El Mas de la Mercadera (segles XV-XVI)

El Mas de la Mercadera el trobem també situat dins el terme de Sant Martí Sarroca. El topònim mercadera era per estar també a prop de la Via Augusta, Strata Francisca, Via Morischa o Strata Mercadera. Molt probablement aquest mas existia molt abans del segle XV., així sembla indicar-ho el seu nom. De moment, no hem trobat documentació anterior d'aquest segle.

Els Gual de la Mercadera

El mas de la Mercadera va anar a parar a mans del llinatge dels Gual en el moment del casament d’Antoni Gual, fill de Bernat Gual i Maria. L’any 1403 es signa un acord de venda d’una casa que era de l’avi matern d’Antoni, sogre de Bernat, en Guillem Bages de Pacs. Aquesta venda es fa dins del mas de la Mercadera. La venen a Constança, muller de Berenguer Calabuig, veí de Pacs del Penedès. El preu era de 22 lliures i mitja.

El 29 de març de l’any 1412, Constança encara no havia pagat la casa als Gual. És per això que demana a Antoni Gual un préstec de 25 lliures per poder-la pagar, hipotecant la mateixa casa. És a dir, li ven un censal mort, d’una pensió de 35 sous i vuit diners, quantitat que haurà de pagar Constança cada any per liquidar el préstec.

Al mateix temps, per poder-ho pagar, li ven un préstec, que cobra Constança, de Bartomeu Artús, veí de Vilobí del Penedès i que ara cobrarà Antoni Gual. Artús pagava cada any 57 sous un diner.

Més endavant, trobem en la documentació que el mas de la Mercadera era de Pere Gual, fill de Jaume i Rumia del mas de la Riba. El fill d´aquest va ser en Bartomeu – que no hem trobat referències en la documentació -.

L’any 1424 un Guillem Gual del mas de la Mercadera i la muller Maria també ven censals morts. És fill de Bartomeu Gual. Un d’aquests censals morts el ven a Bartomeu Bas veí de Castellet, familiars del propietaris del mas de la Torrella de Pacs.

L’any 1456 el mas de la Mercadera el té en Bernat Gual, fill d’en Pere, sabater de Vilafranca del Penedès.

Vendes i compres en deuria també de fer perquè aquest mateix any anomena un procurador a Vilafranca perquè li porti els assumptes econòmics.

Sabem també que l’any 1462 Bernat Gual cobrava del sabater de Vilafranca, Joan Ferruix, una pensió (pagament de censal mort) de 117 sous anualment. Una quantitat important.

L’any 1474 el mas amplia les seves terres. Al seu germà Gabriel li estableixen masos rònecs: ...cases derruïdes o masos amb honors i possessions, camps, vinyes, pastures, aigües... tot pertany a un mas que li estableixen a Gabriel Gual, pagès de Pacs. Els límits d’aquest mas assenyalen un altre que és de Gabriel Gual. A més li estableix els dits masos amb els homes propis, solius i afocats. L’establiment el fa Gabriel Carcassona, mercader de Barcelona, com a procurador del noble cavaller, Raimon de Bellera. En Gabriel subestableix aquestes cases al seu germà Bernat el mateix any.

Resumint, veiem que els Gual a l’ampliar la família també amplien el seu patrimoni en quant a terres i masos.

Podem entendre que el tenir excedent del benefici de les terres, Gabriel Gual el venia a gent diversa del Penedès. Fins i tot, el nou de juny de l’any 1476, ven forment a Antoni Mateu, que vivia a Barcelona, encara que era nascut a Sant Marti Sarroca. El preu fou de 40 sous.

El segle XVI del Mas de la Mercadera

El propietari a principis de segle del mas és del germà de Bernat, en Gabriel Gual. En absència de Gabriel estava en mans de Bernat.

Un altre germà de Bernat i Gabriel fou Joan Gual, que és propietat del Mas Nou, també situat en el terme de Pacs.

L’any 1523 es signen uns capítols matrimonials entre Gabriel Coll i Eulàlia, Gual, filla de Joan Gual del Mas Nou, que és difunt, i Joana de Pacs. Els germans del seu pare, és a dir, dels seus oncles Gabriel de la Mercadera, que ara està a Barcelona vivint i de Bernat Gual, germà de Gabriel, fan donació del Mas Nou al marit d’Eulàlia, en Gabriel Coll.

Eulàlia Gual es farà càrrec de l’administració del Mas i el seu marit Gabriel Coll pagarà els crèdits que el dit Mas devia a diversa gent. Alguns d’aquests crèdits els pagaran els Gual del Mas de la Mercadera.

El Mas de la Mercadera continuarà essent del llinatge dels Gual fins la meitat del segle XVII. Els Gual de la Mercadera estaven en altres indrets del Penedès: A Vilafranca, A l’Arboç, a Moja, a Castellet, a Foix...

Posteriorment el Mas de la Mercadera passarà als Font, originaris de Sant Llorens d’Hortons. Jaume Font en va ser masover l’any 1634 per després comprar-lo. L’any 1708 és a mans de Pau Guilamany del Mas Moyó de Font-rubí, com usufructuari de la seva muller Maria, que abans estava casada amb Jaume Font.

Conèixer la història dels masos del Penedès i les seves famílies, és conèixer com vivien la gent de l’època i saber molt més de la nostra història medieval.