Els nobles Espitlles (segles XIV i XV)

Escut dels barons d'Espitlles

Espitlles és un llogaret situat al municipi de Santa Margarida i els Monjos, a poca distancia del santuari de Penafel, a l’esquerra del riu Foix. Fins a mitjans del segle XIX es va conservar una casa fortificada coneguda com a castell d’Espitlles. Actualment el lloc es continua dient Espitlles.

A Vilafranca del Penedès en els segles medievals hi havia un indret on es trobava el pou d’Espitlles. Un altre topònim, el de la creu d’Espitlles, era no gaire lluny del dit pou. Els dos noms són originaris dels nobles del lloc d’Espitlles. Ja l’any 1289 trobem vivint a la vila el cavaller Eimeric d’Espitlles. Van ser senyors també del castell de la Bleda, al terme de Sant Martí Sarroca. La política matrimonial portada per ells emparentant-se amb els castlans i nobles de la vila i d’altres llocs del Penedès va ser important pel seu prestigi tant social, polític com econòmic.

Els primers Espitlles

L’any 1179, es fa una donació d’una torre situada al Gaià al monestir de Santes Creus, com a testimoni signa un Aimeric d’Espitlles. L’any 1289 ja en un document sobre un judici, trobem un altre Aimeric d’Espitlles, cavaller, que actua contra el notari de Vilafranca, Berenguer Marquès, per un contracte d’usura.

Els Espitlles dels XIV i XV

A principis d’aquest segle els nobles Espitlles són propietaris de terres situada a la quadra de Sant Julià de Vilafranca del Penedès i a les Clotes. Eren propietat del noble Gerald d’Espitlles.

El cavaller Aimeric d’Espitlles del procés de l’any 1289 sabem ja del cert que viu al lloc d’Espitlles quan, conjuntament amb el noble Bernat Penafel, del mas Penafel, fan de testimoni en una demanda del rei contra Ferrer Alemany veí d’Olèrdola l’any 1303.

Molt més enllà, els Penafel protesten, davant del rei, per la possessió violenta de la castlania d’Olèrdola que usurpa Aimeric d’Espitlles. Fou Bernat Penafel qui li posa una querella, ja que la castlania li pertanyia a ell per línia materna. Era l’any 1313.

Ramon Berenguer d’Espitlles i la quadra d’Espitlles

No serà fins l’any 1364 quan es signa un document a la casa d’Espitlles, situada a Santa Margarida. Hi viuen Ramon Berenguer d’Espitlles i la seva muller Blanca. En els documents surt com la quadra d’Espitlles, territori de dret senyorial.

Actualment aquest edifici, potser el castell, és una residència.

El castell de la Bleda (Sant Marti Sarroca)

Els senyors del castell de la Bleda al segle XIV i XV eren els Espitlles. El 1320 l’Almoina de la seu Barcelona ven el feu del castell de la Bleda a Ramon d’Espitlles. Tots els descendents d’ell continuen sent els senyors de la Bleda: Eimeric d´Espitlles, ven terra al Mas de la Riba, eren senyors també de la casa d’Espitlles del terme de Santa Margarida i els Monjos. Personatges molt relacionats amb els Guals, senyors del Mas de la Riba, situada al terme de Santa Margarida i amb Vilafranca. Fixant-nos amb les afrontacions de terres podem saber que el Mas de la Riba dels Guals era situat prop del castell de la Bleda i en el camí que anava a Santa Margarida:

 Eimeric d’Espitlles, del castell de la Bleda, dona a Caterina, vídua de Guillem Gual, terra situada al camí que va de la Riba a l’església de Santa Margarida.

Guillem d’Espitlles

Guillem d’Espitlles, fill de Raimon, durant la segona meitat del segle XIV, és l’encarregat de cobrar cens per les possessions que hi ha dins el terme de la Bleda. La muller de Guillem fou Constança.

En l’any 1368 hi ha una disputa entre el noble Guillem d’Espitlles i la Universitat de Vilafranca del Penedès. Els prohoms de la dita Universitat volen cobrar impostos de Guillem, aquest fa una denúncia davant l’arquebisbe de Tarragona, que quinze persones l’han estat forçant perquè el castell de la Bleda passi a propietat de la Universitat de Vilafranca, cosa que ell es negà i ara volen, a més, cobrar-li imposicions que no li corresponen.

