Una mujada és
una mesura superficial agrària pròpia de la zona de Barcelona, equivalent a
4,896,5 metres quadrats. El diccionari Alcover ens diu que tenia aproximadament
49 àrees. També, ens diu que és un tros de terra que poden llaurar un parell de
bous en un dia, i que té aproximadament la dita mesura. En altres llocs ens diu
que la mujada era una unitat de mesura agrària d’àrea d’origen romà, en llatí modiata. Equivalent a cent per cent peus
romans. Usada especialment pels pagesos del barcelonès.
Sigui quin
sigui el seu significat sabem que era una mesura agrària important en l’edat
mitjana. Es feia servir per indicar quin espai de terra ocupava un
pagès/propietari.
En el terme
de Vilafranca del Penedès hi havia un espai que tenia els noms en diferents anys
de les Mujades d’Huc o de mossèn Soval/
de Ferrer de Vilafranca o de Bartomeu de Vilafranca/ sobretot durant els
anys dels segles XIII, XIV i XV. El topònim encara el trobem en la documentació
fins a finals del XVI. Intentarem, en aquest article, situar-lo en el terme de
la Vilafranca medieval.
Avanço però
la hipòtesis de l’espai anomenat així deuria ser un dels primers llocs poblats
de fora muralla de la vila. Anem-ho a comprovar.
Modiatam
Ferrari de Vilafranca/modiatam de Vila/modiatam Bartomeu de Vilafranca
Modiatam Huc
de Vilafranca
Ferrer de
Vilafranca va ser castlà de Vilafranca del Penedès la primera meitat del segle
XIII. Era l’hereu del castlà Guillem de Vilafranca, familiars dels castlans de
la població de Montblanc. Segons el testament de Ferrer (1285) deixà la
castlania al seu fill, de nom també Ferrer de Vilafranca.
El nom de modiatam Ferrari de Vilafranca el
comencem a trobar l’any 1312. El document confirma els cobraments de cens a
Ferrer. L’Elisenda, muller de Pere de Pere, havia de pagar deu quartans (mesura
agrària equivalent a la dotzena part d’una quartera) d’ordi per una terra. I Borràs
Linater pagava nou quarteres i tres quartans. Aquestes terres estaven situades
a prop de Vilafranca i al costat de les Mujades de Ferrer. El mateix Ferrer de
Vilafranca en té de la seva propietat.
Propers a les
modiates de vila l’any 1416 hi ha
horts i cases: l’hort de la muller de Jaume Mateu, el de Berenguer de Saifores.
En el segle XV també hi trobem cases edificades: la de Pere Montagut, casa de
Berenguer Juncosa. Terres dels hereus de Pere Liart.
Alguns jueus
reben rendes de terres/farraginals del lloc: Salamó Mateu, un hort que fou de
Jucef Salamó. Hort del jueu Berenguer Bisoldoni.
En alguns
anys d’aquest segle també se l’anomena Mujades
de Bartomeu de Vilafranca (1400). Uns anys més tard (1406) el mateix
Bartomeu ven al carnisser Bernat Senyechs un hort situat a la pobla dels jueus.
La terra és propera a les Mujades.
Ens situa els límits, entre aquests el carrer de Sant Julià.
El nom de Mujades
del noble i castlà Huc de Vilafranca ho trobem a partir de mitjans del segle XV:
era de Linater prop les Mujades d’Huguet de Vilafranca (1422).
Les Mujades del prevere/degà Soval
L’església
també va participar del cobrament de rendes d’aquest espai de les Mujades. El
prevere Pere Soval va ser anomenat degà del Penedès els últims anys del segle
XV. És en aquest moment on trobem en la documentació també les Mujades de
Soval: “...el ferrer Valentí Solà és
propietari d’una terra a les Mujades del reverendíssim Soval...”(1475). En
els límits hi surt el camí que va a la creu de terme anomenat de Calendraix,
també anomenada de Pontarró.
En un
inventari de l’any 1487 d’una casa dels mercaders Salelles situada al carrer de
Sant Bernat de Vilafranca, entre les seves propietats hi llegim també un
farraginal prop del vall de la muralla situada al final d’aquest carrer. En els
límits hi surt el camí que va a les Mujades o a la creu de Calendraix i al camí
de les Fontanilles.
Sobre els
béns que li són expropiats als castlans de Vilafranca a finals del segle XV
(algun dia en parlarem més extensament d’aquesta interessant informació) hi
figuren una terra de tres jornals situada a les Mujades. Està situada a prop
del portal de Canyemàs (1490).
Situació de les Mujades
El 1379 en la
documentació hi trobem un camí que puja a la mujada de Ferrer de Vilafranca.
Les dades d’aquest document són del castell de Vilafranca, es parla de la casa
del castlà Boixadors, Ramon de Vilafranca, els castlans Febrer. Si sabem que el
castell estava situat en el quadrat entre els carreres Escudellers, Vall del
Castell, Plaça de l’Oli i part del Jaume I. El camí en qüestió deuria sortir
del castell i pujava cap a les Mujades. Hem vist també que les situaven prop
del carrer de Sant Julià, (actual carrer de Sant Bernat) i dins la pobla dels
jueus (proper al call jueu de Vilafranca).
El 1425 proper a les Mujades hi ha un camí que
va a la bassa i era de Salelles, la creu de Calendraix, Fontanilles. La creu de
Calendraix seria la creu de les Clotes, actualment ubicada a la zona esportiva.
Fontanilles era el nom d’una partida situada en el barri de Sant Julià. El
portal de la muralla era el del final del carrer, abans de Jueus, ara del
Marquès d’Alfarràs.
L’anomenada
pobla dels jueus era aquell espai de poder que dominaven els castlans, la
primera expansió urbanística de la vila. Espai ubicat al davant i al darrere
del castell dels castlans, on també s’hi afegia el barri dels jueus, carrers
que entraven dins el recinte urbà. També s’ampliava per fora de la muralla. Per
tant, deduïm que aquesta ubicació corresponia als inicis de la primera
distribució urbana, que va començar amb indrets molts a prop del castell,
arribant a situar els carrers del barri jueu i ampliant-se amb els espais
exteriors inicials dels primers habitants de la vila abans de ser emmurallada.
El topònim Mujades
era el lloc que abraçava des de l’actual Font dels Alls fins al final del
carrer actual del Marquès d’Alfarràs i encara molt més avall.
Podem encara
trobar documents que ens parlen de mujades en alguns indrets del Penedès, com
aquest de l’any 1919 on Josep Arnan Vallès té una vinya situada en el terme de
Terrassola (Lavit) en la partida anomenada la Tarroja i Rieral, d’una extensió
de deu mujades, o sigui nou hectàrees, trenta àrees, vint-i-quatre cent. Sembla
molt diferent de com es calculava en aquell temps medieval.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada