Els Ferran medievals del Penedès (segle XII-XV)

 

 

Vilafranca del Penedès té un carrer anomenat de Ferran. Està situat al costat del Palau dels marquesos d’Alfarràs/Desvalls, i de la casa Gomà (actual Biblioteca Torres i Bages) i el carrer té l’inici a la Plaça de l’Oli, (nom que també tenia l’actual Plaça Jaume I) és a dir en el centre del nucli històric de l’origen de la Vila.

El nom del carrer està dedicat a un noble medieval, concretament el mercader Gaspar Ferran, que es va emparentar amb famílies poderoses del Penedès, de Catalunya i més enllà. Intentarem en aquest article comentar alguns aspectes dels seus antecessors i d’ell mateix fins el segle XV.

 

La Quadra de Ferran o Torre de Ferran

Ferran és un petit nucli situat al nord de Sant Pere Molanta, que forma part del municipi d’Olèrdola. Es té constància del castell de Ferran el lloc, esmentat el segle XI. Podia respondre, segons alguns historiadors, al topònim Feran Mistat, mencionat l’any 1056 prop de la quadra de l’Arboçar, en el cartulari de Poblet. Actualment el lloc consta de cinc cases amb tres propietaris principals: Can Gual, Can Torrents i Can Sardà. Aquesta última té a la porta d’entrada dos capitells romànics que es diu que pertanyen al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs.

Una de les primeres dades d’aquesta quadra és de l’any 1122 on es situa un mas en la quadra de Ferran anomenat Puig Roig (Püio Roio) i d’una vinya, situada en el terme de Sant Cugat Sesgarrigues. El mas era dels pares d’Estefania, que l’empenyora a Pere Ramon per un deute durant dos anys. L’any 1141 el mas amb la vinya Estefania fa donació a la seu de Barcelona. A finals d’aquest mateix segle, el castell està sota la jurisdicció de la família Cervelló. Guerau Alemany de Cervelló per raó d’esponsalici, en el moment de núpcies, fa donació a la seva muller Saurina del castell de Gelida i del de Ferran el 1150. És en aquest mateix any que trobem en la documentació el nom Pere de Ferran i una torre en el lloc: Una torre que fou de Berenguer Bernat de Cervelló amb tots els alous i feus, i que li havia venut el noble Arnau de Sarrià. Pere de Ferran paga a Arnau cinc sous per la venda.

El 1160 Geurau Alemany i la seva muller Saurina donen en feu a Ramon Amat i fill terres situades a Puigroig, dins el terme del castell de Ferran. Els límits d’aquestes terres son a l’est el prat de Ferran on hi passa força aigua; al sud la carrerada pública que va a Vilafranca del Penedès; a l’oest alous dels Cervelló i al nord el mas Seu.

El 1229 rep les rendes del castell de Ferran l monestir de Santes Creus, Gerald de Cervelló en fa donació al dit monestir en el seu testament.

La Torre de la quadra va ser possessió el 1347 del cavaller Galcerà de Barberà. Posteriorment passà a mans dels seus fills, primer en Guillem Ramon de Barberà, que també posseïa la masia Estalella de Castellví de la Marca el 1360, després a Berenguer Barberà el 1372 (de Subirats). I després al fill d’aquest, el donzell Bernat de Subirats el 1396. La quadra fou ocupada per terres i propietats, pagant cens al Monestir de Santes Creus i/0 també al senyors Barberà.

Un exemple el tenim el 1422 que Bernat Torrents del castell de Ferran confessa posseir, com a vasall del Monestir de Santes Creus, dues masies amb totes les seves terres situades en la quadra. Una de les masies fou antigament de Pere Ferran i l’altra del seu avi, en Ramon Torrents.

El castell amb la torre deuria tenir un vall i per tant una muralla, aquest mateix any en el límits d’algunes terres es situa el dit vall i també el Pont de Farran. Una de les terres és una vinya que està situada al camí que va del castell de Ferran a la capella de Sant Marsal. Una altra terra és davant del castell de Ferran, que limita amb el camí que del castell a Vilafranca i un altre camí que va del castell al mas de Riguater. Una altra terra és situada al Pont de Ferran que limita amb la carrera pública que va a Barcelona. Promet Torrents continuar pagant delmes al monestir de les terres que té en la quadra i de les que té a les Gunyoles (Avinyonet). Amb el domini, també del monestir, Torrent posseix la Torra o lo canó de la Torra del castell de Ferran amb el pati que està envoltat per pedra picada, la que abans era dels Barberà.

