 |
| Aplicació d'una sagnia al cavall (1390) |
Els menescals eren les persones que
tenien cura de les malalties de les bèsties. Eren els veterinaris medievals. Aquest ofici va anar
tradicionalment lligat al de ferrador fins a les acaballes del segle XVIII.
L’origen de
la menescalia medieval es troba en els ferradors que, proveïts d’un bagatge
mèdic, acabarien per especialitzar-se cada vegada més en la cura dels equins
fins a esdevenir professionals de gran consideració entre determinats sectors d
ela societat, sobretot a l’àmbit urbà. A València,ferrers, ferradors i
menescals integraven, des del segle XIII, una confraria o gremi únic. A
Barcelona, formaven un dels braços del gremi de ferrers. A Vilafranca els tenim
també junts ferrers i menescals dins la confraria de Sant Eloi durant la Baixa
Edat Mitjana.
Les
competències de ferrers i menescals es confongueren durant tota la Baixa Edat
Mitjana perquè uns i altres ferraven equins com els guarien de les malalties.
Els notaris empraven els mots combinats ferrer-menescal. Tal com va passar amb
el canvi de denominació de barber a barber-cirurgià, la incorporació del terme
menescal era sinònim de progrés econòmic i social molt més que el de ferrer.
Els menescals
efectuaven les seves activitats en ple carrer, davant mateix de l’obrador. Una
mena de vela o tenda, que se sostenia amb dos pals encastats a la paret de l’edifici,
servia per fer ombra i protegir els clients, els animals, els mateixos
menescals i els ajudants o aprenents que solien tenir mentre es realitzaven les
tasques oportunes en aquest espai.
La valoració
de la menescalia i dels seus practicants va ser cada vegada més gran, i la
confiança i el recurs al menescal, com a expert en l’art de la menescalia,
capaç de solucionar els problemes de salut dels animals, millorar-ne l’estat i
assegurar-ne la perdurabilitat, es féu cada vegada més evident.
 |
| Malalties de les extremitats dels cavalls (1502) |
Els menescals Vidal
L’any 1373 ja
trobem documentat un dels primers menescals del Penedès. Aquest fou en Jaume
Vidal. El llegim en un registre de la cancelleria reial. És acusat de la mort d’un
home estranger de nom Pere Mir originari de Perpinyà a Vilafranca. Sabem que
Jaume era fill d’un altre menescal, Bonanat Vidal i Guillema.
El rei però
el perdonà, el mateix document ens diu que té un bon ofici i és bona persona.
El Batlle de
Vilafranca de l’any 1387 li ven a Jaume Vidal un obrador amb una cambra. Molt
probablement fou al carrer de la Parellada. El preu era molt elevat, 85
lliures.
En alguns
moment, com hem indicat més amunt, Jaume Vidal el trobem amb l’ofici de
menescal i ferrer (1387), (1388), (1409).
El fill de
Jaume fou Joan Vidal, també d’ofici menescal i ferrer tenia una casa al carrer
de la Parellada de Vilafranca a partir de l’any 1418 i un gran hort a prop del
monestir de Santa Clara, fora muralla. La muller fou Joana Solà, filla d’un
ferrer de Vilafranca. El 1446 Joan era difunt.
Miquel Vidal,
fill i hereu de Joan, també fou menescal i ferrer. Tenia també terres a les
afores de la muralla de Vilafranca.
El 1387
trobem el nom d’Andreu Vidal, també d’ofici menescal. El juny d’aquell any
compra una casa situada al carrer de Penyafort a Vilafranca. Carrer que estava
situada a extramurs al lloc actual de la Rambla Nostra Senyora. Havien d’estar
situats molt a prop dels camins on hi passaven molta més gent. La muller era
Llúcia. La filla Caterina es va casar amb l’hostaler de Vilafranca, Bartomeu
Ballester.
El 1470 un
document notari de Vilafranca hi trobem l’hostaler i menescal de Tarragona, de
nom Gaspar Vidal. Molt probable familiar dels Vidal de Vilafranca. El document
és una cessió de dos cavalls que tenia Gaspar i que els tornava al noble de
Vilafranca, Joan Castellví. Potser per curar? per ferrar?. No ho sabem.
El menescal Nadal
Els anys
1420, 1422, 1433 és Joan Nadal menescal. Té també un hort a prop del monestir
de Santa Clara de Vilafranca. No en tenim més referències. Creiem que era
originari de l’Arboç del Penedès, ja que posteriorment, al segle XVI, hi
detallem ferrers de cognom Vidal.
El menescal Llorens
El 1497 és
menescal Pere Llorens de Vilafranca. No en tenim tampoc més dades.
 |
| Menescal amb el seu ajudant (1390) |
Els menescals Tintorer
Els
menescals/ferrers de la Baixa Edat Mitjana a Vilafranca són els que més hem
trobat en documents notarials i altres. I molt probablement són els que més van
treballar de l’ofici. El 1390 Nicolau Tintorer és acusat i paga una multa per
haver dit jurat: “ per lo cul de Déu”
considerat una blasfèmia.
Va formar
part en els anys del XIV del consell de la Universitat de Vilafranca, com a
representant dels oficis de menescals i ferrers. Era propietari de moltes
terres situades en el terme de Vilafranca: a les Clotes, Puigciuró, al molí de
Ramon Marti, Fontanilles, Pelegrina, Sant Hilari, Benages...
Els fills
Joan i Bartomeu Tintorer també van ser menescals/ferrers. Joan l’any 1453 va
haver de pagar una multa per haver mort un mul de pèl negre, que suposadament
havia de curar. Ho va haver de pagar al seu propietari que era Pere Baltà de
Fontrubi:
““...Cert es que en Joan Tintorer
menescal de Vilafranca sots pena de la dobla e ma e poder de micer Joan Malet
menor de dies conseller del dit hble lloctinent del batlle donar e pagar an
Pere Valtà del terme de Fontrubia del lloc dels Picanys 4 florins d’or d’aragó
feta avinença entre ells de e per raó d’un mul de pell negre lo qual se deia
esser mort per culpa del dit Joan Tintorer en poder del qual lo dit Pere Valtà
lavia més per cert accident que aquell dit mul havia en lo ventre....”.
A l’hora de
tenir cura dels cavalls, els tractats de menescalia posen l’èmfasi en el règim
preventiu, constituït per l’alimentació, el lloc on l’animal reposa
habitualment (l’estable) i la sagnia terapèutica. Però, com en el cas dels
humans, quan el règim preventiu fallava i la malaltia feia acte de presència,
la terapèutica feia ús de tres accions, que s’aplicaven per aquest ordre: el
recurs a la dieta, l’ús de fàrmacs, d’origen vegetal animal o mineral, i la
cirurgia. Moltes vegades la cura no acabava bé.
Tot i
haver-hi a Vilafranca i al Penedès moltes mules o ases, no sembla que aquest
ofici fou molt extens en la Baixa Edat Mitjana.
Algunes d’aquestes
referències s’han copiat de la web titulada “ l’art de la menescalia i els seus
practicants a la Baixa Edat Mitjana. El valor dels equins i de la seva salut”:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada