La Cubelles medieval

“Lo rei don Pere, desitjan lo augment de Vilanova de Cubelles, concedi privilegi als jurats i homens de la universitat de dita vila de poder tenir mercat en los dimecres de cada setmana”

Aquest document datat el 1358 ens fa pensar que abans d’aquesta data Vilanova de Cubelles no era molt poblada i el fet de que el rei Pere el Cerimoniós donés un privilegi a tenir mercat era una manera de cridar gent a viure-hi. Veurem que no era ben bé així.

Gombau de Besora

Gombau de Besora nascut el 992 fou un conseller i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona que va tenir una influència molt gran als afers polític de l’època.

Era fill d’Ermemir, primer senyor de Besora, i d’Ingilberga. Era germà d’Oliba de Besora, bisbe d’Elna entre 1009 i 1013.

Possseïa els castells de Besora al Ripollés, de Curull i Torelló a Osona, Pacs i Cubelles al Penedès, Erampunyà al Baix Llobregat, el de Montbui, el de Paladalmall a Montornés, així com feus i alous a les Franqueses, Samalús, Cardedeu i Sentmenat a la zona del Vallès i també a la Cerdanya.

Fou el comte Ramon Borrell i la seva esposa Ermessenda qui va vendre a Gombau el lloc de Cubelles i altres espais del terme: “... en nom de Dèu, jo, Raimundus, comte per la gràcia de Dèu, i la meva esposa Ermessenda, comtesa, som venedors i Gondeballi comprador per aquesta escriptura de venda de les terres cultes o ermes, pròpies de nosaltres, que tenim in comitatu barcchinonense, in termino de castrum Olerdula, in locum ubi dicitur Maritima, sive Rocha Crespa ut Cubelles, que advingueren a mi, Raimundus, dels seus progenitors i per moltes altres veus i a mi, Ermessendis, per la meva d¡ecima. Confronten aquestes terres de orientis in ipso torrente qui est ad Villa Episcopale, qui pergit a Mata Bona. De meridie in littore maris. De occiduo in ipsa spelunca qui est a Calaphel. De circii in ipso Bargallone qui descendit usque ad esderooca Presbíteros. 17 d’octubre..” L’any no el sabem en certesa, però si que Gombau deuria ser molt jove, ja que seria per allà a la primera meitat del segle XI. Si que sabem del cert que l’any 1042 Gombau de Besora ostentava la fortalesa, sota el domini del comte de Barcelona.

El  segle XI de Cubelles

És durant el segle XI quan hi ha molts documents que ens donen referències de la població dins el terme. Això ens pot indicar que el fet de que hi hagués un castell que donés seguretat a l’espai va fer possible el moviment de compres i vendes de terres. Alguns d’aquests són els següents:

L’any 1022 però, sabem ja de la repoblació d’aquest lloc tot i no tenir una fortalesa que donés seguretat als pobladors. Aquest any, el vint-i-dos de febrer: “...Oruç i la seva muller Raquel venen a Sunifred, que anomenen Baruç, i a la seva muller Em, dues peces de vinya situades en dos llocs del territori de Barcelona, al terme de Cubelles, a la Buada, pel preu de 3 mancusos d’or a condició que quan mori Em les heretaran els seus fills...”.

El quatre de maig del 1043 “... Adalbert i la seva muller Ermengarda venen a Gombau una peça de vinya situada al territori de Barcelona, al terme de Cubelles, pel preu d’1 mancús i 2 sous. Afronta de parte circii invinya de ipsa Canonica, de aquilonis similiter, de meridie in vinya de Barchinona, de occiduo in vinya de te emptore..té Adalbert per genitores meos...”

El dinou de desembre del 1056 es redacta el testament sacramental de Sunifred, prevere, jurat sobre l’altar de Sant Tomàs, apòstol de l’església de Sant Jaume de Barcelona, en el qual fa deixes a la Canónica de Barcelona de cinc peces de terra situades al territori de Barcelona, a Cubelles i al Trull comtal.

El vuit de febrer de 1058: “...Guisad, jutge, i la seva muller Eiçulina venen a Adalbert i la seva muller Quíxol, una peça de terra situada al territori de Barcelona, al terme de Cubelles i Bederrida, que tenen Guisad per la seva muller i Eiçulina pels seus pares, pel preu de 6 mancusos d’or i el past...”

El vint de juliol de 1071: “...Deodat Bernat fa donació de dues mujades de vinya situades al comtat de Barcelona, al terme del castell de Cubelles, pel remei de l’ànima del seu pare i de la seva pròpia. Afronta orient in strata que pergit ad Rochacrispa, de meridie in vinyes que tenet Artalus Gilmundi, de occiduo in vinyes qui fuerunt de Guifredus Poncii seu de Artallus Gilmendi, a parte vero circii similiter invinyes de Guifret Poncii...”.

Durant els segles posteriors continua havent-hi moviments semblants, com el de vint-i-cinc de març de l’any 1100 :”...Engúncia dóna un alou a Guillem Bernat, a la seva esposa Ermengarda i als seus fills, situat prop de la vila de Cubelles, amb la condició que l’han de mantenir i vestir mentre visqui. Afronta oriente in viam quod vadit de Cubeles a Galifa, a meridie in alaude de meorum propinquorum quod fuit Bernardus Amatus et fratrum suum Dalmatio quem vendiderat ad Sinfre Gomar et ad uxorem suam Richellis, de occasu in rieram qui vadit ad ipsum mare, de circii vero partem in alodio de Sendredi Poncius...”

Ermessenda

El segle XIII de Cubelles

L’any 1204 el comte Ramon Berenguer IV dóna al bisbat de Tarragona les pertinències reials que tenia a Cubelles, per tant el domini senyorial, però no el domini del castlà del castell.

El més antic privilegi Reial concedit a Cubelles i el seu terme va ser donat pel rei Jaume I l’any 1232. Les quadres de Vilanova, Rocacrespa, Segur i Cunit eren les que en aquell moment formaven part del terme.

El sis d’agost de 1274 la població de Vilanova de Cubelles amb una carta de població atorgada per Jaume I, es transforma en una vila nova reial. Es concedeix perpètuament a tots els seus homes que no siguin obligats cap exacció reial per a que siguin homes francs i lliures, exempts de tributs durant un període de deu anys.

Aquesta Vila-nova s’organitzà al llarg d’un carrer, que anava del portal d’en Rosell al portal d’en Plana, al qual s’afegiren dos carrers més a la banda sud (el del mig i el de l’església). Amb el temps, aquesta Vilanova restà unida amb la propera població castral de la Geltrú.

El vint-i-u de febrer de 1279  sabem un dels primers batlles del poble de Cubelles, en Ramon Ribes. Aquest mateix any Cubelles forma part de la diòcesis de Barcelona.

Els senyors Ribes

Els senyors feudataris de Ribes, en més d’un segle, havien debilitat el poder musulmà en l’anomenada Catalunya Nova, posteriorment van ajudar a moltes empreses bèl·liques de Jaume el Conquistador, Pere el Gran i altres comtes-reis. Emparentats els Ribes per línea femenina, des d’Ermengardis filla del comte rei de Barcelona, Borrell II,

foren sempre molt fidels a la casa comtal barcelonesa. En l’ordre militar hi va participar noms com el de Mir Geribert i Arnau de Ribes, el primer que va portar el cognom Ribes, pare del trobador Guillem de Ribes en el segle X.

El bisbe de Barcelona Vilara, que va governar la diòcesis des de 937 a 950, fou el que va conquerir el castell de Ribes. Des d’aquest moment es va denominar Ribes (anteriorment era Bell-lloc). El seu lloc estratègic, entre Sitges i el castell d’Olèrdola era important.

Cap el 1183 es fa menció del castell de la Geltrú, en aquest temps els Ribes tenien drets sobre el castell de la Geltrú. El 1264 apareix Berenguer i Ramon Ribes com a successors en els drets al castell de la Geltrú. Per tant, aquest Ramon Ribes deuria ser aquell primer batlle, del poble de Cubelles anomenat per designació reial.

Els Cortei

Aquest és un dels cognoms que trobem molt sovint relacionat en el terme de la Geltrú, Vilanova i fins i tot de Ribes.

Els Cortei eren un llinatge originari del terme d’Eramprunyà, que fou repoblada abans del Penedès. En tenim referències en alguns anys del segle XII, com en un document de l’any 1167 entre els testimonis hi surt “Bertrandi de Curtils”.

L’any 1281 el rei Pere concedeix el Mas de Cortei, situat en el terme del castell de Ribes i també el de Salicrup situat al terme de la Geltrú a Bernat de Cortei.

