El Caseriu de Torrelletes, situat al costat de la carretera de Castellet a les Massuques, pujant al deshabitat agrupament de Can Balaguer, on hi ha vestigis d’una casa forta, Cal Cremat, els monòlits gegants dels Pujol Florit, els masos de Can Cassanyes i la Casa Alta, el Fondal de la Bovera, Sant Esteve de Castellet amb el seu pont romà...són alguns dels noms que ens verifiquen la antiguitat d’aquest terme, que junt amb la Gornal (actualment) forma part d’aquest municipi de l’Alt Penedès. La mateixa església de les Massuques és un temple romànic de tres absis, construït sobre un altre de visigòtic. Pel seu voltant s’hi han trobat restes romanes.
Població en el segle X -XII
El 977 el comte Borrell ven a Unifred Amat el castell de Sant Esteve de Castellet per seixanta monedes d’or. Els seus límits són els castells de Castellví de la Marca, el de l’Olèrdola, el terme de Cubelles, Banyeres, Santa Oliva...:”...in termine de Kastrum Vetere et aderet secum termine de Olerdola et de aquilanis abviat se cum termine de iam dicta Olerdola, et de altano aderet se in serra qui est super Crespa Rocha et pervadit usque in ipsa terra qui est inter predicto termine de Sant Esteban e termine de Cubelles, et deinde vadit usque in ipso kaldario qui est de Santa Oliva, vel in termine quod resonat in preceptum sant Cugat. subinngit ipsa Guardia de Bagnarias, seu in serra qui est inter termino predicti sant esteve et iam dicta santa Oliva...”.
Propietats del monestir de
Sant Cugat del Vallès
El 998
una donació testamentària feta pel prevere Teudemon, segurament un bisbe, ja
que es referia a aquest nom (el cartulari de Sant Cugat del Vallès) com a domnus meu, la catedral de Barcelona
rebé tots els béns que tenia, apart de diferents terres situades en el terme de
Vilafranca del Penedès hi havia també els masos de Castellet amb les seves
terres i el blat que es trobés allí i les vinyes que havia comprat a Ferriol i
Castíssima i a un altre Ferriol i a Bonet, amb el vi que s’hi trobés, dos
cafissos d’ordi de la pròxima collita, sis cafissos de vi i un nombre indeterminat
d’ovelles, cabres i porcs i sis oques.
El
1002 L’abat Odó de Sant Cugat ven a Arnulf l’alou de terres anomenat de
Castellet.
El
1008 és Mirosa i el seu fill Bonfill que venen a l’abat Odó unes cases i un
corral amb terres a més d’un hort, situades en el terme de Castellet. També li
son venudes al monestir de Sant Cugat del Vallès unes terres, cases i vinyes
per part d’Adrover i la seva filla, situades a Castellet. El 1009 rep el monestir
cases, corrals, terres, vinyes...per part
d’Ermessenda, situades en el terme.
El
1062 en el testament del bisbe Guislabert, entre els seus legats hi ha el
castell de Castellet a la Seu de Barcelona.
El
1065 Bernard, fill de Joan, la muller Ermetruit amb el germà Ramon venen a
l’Abat Andreu, terres situades a Castellet a prop del Palau i de l’església de
Sant Esteve.
El
1066 Adalbert i la seva muller Adelaida permuten amb Gaucelm Guillem i la
muller Ermessenda un alou amb terres, vinyes, prats, aigua, arbres, cases,
casals i horts, situats en el terme d’Olèrdola, al lloc anomenat Sant Valentí
(avui les Cabanyes) al terme de Castellet...
Aquests són alguns dels documents que ens asseguren la població existent en els primers segles de la repoblació d’aquesta part de l’anomenada Catalunya Nova. A l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, en l’apartat de Cancelleria hi ha molts pergamins relacionats amb Castellet, sobretot en l’any 1018.