 

Els Cervelló i els Ferran

Els Cervelló i els Ferran es clara la seva relació amb diferents documents: el 1193 Guillem de Cervelló acorda amb Pere Ferran el pagament d’un deute al bisbe de Barcelona;el 1196  Pere i el seu germà Berenguer Ferran acorden amb el noble Guillem de Santjust, marit de Guillem, parent dels Ferran i altres germans seus, sobre la possessió del mas de Ramon Viver, situat a Avinyonet del Penedès (les Gunyoles) que els hi va deixar en testament el noble Pere i Berenguer de Cervelló; Berenguer Ferran rep el 1203 de la seva muller Berenguera (de cognom potser Cervelló), dos-cents morabatins que ella tenia sobre la torre que era de Pere Cervelló i actualment passa a ser de Berenguer Ferran.

Com hem dit el 1229 rep les rendes del castell de Ferran el monestir de Santes Creus, Gerald de Cervelló en fa donació al dit monestir en el seu testament. Posteriorment hi ha diferents conflictes en senyors nobles de l’epoca, hereus dels Cervelló, que volen recuperar les rendes del lloc. El 1234 hi ha una sentència reial contra els senyors de Mediona que van actuar contra el monestir finalitzant i afavorint al monestir. El 1236 es torna a confirmar la mateixa sentència.

Els Ferran i la quadra de Vilarnau

L’any 1187 un document ens parla que Pere Ferran i el seu germà Berenguer cobraven rendes de terres situades a la quadra de Vilarnau, que devien pertànyer a l’anomenat clergue Ferran, (familiar?) que el 1157 fa donació d’unes terres per la construcció de la capella de Santa Maria de Vlarnau, al costat de la casa forta/castell del mateix nom, tot situat en el terme de Subirats, a llevant de Sant Sadurni d’Anoia. En el primer document Ponceta i Guillem de Sobarber venen un alou en aquest lloc al notari reial Guillem Bassa, amb la condició de que si els germans Ferran li reclamen, tindran una compensació amb altres terres del mateix lloc.

El 1242 es signa una promesa entre el noble Pere de Vilarnau i Pere Ferran a favor del rector de l’església de Santa Maria de Vilafranca i el de l’església de Subirats, sobre un contenciós de l’aigua dels molins de Vilarnau.

El 1396 es ven un censal mort de preu 63 lliures, sobre una terra situada a la Torre de Ferran, que ven Bernat Barberà (de Subirats) fill de Berenguer, posseïdors de la torre del castell de Farran, a favor del noble Arnau de Vilarnau i el rector Pere Carbó, com a marmessors del falconer major del rei, Guillem de Vilarnau, germà d’Arnau. Els marmessors compren aquesta terra i el cens que paga pel benefici instituït a la capella de Vialarnau, sota l’advocació de la Verge Maria. Podem relacionar la quadra de Ferran amb el castell de Vilarnau clarament amb aquest document.

Encara més endavant, el 11 de maig de 1499, el papa Alexandre VI atorga a favor de Blas Ferran el benefici sota l’advocació de Sant Bartomeu, fundat en l’altar de Sant Antoni de la capella de Vilarnau. El 1515 el mateix Blas Ferran continua tenint aquest benefici, per tant, cobrant rendes del lloc. Tots aquests tres Ferran de la mateixa família.

Santa Maria de la Torre de Ferran

La primera notícia d’aquesta església és del 1205. Berenguer Ferran i la seva muller Berenguera, pel remei de la seva ànima i la de Pere Cervelló, donen a la confraria de clergues del Penedès, instituïda a l’església de Santa Maria de la Torre, i li entreguen un alou que posseeixen al costat de l’església per construir-hi cases per a ús de la confraria. També donen un hort, situat sota la torre, perquè els clergues i confrares en disposin per a les seves necessitats. I son present en aquesta donació els germans de Berenguer, un altre Pere Ferran i Guillem, Ramon prevere de les Gunyoles (Avinyonet del Penedès), Pons, prevere de Sant Cugat Sesgarrigues, Pere, prevere d’Avinyó..i altres preveres del Penedès. Signa també el prevere Bernat Castellnou de La Granada del Penedès.

