de homines proprii, solidi et afocati
del comanador i de la seva comanda.
Aquestes declaracions permeten identificar diverses explotacions agràries, els seus límits territorials, les relacions de veïnatge i les prestacions que els titulars havien de satisfer anualment a la institució senyorial. El conjunt constitueix una font valuosa per reconstruir la geografia agrària i les relacions socials del territori a començament del segle XV.
El reconeixement de dependència senyorial: el mas del Coll
El dijous 27 d’agost de 1405, davant el notari Joan de Gostemps i dels
testimonis Pere Saumell i Bernat Cassanella, es presentà a la casa del
comanador de Sant Joan de Jerusalem a Sant Valentí de les Cabanyes, Jaume
Maslanduch, habitant del terme del castell de Vilademàger (La Llacuna).
Després de prestar jurament sobre els quatre Evangelis, declarà que era
home propi, soliu i afocat del venerable comanador i de la seva comanda.
Reconeixia, igualment, tenir i posseir, sota el domini i alou d'aquesta
institució, el mas anomenat del Coll, amb totes les terres, honors i
possessions que li pertanyien.
La delimitació de l'explotació permet situar-la entre les propietats del
mas de Pollina, el mas d'en Pontons i el mas de Guayta.
Per aquesta tinença, Jaume Maslanduch estava obligat a satisfer anualment
tres quarteres de forment, de bona qualitat i segons la mesura de Vilafranca,
per la festa de Santa Maria d'agost. També havia de lliurar vint diners per
Nadal. A aquestes prestacions s'hi afegien determinades obligacions de treball,
concretades en el triginium, la batuda i la jova, d'acord amb els usos
establerts.
El document esmenta expressament un document d'establiment anterior, datat
el 22 de desembre de 1308, mitjançant el qual el comanador Garcia de Vuaysen
havia fet establiment a favor de Pere Maslanduch. Aquest document, tancat pel
notari públic de Vilafranca Berenguer Alegret, constitueix un antecedent
fonamental per entendre la continuïtat de la tinença i la transmissió de les
obligacions senyorials al llarg del temps.
El mas de Çalena i les
possessions de Pere Marimon
El mateix dijous 27 d'agost de 1405, Pere Marimon, del terme de
Vilademàger, comparegué també davant el notari Joan de Gostemps, a la casa de
Sant Valentí.
Mitjançant jurament sobre els quatre Evangelis, reconegué ser home propi,
soliu i afocat del comanador i de la seva comanda, en virtut de la tinença del
mas de Çalena, amb les terres, honors i possessions que en depenien.
La documentació descriu diverses peces de terra vinculades a aquesta
explotació. Entre els confrontants hi apareixen possessions de Ramon Berenguer
d'Espitlles, de Pons de Cortei i d'Arnau de Sant Martí. També s'esmenten altres
terres que afrontaven amb possessions del mateix Ramon Berenguer d'Espitlles i
de Pons de Cortei.
Pel que fa a les prestacions senyorials, Pere Marimon havia de lliurar dues
quarteres de forment, segons la mesura de Vilafranca, per la festa de Santa
Maria d'agost, així com una gallina cada any per Nadal. També estava obligat a
complir les prestacions de treball corresponents al triginium, la batuda
i la jova, d'acord amb els costums vigents.
Aquest testimoni és especialment interessant perquè documenta la presència
del noble Ramon Berenguer de la casa d'Espitlles (Santa Margarida) com a
propietari d'alous confrontants amb terres sotmeses al domini de la comanda.
Aquesta circumstància permet observar la coexistència de diferents titularitats
senyorials dins un mateix espai rural.
El mas de Saumell: Pere
Saumell i l’organització de les terres
El dijous 3 de setembre de 1405, Pere Saumell, del lloc de Saumell, dins el
terme de Vilademàger, declarà davant Joan de Gostemps que era home propi, soliu
i afocat del comanador i de la seva comanda, per raó del mas que posseïa al
mateix lloc.
Entre els seus confrontants s'esmenten les terres de Bernat de Cassanella,
l'alou de l’església de Santa Maria de
Natzaret de la Llacuna i el camí que anava de les Llambardes (terme de
Torrelles de Foix) a Sant Joan de Codines.
La relació de possessions continua amb la descripció de diverses
parcel·les:
-
L’hort del mas, que afrontava per tots
els costats amb honors de Bernat Cassanella. Per aquesta peça, Pere Saumell
havia de pagar quatre sous barcelonesos cada any per Nadal.
