Segons el Diccionari d’Alcover i Moll la paraula portell té molts significat: un pas molt estret entre dues muntanyes; una obertura feta a un mur, per la qual es pot passar; un esvoranc en una paret o marge produïda per la força de l’aigua; obertura estreta deixada en una paret o marge per a permetre el pas a homes o a bestiar; porteta de llates o canyes per a tancar un hort o tros petit de terra; espai que queda entre dues cases i que serveix de passatge d’un carrer a un altre; finestra o obertura d’una cambra de vaixell; forat lateral de la calçada, per on l’oli surt i raja dins el safareig i altres.
Mentre
que portella, el mateix diccionari, ens diu que és una porta petita dins una
altra de més gran o dins una finestra; en una muralla, porta més petita que les
altres...
Aquest
topònim el trobem en l’època medieval en una delimitació de terres, en noms de
pobles i fins i tot amb cognoms de persona.
Hom
diu que a Vilafranca del Penedès el carrer del Portell és l’antiga denominació
del carrer del Portalet, avui conegut per “Sant Pau” i que fa referència al
portal de la muralla d’aquest carrer. Jo dic que era la primera porteta per
entrar al castell dels castlans.
Des del segle XII surt en la documentació medieval de Vilafranca del Penedès arribant fins als nostres dies. L’espai anomenat el Portell està situat en el barri de Les Clotes, just entre el carrer de la muralla dels Vallets, al carrer de Sant Pau, agafant parts dels actuals carrers Beneficència i Ponent. Aclarim i intentarem explicar quin espai i el perquè del topònim portell en aquest indret i no en un altre.
Portal de la muralla o carreró?
Una primera
data: “...per terra al portal d’en Coloma o al Portell” (1542). A partir
d’aquesta informació ja es por deduir que una cosa és el portal de la muralla,
que era Coloma, i que corresponia a la muralla de la Vilafranca medieval i una
altra és al Portell. La terra indicada estava després del portal de Coloma no
del portal del Portell. L’origen del nom Coloma corresponia a una família de
sabaters que posseïen terres en aquest indret durant mot temps.
Posem
altres dades que ens donen a entendre que Portell no és el nom del portal de la
muralla de Vilafranca: “...ven hort al carrer de la Portella, prop el portal de
Coloma” (1438); “...terra al Portell, prop el portal de Coloma, amb unes
basses...” (1464); “...terra al Portell...” entre els límits d’aquesta terra es
diu: “...viarany que va del portal de Coloma a l’era de Codines...” (1496). Una
última dada, també del segle XVI, que crec
definitiva: “...unes cases situades al portal de Coloma, al carrer o
carreró del Portell que va des del carrer Vall del Castell fins al portal de
Coloma...”(1521).
Si
ens agafem en aquesta última informació podem veure que el topònim Portell
originàriament, era el nom d’un carrer estret (carreró) que començava al
capdamunt del carrer de Sant Pau actual que arribava fins el portal de la
muralla, a la mida del carrer actual de Muralla dels Vallets, l’anomenat portal
de Coloma.
Posteriorment
Portell era el nom de la situació de totes les terres/cases que estaven
situades a extramurs (fora muralla) en aquest mateix espai. En tenim molts
exemples en la documentació: “..terra in lloc que dicitur Portellus..” (1312);
“...terra al Portell que va a Castellmós...” (1364) El nom Castellmós es
refereix a una casa forta/castell que estava situada a la falda de la muntanya
de Sant Jaume, al costat de la de Sant Pau. “...tres pallisses al Portell”
(1366), Entre els límits d’aquestes pallisses hi diu camí que puja a l’era de
Senyecs i camí que va al vall de la Vila. “...dos horts a prop de les Oliveres
d’en Pontons..” (1378); “...tres basses contigües situades a l’era, al
Portell...” (1388); “...hort tapiat al Portell...” (1401); “...pallissa a
extramurs, al Portell...” (1411); “...hort al Portell, a prop del passatge del
Vall...” (1419)...”...terra prop del Vall, al Portell...” (1422). Entre els
límits d’aquesta terra hi diu el Vall de la muralla. “...avui es bat a l’era
del Portell, al portal de Coloma...” (1453). Es refereix fora el portal, ja que
havia de ser un lloc ample per batre el blat.
El Pou de Moranta
En
època medieval, no hi havia cap font a Barcelona, per atendre les necessitats
de la gent. Van cavar el pou conegut com “d’en Moranta”, amb un abeurador per
els animals, que encara es pot veure una part sota d’unes escales,
posteriorment es va substituir per la Font de Santa Anna, la que està al final
del carrer de la Porta de l’Àngel.