També l’any 1227, Guillem, fill d’un altre Guillem Ferran, en fer testament, nomena marmessor a Berenguer Ferran i Ponç de la Torre i elegí sepultura a l’església de Santa Maria de la Torre.

L’any 1294 en el testament del castlà Bernat de Vilafranca, fa una deixa a l’església de Santa Maria de la Torre de Ferran. No cal dir que la dia església estava situada a la quadra de Ferran o Torre de Ferran.

Pere Ferran i família en el castell d’Olivella (1164-1260)

El Pere de Ferran, que hem anomenat, és el que atorga la carta de població del puig de Cabot, en el terme d’Olivella, conjuntament amb Ramon Amat, Pere de Puigroig, Gerald Lavit i altres, a favor de Cabot i altres famílies el 1164. El puig de Cabot fou l’actual assentament del poble d’Olivella. En el document es diu:

“damus vobis Cabot et coniugi tue, Guilie, et Guillelmus et pater eius, Isarn et Guilie, uxos eius, et Petrus et conius eius, Guillema, et Arnallus et coniux eius, Harbona, et Bernardus et conius eius, Raimunda...unum pug qui est heremum super ipsas rumputas de Cabot et de frate suo Guillelmo, ad populandum et ad construendum et ad hedificandum domibus et fortedam predictum solàrium et fortedam sit factum ad sex annos”.  Calia fer cases al puig, erm, sobre les rompudes (terres treballades per a conreu), i calia fortificar-lo, en un termini de sis anys. No sabem el perquè Pere de Ferran, ni Ramon Amat, ni Pere de Puigroig formaven part d’aquesta carta de població, però si sabem que a partir d’aquest any (1064) a Pere de Ferran i família, el situem a Olivella i a la quadra de Ferran.

El 1172 Per d’Olzina i Guillem Canet venen a Pere de Ferran una terra, situada en el terme d’Olivella, al lloc anomenat Vilar-sec.

Pere de Ferran i el seu germà Berenguer tenen un plet el 1187 amb la Seu de Barcelona, per causa de la venda d’un alou situat a prop de La Granada del Penedès. Els Ferran es comprometen, si perden el judici, a donar unes terres que també posseeixen en el terme de Subirats (Alt Penedès). Aspecte aquest que fa pensar que els Ferran formaven part d’alguna de les primeres famílies que van repoblar el Gran Penedès i tenien repartides diferents propietats amb la seva família.

El 1209 Bernat de Puigroig reconeix a Pere Ferran que va firmar l’empenyorament fet a Arnau Colomer del castell d’Olivella, a canvi de cent morabatins. Acorden que al cap de dos anys s’anul.larà aquest, ja que es canviarà per terres que posseeix Pere en el terme de Vilafranca, al castell de Castellmós, a la Pelegrina i a Melió.

El 1217 Ramona, viuda de Pere Ferran, concedeix als seus fills Berenguer i Pere Ferran, el castell d’Olivella amb totes les seves pertinències, que ella tenia pel seu esponsalici i que el seu pare Pere, va deixar a Berenguer en el testament.

 

Els Ferran i els Castellvell (1228)

Aquest any comença un conflicte entre els Ferran i els Castellvell, senyors de Castellví de la Marca pel domini del castell d’Olivella i terme. Intervenen diferents testimonis, es tracta de veure qui era propietari dels dos o un dels castells d’Olivella, el vell i el nou. Abans hem dit que en la carta de població a favor dels Cabot la fa Pere Ferran. En el puig de Cabot és on es va construir el poble que es coneix actualment per Olivella (Garraf). Sembla evident doncs, que Pere Ferran era posseïdor del castell vell d’Olivella. Veiem però que ens diuen els testimonis.

L’octubre d’aquests any Canet i Olzina diuen que l’alou del terme de Riba Tallada, situat a Olivella, on hi ha quatre masos son de Berenguer Castellvell. Pere Ferran diu que li pertanyen a ell conjuntament amb el castell i altres cases, a la seva muller Raimunda i família.

Testimonis: en Berenguer de Casesblanques diu que fa cent anys que paga rendes del seu mas a Berenguer de Castellvell i que Pere Ferran i família vivia al castell nou d’Olivella, durant aquest temps.

Bernat de Mans, diu que el seu pare i en Canet eren propietaris del castell d’Olivella i hi cobraven rendes i que un fill era Ramon d’Olivella. Tenien també el mas Riba Tallada i altres. Berenguer de Castellvell cobrava algunes rendes en el terme del castell nou d’Olivella, però vivien a Castellví de la Marca.