L’any 1387 Guillem d’Espitlles fa l’homenatge de fidelitat al rei Joan, pel feu del castell de la Bleda, del qual el rei li donà la investidura. Era vassall del rei. Guillem formava part del braç de la noblesa en les reunions a Corts celebrades a Montsó l’any 1388.

L'escut dels Espitlles - Copons 

Testament de Guillem d’Espitlles (1389)

L’escriu el dia setze de febrer. Els seus marmessors són Ramon Berenguer d’Espitlles, senyor de la casa d’Espitlles, el cavaller Berenguer de Secabecs, amb domicili a Vilafranca del Penedès i el seu fill Joan d’Espitlles.

Vol ser enterrat a l’església de Santa Maria de Vilafranca, davant l’altar de Santa Maria l’Anunciata. Posteriorment, vol que els seus ossos siguin transportats en processó cap a l’església de Santa Maria, del castell de la Bleda, al sepulcre o tomba que hi ha dins l’església, on hi reposen les restes de la seva mare. Deix per les despeses del seu enterrament cinquanta lliures. D’aquestes lliures en deix deu sous per obres a l’església de Santa Maria de Vilafranca, per ciris cinc sous, al bací dels pobres vergonyants deu sous. Als frares menors (franciscans de Vilafranca) fa una deixa de vint sous. Demana que a canvi, els franciscans li resin quatre misses cada any, el dia de l’aniversari de la seva mort. A les monges clarisses de Vilafranca els hi deix deu sous.

A l’església de Santa Maria del castell de la Bleda, quaranta sous i deu per misses. A l’església de Santa Maria de Montserrat quaranta sous. A la confraria dels fossers i pagesos en honor a l’altar de Sant Antoni, construït a l’església de Santa Maria de Vilafranca, quaranta sous.

Als hereus d’Elisenda, muller de Rosell del Camp de Tarragona, li deixa cent sous. A la muller de Costa de Valls, cinquanta sous. A la muller de Francesc Pujador, de Moja, dos florins d’or. A la mare del dit Francesc altres dos florins.

A la seva esclava Lucia li ordena que estigui al servei del seu hereu durant deu anys més.

A la seva filla Magdalena, li dóna tres mil sous. Al seu fill Jamfred 4000. Al fill Berenguer 6000 sous.

Anomena hereu universal al fill Joan d’Espitlles. Si morís ell i els seus germans Jamfred i Berenguer passaria l’heretat a mans del seu nebot Felip d’Espitlles, fill del seu germà difunt Berenguer. Per últim, passaria a Ramon Berenguer d’Espitlles, senyor de la casa d’Espitlles situada a Santa Margarida.

També ordena que la seva muller Constança pugui ser usufructuaria dels seus béns fins la majoria d’edat de l’hereu.

L’any següent, el 1390 amplia el seu testament afegint com a marmessor el castlà de Vilafranca, en Bartomeu de Vilafranca del castell. També dóna a la seva muller cinc-cents sous.

Joan d’Espitlles

El fill i hereu de Guillem, en Joan, va viure a Vilafranca del Penedès. L’any 1393 va comprar als senyors de la casa de Pujades, situada a Castellví de la Marca, un moli amb el seu casal i aparells, situat al terme de Sant Marti Sarroca, el que es va dir el moli de la Bleda.

La muller primera de Joan, fou Clara. Posteriorment es casa amb Elvira. Va tenir el domini senyorial de diferents terres situades en el terme de Vilafranca: a Santa Clara, al carrer del Sant Esperit, a extramurs,

El seu germà Ramon, vivia al castell d’Espitlles. L’any 1398 va comprar als nobles Castellví tot el feu de Santa Margarida, cobrant les rendes de tota la parròquia. El preu que va donar va ser de 8.360 sous, una quantitat gran per l’època.

La casa on vivia Joan d’Espitlles a Vilafranca estava situada a extramurs, en direcció a la quadra d’Espitlles, en el carrer actual del General Cortijo, prop on es celebrava la fira o mercat internacional de Vilafranca.

