Els Peiró (segles XIV i XV)

 

Cognom que es diu procedeix del nom llatí -Petrus- “pedra”, altres diuen de –Peire-, variant antiga que es feia servir a Catalunya i en el Llenguadoc.

Les primeres persones que trobem en la documentació amb aquest cognom és l’any 1327. Eren els hostalers Bernat amb la muller Arsenda i Berenguer Peiró, pares i fill.

A Sant Cugat de Sesgarrigues el 1356 forma part de la Universitat d’aquest lloc la dona (un aspecte jo diria únic al nostre país)  Ferraria viuda de Ferrer Peiró.

El 1361 hi trobem el carnisser Guillem Peiró originari de Cubelles, però vivint a Vilafranca. Tenia el sobrenom de Reigia. El significat podria relacionar-se en la casa gran que deuria ser propietari: Reigia es referia a un edifici prop del fòrum romà. Posteriorment Guillem Peiró el trobem vivint a Sitges. Relacionat amb ell un Francesc Peiró de Vilanova surt en un pagament d’un deute el 1390.

El 1389 vivint a Vilafranca, en la documentació, hi surt com a testimoni d’un debitori Arnau Peiró de Gandesa (Tarragona).

Els hostalers Peiró (segle XIV)

Als segles XI i XII ja existien els establiments públics que acollien hostes mitjançant pagament. Per les seves condicions Vilafranca del Penedès era un territori de pas, i eren molts els nouvinguts i viatgers que hi venien.

A Vilafranca hi havia més d’un hostal i la majoria estaven situats al carrer de la Parellada, en algun moment, en la documentació se l’anomena com el carrer dels hostals. Era proper a la porta principal de la muralla, el portal de Santa Maria.

Bernat i Berenguer Peiró tenia l’hostal en aquest carrer, a més eren propietaris de dues cases en un altre carrer de Vilafranca, el de la Fruita. Aquests edificis a vegades els llogava. Sabem que l’any 1380 els va llogar a Miquel Pagès de Tarragona, un probable client del seu hostal.

Acostumaven a tenir serveis per a animals de càrrega i de transport. Els baixos o el pati emporxat es destinaven al bestiar. A l’interior hi havia la cuina, el menjador i les cambres amb màrfegues de palla.

Tots dos, Bernat i Berenguer, formaven part de la Universitat de Vilafranca del Penedès durant l’última meitat del segle XIV, representant als hostalers de la Vila.

A finals del segle XIV, Francesca Carrió, originaria d’Igualada, viuda de l’hostaler Berenguer Peiró va vendre part de l’hostal a família  Marti, originaria de Sant Joan de l’Erm (Lleida), altres probables clients de l’hostal.

El 1394 les cases, les cambres i patis que formaven part de l’alberg (hostal) dels Peiró passen a ser propietat del notari Berenguer Maiol de Vilafranca.

 

Els Peiró de l’hospital de Cervelló (Segle XV)

A Olesa de Bonesvalls, en el terme de l’Hospital, hi viuen a finals del XIV Guillem, Ferrer i Antoni Peiró.

L’any 1401 Maria Ribes, muller de Guillem Peiró de l’hospital de Cervelló, fa redactar el seu testament. Els marmessors són el seu marit i el carnisser d’Olesa de Bonesvalls, en Pere Bartomeu. Demana ser enterrada a l’església de Sant Joan d’Olesa, (documentada al segle XII) no era l’església de l’hospital. Fa deixes als altars que hi ha a la dita església i a la capella de Sant Joan.

Fa altres deixes a diferents persones de la seva família, a la seva mare Saurina, muller del pare Ramon de Ribes; a la germana Guillema, muller de Pere Casanovas de La Granada, a Margarida, muller de Francesc Rosell de l’hospital de Cervelló. A la filla Eulalia li deix vint lliures. Al fil Ferrer deu lliures. A la filla Elisenda, muller de Francesc Bosch de Cantallops, deu sous. Anomena hereu universal al seu fill Francesc Peiró Ribes. Entre els testimonis del testament hi ha un Bernat Peiró d’Olesa, probable familiar seu també.

Fins aquí dades d’un cognom que no va ser molt extens en la baixa edat mitjana pel Penedès. Del Garraf (Vilanova i Sitges) i de l’Alt Penedès (Sant Cugat Sesgarrigues, La Granada, Cantallops, Olesa de Bonesvalls) són els llocs que l’hem trobat.