El novembre continua el conflicte. Altres testimonis, en Ramon Font diu que Pere Ferran no vivia a cap castell i que va fer fora a Berenguer de Castellvell quan vivia al castell vell.

Pere de Guardiola havia sentit a dir que Pere Ferran durant dotze anys vivia en una casa nova a Olivella amb la seva família i hi passaven els hiverns. Rigual que Pere Ferran vivia al castell nou amb el seu altre fill Pere. Hi també hi vivien Pere Puigroig i Gerald Lavit i Amat (els que fan la carta de població conjuntament amb Pere Ferran).

Doncs, la sentència que hi deuria haver cal pensar que va ser en perjudici dels Ferran, perquè a partir d’aquest anys 1228 no els tornem a trobar en el terme d’Olivella ni en cap dels dos castells. Tot i així, el 1255 encara hi ha un document on s’esmenta que Berenguer de Ferran (fill de Pere) havia donat al monestir de Santa Clara de Barcelona uns drets, que tenia sobre la castlania d’Olivella. Dos anys següents una àpoca atorgada per Berenguer a favor de l’abadesa Agnès i la comunitat de les clarisses es reconeix que se li havien tornat uns diners que ell havia rebut en nom del monestir per mà del jueu Jucef de Beers de Vilafranca del Penedès. Creiem però que des del 1228 Berenguer ja no vivia a Olivella.

Berenguer Ferran i família (XIII)

Berenguer, fill de Pere, era casat amb Elisenda de Viladecavalls.

Sembla ser el que està més a càrrec de la torre/quadra de Ferran. El 1209 acorda conjuntament amb el castlà Bernat de Vilafranca, poder pasturar el bestiar del mas Puigroig en el terme de Ferran. El mas de Puigroig pertanyia als castlans de Vilafranca, tot i que estava situat en la quadra de Ferran.

Els senyors de les Gunyoles (Avinyonet del Penedès), el 1214, paguen el delme a Berenguer Ferran, que li devien al seu pare Pere per l’alou d’Esplugues, situat a la Torre. A la vegada li prometen que defensaran els homes i dones d’aquest lloc i que sempre estaran de part seva.

Berenguer Ferran, el 1222, té diferents plets pel mas del Casal Roig (situat e  algun lloc del Penedès, molt probablement en el terme de Castellví de la Marca) i la seva castlana contra el noble Bertran de Santjust. Una sentència decideix que Berenguer ha de cobrar el delme del mas i castlania. Entre els testimonis hi signen Ramon de la Gornal (Alt Penedès), Bartomeu Pellicer (Vilafranca) i el clergue Ramon Puig de Vilafranca. Sabem que el 1225 Pere Ferran, germà de Berenguer, és posseïdor de masos en el terme de Castellví de la Marca.

Berenguer Ferran i la seva muller Elisenda van tenir alguns tractes amb jueus. El 1231 venen un cens que afectava una casa al carrer de la Boqueria de Barcelona al jueu Vidal de Porta de la mateixa ciutat. Hi signa com a testimoni el clergue Bernat Puig de Vilafranca.

El 1234 el nebot, un altre Berenguer Ferran, rep el pagament d’un deute que tenia amb el jueu Dulcet de Barcelona. El 1238 el jueu Vidal de Porta rep quantitats diferents per deutes que tenia l’oncle Berenguer a través del seu nebot. El 1240 els jueus Vidal d’Hispània, Regina, viuda d’Abraham de Cardona i Vidal de Porta de Barcelona, també rep quantitats diferents que li devia el seu oncle i el seu germà Pere Ferran.

L’oncle Berenguer va fer deixes en el seu testament a l’església de Sant Valentí de les Cabanyes. El nebot Berenguer, va ser l’administrador i hereu dels seus béns. El 1238 el comanador de Sant Valentí de les Cabanyes anomena procurador al nebot Berenguer, que era advocat. La raó era participar en l’apel.lació que s’havia de fer en la resolució de la sentència del contenciós que Ramon Puig de Vilafranca tenia amb Pere Ferran germà de Berenguer.

El 1260 el nebot Berenguer de Ferran fa acte de donació de la seva persona i béns al monestir de Santa Clara de Barcelona.