Vés
per on a Vilafranca en la baixa edat mitjana hi existia un pou anomenat també
“d’en Moranta”. Jo m’atreveixo a dir que l’origen del cognom Moranta ve de
mur/muralla, per tant seria Pou de la Muralla. I que tant a Barcelona com a
Vilafranca aquest pou estava adossat a la muralla de la ciutat medieval. A
Vilafranca en tenim alguna referència quan en unes obres d’un bloc del carrer
de la Beneficència allà pels anys vuitanta es va descobrir un suposat pou de
gel i a prop del portal d’en Coloma. Els arqueòlegs, en la seva memòria, van redactar que el pou va ser construït el 1610. I que per construir-lo van
utilitzar-se blocs de la torre de la Vall del Castell (una de les torres del
castell dels castlans).
Sabem
que a l’època medieval ja havien pous de gel que eren utilitzats per a emmagatzema-hi
el gel produït per la neu a l’hivern i conservar els aliments durant l’estiu, però també hi havia pous per abastir d’aigua als habitants d’un poble o d’un castell. Tenim
molt clar que aquest pou tenia el seu origen medieval, i posteriorment el deurien fer servir per
pou de gel.
Com
ja hem avançat el topònim Pou de Moranta el trobem també en la documentació
conjuntament amb el de Portell o portal d’en Coloma en el mateix espai que
estem comentant: “...terra al Pou de Moranta...” (1404) entre els límits hi diu
un caminet que va a l’ermita de Sant Pau. “...terra al Pou de Moranta...”
(1421). Entre els límits hi diu una bassa. “...terra al portell...” (1467).
Entre els límits d’aquesta terra hi diu camí que baixa de la muralla al Pou de
Moranta. “...terra a Pou de Moranta...” (1480). Entre els límits s’hi diu camí
que va del Portal d’en Coloma per les Clotes avall. “...terra al Pou de
Moranta, al Portell..” (1497).
Pont del Vall, el portell i el
castell dels castlans
L’artesà
Bartomeu Pujades fa donació d’una casa al prevere Pere Illes. Està situada al
carrer del Vall, prop del pont del castell de Vilafranca (1405).
El
sabater Pere Roca fa una donació a la seva filla Eulàlia en temps del seu
casament amb el teixidor Berenguer Bosch. Li dona una casa situada al Portell i
un hort tancat amb parets situat al Portell, davant el Pont del Vall (1422).
El
castlà Pere de Barberà ven al mercader Antoni Rovira una casa amb un hort que
està situada dins el tancat del Castell de Vilafranca. Entre els límits hi ha
la casa del castlà Huguet de Vilafranca, el carrer del Vall del Castell, el
pont i vall (1474). El mateix any ven al teixidor Llorens Bonastre unes cases,
quasi derruïdes, situades dins la muralla del Castell, davant del Pont del
Vall.
Per entrar al Castell dels castlans de Vilafranca hi havia un pont, segurament llevadís a l’alçada del carrer de Sant Pau actual. No comentaré moltes coses noves del castell, ja que ho vaig fer en un altre article d’aquest mateix blog que podeu rellegir.
Berenguer
Esplugues posseeix una casa situada al carrer del Portell. Els límits de la
casa son per una part, una altra casa dels hereus de Batlle, la casa del castlà
Bartomeu de Vilafranca i un carrer públic (1345).
Francesca
Blanc posseeix una casa situada al carrer del Vall del Castell, una terra al
Pou de Moranta i una pallissa amb un hort al Portell (1395).
El
sabater Ferrer Salvany té un alberg (casa) al Portell (1420). Entre els límits
hi ha el Vall del Castell.
El
nom de carrer del Portell, com es pot endevinar, correspon a aquell carreró
estret que anava de la porta del castell fins la muralla de la Vila. Les cases
dels castlans estaven entre el pont del Vall del Castell i el carreró del
Portell. L’origen del topònim Portell era la Portella o porta petita abans de
la més gran d’entrada al castell.
Tenir
a l’abast l’aigua del pou d’en Moranta és de molta lògica, sabent que per
aquest indret hi entraven i sortien els castlans i el rei quan venia a
hostejar-se al Palau Reial (l’actual Vinseum) amb el seu seguici i així les bèsties beure aigua en la bassa o basses que hi havia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada