Els jueus conversos Febrer

 

Coneixem el cognom Febrer d’uns jueus que es van batejar a partir de l’any 1392. Vivien al call jueu de Vilafranca del Penedès. Els seus cognoms abans de ser batejats eren Gracia. Probablement el padrí del bateig va ser Pere Febrer, que va ser procurador de la reina Violant Bar, segona muller del rei Joan I a més de castlà del castell de Vilafranca pel casament amb Joana Canyelles, filla d’un castlà del castell de Vilafranca. En un article anterior podeu llegir més informació:

https://elpenedesmedievaljb.blogspot.com/2015/05/el-llinatge-dels-febrer-amb-els.html

Els Febrer conversos que van viure a Vilafranca, foren Hug Febrer, Francesc Febrer, els dos fills de nom Pere (abans Astruc Gracia) i Francesc (abans Salomó Gracia) la muller de Pere de nom Joana (abans Colrana) i  Francesc (fill) que té disset anys el 1392 i Berenguer Febrer (fill del segon Francesc Febrer).

Joana (abans Colrana) era germana del convers Ramon d’Avinyó (abans Salcell Gracia). I fill de Ramon fou Marc d’Avinyó (abans Samuel Gracia).

Els jueus conversos tenien un camí ple de dificultats. La societat cristiana, aquells que els varen obligar d’una o altra manera a convertir-se, es van despreocupar totalment d’ells. Molts s’havien de refer-se econòmicament i adaptar-se a la nova situació, ja que com a cristians el seu marc econòmic i mercantil era diferent. S’ha de tenir en compte també les dificultats que sorgiren arran de la no conversió del cònjuge, fills o germans, propiciant separacions i ruptures familiars i/o econòmiques.

La família enfrontada

Sabem que a Vilafranca no hi va haver una violència en el call i no es van produir aspectes violents cap a ells. Però el que passava arreu, la violència a Barcelona l’any 1391 i a altres llocs va donar perquè molts jueus del call vilafranquí canviessin de religió o com a mínim aparentment.

Els fills de Francesc Febrer, en Francesc i Pere, van protestar davant del rei Martí, el 1398, que el seu pare ha actuat violentament contra ells perquè fossin batejats. Sembla que això ja portava cua des de l’any 1392. És el vint-i-set d’agost del 1398 quant el rei signa sentència contra el pare amb una pena de cent florins que ha de pagar a l’erari públic. El tretze de novembre d’aquest mateix any és Berenguer Febrer (nebot de Pere i fill del segon Francesc i menor d’edat) qui demana al rei se li restitueixi tot el que li pertany com a fill del seu pare. Tot i que la cort del batlle de Vilafranca va decidir a favor del seu oncle Pere, el rei impugna la sentència i reclama que se li torni al dit Berenguer el que li correspon.

Va ser el trenta d’agost del 1398 quant a Vilafranca, en presència com a testimonis del notari Pere d’Om, Francesc Guilera, Bernat Ferrer mercader de Barcelona i Pere Vilella de San t Martí Sarroca i el batlle Guillem Ribalta de Vilafranca, conjuntament amb Francesc i Pere Febrer (fills de Francesc) es presenten al carrer Canyemàs (carrer que formava part del call jueu de Vilafranca) davant de la façana de la casa de l’advocat Jaume Solanes, que va comprar diferents cases jueves després de 1391, per fer complir el manament reial del dia vint-i-set i cobrar la  multa de cent florins al pare, a més de la restitució al dit Berenguer dels seus béns per part del seu oncle. Francesc tenia vint-i-cinc anys. Entre moltes altres coses  l’oncle Pere va dir que : “....Berenguer no volia viure amb el seu pare, perquè rebia coltellades (ganivetades) a la cara i l’altre dia el volia escanyar i el bastonava i el nafrava i va anar a viure amb mi...”

El batlle ordena a Francesc Febrer, pare de Berenguer, que mani al seu fill que visqui amb ell i no a casa del seu oncle Pere i que així ho demanava el rei. Davant de tothom es entregat Berenguer al seu pare. El batlle continua dient: “...dit fill estigui amb el seu pare i mare i que el pare ha de fer bones obres al fill, encara que és difícil perquè el pare pateix follia...i mana que es busqui un tutor al fill i el seu pare Francesc ingressi a l’hospital de Colom de Barcelona...” El tutor va ser el mateix oncle Pere.

Els Febrer i el call de Vilafranca

El 1379 hi havia encara la casa d’Astruc Gracia (Pere Febrer) situat al costat del primer portal del call, el portal de Canyemàs.

Tot i que moltes cases del call són venudes a particulars, el 1400 encara hi ha una bassa del convers Pere Febrer és situada a la pobla dels jueus (nom que se li va donar posteriorment al call i els carrers que l’envoltaven).

Els negocis dels Febrer

El noble Berenguer de Masdovelles de l’Arboç del Penedès li arrenda a Pere Febrer la cavalleria el 1400 sobre rendes que rebia a l’Arboç. El preu era de tres-cents sous.

La relació amb el padrí el noble Pere Febrer, castlà del castell, es evident quant en un document del castlà signa com a testimonis Pere i Berenguer Febrer, conversos de Vilafranca l’any 1401. Pere, la muller Joana i el germà Francesc reclamen a la universitat de Vilafranca unes pensions que els hi devien del cobrament d’un censal mort que van prestar a la dita universitat el 1403.

Sabem que el 1404 Pere Febrer era difunt. L’hereu és Marc Alanya, (fill del jueu Samuel Gracia) també convers. El disset d’agost es publica una clàusula del seu testament on anomena marmessors a la seva muller Joana i al convers Ramon d’Avinyó. Vol ser enterrat al cementiri dels franciscans a Vilafranca, al seu túmul. Anomena hereu al convers Marc Alanya. Fa diferents deixes de censals als procuradors dels aniversaris de l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.

A partir d’aquesta data hi ha bastant documentació on l’hereu Marc conjuntament amb la viuda Joana reclamen totes els deutes que havia de rebre Pere o els seus hereus. Demanen als mercaders de Barcelona Lluis Queralt i Berenguer Cortei que fessin d’àrbitres en la reclamació de la dot de la viuda i participin en la reclamació dels deutes. Entre aquests hi ha el reclam de les pensions de censals morts que cobrava el difunt de la universitat de l’Arboç del Penedès.

El 1406 sabem que la viuda Joana actua fen préstecs a particulars, que són conversos de Barcelona. Suposo que era una manera de tenir contacte directe entre conversos i ajudar-se mútuament. No deuria ser fàcil ser un convers en una societat totalment cristiana. L’any 1414 és l’últim any en que trobem el Francesc Febrer com a testimoni en un document i el 1421 a Joana viuda de Pere Febrer estant al servei del seu germà, el convers Ramon d’Avinyó de Vilafranca i vivint en una casa del call jueu, propietat del dit Ramon.