En aquest document el rei demana que qui té jurisdicció en els dits masos és el veguer i el batlle, com també de tos els habitants del dit lloc de la Geltrú. Ho fa saber a les universitats i als oficials en un registre de la cancelleria reial.

El llinatge dels Cortei (Cortell) estan situats al terme de Vilanova de Cubelles durant tots els anys posteriors, un exemple seria el de l’any 1373 quan els senyors de la quadra de Miralpeix i de la quadra de la Gallifa venen a Guillem de Cortei diferents censals que tenien sobre masies d’aquests llocs. Altres Cortei foren jurats de la Universitat de Vilanova de Cubelles, com Arnau de Cortei l’any 1403.

Torre d'Enveja

El segle XIV de Vilanova de Cubelles

En aquest segle sembla ser que Vilanova de Cubelles estava bastant repoblat i el rei, conjuntament amb altres nobles dels voltants senyors dels castells de la Geltrú i del mateix de Cubelles, cobren rendes com a senyors feudals o/i jurisdiccionals.

Es comença a reforçar la Universitat de Cubelles. El rei Alfons III el vuit de febrer concedeix la facultat d’elegir quatre regidors i deu consellers i l’any 1358 Pere el Cerimoniós concedeix a Cubelles aquell privilegi en què hem començat aquest article a celebrar-hi mercat.

Tenim noms d’alguns batlles, com el de Montserrat Jaume (1356), Miquel Ça Illa (1388), Esteve Canyis (1483), Joan Negrell (1485)... Sabem també que l’any 1367 ja existeix un llibre de la cort del batlle.

El rei Pere el quatre d’agost de 1340 va atorgar a la vila nova de Cubelles el privilegi de que fos inclosa en el nombre de les comptades poblacions autoritzades per monopolitzar el gran comerç marítim del Principat. Tenim noms d’alguns mariners d’aquesta època, com el de Francesc Bofill (1365), Pere de Muntgros (1365), Berenguer Crivaller (1365). Aquests tres mariners signen diversos encàrrecs per part de mercaders de Barcelona. El tal Crivaller ven al mariner, també originari de Vilanova, Francesc Cortei, però que viu a Barcelona, una tercera part d’una barca de nom Sant Antoni que és propietat de Crivaller el tretze de gener de l’any 1365.

L’any 1368 un document, com a mínim un dels forns de pa comunals de la vila es fa evident. Una carta de venda feta per Ramon de Bonvilar i altres venen a Miquel Roig una casa situada al carrer del Forn de Cubelles. Els límits d’aquesta casa ens situa el forn, una casa del dit Ramon de Bonvilar i un carrer públic.

Els castlans Montoliu

Els Montoliu eren originaris del castell de Montoliu, situat a la riera de Gaià. Jaume de Montoliu va ser un cavaller que va a passar a ser castlà de Vilafranca després de la mort del veguer i castlà Ferrer de Vilafranca, ja que es va casar amb Elisenda, filla del cavaller i castlà de Vilafranca, Bernat de Vilafranca i germana de Ferrer. A partir d’aquest casament la seva influència dins de la noblesa va anar en augment.

Tenien diverses propietats a Calafell, Cubelles, Altafulla, Pontons. Un Jaume Montoliu es casà amb Elisenda, filla del castlà Bernat de Vilafranca, i passà a ser castlà de Vilafranca a principis del segle XIV.

El rei Jaume II l’any 1323 ven al noble Jaume de Montoliu diferents rendes reials que s’obtenien en el terme de Cubelles. Era una totalitat de setanta-cinc quarteres d’ordi i vint-i-cinc quarteres de forment i altres quatre-cents sous que es pagaven al batlle del castell de Cubelles. Segueixen els seus hereus el cobrament de les rendes, com per exemple, a Pere de Montoliu (1336/1367/1392) que en els documents surt com a castlà del castell de Cubelles, on va ser l’any 1336 quan va prestar homenatge al rei. Una filla d’aquest Pere fou Violant, que es va casar amb Berenguer de Subirats castlà del castell de Subirats.

A partir del segle posterior Els Montoliu no els trobem ja com a castlans del castell de Cubelles. El nou de juliol de 1392 els tresorers del rei Joan I venen la castlania de Cubelles al donzell i escuder del mateix rei Ferrer de Canet pel preu de 33.000 florins d’or d’Aragó. Entre aquesta venda s’hi afegeix el mas Estrader situat en el terme de Rocacrespa, dins la parròquia de Cubelles, que era de propietat dels Canet per herència.

Mil sous de la renda que cobrava el castlà Canet sobre el terme de Cubelles, l’any 1397, la ven al noble Antoni de Torrelles. Hipoteca la seva castlania, censos, feus, molins, fruits...

L’aljama jueva a Cubelles

Sabem de l’existència d’un call jueu a Cubelles. En tenim referències, per exemple, en un document de l’any 1366 on el rei Pere, per aportar quantitats degut a la guerra contra el regne de Castella, es demana a diferents universitats aportin sous per aquesta causa. En el mateix document es dirigeix a la universitat de l’Arboç i als de Cubelles i a les aljames dels dos llocs. Sobre la de Cubelles es demana que aportin els 696 sous recollits de les rendes al call. En quant a l’Arboç són 1496 sous. Per tant, veiem que la diferència ens indica que el call de Cubelles era més petit que el de l’Arboç.

El segle XV de Vilanova de Cubelles

En els primers anys del segle XV els Canet continuen regint la castlania. El vint-i-dos de 1402 hi ha una confirmació per part del noble Gelabert de Canet, com a pare de Jordi Andreu Canet fill del difunt Ferrer de Canet, castlà major del castell de Cubelles, a favor de Domènech Fortuny oriünd de Saragossa de cent florins d’or que li devia pel matrimoni concebut entre Marti Castell oriünd de Castella vivint a Cubelles i la muller Romia.

El 1414 la reina Violant, viuda del rei Joan I, permuta els termes del castell de Cubelles, Vilanova  i la Geltrú i Cocentaina amb Guerau Alemany de Cervelló. Els prohoms de Cubelles i Vilanova acudiren al rei Ferran I exposant la seva opinió al manament de la reina, perquè els llocs de Cubelles i Vilanova tenien privilegis inseparables de la Corona. A l’arxiu reial de Barcelona existeix aquest procés relacionat entre la dita reina Violant i Guerau Alemany de Cervelló i la universitat de Vilanova i Cubelles sobre unes lletres de la cúria reial.

L’any 1417 hi ha el segrest de les poblacions i termes de Cubelles, Vilanova i de la Geltrú per part del Batlle General de Catalunya. Consta de 116 folis. Els habitants van haver de pagar 12.000 florins d’or al Guerau Alemany com a compensació per mantenir la seva condició de viles reials i romandre a la corona reial.

Les vies de comunicació amb la resta de poblacions en direcció a Cubelles era també de propietat. L’any 1436 el cavaller Huc des Pla va tenir una llicència o concessió li fou feta pel camí de carro que vagi de Vilafranca al castell de Sitges i al lloc de Vilanova de Cubelles i que cap altre : “...no gos tenir ne passar carros per lo dit camí fens llicència e voler del dit Huguet e dels seus segons...”

L’any 1467 Bernat de Requesens, senyor d’Altafulla com a procurador de Lluis de Requesens, signa l’acte de possessió, en nom seu, de la vila de Vilanova, de la Geltrú i el castell de Cubelles i tot el seu terme.

Habitants del Cubelles medieval (segle XV)

Acabarem aquest resum del que va ser la Cubelles medieval en un document  notarial de l’any 1418 podem trobar noms i cognoms de gent que viuen a Cubelles i la Geltrú.

Els jurats de la universitat de Vilanova de Cubelles el dotze de gener van ser Antoni Cortei, Antoni Plans de Vilanova de Cubelles i Raimon Batlle major de dies de la Geltrú, i els consellers eren Pere Mercer, Guillem Casals de Vilanova, Joan Costa, Domingo Fortuny, Arnau Miró, Miquel Rosell, Pere de Creixell de Cubelles.

Segueixen els noms següents: Pere Gaçó, Jaume Tutusaus, Pere Geltrú, Pere Mas, Antoni Joan major de dies, Joan Company, Vicens Serda, Francesc Joan, Pere Joan, Berenguer Gibert, Bernat Torrents, Pere Gaçó, Antoni Gaçó, Pere Gornau, Antoni Joan major de dies, Poncio Serra, Pere Pometa, Pere Puigfret, Poncio Pometa, Raimon Serda, Guillem Cortei, Bartolomé Ballester, Antoni Serra, Jaume Guasch, Joan de Crexell, Marti Gali, Bernat Serra, Bartolome Rovellats, Pere de Campllonc, Pere Gaçó, Francesc Solers, Arnau Serra, Antonio Corts, Romeu de Campllonc, Bartolme Tutusaus, GuillemVidal, Nadal Borras, Marc Salmoy, Pere Busquet, Francesc Romaguera, Jaume Danda, Guillem Seradell, Guillem Roig, Pere Roig, Miquel Puges, Raimon Guasch, Bernat Bertran notari, Jaume Borras, Joan Cabanyes, Berenguer Paganes, Bartolome Cses, Romeu Albornar, Pere Ferrer, Pere Tutusaus, Pere Mir, Berenguer Danda, Antoni Bofill, Pere Serra, Pere Teixidor, Antoni Bort, Arnau Tutusaus, Francesc Marti notari, Joan Muyons, Pere Cases, Romeu Jorda, Pere Juvern, Arnau Boigues i Pere Monsarra habitants de Vilanova de Cubelles, Pere Marti, Toma Moltus, Pere Montserrat, Joan Montserrat, Guillem Marti, Raimon Guasch, Jaume Dalmau, Pere Joan, Guillem Çamar, Bernat Rabaç i Antoni Sant Marti, Joan de la Guardia, Bernat Ballester, Romeu Brunet, Romeu Roig, Bernat Çailla, Miquel Çailla, Arnau Margola, Francesc Bellvei, Antoni Plan, Jaume Geltrú, Berenguer Palau, Antoni Martorell, Pere Cabanyes, Pere Garriga, Pere Bellvei, Mateu de Soterrama, Antoni de Soterrama, dit Mateu fill emancipat, Bernat Teixidor, Pere Aliagua, Arnau Corts sastre, Pere Joan major de dies, Bartolome Morla cirurgià i Bernat Puges habitants de Vilanova, Miquel Porter, Bernat Costa, Miquel Dalmau, Joan Andreu, Guillem Mussarra, Pere Gomis, Antonio Rosell, Gerald Pedrosa, Berenguer Marti, Bonanat Costa, Pere Sabater, Francesc Rovellats, Guillem Palau, Bernat Sant Marti, Antonio Berenguer, Pere Aragonès i Francesc Çavall habitants del castell de Cubelles.

Els homes singulars del castell de la Geltrú: Berenguer Tintorer, Raimon Batlle junior, Pere Raimon Conillera, Bernat Arenyo, Pere Pometa, Jaume Marti, Marti Sancii, Antoni Roig, Pere Marroqui, Romeu Company, Joan Vilella, Bernat Montserrat, Pere Busquet, Romeo Duran, Francesc Roqueta, Berenguer Spill, Antoni Tutusaus, Jaume Scriva, Bartolome Riba de Tutusaus, Bernat Roig, Arnau Miquel, Francesc Miquel, Pere Serra, Francesc Maimó, Pere Salamo, Bernat Casasa, Jaume Montserrat, Andrea Sorigera, Arnau Bertran, Pere Ferrer, Bartolome Massaguer, Guillem Marti, Antoni Bertran, Jaume Gomis, Berenguer Crexell, Pere Taro, Jaume Vall, Pere Geltrú, Bernat Ferret, Joan Vall, Gerald Ferret, Berenguer Canyis, Pere Fuster, Berenguer Alegret, Arnau Ferret, Miquel Golet, Pere Canoves, Bartolome Creixell i Guillem Otger, Nicolau Tutusaus, Joan Figuera, Pere Masseguer, Bartolome Casasas, Francesc Maler, Guillem Roig de las mates, Antonio Ferret, Jaume Muntgros, Arnau Divinus, Joan Marti, Miquel Riembau, Pere Mussarra, Pere Bassa, Bartolome Otger, Nicolau Bort, Nicolau Golet, Francesc Morell, Pere Maler, Antoni Sagarra, Francesc Roig carnisser, Bernat Çamar, Jaume Marroqui, Guillem Riera, Pere Casasa, Joan Company, Pere Rosell, Bartolome Bertran i Duran Vicens cirurgià, habitants del castell de la Geltrú.

Fins aquí més d’història de la Cubelles medieval.