Bellvei medieval

 

Bellvei o Pulcrovicino en llatí veí de bell, del lloc formós, població de la comarca Baix Penedès, va dependre de Castellet, que va durar fins el segle XVIII. El municipi es va formar a partir del final de les senyories el 1835.

Apareix en la documentació el 1037 en un conflicte que va enfrontar al senyor del castell de Castellet mb el monestir de Sant Cugat. Apareix citada la torre de Tedbert que dicunt Bellvzi. La torre va ser una fortalesa dependent del castell de Castellet.

Els cavallers Bellvei

Els nobles Bellvei i els de Castellet van ser senyors d’aquest lloc. Un dels primers fou Bernat de Bellvei, que a mitjans del segle XII actuava per Barcelona. El 1232 es condemna a Pons de Bellvei a pagar un delme per un molí que havia de pagar al monestir de Sant Cugat.

Els Bellvei van actuar en diferents espais també de la comarca del Baix Penedès, lloc del seu origen. Un exemple fou Gerald de Pulcrovicino (Bellvei) procurador del seu germà Berenguer de Pulcrovicino que vivia a l’Arboç del Penedès, el 1356, demana que els notaris de l’escrivania de l’Arboç hagin de prestar sagrament i homenatge al dit Berenguer, ja que cobrava rendes de senyoria de l’escrivania.

Alguns van viure a Vilafranca del Penedès. El 1326 Guillem de Bellvei va adquirir per un període de nou anys el castell de Lavit (Alt Penedès). Una clàusula del seu testament  de l’any 1374 demana fer mil misses per la seva ànima en l’església de Santa Maria de Vilafranca. Fa donacions a l’església de l’Arboç del Penedès, a la de Bellvei, a la de Santa Maria de Lavit, a l’església de Puigdàlber (Alt Penedès) i al monestir dels frares menors de Vilafranca. Algunes persones de cognom Bellvei deurien ser jueus conversos apadrinats pels nobles Bellvei del Penedès. Uns exemples serien Berenguer, draper de l’Arboç. i Nicolau Bellvei que participen com a consellers en la Universitat de l’Arboç. I un Gerald Bellvei que és conseller de la Universitat de Vilafranca.

Un dels Castellet, senyors de Bellvei, fou Gatell de Castellet a diferents anys del segle XIV que també va ser senyor de masos situats en el terme de Castellví de la Marca (Alt Penedès). Gatell estava casat amb Alamanda Bellvei. Una filla Guillemoneta es va casar el 1375 amb el terratinent Raimon Torrents de Castellví de la Marca.

 

El castell i el mercader Bartomeu Tàrrega

El castell de Bellvei, molt probablement era una casa forta que envoltava la primera torre. 

El 1409 Eimeric de Bellvei és senyor del castell. El castlà del castell era Antoni de Barberà. La seva filla Constança es va casa amb Guillem de Masdovelles, familiar dels poetes medievals originaris del terme de l’Arboç del Penedès.

El 1417 Bartomeu Bellvei, fill i hereu d’Eimeric, ven el terme i castell de Bellvei al mercader de Vilafranca Bartomeu Tàrrega i passa a ser el senyor del lloc, que posteriorment va viure a Barcelona. Un germà de Bartomeu Bellvei, en Gerard, que es va casar amb Llorença de Sescomes, filla d’un cavaller de Tarragona, demana obtenir un benefici del preu de venda del castell, que correspondria al pagament de la dot de la seva muller segons capítols fets amb el seu pare Eimeric de Bellvei. Aquest mateix any Bartomeu ven al seu germà Gerard dues esclaves com a canvi del que li devia el seu pare per la dot. Les esclaves eren originaries de Sardenya, de vint i vuit anys respectivament.

Bartomeu Tàrrega el 1420 senyor dret de Bellvei estableix terres situades en el terme. Unes d’elles foren les de la Calçada, topònim que ens indica que estaven ubicades en un dels lloc per on passava la Via Augusta.

A partir de l’any 1420 fins ben entrat el segle XVI, el senyor del castell de Bellvei passa a mans del cavaller Bernat Ferrer de Tarragona.

El lloc de Clariana (Castellet i la Gornal) pagava rendes al castell de Bellvei a finals del segles XV: en Pere Aguilar ven a Joan Urgell veí de Bellvei, la seva heretat. Pagava de cens dotze quarteres d’ordi per la festa de Sant Pere i Sant Feliu. A més de quatre sous i sis diners, tres gallines i tres lliures per Nadal.

La relació dels senyors de Bellvei per tot el Penedès i amb nobles d’altres llocs es evident durant tots els anys de l’edat Mitjana i posteriorment. A Martorell es celebra un acte el 1513 on Bernat Ferrer, que és nebot dels Montbui, senyors del castell de Rosanes, reclamen la part que els hi correspon dels béns del castlà i cavaller Bernat de Vilafranca i dels nobles Des Far que van senyors de Lavit.

No serà fins la meitat del segle XVI quan el fill i hereu de Bernat Ferrer, un altre Bernat, és senyor del castell de Bellvei ( i ara es diu) o quadra de la Muga, amb la seva muller Àngela.

En l’inventari de l’any 1626 del senyor de Castellet Jaume d’Aguilar hi surt que a les seves mans té un pergamí amb data 12 de novembre de 1562 conté la venda feta per lo donzell Bernat Ferrer, senyor del castell, lloc i terme de Bellvei i de la quadra de la Muga, al senyor Jaume d’Aguilar de tot el castell i terme dels dits dos llocs. Parlar de la Muga, (tot i que es diu que té el seu origen en el segle XI) i d’Aguilar seria anar més enllà dels segles medievals.