Gairebé en seguretat les cases franciscanes de
Vilafranca i Montblanc ja existien cap
a la dècada dels 1230, però no hi ha documentació que confirmi o
rebati aquestes dates.
El que si sabem, però, és que a partir de l’any
1248 comencen a fer-se donacions en els testaments diferents persones de
Vilafranca i el Penedès, ja anomenades en un altre article.
L’església de Sant Francesc era d’estil ogival,
gòtic, amb alguna peça romànica, segons ens diu Barraquer. La considero
construïda al segle XIII al costat de l’hospital i església de Sant Pere, que
era de l’hospital i no del convent.
Les capelles que existien a l’església de Sant
Francesc durant la baixa edat mitjana eren propietat d’algunes famílies d’origen
noble de Vilafranca i comarca. Algunes d’aquestes capelles eren les que
segueixen.
Capella Sant Antoni de Pàdua (dels Bramon, Mascaró i Copons)
El
dilluns 21 de maig de l’any 1380 hi ha uns capítols de construcció d’aquesta
capella, tot i que no sabem del cert si és la mateixa que posteriorment es va
anar fent servir per enterraments, que va manar construir en el seu testament
l’advocat Pere Bramon.
El
mestre d’obres encarregat va ser Miquel Bertran de Vilafranca.
En el
document on explica (tot i que li falten fragments que no es poden llegir) com
ha de fer-se la capella hi surt una finestra alta, trones...Sembla ser doncs
que era una capella que podia tancar-se i tot ja que es diu que ha d’estar
tancada amb clau.
Serà
feta amb pedra i calç. L’altar es farà amb la mateixa pedra que servirà per la
finestra. La pedra serà treta de la Pedrera de Moja. La construcció finalitzarà
al cap d’un any.
El 21
d’agost de l’any 1641 és enterrat en la capella de Sant Antoni de Pàdua del
monestir i convent de Sant Francesc l’adroguer Ramon Mascaró que es nascut a
Vilafranca però viu a Barcelona. Es vol enterrar amb l’hàbit de Sant Francesc.
No hem trobat altres Mascaró que volgués ser-hi enterrat, però coneixent la
importància d’aquesta família a Vilafranca creiem que durant el segle XVII hi
van ser soterrats altres persones de la família.
El 11
d’agost de 1670 és enterrat Maria Roig, filla del teixidor i hostaler de
Vilafranca Francesc Roig que vivia a la Parellada.
El 1
de febrer 1728 Baptista Molner religiós sacerdot de l’orde de frares menors
d’observança del monestir i convent del seràfic de sant Francesc de Vilafranca,
li van requerir que llevés acte per ordre del reverend Narcís Vallès
exenfinidor i guardià que fou de dit convent i entregués als senyors el doctor en
drets Francesc Soler, Pau Ràfols botiguer, Pau Salvany pagès i Joan Torner
sabater administradors de la confraria de sant Antoni de Pàdua en dit convent
instituïda i fundada, tres rebosters de
pana, els quals eren de il·lustre senyor marquès de Copons, dibuixades en cada
un d’ells les armes del seu llinatge per l’adorno de la capella de sant Antoni.
El 27
de juliol de 1731, Lluis Blanc prevere de santa Maria procurador d’Antonio
Copons i Copons canònic de la seu de Barcelona i també procurador del seu germà
Pere Copons i Copons de la santa Seu de Tarragona, en presencia de Narcís
Vallès guardià del convent de sant Francesc amb gloria i honor a sant Antoni de
Pàdua i de Dídac Miret burgès notari, Josep Rovira cirurgià, Josep Ballester
artesà ferrer, administradors de la confraria amb Joan Gras candeler de cera del Diví Antoni de Pàdua en
l’església de Sant Francesc del dit convent, institueixen en nom dels seus
principals un pàlit de bisó de seda amb flors de diferents colors guarnit d’or
en la qual s’hi troben les armes de la casa de Copons i serveixin per
l’ornament de la capella de Sant Antoni de Pàdua. dedicat al culte del dit
sant.
Aquesta
capella probablement fou la que es construí a l’any 1380. Ho sabem per uns capítols d’obra signats per una part,
el mestre Tomàs Coloma, ministre provincial de Sant Francesc, Ferrer Esplugues,
i per l’altre els mestres de cases Tomàs Marquès i Miquel Bertran.
En
realitat fou l’advocat de Vilafranca, Pere Bramon, qui deixà escrit en el seu
testament i va fer una donació per la construcció de la capella, sota invocació
de Sant Antoni Pàdua i de Sant Andreu.
Ferrer Esplugues, com hereu universal de la muller de Pere, Guillema, té
l’ordre de buscar mestres per acabar la dita obra. Miquel Bertran i Tomàs
Marquès són els picapedrers encarregats.
Sabem
–el full no es pot llegir del tot- alguns aspectes que ha de tenir aquesta
capella: una arcada, finestres altes, trones. La capella i les trones estaran
tancades amb clau i pany. L’obra es farà amb pedres, calç i de tota manobre que
la capella necessiti. La pedra de la capella , la de l’ara de l’altar i la de
les finestres serà extreta de la pedrera de Moja. És curiós el fet de que també
ha d’haver-hi una xemeneia feta amb pedra, també extreta de Moja.
Finalment
prometen els mestres picapedrers al dit Ferrer Esplugues acabant-la en un any.
Era en
el segle XIX la sisena capella del costat de l’Evangeli. Hi havia un retaule
barroc. Dues escenes de Sant Antoni de Pàdua estan representades en uns
arrambadors de la ret de colors blaus.
Capella Sant Bartomeu (dels Marti i Riba)
L’any
128 Bernat Martí era veguer de
Vilafranca. A més fou un teòleg, nascut a Subirats (1230-1284). Un Ramon Martí
dominicà, segurament familiar del primer, també nascut a Subirats, fou frare
del convent de Santa Caterina, a Barcelona, i estudiós deixeble de Sant Albert,
qui fou enviat a Saint Jacques de Paris per ampliar coneixements, i després, a
proposta de Ramon de Penyafort, a Múrcia a estudiar l’àrab. es feu missioner a
Tunis i es lliurà a l’ensenyament de l’hebreu a Barcelona en els darrers anys
de la seva vida, deixà obres escrites de caire apologètic i polèmic.
El
Llibre Verd de Vilafranca ens diu d’aquesta capella: “la qual fonch feta per Bernat Martí comapar del dia de son obit que
fonch l’any 1287. En lapigrama que està a les espatlles de dita capella en les
claritxes. Al qual enapres suceeix Ribas i Pons y en dels dits Ribas fonch
señor de La Riba...”
Segons
Barraquer en el segle XIX aquesta capella era la setena al costat de
l’Evangeli. Estava col·locada en el presbiteri. Guardava dos altars, un de cara
al presbiteri i altre d’esquena, col·locat a la part alta de la capella. El
primer en un llenç d’uns dos metres presentava a Sant Bartomeu, i el segon en
una imatge tallada a Sant Benet de Palerm, el sant negre.
 |
| Part del retaule de Sant Jordi situat a la dita capella |
Capella de Sant Agustí (dels Ametller)
L’any
1390 Elisenda vídua de Guillem Ametller desitja ser enterrada dins l’església
del monestir dels frares menors. El lloc escollit és la capella de Sant Agustí
on hi ha el seu marit enterrat. Vol que li posin l’hàbit de sant Francesc.
Aspecte aquest molt habitual en la majoria d’enterraments que es van fer dins
l’església de Sant Francesc.
Mana
Elisenda, celebrar missa a l’altar
de sant Agustí per l’ànima del seu marit i els seus parents.
Capella de Sant Lluís (dels Palau
i Queralt)
El 16
d’octubre de l’any 1391 s’hi ha trobat uns pactes signats entre el frare Tomàs
Alsina, confessor del rei Joan I, entre
el convent de Vilafranca en nom del frare Berenguer Alegret i el seu guardià
d’una part amb els administradors de la Pia Almoina dels sastres i pellissers
de la capella de Sant Lluc de l’església de Santa Maria i de la capella de Sant
Lluís de l’església del convent de Sant Francesc, d’una altra part, sobre la
construcció del seu carner o túmul davant mateix de la capella de Sant Lluís.
El 3
de març de 1413, Agnès Palau vídua de Guillem Riera sastre, ordena en el seu
testament ser enterrada en la capella de Sant Lluís situada al monestir dels
frares menors.
L’any
1556 Joana Queralt muller del paraire Pere Riba, filla del paraire Pere Queralt
i Coloma, vol ser enterrada en el monestir dels frares menors en el túmul on hi
ha la seva mare, en la capella de Sant Lluis.
Capella de la verge de Gràcia i sant Miquel Arcàngel (dels
Puigmoltó)
El 3
de gener de 1419 el cavaller Marc de Puigmoltó i la seva muller Constança
fundaren i edificaren la capella de la Verge de Gràcia i Sant Miquel Arcàngel
en el primer claustre al costat de la capella de Santa Bàrbara, anomenada del
Capítol (la sala capitular).
Capella de Sant Francesc (dels Babau)
L’any 1403 Geraldona vídua de Bartomeu Babau
advocat de Vilafranca, disposa ser enterrada a la capella de Sant Francesc
construïda a l’església dels frares menors.
El 1421 és la capella del llinatge Babau de Vilafranca. Aquest mateix any
Francesc Babau de Vilafranca mana en el seu testament ser enterrat a l’església
del monestir, a la capella de Sant Francesc.
També el 1437 el mercader Bartomeu Babau de Vilafranca,
escull sepultura a la capella de Sant Francesc del convent dels franciscans de
Vilafranca en el túmul del seu pare.
Però per una altra banda, Eulàlia Sala muller del
mercader Jaume Babau de Barcelona el 1441 vol ser enterrada a la tomba del seu
pare Jaume Sala, mercader de Barcelona que és al monestir dels frares menors de
Barcelona
El 1525, Francesc Babau cavaller de vila en el seu
testament vol ser enterrat: ... en lo monestir de
sant Francesc de Vilafranca del Penedès en la capella comunament vorada dels
Babaus sots invocació de mos. sant Francesc entrant en lo cor a la part dreta... Dóna 44 sous per l’hàbit la qual
vull sia soterrat lo meu cos amb lo dit
abit...
Ordena
també:.. vull man e ordo que una cambra yo he feta en lo spital de Vilafranca e
na aquella he mes son llit e forniment d’aquell això es marfega dos matafases e una vanova e un parell de
llensols que aquella cambra sia mantenguda per mon hereu o los qui apres de ell
vindran perque los pobres hagen algun
recepto en dit spital e sie en remei de tantes ofenses contra Deu e lo proxim e
per això en carrec a dit mon hereu no so axoblide ni sia fora de memoria e amb
aqueix...
Capella de Sant Joan (dels
Pellissers)
L’any 1356 la va manar construir el draper Raimon
Pellisser. El picapedrer de Vilafranca Miquel
Bernat rep de Raimon Pellisser draper 35 lliures d’aquelles 50 lliures per la
construcció de la dita capella que ell va manar fer a l’església dels frares
menors.
El
1422 en unsn els capítols acordats entre la monja de Santa Clara de Vilafranca,
Maria Pellissera i Ramon Pellisser, el seu oncle, i el seu cosí Ferrer
Pellisser acorden dotar d’una pensió de 15 sous de censal mort que cobren a
fons per la capella de Sant Joan situada al convent dels frares menors.
 |
| El noble Febrer en la capella de Sant Jordi |
Capella sant Jordi (dels Febrer i
Boixadors)
En el seu testament fet l’any 1407 el cavaller Pere
Febrer vol ser enterrat: “...lla en
en aquell lloch on en Bertran Febrer, cavaller, fill meu, fos soterrat, so és a
través del altar per, co que com lo prevera dirà la misa tenga los seus peus de
sobre lo meu cors...”
El
1515 es celebren misses en la capella de Sant Jordi dels Febrer per l’ànima del
noble i cavaller Pere Boil de Boixadors, senyor de Marmellà, que hi és enterrat
conjuntament amb la seva muller.
En el
segle XIX la capella era de la noble família dels Miret.
En les
obres de reforma fetes el 1891 s’hi troben motius ornamentals, de caràcter
heràldic.
Capella
sant Onofre (dels Gual)
El 1421 Guillem Gual del Mas de la Riba de la
parròquia de Sant Martí Sarroca deix al monestir dels frares menors 1000
lliures per diferents misses a la capella sant Onofre, en la qual capella hi ha
enterrat fills i nebots seus i demana ser enterrat en el cementiri del claustre
dels frares menors. Seria el claustre el lloc on hi havia aquesta capella? No
ho sabem del cert.
El 1420, un familiar dels Gual, en Jaume Roca del
Mas de la Roca de Lletger (Sant Jaume dels Domenys), ens diu: “...elegeix ser enterrat al túmul dels Gual en el claustre del
monestir dels frares menors...”
Aquesta
capella probablement és la que Barraquer ens situa com a nombre sis de
l’Epístola,contigua al presbiteri. Hi havia la gran porta de la comunicació amb
el claustre.
En les
obres de reforma del 1891 es retira l’altar amb retaule de Sant Onofre,
anteriorment hi havia hagut en el seu lloc un portalet.
 |
| Capella Sant Jordi |
Capella Sant Honorat i Santa
Bàrbara (dels Avinyó)
Com hem comentat aquesta capella és l’origen de
l’enterrament del llinatge dels cavallers Avinyó, senyors d’ Avinyonet i
d’altres indrets del Penedès.
El 1396 el testament de Constança, muller del
cavaller Huguet d’Avinyò, senyor del Mas Ribalta dins el terme de Terrassola i
Lavit, escull ser enterrada a la capella de Sant Honorat i Santa Bàrbara. està
construïda dins la sala capitular del monestir.
El 1426 el cavaller Joan d’Avinyò de Vilafranca, fa
donació de 100 sous pel servei de la capella de santa Barbera construïda al
capítol dels monestir pel seu avi Pere. Per aquesta data sabem que es construí
l’any 1336.
Com
hem dit la caixa òssia dels Avinyó, ostenta ornamentació heràldica en el seu
frontal: un lleó rampant disposat dins escuts en losange i amb bordura
interior. Tenia el lloc d’enterrament a la capella de santa Bàrbara intus capitulum, segons informa el testament
de Joan d’Avinyò, el 1426. Tardanament ha estat traslladat de lloc.
Altres Capelles
Hem
trobat dades d’altres capelles que comentem tot seguit.
El 1372 el pintor de Vilafranca Miquel Salvador
intervé en la construcció de la capella situada al monestir propietat de la
família Sibil·la.
En les obres de l’any 1891, en fer raspat de les
parets de la Capella de sant Joan Capistrà, on hi havia hagut un altar dedicat
a Santa Rosa de Vitreb, s’hi descobriren unes pintures. Degut a l’aspecte
borrós, només s’aprofiten unes fullatges decoratius.
També d’aquesta última capella es tapiada una
fornícula del segle XV per reforçar la paret interior de la capella. L’altar de
Sant Joan passa a la capella de Santa Rosa de Viterb. L’altar de Santa Rosa
passa a la sala de Juntes de l’Hospital.
Unes dades més d’aquesta església que està poc
documentada en la història medieval de Vilafranca i el Penedès que caldria
aprofundir molt més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada