El call jueu de Vilafranca del Penedès a finals del segle XIV

 

Voldria que seguim la pista de la venda d’uns patis i cases que es van vendre a finals del segle XIV i principis del XV. El seguiment d’aquestes vendes i altres, ens dona exemples de cases i horts que ocupaven el call jueu de Vilafranca del Penedès i quins van ser els propietaris posteriors, després de la desaparició del call com a tal, sobretot a partir de l’any 1390, data de l’assalt al barri jueu de Barcelona.

Dues ventes de dos patis estan datats el dilluns, dia vint-i-u d’abril del 1393. En la primera ens diu que el frare Francesc de Vilafranca, de l’orde de Santa Maria de Montesa, com a procurador del cavaller Bartomeu de Vilafranca, domiciliat a Barcelona, ven a Bartomeu Pujades, artesà de Vilafranca, un pati o sòl de terra, on abans hi havia edificada una casa. Està situat a prop del Vall del Castell (l’actual plaça Jaume I, lloc on estava situat el call).

Els límits del pati son, per una part, amb la casa i hort que fou de Pere Miret i ara és del pellisser Pere Rocafort; altra part amb un carrer públic; una altra amb la casa del convers Raimon Avinyó i la del convers Joan Montagut.

Bartomeu Pujades haurà de pagar tres sous de cens al cavaller Bartomeu de Vilafranca anualment per Nadal. Signen com a testimonis el pellisser Pere Rocafort i el pagès Raimon Segarra. Posteriorment fan acte de possessió del dit pati que passa a propietat de l’artesà Pujades. En aquí hi signe com a testimonis el mateix Pere Rocafort, el mercader Francesc Guilera i el sastre Mateu Torner.

A l’endemà dia vint-i-dos el frare Francesc de Vilafranca firma una àpoca de la venda. El preu és de deu lliures. Els testimonis en aquest rebut són el sabater Pere Illes, el botiguer Bernat Pujades i l’escuder del cavaller Bartomeu de Vilafranca, Joan Escolà.

El mateix dia de ala primera venda i any els mateixos (el frare com a procurador de Bartomeu de Vilafranca) venen al pellisser Pere Rocafort un altre pati o hort que és situat darrera de casa seva. Abans era del pellisser Pere Miret. Pagarà també cens de tres sous per Nadal a Bartomeu de Vilafranca.

Els límits d’aquest pati per una part és la casa del pellisser Pere Rocafort; altre pati o hort de l’artesà Bartomeu Pujades; altre part amb casa de l’hostaler i pagès Raimon Sagarra i un carrer públic. Els testimonis només en signa un, en Guillem Solà.

En aquestes dues vendes podem deduir les següents coses: el terreny que es ven a Pujades abans hi havia una casa, dos dels veïns eren jueus conversos. La casa derruïda havia estat d’un jueu.

La venda segona és un pati al costat del primer. Els veïns no son jueus conversos. Aquestes dades ens fan pensar que l’any 1390 hi va haver alguns moviments en el call jueu de Vilafranca, degut segurament a l’atac que hi va haver a Barcelona en el mateix any. Jueus que van fugir, alguns es van convertir i continuaven vivint al call, algunes cases van ser ocupades o venudes a gent que no era jueva. No sabem el preu d’aquest segon pati, però creiem que era la mateixa quantitat, deu lliures.

El frare Francesc de Vilafranca i Bartomeu de Vilafranca

L’orde de Santa Maria de Montesa va ser una orde religiosa i militar fundada pel rei Jaume II d’Aragó l’any 1317. El rei va cedir a l’orde el castell de Montesa, situada a prop dels sarraïns en el regne de València. Fou aprovada pel papa Joan XXII el 10 de juny de 1317.

Francesc de Vilafranca formava part de la família dels castlans del castell de Vilafranca del Penedès. El 1386 el trobem conjuntament amb els seus germans Rogeric i Bartomeu de Vilafranca aprovant uns acords amb els cavallers Pujades, senyor del castell Pujades situat en el terme de Castellví de la Marca (potser familiars del que compra el pati).

Bartomeu de Vilafranca era fill del castlà Ferrer de Vilafranca i vivia a Barcelona. Els castlans del castell de Vilafranca tenien el domini directe en alguns terrenys, horts o edificis que havien estat abandonats del call. Per la documentació trobada quasi sempre era la mateixa quantitat, tres sous anuals pagats en el temps de Nadal.

 

El comprador Bartomeu Pujades

Bartomeu Pujades era artesà, ferrer. Conjuntament amb un altre ferrer, Bernat Baltà de Guardiola de Font-rubí, van constituït societat el 1396. Per això l’any 1407 el trobem vivint a Guardiola. Aquest mateix any fa donació d’una casa situada al carrer del vall prop del pont del castell de Vilafranca, al prevere Pere Illes. Tenia la casa amb domini directe del castlà Bartomeu de Vilafranca amb el pagament de tres sous per Nadal. L’acte de la donació es fa en el castell de Font-rubí.

Els límits de la casa donada són per una part la casa del pellisser Pere Rocafort i per una altra la del mulater Pere Prats. Deduïm aquí que la casa donada s’havia construït entre 1393 i 1407 en el pati que se li va vendre a Bartomeu Pujades. No surten veïns de jueus conversos.

Tot i així el 1408 el mulater Pere Prats ven una casa amb un corral al darrera i amb uns subterranis situada al carrer del Vall del castell al fuster Raimon Solà. Paga cens al castlà Bartomeu de Vilafranca de deu sous. El preu de la venda és de vint-i-tres lliures.

