El petit terme de Llorenç del Penedès fou habitat, probablement, des d’època romana. Els termes municipals veïns de Sant Jaume dels Domenys, la Bisbal del Penedès i Banyeres són especialment rics en jaciments d’època ibèrica i romana, que testimonien la presència humana en aquesta zona del Penedès, almenys des dels segles III-II aC.
El castell termenat de Llorenç consta documentat cap a l’any 1352, fet que evidencia l’existència d’una estructura de domini i ordenació territorial consolidada durant la baixa edat mitjana.
El Mas o Masia de Llorenç és una antiga casa pairal situada dins del nucli urbà. L’edifici conserva vestigis constructius que es poden situar, probablement, entre les darreries del segle XV i els inicis del segle XVI.
A l’interior del baptisteri de l’església es conserva una pica baptismal d’immersió, considerada una peça d’estil preromànic, datable entre els segles IX i X. Aquest element constitueix un testimoni especialment rellevant de l’antiguitat del culte cristià i de l’ocupació del territori en època altmedieval.
Torre i castell de Llorens
Se sap que la torre ja existia al segle XIV. Presenta un baluard amb la data de 1848. Al peu de la torre s’obre una porta en la qual es llegeix la data de 1792. L’estructura de la torre consta de dos sostres coberts amb volta, que delimiten tres seccions o nivells comunicats entre si. Des del nivell superior, situat a una altura aproximada de cent pams, es poden distingir clarament els castells de Banyeres, Lleger i Castellví de la Marca.
Mir Llop-Sanç, senyor del castell de Banyeres, es titulava també senyor del castell i de les terres de Llorenç (Laurenti). Durant el segle XII, diverses persones de l’estament noble apareixen documentades amb el cognom Llorenç. Entre aquestes destaca Ramon de Llorenç, que l’any 1151 va rebre de Ponç Pere de Banyeres la comanda de Vilardida, situada a la vora del riu Gaià.
Una tercera part del terme i del castell de Llorenç, que comprenia aproximadament una vintena d’habitants, es trobava sota el domini del senyor del castell de Castellví, Asbert de Castellví, l’any 1358. Posteriorment, Asbert de Castellví va actuar com a marmessor del testament d’Elvira de Vilafranca, esposa del castlà Ramon de Vilafranca, l’any 1381.
L’any 1371, el rei Pere el Cerimoniós va vendre la jurisdicció dels castells de Llorens i Lleger a Bernat de Tous. L’any 1380, el terme de Llorens comptava amb 22 focs, és a dir, aproximadament 110 habitants, si s’aplica la conversió convencional de cinc persones per foc.
Els cavallers de Tous constituïren un destacat llinatge de la noblesa catalana medieval, originari del castell de Sant Martí de Tous, situat a la comarca de l’Anoia. El llinatge tingué una presència significativa en els àmbits militar i polític, especialment durant els segles XIII i XIV. Amb el decurs del temps, diversos membres de la família consolidaren i incrementaren la seva posició dins de l’estament militar i cavalleresc, alhora que ampliaren les seves possessions i xarxes d’influència tant a Catalunya com en altres territoris de la Corona d’Aragó.
Entre els membres documentats del llinatge hi ha Constança de Tous, germana del cavaller Bernat de Tous i filla d’un altre Bernat de Tous. Constança fou muller del castlà Bartomeu de Vilafranca i consta documentada en aquesta condició l’any 1376, data en què atorgà testament. Una altra germana seva fou Eleonor de Tous. Pel que fa a Bernat de Tous, consta que atorgà testament l’any 1399.
El llinatge dels Tous mantingué la possessió del castell de Sant Martí de Tous, Llorenç i el castell de Lleger fins que Beatriu de Tous n’hauria estat la darrera posseïdora, presumiblement per manca de successió masculina directa. A partir d’aquest moment, la titularitat del domini passà a altres mans.
L’any 1410 consta com a batlle de Llorenç el noble Pere Vallfort, senyor de Ribafort, un mas fortificat situat dins del terme de Castellví de la Marca. A partir d’aquesta data, la documentació esmenta en diverses ocasions la «Torre de Llorenç». Aquesta reiteració documental podria indicar la pervivència d’una estructura fortificada vinculada al castell originari i planteja la possibilitat que la torre conservada actualment constitueixi un dels elements supervivents de l’antic conjunt castral.
Després dels Tous, el castell passà a altres titulars, entre els quals consta la vídua de Llàtzer Des bosch i Vilagaia, de Barcelona, que en mantingué la possessió fins a l’any 1671.
Unes terres, uns límits i uns cognoms medievals
Un exemple d’aquest tipus de documentació el trobem en una escriptura de l’any 1585, en què Elisabet Joana de Vilagaia, vídua de Llàtzer, confirma la venda feta al pagès Antoni Güell de Llorenç diverses propietats situades al terme de Llorenç.
En primer lloc, unes cases amb dos portals, situades al portal de Llorenç. Els seus límits són, a llevant, una via pública; a migdia, la casa del pagès Pere Aguilar, que anteriorment havia estat de Bartomeu Aguilar; a ponent, l’hort del castell de Llorenç i un carrer; i, al nord, el castell d’Elisabet Joana i la casa de Jaume Margarit, que havia estat de Bartomeu Sardà.
Així mateix, un hort amb el seu molí d’oli o trull. Aquesta propietat limitava, a llevant, amb la casa dels hereus del pagès Antoni Aguilar; a migdia, amb el torrent del molí de l’oli; a ponent, amb un hort de l’església de Llorenç; i, al nord, amb el castell d’Elisabet Joana.
La venda comprenia també diverses peces de terra situades dins del terme de Llorenç. Entre aquestes hi havia una terra campa situada al lloc dit Cotet, que limitava a llevant amb el pagès Llorenç Huguet, terra que anteriorment havia estat de Güell; a migdia, amb el pagès Joan Giró; i al nord, amb Joan Palau i el torrent.
Una altra peça de terra campa, situada prop de la pallissa, al lloc dit el camp de l’era, limitava a llevant amb terra del mateix Güell; a migdia, amb el torrent; a ponent, amb el teixidor de Llorenç Arnau Anglès; i al nord, amb una via pública que anava de Llorenç a l’Arboç del Penedès, fins al lloc on es practicava el joc de la rutlla.
També formava part de la venda una terra, en part bosc i en part vinya, d’una extensió de divuit jornals, amb oliveres i altres arbres, situada al lloc dit el camp del Noguer. Limitava a llevant amb el pagès Joan Montell de Llorenç, amb la senyora Elisabet Joana del castell i amb el pagès Pere Urgell; a migdia, amb el carrer que anava a l’Arboç i amb el lloc del joc de la rutlla; a ponent, amb la senyora del castell i amb el teixidor de lli Francesc Margarit; i al nord, amb el pagès Joan Giró i amb Jaume Sardà, dels Arcs de Sant Jaume dels Domenys.
Una altra terra era situada al forn de teules. Els seus límits eren, a llevant, un rierol i l’església de Sant Jaume dels Domenys; a migdia, un torrent; a ponent, Llorenç Huguet, en una propietat que anteriorment havia estat de Güell; i al nord, Pere Aguilar.
Torre de Lleger
Consta igualment una altra peça de terra situada al lloc dit el camp del Passatge, que limitava a llevant amb Pere Aguilar, a migdia amb el torrent i a ponent amb Arnau Anglès.
També hi havia en la venda una terra situada al camp d’Agustí, que limitava a llevant amb Pere Aguilar; a migdia, amb el torrent; a ponent, amb Joan Giró; i al nord, amb el camí reial que anava de Vilafranca del Penedès a Valls.
La relació de propietats continua amb una terra, en part campa i en part bosc, d’una extensió de cinquanta jornals, situada a la vinya de Fontanelles. Limitava a llevant amb Elisabet Joana de Bosch; a migdia, amb el camí que anava a Torregassa i amb el camí que conduïa a la casa morada situada al terme de Banyeres; a ponent, amb el senyor Ferranet, Bartomeu Huguet, Francesc Gades, Joan Giró de Llorenç, una part de torrent; i al nord, amb el camí reial de Vilafranca a Valls, el pagès Magí Pedro de la Cogullada, Francesc Morgades, Arnau Anglès, el pagès Antoni Miquel i el camí carreter.