-
El farraginal de l’Almell, confrontant amb
possessions de Bernat Cassanella i subjecte a prestació de la quarta part de la
collita.
-
La peça de l’Aigüeta, que limitava amb una
altra terra del mateix titular, amb propietats de Guillem Roig de Volta i amb
terres de Bernat Cassanella, també subjecta a l'agrari de quarta.
-
La Parellada, situada al costat del
camí que anava de Pontons a Sant Joan de Codines, confrontant amb terres de
Bernat Cassanella i honors de Baltà.
-
Una altra peça de terra anomenada igualment la Parellada, que afrontava amb el camí general de Pontons, amb
Bernat Cassanella, amb honors de Baltà i amb possessions de Pere Cornei de
Baltà.
-
La Sort del Roure d’en
Cervelló, que confrontava amb una
peça de la Barquera i amb terres de Bernat Cassanella, també sotmesa a la
prestació de la quarta part.
A més de les prestacions en espècie i diners, Pere Saumell havia de complir
les obligacions de treball consistents en el triginium, la jova i la
batuda, segons els usos de la contrada.
La descripció documental és especialment significativa perquè permet
reconstruir un paisatge agrari format per terres de conreu, horts, farraginals
i parcel·les sotmeses a diferents règims de prestació. Igualment, mostra la
importància dels camins locals com a elements de delimitació i articulació del
territori.
El mas de l’Almell:
Bernat Cassanella.
En un altre document del mateix conjunt documental, Bernat Cassanella, del
lloc de Saumell, reconegué la seva condició d'home propi, soliu i afocat del
comanador i de la seva comanda per raó del mas de l'Almell.
El mas comprenia diverses terres, honors i possessions que el declarant
posseïa sota el domini senyorial. La delimitació territorial el situa en
relació amb el mas de Pere Saumell, amb una peça de terra del mateix Pere i amb
el seu verger.
Una de les peces més destacades era una barqueria on se sembraven quatre
punyerons d'ordi. Aquesta terra afrontava amb altres honors del comanador i
estava subjecta al lliurament anual de dues quarteres d'ordi, de bona qualitat
i segons la mesura de Vilafranca, per la festa de sant Pere i sant Feliu.
El document descriu, a continuació, diverses parcel·les que formaven part
de l'explotació:
- El camp de la
Cervera, situat entre la castlania, el camí que anava cap a les Estaulades,
la barqueria i un carrer que comunicava la porta del corral amb Sant Joan
de les Conies.
- El Roure Collers, que afrontava amb
un altre honor del declarant, amb l'alou de Santes Creus, amb la via de
les Estaulades i amb terres de Pere Saumell.
- El Camp del Mort, format per dues
peces contigües d'hort, que limitaven amb l'hort de Pere Saumell, amb
honors del mateix Bernat, amb l'alou de Santes Creus, amb un ferreginal i
amb el carrer de la Font i el camí de la Lambarda a Sant Joan de les
Conies.
- Una altra peça que
afrontava amb un ferreginal de Pere Saumell, amb terres de Santes Creus,
amb un hort del mateix Pere, amb la via de la Font i amb les cases del
declarant.
- La Pareyada, que limitava amb
altres possessions del titular, amb terres de Pere Saumell i amb el camí
de la Lambarda.
- Una segona peça
també anomenada la Parellada, que confrontava amb terres de Pere
Saumell i amb el mateix camí.
Aquest conjunt de confrontacions mostra una estreta proximitat territorial
entre els masos de Bernat Cassanella i Pere Saumell, amb parcel·les
intercalades i una xarxa de camins, carrers i elements de delimitació que
permeten identificar una ocupació agrària intensiva i articulada.
Bernat Cassanella també estava obligat a prestar el triginium, la
jova i la batuda, com els altres titulars de masos sotmesos al mateix règim
senyorial.
El mas de Pollina: Simon
Estalella
El divendres 4 de setembre de 1405, Simon Estalella, del lloc de Pollina,
comparegué a la casa de Sant Joan davant el notari Joan de Gostemps.
Després de jurar sobre els quatre Evangelis, declarà que era home propi,
soliu i afocat del venerable comanador i de la seva comanda per raó del mas de
Pollina, amb totes les terres, honors i possessions que li pertanyien.
El document situa aquest mas entre les possessions del mas d'Agers i les
del mas d'en Maslanduch. També s'hi identifica una gran peça de terra anomenada
el Clot de Pollina, vinculada al mas, i es fa referència al camí que, des de la
Llacuna, anava cap al mas de Solanes i Montagut.
Les prestacions anuals que Simon Estalella havia de satisfer al comanador
consistien en quatre quarteres de forment, de bona qualitat i segons la mesura
de Vilafranca, per la festa de Santa Maria d'agost, així com una parella de
gallines per Nadal.
Com en els altres casos, també estava obligat a complir les prestacions de
treball del triginium, la batuda i la jova, segons els usos establerts.
El domini senyorial,
economia agrària i l’organització territorial
La documentació de 1405 permet extreure diverses consideracions sobre l'estructura
socioeconòmica del terme del castell de Vilademàger.
En primer lloc, destaca la persistència de les formes de dependència
personal expressades mitjançant les fórmules homo proprius, solidus et
afocatus. Aquestes expressions identifiquen una situació jurídica de
vinculació dels pagesos al senyor i al seu domini. No es tracta únicament d'una
relació de caràcter econòmic, sinó també d'una dependència personal reconeguda
formalment mitjançant jurament.
En segon lloc, les prestacions documentades mostren una economia senyorial
diversificada. Els censos es pagaven principalment en cereals, especialment
forment i ordi, però també en diners i en productes ramaders, com les gallines.
Aquestes prestacions es vinculaven a dates concretes del calendari litúrgic,
especialment Santa Maria d'agost, Nadal i la festivitat de sant Pere i sant
Feliu.
En tercer lloc, cal destacar les obligacions de treball, expressades
mitjançant els termes triginium, jova i batuda. Aquestes
prestacions representaven una càrrega addicional a les rendes en espècie i en
metàl·lic i evidencien la pervivència de formes de treball obligatori
vinculades al domini senyorial.
Un altre aspecte fonamental és la presència de prestacions agràries
proporcionals, com l'agrari de quarta, que gravava determinades parcel·les amb
una quarta part de la producció. Aquest sistema permetia al senyor participar
directament en els rendiments de l'activitat agrícola.
Finalment, la descripció minuciosa de les afrontacions ofereix una
informació excepcional sobre l'organització del paisatge rural. Els masos, els
horts, les barqueres, els farraginals, els camps i les parellades apareixen
integrats en un entramat de propietats i camins compartits. La reiterada
presència de Bernat Cassanella i Pere Saumell com a confrontants posa de
manifest la proximitat física de les seves explotacions i la interrelació entre
els diferents espais de conreu.
També és especialment significativa la presència de Ramon Berenguer
d'Espitlles, titular d'alous confrontants amb possessions de la comanda, fet
que permet constatar la coexistència de diversos dominis patrimonials dins el
terme de Vilademàger.
Conclusions
Aquest document notarial de 1405 constitueix una font de primer ordre per
conèixer l'organització del domini senyorial i l'estructura agrària del terme
del castell de Vilademàger a començament del segle XV.
Les declaracions de Jaume Maslanduch, Pere Marimon, Pere Saumell, Bernat
Cassanella i Simon Estalella evidencien la continuïtat d'un sistema de
dependència pagesa basat en el reconeixement de la condició d'homes propis,
solius i afocats del comanador i de la seva comanda de Sant Joan de Jerusalem
de l’Hospital.
Al mateix temps, les prestacions en cereals, diners i animals, juntament
amb les obligacions de treball i els agraris proporcionals, permeten
aproximar-se al funcionament econòmic del domini i a les càrregues que gravaven
les explotacions pageses.
La identificació dels masos, les peces de terra i els seus confrontants
aporta, a més, una informació territorial de gran valor per reconstruir la
geografia històrica de Saumell, Pollina i els espais rurals pròxims a
Vilademàger. La documentació mostra un paisatge agrari complex, format per
explotacions interrelacionades i sotmeses a diferents formes de renda i
jurisdicció.
En definitiva, aquests registres no solament documenten les obligacions
jurídiques i econòmiques dels pagesos envers la comanda, sinó que també
permeten comprendre la configuració social, patrimonial i territorial d'una
comunitat rural medieval, en què el domini senyorial, les explotacions pageses
i els alous de diferents titulars coexistien dins un mateix espai.