Els Ferran a la quadra de Ferran

A partir de mitjans del segle XIII els Ferran tornen al seu origen (no l’havien deixat) dominant molt més la quadra i ampliant els seus recursos. El 1241 Guillem Ferran era qui hi vivia, un altre fill del primer Berenguer que hem anomenat. A la seva mort el nebot Berenguer de Barcelona és l’encarregat també d’administrar els seus béns. Aquest mateix any estableix dues terres a pagesos de la quadra, a Arnau Mulner, Pere Alella i Ferrer i Montserrat de la Torre. Una de les terres està situada a l’església de Santa Maria de Ferran i l’altra sota la casa dels Ferrer de la Torre. Els hi dona llicencia perquè cultivin el que vulguin. També els hi estableix vinyes. El terç dels fruits de les vinyes s’han de donar als hereus de Guillem Ferran, que era un altre Guillem Ferran, però el 1275 els marmessors de Guillem de Viladecavalls (per part de mare) li fan donació de la batllia i casa forta de Viladecavalls durant un any si ell els hi dona a canvi fidelitat i lleialtat.

El 1404 Antoni Ferran de la Torre de Farran establiex terres a Antoni Roig. La muller era Constança.

 

Els Ferran de Vilafranca i el Penedès (XIII-XV)

Sabem que a principis del segle XIV un Berenguer Ferran era posseïdor de cases. No fora gens fora de lloc, que els Ferran fossin una de les famílies també repobladores de Vilafranca i diferents llocs del Penedès. La comanda de Sant Valentí de les Cabanyes el 1306 compra cases que eren de Guillem Babau a Vilafranca, en el lloc on edficaran els hospitalers a la vila. Les cases les tenia Guillem perquè les havia comprat a Berenguer Ferran, per tant, el segle XIII ja eren també a Vilafranca.

Posteriormentb un Valentí Ferran i el fill Arnau Ferran viuen a Vilafranca, venen cases i terres situades a Barcelona i en el terme de Sant Pere de Reixac (1332-33). El mateix Arnau és subveguer de Vilafranca el 1333. No sabem la relació que podrien tenir amb els Ferran de la Torre de Sant Pere Molanta, però no assegurem que no hi fos. Can Moià o Can Soler situat a Montcada i Reixach estava en possessió del Valentí Ferran de Vilafranca del Penedès el 1331, després passà al seu fill Arnau, que va ser un ciutadà honrat de Barcelona, després el van vendre a Jaume Bastida.

A mitjans segle XIV en la documentació trobem el notari de la vila Berenguer Ferran que actua en molts escrits de nobles del Penedès, com els Avinyó, els Masdovelles, els Castellmós, els Muntanyans...a més de formar part com a jurat en la Universitat de Vilafranca en diferents anys.

El testament del notari Berenguer Ferran el 1362 ens ajuda a saber més del seu origen i les seves relacions amb estaments tant nobliaris com eclesiàstics. Anomena marmessors al vicari del monestir de Santes Creus, el seu germà Arnau Ferran. A la seva muller Sabrina (en segons núpcies) i al notari Ramon Corretger de Vilafranca. Escolleix ser enterrat al monestir dels franciscans de Vilafranca. Fa deixes a totes les esglésies/capelles del terme de Vilafranca. Al seu germà el frare Arnau Ferran i a la germana Elisenda li deis diferents quantitats. També en deix a diferents persones de Vilafranca. Això ens fa pensar que en aquests moments, com a mínim aquest Ferran, està realment ubicat a Vilafranca del Penedès.

Altres Ferran del segle XIV i XV vivien a la vila, un fuster de nom Bartomeu Ferran té casa al carrer de les Corts de Vilafranca. Fa testament el 1370. La muller és Benvenguda. Anomena hereu al fill Francesc Ferran, i sinó a l’altre fill Joan ferran o a la filla Guillema o a Elisenda Ferran, que és monja al monestir de Santa Clara de Vilafranca. Un altre Arnau Ferran, també notari ,casadat amb Agnès Segarra filla d’un altre notari de la vila (1350); un Marti Ferran, pagès, (1315); Guillem Ferran, teixidor (1374); Guillem Ferran, prevere, (1376); Guillem Ferran, sastre (1384); Pere Ferran, porter del rei.(1388) La seva muller Francesca redacta testament el 1390; Joan Ferran, mulater, (1388); Jaume Ferran, mestre de cases (1402); Pere Ferran, ferrer, (1407; Berenguer Ferran, sabater, (1407); Jaume Ferran, sastre, (1408); Pere Ferran, prevere, (1408); Bartomeu Ferran ferrer, (1409); Pere Ferran, sabater, (1410); Jaume Ferran, guixer, (1414); Bartomeu Ferran, ferrer, (1423); Valentí Ferran, sastre, (1425); Blas Ferran, ardiaca del Penedès (1435); Antoni i Bartomeu Ferran, notaris, (1438); Pere Ferran, mercader. Té terres a la quadra de la Torre de Ferran (1446); Pere Ferran, calderer, (1453); Pere Ferran, teixidor, (1453) i lloctinent del batlle de Vilafranca; Joan Ferran, clergue, estudiant en arts, (1453);

Gaspar Ferran, advocat, (1464); Pere Ferran, apotecari, (1465);

Fora de Vilafranca, en el Penedès, trobem el cognom Ferran també molt sovint en els anys del segle XIV: Pere Ferran de Santa Margarida (1388); Berenguer Ferran de Fontrubí (1388); Ramon Ferran de Sant Valentí de les Cabanyes (1401); Guillem Ferran de Sant Pere de Riudebitlles (1406); Valentí Ferran , sastre de l’Arboç del Penedès, (1409); Pere Ferran, rector de l’església de l’Arboç (1422); Marc Ferran de Castellet (1455); Arnau Ferran de la Conillera de Castellví de la Marca (1456); Alfons Ferran, barber de l’Arboç (1482).

 

El mercader Gaspar Ferran (1464-1481)

Gaspar Ferran era mercader de Vilafranca, fill del mercader Pere Ferran. En temps de la guerra civil entre Joan II i la Generalitat (1462-1472) fa moltes vendes i compres de terres i cases i representa en diferents plets a nobles tant de Vilafranca, del Penedès o de qualsevol altre lloc de Catalunya. La seva muller era Maria. Va comprar esclaus de la guerra, tenim documentat la compra que fa de Caterina, de 33 anys pel preu de 50 lliures al noble Gerald Esplugues de Vilafranca el 1468.

Vivia a Vilafranca, en una casa situada al carrer Cap de Creus (carrer entre el carrer dels Ferrers i carrer de la Fruita). La casa el 1481 fou derruïda després de la guerra, suposo també per ser Gaspar rebel a la causa del rei Joan II. En aquest any era difunt. El fill hereu un altre Gaspar Ferran, també mercader, va  apropiar-se de terres i cases de gent que havien mort en temps de la guerra i/o les comprava o venia o li eren donades per ser leial al rei Joan II (al contrari del seu pare). Va viure al carrer dels Ferrers de Viafranca. La filla Eufrasina es va casar amb l’advocat Rafael Pellicer de Vilafranca.

Gaspar Ferran, ja gran, el 1499 també va ser arrestat, tot i haver acabat la guerra el 1472 i potser per altres causes, va tenir moltes possessions a Barcelona, ell mateix dirigeix una carta al governador de Catalunya i li diu: “...com a detingut e arrestat per vostè...i no perquè no tingui confiança en la justícia...sinó per quant en la ciutat de Barcelona tinc molts contractes i proves per defensar-me...m’en vaig dret a demanar la meva llibertat al senyor lloctinent general del rei, com a superior de vostè i faci de testimoni en tots els maeus afers a Barcelona...”

Ja entrant al segle XVI una altra filla de Gaspar Ferran fill es casa amb el noble i mercader Guillem Ramon Espuny. Posteriorement fills d’aquest matrimoni es casaren amb els Masdovelles de l’Arboç i continuaran essent una nissaga familiar amb molt de patrimoni, prestigi social i econòmic mol alt per tot el Penedès arribant fins i tot a substituir els castlans de Vilafranca i autoanomenar-se ells castlans durant el segle XVI. I que també van ser propietaris del palau dels marquesos d’Alfarràs (l’actual col.legi Sant Ramon) de Vilafranca del Penedès.

El castell de Ferran o quadra, situada en el terme de Sant Pere Molanta, castell i torre ja desapareguts però que des del segle XII fins en l'actualitat en els documents el lloc és la Torre de Ferran o de Barberà amb els dos noms junts, però posant el Ferran primer, que ens porta a l’origen dels Ferran que van ocupar les nostres terres i del carrer Ferran que hi ha a Vilafranca.