Una altra peça, en part campa, en part vinya i en part bosc, estava situada al Coll de la Sitja. Limitava a llevant amb el pagès Salvador Tutusaus, amb el mestre de cases francès Joan Maró, amb els hereus d’Antoni Aguilar i amb Joan Palau; i al nord, amb el pagès Joan Aroles.
S’esmenta, a més, una terra situada al camp de la Comuneta, els quatre límits de la qual —a llevant, migdia, ponent i nord— corresponien a propietats del pagès Magí Ferran.
Una altra peça de terra era situada a les Oliveres de les Roques. Limitava a llevant amb Magí Ferran; a migdia, amb el camí que anava a Torregassa; a ponent, amb Bartomeu Huguet; i al nord, amb terres de l’església de Llorenç.
També un bosc situat a les Roques, que limitava a llevant amb Bartomeu Huguet; a migdia, amb el camí que anava a Torregassa; a ponent, amb el mateix bosc; i al nord, amb Elisabet Joana de Bosch i un camí carreter.
Finalment, consta una terra amb oliveres situada al lloc dit el Canyar, que limitava a llevant amb Bartomeu Huguet; a migdia, amb Elisabet Joana de Bosch; i a ponent i al nord, amb el pagès Pere Huguet.
La venda incloïa, així mateix, l’hort del mas, que limitava a llevant amb el pagès Llorenç Ferran; a migdia, amb un torrent; a ponent, amb la dita Elisabet Joana de Bosch; i al nord, amb una terra de Pere Aguilar que anteriorment havia estat de Llorenç Ferran.
Com a testimonis de la venda signaren Francesc Terrés, candeler de cera, natural de Vic i resident aleshores a Llorenç, i Bartomeu Miquel, ferrer de Llorenç.
Aquest document constitueix un testimoni especialment interessant per a l’estudi del paisatge rural i de l’estructura de la propietat al terme de Llorenç durant la segona meitat del segle XVI i probablement abans. La detallada descripció dels límits permet identificar una xarxa de propietaris, camins, torrents, horts, boscos, vinyes i terres de conreu, alhora que posa de manifest la continuïtat dels noms de família associats a determinades propietats. Les fórmules «que havia estat de...» o «que anteriorment havia estat de...» són especialment significatives, ja que permeten resseguir, encara que sigui de manera fragmentària, la transmissió de la propietat entre diferents generacions i famílies.
D’aquesta manera, l’escriptura no només documenta una operació de compravenda, sinó que ofereix també una valuosa aproximació a la configuració territorial de Llorenç, a la mobilitat de la propietat i a la pervivència dels cognoms i dels topònims en la societat rural de l’època.
Els Güell de Llorens
Berenguer Güell es va casar amb Guillema d’Espinalt, filla de Guillem d’Espinalt, que l’any 1365 consta com a senyor noble del castell d’Albinyana. Aquest matrimoni permet situar els Güell en l’entorn de les famílies amb vinculacions patrimonials i socials dins l’àmbit del Baix Penedès durant la baixa edat mitjana.
A partir d’aquest moment, el cognom Güell apareix documentat en diversos indrets del Penedès i del Garraf al llarg dels segles medievals, entre els quals Albinyana, el Montmell, la Geltrú i Vilafranca del Penedès. Aquesta dispersió territorial evidencia la presència progressiva del llinatge en diferents nuclis de la regió i posa de manifest les seves possibles xarxes de parentiu, propietat i relació social.
Els Huguet de Llorenç
Un dels cognoms que apareix reiteradament relacionat amb les terres esmentades anteriorment és el dels Huguet, representat en la documentació, entre d’altres, per Bartomeu Huguet.
Els Huguet eren originaris de l’antiga quadra del Gatell, situada dins l’antic terme de Sant Jaume dels Domenys. La presència d’aquest llinatge en la documentació relativa a les terres de Llorenç permet plantejar una possible vinculació entre les famílies Huguet i Güell i l’estructura de propietat i transmissió patrimonial d’aquest territori.
Possessió del castell de Llorenç (1634)
Tot i que aquesta qüestió s’aparta del marc cronològic del present estudi sobre el període medieval, cal fer esment del traspàs de la possessió del castell d’origen medieval de Llorenç, que es produeix arran de la mort d’Elisabet Joana, senyora del lloc de Llorenç i de la quadra de Lleger. La possessió passà al seu hereu, el noble Pere des Bosch i de Sant Vicenç dels Horts. El mateix any, Pere des Bosch nomenà procuradors Francesc Gravalosa Amat i Josep Amat i de Bosch, de Barcelona, perquè, en el seu nom, prenguessin possessió dels béns, amb el corresponent sagrament i homenatge dels vassalls i de les universitats dels llocs de Llorenç i de Lleger al nou senyor, Pere des Bosch.
En l’acta de possessió hi apareix descrit el castell de Llorenç i els diversos espais i béns que contenia. A l’entrada hi havia una premsa i, a continuació, dos cellers: un amb vuit botes de vi buides i un altre amb nou botes, de les quals dues contenien vinagre, una vi claret i tres una petita quantitat de vi. També hi havia dues botigues: la destinada a l’oli, on es conservaven dues gerres amb una mica d’oli, i una altra que contenia tres gerres buides.
El castell disposava, així mateix, d’una cavallerissa o estable, en aquell moment sense animals, on es conservaven dues moles destinades a moldre farina. Una escala conduïa a una cambra gran i a una recambra annexa, on es trobava, entre altres objectes, una bossa per portar una pistola. També hi havia una sala gran, una cuina i un pastador amb la corresponent pastera per a l’elaboració del pa. En una altra cambra, de dimensions més reduïdes, es conservava, entre altres objectes, un llibre de la cort del batlle de Llorenç. Al costat d’aquesta cambra hi havia una altra recambra que contenia un cofre amb un plec d’actes escrits en pergamí i dinou llibres enquadernats. Finalment, en un rebost situat a mitja escala de caragol, es van inventariar tres ballestes, quatre espases i dos canons d’arcabús.
Posteriorment, foren convocats al castell diversos representants de les comunitats dels termes de Llorenç i de Lleger. Entre aquests hi havia el batlle de Llorenç, Joan Palau, així com els jurats de la universitat: Joan Esteve, Llorenç Farran, Joan Huguet de Lleger, Ramon Riu, Pere Miquel de Llorenç, Jaume Pau i Joan Carbonell de Lleger. També hi comparegueren Pere Febrer de Llorenç, Llorenç Huguet de Lleger, Jaume Bellver, Magí Oliver, Nicolau Febrer, Bartomeu Rovira, Joan Miquel de Llorenç, Joan Roig de Lleger, Llorenç Anoll i Pere Güell de Llorenç, pagesos i habitants del terme. Tots ells prestaren homenatge de mans i genolls davant dels procuradors de Pere des Bosch, reconeixent així la seva senyoria. En el mateix acte també es prengué possessió de les jurisdiccions civil i criminal del terme de Llorenç.
Pel que fa als béns immobles, l’inventari de la difunta Elisabet Joana inclou diverses peces de terra. Entre aquestes hi havia una horta situada prop del castell; tres peces de terra al lloc conegut com els Hortets; una peça amb oliveres al lloc de la Parellada; una altra al Camp de les Tapies; vint-i-tres jornals de terra de camp, vinya i bosc situats al camí de Llorenç a Banyeres; vuit jornals al Forn Tauler; nou jornals al cantó de la quadra de Gimenells; una peça de quinze jornals, formada parcialment per bosc i terra campa, situada al camí de Llorenç a Sant Jaume dels Domenys, i, finalment, terres situades a la Torrentera.
Posteriorment, el domini del terme i del castell de Llorenç i de Lleger passà a Frederic des Bosch i de Sant Vicenç. En una descripció datada l’any 1671 es documenta que el castell estava envoltat per les seves muralles i que, en el seu interior, hi havia una sínia i un safareig. L’espai també comptava amb diverses espècies vegetals, entre les quals es mencionen una figuera, un llorer i alguns magraners.
Durant el segle XVIII, el domini del castell i del terme passà a la família Foixà i, posteriorment, als barons de Maldà.