A principis del segle XV va ser nomenat Joan d’Espitlles veguer de Vilafranca. Tot i estant a Vilafranca, era senyor de la castell de la Bleda. Un germà de Joan, fou Berenguer.

L’any 1407 Joan es va posar malalt i redactà el seu testament dins del castell de la Bleda. Anomena marmessors a la seva muller Elvira, al seu fill Aimeric, senyor d’Espitlles. Vol ser enterrat al cementiri de l’església de Santa Maria de la Bleda.

Va morir l’any 1409. Els seus fills van ser l’hereu, Aimeric, senyor de la casa d’Espitlles, Guillem que es va casar amb Isabel Puigmoltó, filla dels nobles Puigmoltó, Joan, Pere, Lluís i  Isabel que es va fer monja del monestir de Vallbona.

Castell de la Bleda

Aimeric d’Espitlles (+1416)

L’any 1402 Eimeric d´Espitlles i Bernat de Barberà són “vigilants” del mercat de Vilafranca del Penedès i detenen a Pere de Fontanyes i a Pere Peó a peu de carrer de la plaça.

L’any 1404, Joan d’Espitlles, germà d’Aimeric, viu al castell de la Bleda. En aquest moment hi ha una disputa entre el prevere de Vilafranca, Pere Soler, que era rector de l’església de la Bleda contra Joan, ja que el dit rector vol cobrar les rendes que li pertanyen de l’església i el senyor del castell no hi té dret. Hi intervé el degà del Penedès Francesc Soler, germà de Pere. Sembla clar que va guanyar la discussió. 

Aimeric participa en les Corts de Montsó l’any 1414 com a representants del braç dels homes de palau.

L’any 1416 Aimeric ja és difunt. La seva viuda Agnès és tutora dels fills, per ser menors d’edat.

No serà fins el 1420 quan l’hereu, de nom també Aimeric, es casa amb Constança, filla dels nobles Aguiló, castlans de Cubelles i de la quadra d’Enveja.. L’any 1424 es torna a casar, en segones núpcies, amb Blanca, filla dels nobles Secabecs, del terme de Foix.  Blanca, dóna per dot, al seu marit, un alberg situat al carrer del Mar de Vilafranca, (actualment el primer tram del carrer de sant Joan, de la Rambla fins el carrer de la Palma), diferents terres que tenien de propietat dels seus pares, la masia dels Ollers, situada a Castellví de la Marca, els drets senyorials que rebien de la població de l’Arboç i tot el seu feu, també el de Banyeres i diferents censals que cobren pensions de gent de Vilafranca. Blanca tenia vint-i-un anys i Aimeric vint-i-quatre.

L’any 1476, Gaspar d’Espitlles, fill d’Aimeric i Agnés, venen l’alberg, l’hort i la bodega del carrer del Mar a la noble Caterina, viuda del cavaller Andreu Bisbal, senyor de Cunit.

Cava Puigmoltó

Guillem d’Espitlles senyor de Puigmoltó

Guillem, germà d’Aimeric, es va casar amb Isabel de Puigmoltó, i va viure l’heretat de les casetes de Puigmoltó, situades en el terme de Castellet. La seva muller, en realitat, era la propietària i senyora. L’any 1434 Guillem era ja difunt. Obtenien rendes de les cases situades al carrer Puigmoltó de Vilafranca.

La casa principal de Puigmoltó de Castellet va passar a mans del fill de Guillem, en Joan d’Espitlles i de la seva muller Elfa.

La casa/castell d’Espitlles va ser del domini dels nobles Espitlles fins a principis del segle XVI. L’any 1506 degut al matrimoni entre el donzell Joan Copons, fill de Dalmau ¡, senyor del Bullidor de Tàrrega amb Eufrasina, filla de Joan d’Espitlles i Iolanda, passa a ser del domini dels Copons.

L’any 1515 el castell de la Bleda passa a mans dels nobles Avinyó, que eren hereus de la casa d’Enveja de Cubelles i posteriorment als mateixos Copons.

La casa de Puigmoltó de Castellet passa a mans dels nobles Masdovelles de l’Arboç a mitjans del segle XVI.

Fins aquí una petita aproximació dels senyors d’Espitlles que van viure al Penedès en els segles XIV i XV.