L’església/capella romànica i el carrer de Santa Maria de Magdalena de Vilafranca del Penedès

 

Una de les esglésies romàniques desaparegudes i situades en el terme de Vilafranca del Penedès va ser la de Santa Maria de Magdalena.

Fou fundada l’any 1030 pel compte Berenguer Ramon. Tenia quatre capelles. Una era la de la mateixa Santa Magdalena, la de Sant Pau, que la fundà el castlà Bernat de Vilafranca el 1294, la de Santa Anna i la de Sant Jaume. Va tenir diferents rectors que vivien a la casa/rectoria que deuria haver-hi al costat. El primer rector trobat és del 1304 fou en Romeu Oller, que participa, com testimoni, en un conflicte entre l’església de Santa Maria i el monestir dels franciscans de Vilafranca.

El protector de l’església va ser el noble Berenguer de Lillet, que la dotà d’una capellania, una casa, hort i vinya el 1300. Berenguer, com el seu fill Ferrer de Lillet, foren batlles generals de Catalunya. En el sepulcre, situat en la capella, de Berenguer de Lillet es trobava aquesta inscripció: “Berengarius de Lileto tumulo requiescit in isto hone fecit cellam, dotavit ac ipse capellam dor...i surgat in eo qui crimina pungat. Amen”.

Es desconeix exactament la ubicació de la capella, sabem que estava a extramurs de Vilafranca, en direcció al carrer actual de Santa Maria de Magdalena i al cementiri. Hom es diu que el cementiri ocupa el lloc on era edificada.

Algun historiador la situava enfront del corriol de Fontallada i de la coma de Xamar. La capella/església estava situada a l’extrem del carrer actual de Santa Maria de Magdalena. El 1344 veiem un document que ens la situa en línia recta des del carrer de Sant Pere fins a l’església de Magdalena.

El carrer Vallmoll era l’actual carrer de Montserrat que acabava a l’església de Magdalena. Per tant podem situar-la entre l’actual de Magdalena i el de Montserrat.

L’era de Codines des de l’any 1323 era situada propera a l’església: “...en el carrer de Codines a extramurs i a prop de Santa Maria Magdalena hi ha el camí que va a l’era de Codines...”

Les capelles tenien benefici, que es retribuïen amb renda pròpia. El rector de l’església de Sant Pere de Ribes en Guillem Gener el 1331 era beneficiat de la capella de Santa Maria Magdalena. El 1347 era el rector Raimon Plana de l’església de Sant Pere d’Avinyó beneficiat de la capella. El fill Pere Plana era el rector de l’església. El 1392 també el prevere Mateu Fuster n’era beneficiat a més de ser el rector.

Durant els anys del segle XIV hi ha moltíssimes donacions testamentaries a la capella de Santa Maria Magdalena.

L’advocat Jeroni Malet de Barcelona l’any 1496 té el patronatge de l’església. És a dir tenia el dret de cobrar les rendes que rebia l’església pels seus beneficis i capellanies.

L’any 1839 l’església va ser transformada en torre de defensa. Era propera la seva desaparició. L’actual cementiri es va construir a finals del segle XIX en el lloc anomenat de Santa Magdalena.

Actualment un pedró situat al costat de la creu de terme de Santa Maria Magdalena en el mateix carrer, recorda l’existència de la capella en una imatge amb rajola de la Santa.

Edificis del carrer Santa Maria Magdalena (XIV)

L’església estava situada per on hi passava la Via Augusta que venia del poble de les Cabanyes travessant Vilafranca per els carrers actuals de Santa Maria Magdalena, Ferrers, Cort i Sant Pere. Durant els segles XIV hi ha forces edificis propers a l’església. Dels anys del segle XIV, el monestir de Santes Creus va comprar drets de senyoria al notari Pere de Santa Creu sobre cases i obradors existents en aquest carrer.

Comentem algunes cases que surten en la documentació del segle XIV.

Arnau i el fill, el forner Berenguer Baró (1323), tenien casa “a prop capella de Santa Maria Magdalena” En algunes dades la situen al costa mateix i fins i tot de l’hort de la rectoria (1323). L’espai anomenat la pobla d’en Baró (les pobles eren els espais en què diferents senyors obtenien rendes de la població que hi vivia) ocupava carrers exteriors a la muralla, un d’ells el de Santa Maria Magdalena, que es devia poblar justament en el segle XIV i es va ampliar durant el XV.

El sastre Jaume Anglès (1383) hi tenia casa amb hort al costat de “la rectoria de Santa Maria Magdalena”. A més hi cobrava diferents rendes de cases i horts situats al mateix carrer.

Cases/pallisses amb horts tenien el 1323: el mercader Bernat Guardiola; els advocats Bernat Marti i Ramon Aragonès; els preveres Bartomeu Miró i Guillem Solanes; el carnisser Pere Prats; el fuster Ramon Ferrer; el pagès Ramon Albareda. El sastre Berenguer Oller (1325).