El monestir de Sant Cugat del Vallès
La
comtessa Ermèssenda, el dinou de juliol d’aquest any, acompanyada del seu nét
el comte Ramon (Berenguer I) va presidir el judici on Guitart, abat de sant
Cugat del Vallès i Bernat, fill de Hodegari, que un any després van arribar a
un acord mutu sobre els termes de Santa Oliva, Calders i Castellet després
d’haver-se sotmès la resolució d’una causa a l’ordalia coneguda com per albatum. El monestir de Sant Cugat del
Vallès va recórrer a temps passats per a donar legitimitat a les seves
demandes: als preceptes dels reis francs Lluís d’Ultramar i el seu fill Lotario
“..et appetebat supradictis Guitardus,
abba, terminum Sancti Olive sive ipso Kaller de collo, qui est subtus parada
que dicunt Episcopalem et per ipsas planas ultra (ipso reger prope ipsa turre
qui fuit) de Tedbert que dicunt (Beluizi), sive per ipsa gralera, et ipsum
kastrum, que dicunt Kalefell, simul cum ipso stangnos que dicunt Ollero usque
(in ipsum mare), sicut resonat in preceptum Sancti Chucuphatis, (quod domnus
Ledovicus, rex Franchorum, genitor Leutarii, regis) similiter franchorum, fecit
(ad confirmamdas res ecclesiaticas) huic cenobio collatas aut in (postmodum)
concedendas...”
El castell
El
castell que en un principi s’anomenava de Sant Esteve s’esmenta per primera
vegada l’any 977 A Unifred Amat (que ja hem
comentat) amb el pacte que hauria d’edificar murs i refer torres i després que
passés als seus descendents. El 1076 Rotland Bernat, fill de Bernat Otger, va
vendre la meitat de la fortalesa al comte Ramon Berenguer I.
A
principis del segle XII, Jordà de Santmartí, hereu del terme de Castellet, jurà
fidelitat al conte de Barcelona pel castell i el 1132 es comprometé a no
damnificar els honors del monestir de Sant Cugat del Vallès situats en els
límits del castell. Els Santmartí fins al segle XIII conserven diversos drets
sobre el castell i el terme.
Després
dels nobles Castellet, el castell passà a la corona i el rei Marti l’Humà el
1405 va vendre l’alta jurisdicció a Pere de Torrelles, dels Torrelles passà als
Desplà i d’aquests a Bernat de Requesens el 1460.
Durant
la guerra civil de 1462 a 1472 fou pres per les tropes del rei Pere IV, tornà
als Requesens i finalment fou venut a Guillem de Peralta. Després fou dels
Aguilar, dels Icard i finalment dels Queralt, comtes de Santa Coloma fins
l’abolició de les senyories l’any 1837.
Els Castellet (X -XII)
Entre
els segles X i XIV, la família Castellet posseí el castell com a castlania
menor i el domini del terme. Els Castellet ocuparen càrrecs en l’administració
reial i destacaren en la conquesta de la Catalunya Nova.
Amat
de Castellet és un dels primers que es troben en la documentació l’any 977 (ja
hem comentat). Era casat amb Riquilda. Es fills van ser Otger, Bernat i
Guillem.
Un
document signat per Otger de Castellet (fill d’Unifred) l’any 1024 i el seu
fill s’esmenta en una discussió de límits el 1037.
Un Albert de Castellet, el 1162, compra una vinya a Bernat de Castellnou, en un lloc anomenat Villa Alta, situada en la parròquia de Castellet.
 |
| La Granada |
Castlans de La Granada
El
1067 Bertran Guillem de Castellet, que era castlà del castell de La Granada
(Alt Penedès) marit d’Ermengarda, ambdós signen una venda feta al comte, dels
drets que li pertocaven, sobre el castell de Pontons. Aquest Bertran, que en
alguns documents el trobem com a Bertran de Castellet actua en diferents llocs
del Penedès (La Granada, Pontons...) en anys del segle XI. Molt probablement
també fill d’Otger.
Els
castlans Castellet del castell de La Granada posteriorment s’anomenaven en els
documents de la Granada. El 1170 Guillem de la Granada és germà de Bertran de
Castellet, segons alguns autors (Margarit...).
Aquest Guillem de La Granada el 1198 dicta testament, entre altres coses lega al seu nebot Berenguer de Castellet: “...llegant omnem meum honorem integriter quod ego habeo per commutacione de sancti domo Cucuphatis qui est ad Malum Consilium, cum vineam que tenet Vives de Podioalber, exceptis podium quod dimitto Berengario de Castelleto, nepote meo...”
Bertran de Castellet
El
1167 un altre Bertran i el fill Raimon de Castellet són marmessors del
testament del noble Ramon de Subirats (Barberà), A Raimon li deix una euga.