Els límits d’aquesta casa son en dues parts amb la casa de Bartomeu Pujades, altre part amb una altra casa de Raimon Solà i un carrer públic. Deduïm que no és la mateixa casa anterior, n’era una altra. Potser en va construir dues en el pati i només una la va donar al prevere Illes el 1407.

El 1430 el fuster Raimon Solà paga el mateix cens de deu sous al castlà Pere Lluis de Vilafranca, de la casa que li vendre Pere Prats el 1408 situada al carrer Vall del castell. Ara els límits son: per una part altra casa de Raimon Solà i una altra de l’artesà Guillem Solà.

El convers Raimon d’Avinyó

Els Avinyó conversos (de jueus cognoms Gracia) van continuar tenint les seves cases al call de Vilafranca. Raimon és un dels veïns de l’artesà Bartomeu Pujades el 1393.

El 1397 el fill de Raimon, el convers Marc d’Avinyó, ven una casa amb dos portals situada al call. El comprador és el pagès Antoni Sabater. Paga cens de vint-i-dos sous al castlà Bartomeu de Vilafranca. Els límits de la casa son per una part amb la del seu pare Raimon d’Avinyó, la del convers Joan Montagut, un carrer públic i al darrera amb l’hort de l’artesà Bartomeu Pujades. El preu de venda és de quinze lliures.

Com podem veure els veïns son els mateixos de la venda del 1393 a Pujades. Només hi falta el pellisser Pere Rocafort.

El fill Marc d’Avinyó va ser el fundador de la Pia Almoina del monestir de Sant Francesc de Vilafranca l’any 1401. Per això es deuria vendre la casa pròpia del call ja que els seus plans futurs eren uns altres. El 1403 Marc, essent administrador de la Pia Almoina, ven a la seva madrastra Joana, muller segona del seu pare convers Raimon d’Avinyó, una altra casa situada al call. Paga cens de quatre sous al castlà Bartomeu de Vilafranca. El preu de venda son nou lliures.

Els límits de la casa eren per una part la casa de l’escuder (del castlà Bartomeu de Vilafranca) Joan Escolà, per altre part casa del convers Raimon d’Avinyó i un carrer públic. Veiem ara que l’escuder del castlà té una casa pròpia en el call. Fins aquí podem saber que els Avinyó conversos (abans jueus Gracia) amplien les seves propietats vivint al call i que l’escuder Joan Escolà és propietari d’una casa al call.

Un altre jueu convers (de la mateixa família dels Gracia) va ser Berenguer d’Avinyó que tenia el 1405 una casa al call de Vilafranca, proper al corredor de la muralla. Com a veïns té la casa de Marc d’Avinyó. El dit Berenguer és difunt l’any següent, el 1406. Els seus marmessors que son un mercader i un botiguer venen la seva casa amb un hort que tenia Berenguer en el cas al mercader Francesc Guilera. Pagava cens al castlà Bartomeu de Vilafranca pagant vint-i-quatre sous per Sant Miquel. El preu era de set lliures.

El pagès mulater Pere Prats

Una casa que limitava amb la que dona el ferrer Bartomeu Pujades el 1407 era la del mulater i pagès Pere Prats. El 1389 ja era propietat d’una casa al Vall del Castell. Pagava al castlà Bartomeu de Vilafranca cinc sous anuals. Els límits de la casa aquest any hi trobem per una part la del jueu Samuel Salomó, per una altra la de Pere de Pere i un carrer públic. Com podem veure no ens surt cap dels propietaris anteriors.

Recordem que l’any 1407 Pere Prats ven una casa al fuster Raimon Solà també situada al call. Tot i que aquest Pere era l’hereu del seu pare, també de nom Pere.

Això ens pot fer deduir que el pare de Pere era propietari de més d’una casa que abans havien estat de jueus potser ell mateix ho havia estat i en aquest moment ja s’havia convertir al cristianisme.

El 1403 trobem en la documentació també una venda per part d’un jueu convers, Guillem Domingo de l’Arboç del Penedès (fill del jueu Samuel Gracia) venen una casa, que era seva, situada al call de Vilafranca. Pagava cens de vint-i-quatre sous al castlà Bartomeu de Vilafranca. Entre els seus límits hi surt la casa i un pati del jueu Vidal Salomó (pare de Samuel Salomó).

Com a conclusió

Aquests exemples de documentacions resumides aquí ens poden donar aquestes conclusions a finals del segle XIV.

-          Els castlans de Vilafranca son els senyors feudals que tindran domini directe en les cases del call. Abans eren els propis jueus qui ho rebien i s’organitzaven.

-          Jueus conversos seguien sent propietaris de les seves cases. Alguns hi vivien. Altres eren fora, però podien vendre-les, per tant continuaven tenir la propietat.

-          Cristians i jueus convivien conjuntament en el call.

-          Cases del call, abans propietats de jueus, passen a ser de mercaders, fusters o altres oficis que tenien ja un cert prestigi social, econòmic i patrimonial a la Vila.

-          El preu de venda de les cases del call era baix si ho comparem amb altres de carrers propers al call.

Podríem donar molts més exemples per confirmar el que estem dient, però ho deixarem aquí. Qui vulgui aprofundir més pot rellegir molts altres articles penjats en aquest blog, només posant al cercador la paraula call.