El 1347 els preveres de l’església de Santa Maria cobraven rendes sobre possessions que tenien en aquest carrer:  al notari Pere Codines per unes cases que havia llogat al pastor Bertran Batlle; per cases i hort que havien estat del teixidor Pasqual Vidal i ara tenia el sabater Francesc Colomer; per unes cases que va comprar el mercader Pere Font a Guilera (mercader); per unes cases que eren del sastre Berenguer Mir que havia comprat al sabater Mulner; per una casa del carnisser Francesc Birles; al pagès Guillem Febrer per unes cases que comprà al sastre Pere Claver; per les cases i hort del pagès Bernat Miquel que havia comprat al teixidor Berenguer Roig; per cases i hort del prevere Pere Alegre que abans eren del pagès Jaume Comes del Mas Bruguers; per les cases que foren del pagès Tomàs del mas Brugueres i ara són del carnisser Pere Esperó; per la casa del sabater Francesc Carbó que va comprar al teixidor Mas; per la casa i hort del pagès Berenguer Marc del Pla que va comprar al pagès Tarascó; per la casa i hort del prevere Bartomeu Soler que abans era el fuster Esblada; per casa i hort del sabater Pere Bosch; per casa i hort que era del sabater Figuera; per casa i hort de la muller de Bofill; per casa que era de Margalida i ara és de Cortès; per la casa que fou del prevere Terrassa; per la casa que de la muller del sabater Guillem Jordà; per la casa de la muller del pagès Jacint Ortolà; per l’hort del paraire Guillem Pellisser que va comprar al mercader Bernat Babau; per unes cases del forner Berenguer Baró.

Altres persones que vivien en aquest anys del segle XIV al carrer de Santa Magdalena eren el mestre de cases Guillem Feliu que vivia amb el seu germà el prevere Ramon Feliu (1348); l’apotecari Francesc Vilanova (1350). El 1352 el notari Ramon Oló, que llavors vivia a Empúries, a través del seu procurador, ven a l’aventurer Vidal Fabrega un pis sobre uns baixos situat en el carrer. 

Cases del notari Pere Marti (1360)

Ramon Marti únic fill del notari Pere Marti, com hereu, ven rendes, que cobrava el seu pare, sobre diferents cases situades en el carrer de Santa Maria Magdalena: una casa on hi viu Maria viuda del picapedrer Arnau Guilera; una altra que hi viu el prevere Arnau Ferran i la casa que hi viu el cirurgià Bernat Castellví.

Altres cases que limiten amb aquestes són la del mercader Jaume Oller; la del sastre Vendrell; del mercader Valentí Sapera; l’artesà Romeu Bramon; el corral del sastre Analla; la “super casa” de l’advocat Ferrer Aragonés i la casa i adoberia del mercader Jaume Prats.

El propietari del Mas de les Clotes situat al terme de Sant Marti Sarroca, era de Borràs Gual, un terratinent de l’època que cobrava rendes de cases i terrenys situats en el carrer de Santa Magdalena. Un pati el ven al pagès Bernat Estrany. Limita amb altres terrenys que els hi estableix Borràs, als pagesos Bartomeu Escardó i Jaume Ortolà (1380).

Durant els últims anys d’aquest segle XIV es van venent cases situades al carrer: El notari Joan Baiona ven casa al carnisser Guillem Marcer, nascut a Sant Joan de l’Erm del terme de Subirats (1383); el notari Pere Codines ven casa al sabater Bernat Roig (1383); el sastre Jaume Tarascó ven casa amb hort al sabater Berenguer Mas (1383); el sastre Pere Claver venen unes cases amb hort al pagès Guillem Febrer (1386); el corredor d’orella Antoni Esblades ven casa al pagès Guillem Oliver (1388); el pagès Guillem Caulera ven hort al teixidor Bernat Pasqual (1388); el noble Gisbert de Barberà ven una pallissa al pellisser Bartomeu Soler (1392).

Aquest carrer va ser bastant poblat durant el segle XIV. A través dels fogatges podem saber que l’any 1378 Vilafranca tenia 453 focs, equivalents a uns 2500 habitants. El carrer de Santa Maria Magdalena va ser un d’aquells primers carrers que es va poblar durant els anys dels segles XIV i XV, per diferents raons: una, tot i estar situat a extramurs de Vilafranca, estava molt a prop d’un portal de la muralla, el que tancava el carrer dels Ferrers; altra, l’edificació de l’església/capella de Santa Maria de Magdalena i el monestir de Santa Clara (situat molt proper) influïen en la seva seguretat; una més, des d’aquest carrer hi sortien altre vies, com la de les Cabanyes que passava per davant de la casa de Sant Valentí i es podia enllaçar amb el camí reial que passava per sota de la muntanya de Sant Pau i anar cap al camí de Barcelona. Tot i això durant la guerra civil del segle XV (1462-1472) va ser un dels carrers on es van destruir molts edificis.