Aquest
Bertran és molt probablement un dels tutors dels Gornal l’any 1174 que signa
una concòrdia i avinença feta entre l’abat Pere de
Santes Creus i Ramona vídua de Pere de Gornal, amb motiu del plet que sostenien
sobre la propietat del castell i terme de Montornès. Ramona, amb el consell i
assessorament de Bertran de Castellet i Miró de Castellvell, tutors dels seus
fills, menors d’edat, i en presència del bisbe de Barcelona, Bernat de Berga,
del noble Bernat de Castellnou i altres prohoms assistents a l’acte, renuncia a
tots els drets i a tota la jurisdicció que ella i els seus fills tenen sobre
Montornès, a canvi de 40 morabatins que rep de l’abat Pere en nom del monestir
de Santes Creus.
El 1186 Guillem de
la Gornal i la seva germana Ermessenda renuncien, davant l’abat Hug, tots els
drets i la jurisdicció que tenen sobre el castell i terres de Montornès,
propietat dels monjos de Santes Creus.
El 1194 una escriptura
feta a Tarragona en el mes de juliol de 1194 conté la recepció que Bertran de
Castellet va fer del senyor rei Alfons en l’alou que posseïa prop de Vilafranca
del Penedès...
Bellvei del Penedès
Els Castellet (XIII)
Saurina, filla,
probable, de Berenguer de Castellet va ser muller del castlà Guillem de Mediona
(del castell de Mediona, a l’Alt Penedès), El 1224 trobem una donació que fa el
matrimoni, per la salvació de les
seves ànimes, de les dels seus pares i de tots els fidels difunts, dels masos
de Comalonga i de Pere de Ferrera que tenen al terme de Castellví de la Marca
del Penedès al monestir de Santes Creus.
Un altre Bertran
de Castellet té dificultats l’any 1253 per recuperar el vassallatge dels homes
de la Llacuna, situada en el terme Castellet, ja que viu a Vilafranca del
Penedès. El rei Jaume I el recolza i demana al veguer i batlle de Vilafranca
que també ho facin. En el seu testament de l’any 1255 fa donació de la quadra
de la Llacuna al monestir de Santes Creus. Li fou donada el 1248 per Bertran de
Castellet i la seva muller Blanca.
Bertran de
Castellet, que vivia a Vilafranca com hem dit, participava en altres afers no
adequats. En tenim referències en notícies quant el 1282, Pere II demana
informació al sotsveguer de Vilafranca i al de l’Arboç del Penedès sobre el
negoci de mercaders que té Bertran de Castellet. Un dels fills de Bertran i
Blanca foren Gispert i Bertran de Castellet.
La muller d’aquest
últim fou Leonor, que el 1319 té permís per construir un oratori privat en el
castell i rep del bisbat de Barcelona el permís per escoltar missa en el
castell (amb la seva família) durant dos anys.
Bertran de
Castellet té un monument funerari conservat al si de l’església de sant
Francesc de Vilafranca, mort durant la campanya militar conduïda per l’infant
Alfons el Benigne a Sardenya el 1323.
A partir d’aquest
moment veiem que alguns Castellet actuen fora del Penedès tot i no deixar de
cobrar algunes rendes que encara tenien en el terme.
Una sentència
entre els senyors de Sant Pere de Ribes i Bertran de Castellet s’executa el
1312, sembla ser per uns deutes que Bertran tenia sobre les Universitats de
Cubelles i Castellet. El 1315 Bertran anomena procuradors a diferents persones
del terme de Castellet pel mateix assumpte.
El noble Bartomeu
Castellet el 1318 casa la seva filla Agnès amb el cavaller Bernat de
Vilademajor. El pare li dóna diferents rendes que rep a santa Eulalia de
Rosana...aquesta dóna al noble Bernat de Vilademajor per dot seva masos a santa
Eulalia de Rosana...i de la parròquia de santa Julià al Pallars.
Brumissenda i
Clara de Castellet són monges en el monestir de Pedralbes de Barcelona en el
1333.
La castlania menor
o feu que encara tenien els Castellet en el castell el rei el 1336 la
constitueix al fill i hereu de Bertran de Castellet, un altre Bernat i a la
seva muller Constança.
El Mas dels Botins
Gatell de Castellet
Gatell de Castellet va ser senyor del terme de Bellvei del Penedès que depenia del de Castellet, també tenia un feu en el terme de Castellví de la Marca, com a mínim el 1354. Tenim documentació d’aquest any com aquella en què va ser tutor, anomenat pel veguer de Vilafranca, de Bernat Rosell fill del difunt Bernat Rosell de la Cunillera, (situada a Castellví de la Marca) o quan ven a Bernat Puigdat del Puig Especial, situat al terme de Castellví, una terra amb tot el seu solar i que pugui treballar durant dos anys. La terra està situada al camp major de les Comes. Formava part dels béns de Rosell. O aquella en què Berenguer Sadurni amb la seva muller Blanca, de Puig Special situat a Castellví, reconeix deure a la capella de santa Maria de Vinet, del mateix terme, 50 sous que tenia en comanda Gatell de Castellet de Bellvei. Una filla de Gatell i la muller Alamanda, fou Guillema, que es casà amb el Raimon Torrents de Castellví de la Marca. Uns fills foren Bartomeu Castellet, que va ser propietari del mas Botins situat a Santa Fe del Penedès i Pere Castellet, hereu i senyor de Bellvei.
Gispert i Blas de Castellet
La documentació
ens indiquen que Blas era el senyor del feu de Castellet en l’any 1359
conjuntament amb el seus pares Gispert i Constança de Maça.
El 1384 Blas
participa en un procés de jurisdiccions entre els habitants del terme de
Castellet i el batlle de la Universitat afavorint als primers i acusant de traïdors
als segons.
Una filla de Blas
era Francesca que el 1398 es va casar amb el noble Francesc de Manresa.
Una altra filla,
Leonor es va casar amb el noble i senyor de Torredembarra, Gabriel Icart. Un
germà i el posterior senyor del feu de Castellet va ser Antoni de Castellet. Un
altre germà era Lluis de Castellet, casat amb Sibil·la, filla de Pere Ça Torra
de Barcelona. Un altre fill de Gispert i Constança era un Gispert de Castellet
casada amb Leonor.
Tant Blas com els seus pares prenien rendes també d’un feu situat en el terme Avinyonet del Penedès i en la quadra de Cortei, situada en el terme de Vilanova de Cubelles. També el noble Miquel Seva, senyor de la casa de Fonollar (Sitges) li va deixar en herència un feu en aquest castell, que el va reclamar el senyor del castell d’Eramprunyà, Lluis Marc.
Bartomeu Castellet dels Botins
Ja hem dit que
Bartomeu Castellet era el propietari del mas de Botins situat en el terme de
Santa Fe del Penedès. Abans era del seu pare Gatell. Ell el trobem vivint al
mas a partir de l’any 1387. La població de Santa Fe és molt propera a La
Granada. Recordem que els castlans del castell de La Granada eren familiars
dels Castellet. Molt probablement la possessió d’aquest mas i altres espais de
les dues poblacions ja els hi venia d’antic.
Bartomeu, a més va
ser batlle de La Granada el 1388 i l’encarregat de cobrar les rendes de la població
en nom del bisbe de la Seu de Barcelona.
Una filla de
Bartomeu era Saurina, que el 1397 es casa amb Francesca Miró de Sant Pere Molanta.
El mas passa a mitjans del segle XV a mans d’un altre Gatell de Castellet.
Després tornà a mans d’un altre Bartomeu Castellet (1464) que no hi va viure,
habitava a Vilafranca del Penedès casat amb Eulalia. Una filla va ser Isabel
que es va casar amb Joan Serra del mas.
Els nobles/senyors
originaris del castell de Castellet a finals del segle XV no van tenir la
influència que tenien tot i que Antoni Castellet, el germà de Blas, va haver de
reivindicar la seva jurisdicció sobre el feu de Castellet amb el noble Pere de
Torrelles, senyor del castell l’any 1404.
Gispert i Leonor van
cobrar rendes a partir de mitjans del segle XV de Sant Quintí de Mediona (Alt
Penedès) i de la Bisbal del Penedès. A finals del segle XV, un Pere Castellet encara
va ser castlà del castell de La Granada (1481). El cognom Castellet, però va
perdurar en el temps posterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada