diumenge, 22 de novembre de 2015

Guerres del segle XIV i el Penedès




http://2.bp.blogspot.com/-sMTDnOeW6DY/VT5D5tfqf2I/AAAAAAAABHE/qxJMZ8V1Fy0/s1600/01_Miniatura%2Bde%2Bles%2BCr%C3%B2niques%2Bde%2BJean%2BFroissart%2Bsobre%2Bla%2BBatalla%2Bde%2BCr%C3%A9cy%2Bde%2Bla%2BGuerra%2Bdels%2BCent%2BAnys%2B(1346).jpg

Guerra contra Jaume III de Mallorca.

Quan començà el regnat de Pere el Cerimoniós, governava el regne de Mallorca el seu cunyat, i oncle llunyà, Jaume III de Mallorca, bésnet de Jaume el Conqueridor. Segons el tractat de Perpinyà de 1279 entre Pere II i Jaume II de Mallorca, el rei mallorquí era vassall del catalanoaragonès, infeudació renovada l’any 1298 pel tractat d’Argelers.

Després de la signatura dels dos tractats, però, Jaume II expressà la seva protesta de la infeudació perquè deia que era contraria al testament de Jaume I.

El 1343 Pere el Cerimoniós declarà el rei de Mallorca culpable en el procés obert contra ell i envaí Mallorca i derrotà les tropes de Jaume III de Mallorca a Santa Ponça. Jaume III fou desposseït del seu regne de Mallorca, però atacà Mallorca el 1349 i el rei activà l’usatge Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes. Inclòs en els primers usatges del segle XI, va ser invocat explícitament fins al segle XVI. Derogat amb els decrets de Nova Planta, va perdurar com a filosofia de defensa nacional en la institució del sometent.

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/94/1375_abraham_cresques_bnf_02_mediterrani_oriental.jpg

Tothom podia prendre les armes i acompanyar-lo contra Jaume de Mallorca i el pretendent fou vençut definitivament a la batalla de Llucmajor (Mallorca) en la que morí, el 25 d’octubre de 1349.

En la crida que va fer el rei Pere el Cerimoniós sabem que “reclutà” gent del Penedès per les seves campanyes cap a Mallorca.

25 d’abril de 1348: “...a Barcelona amb galiots dicti estoli versus Mallorca”. El cavaller Guanecs fou escollit per comandar aquest estol armat cap a les illes, molt probablement hi anava gent del Penedès. El tal Guanecs fou del llinatge originari del Baix Penedès. El cavaller Gerald Guanecs, el seu fil fou el franciscà del monestir de Barcelona, Berenguer. El cavaller Gispert de Guanecs originari de Banyeres del Penedès i Galcerà de Guanecs, que fou senyor de la casa i quadra de Vilarnau (Sant Sadurní d’Anoia) i a més s’emparentà amb els poetes Masdovelles de l’Arboç, es casà amb Isabel, filla de Pere Joan de Masdovelles, són alguns membres d’aquest llinatge.

Guerra Civil Castellana

La Primera Guerra Civil Castellana va ser un conflicte que es va produir el segle XIV entre els partidaris del rei Pere I de Castella, i els partidaris d'Enric II de Castella.

Va ser fruit de la divisió de la cort de Castella durant el regnat d’Alfons XI de Castella:

un bàndol encapçalat per la reina consort Maria de Portugal, i l'altre per l'amant del rei, Elionor de Guzmán que va donar al sobirà deu fills, inclòs Enric de Trastàmara. El conflicte, de vegades descrit com una guerra de successió, va anar més enllà dels dos pretendents al tron. La revolta d'Enric de Trastàmara, que es va sostenir amb el suport de la noblesa castellana, davant del rei Pere el Cruel, va intentar retallar les atribucions d'aquest i, sobretot, la seva influència política. Aquesta aliança entre el fill bastard d'Alfons XI i la noblesa va ser ben percebuda per la població com un obstacle a les lleis que Pere va promulgar a les Corts de Valladolid de 1351, que promovien el comerç i l'artesania i la seguretat de les persones.

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2e/CastillaLeon_1360.png

Com a resultat, el poble va donar suport al rei de Pere, donant-li el sobrenom d'el Justicier, mentre que els seus enemics el van anomenar el Cruel. Pere I de Castella, el Cruel o el Justicier, va realitzar una política d'enfortiment de l'autoritat real enfront de l'alta noblesa, alhora que va començar una guerra contra Aragó. El 1366, Enric de Trastàmara, fill bastard d'Alfons XI, va tornar des de França, va deposar a Pere I de Castella i es va proclamar rei al monestir de Las Huelgas.

Aprofitant la calma interna i prenent de pretext un incident entre una flota aragonesa i vaixells genovesos, Pere el Cruel declara la guerra a Aragó. Entre 1356 i 1361, l'exèrcit castellà envaeix el regne aragonès i conquesta diverses ciutats. Al mateix temps Enric de Trastàmara i el seu exèrcit combaten al costat del rei d'Aragó, Pere IV el Cerimoniós.

Per totes les guerres l’erari reial necessitava tenir un bon coixí econòmic. Això no era gens fàcil en el segle XIV, ja que aquests anys també van portar molta fam i pesta a la Catalunya medieval.

Es per això que es : “...prega als homes de la Universitat de l’Arboç que paguin un deute  que tenen al rei de 1.000 florins d’or i el paguin a través del síndic de la Universitat, en Berenguer Bellveí, i poder aportar quantitats per la dita guerra..pel servei a la nostra terra per raó de la guerra entre el rei Pere i el regne de Castella...degut al préstec (censal mort) que se li va deixar a la dita Universitat de 14.800 sous”.

També mana que es reculli la quèstia (tribut) de l’aljama dels jueus de Vilafranca del Penedès, que són 696 sous.

Revolta a Montsoriu

La mort de Bernat II, decapitat a Saragossa el 1364, provocarà que el seu fill, Bernat III, es revolti contra el rei Pere III. Aquest, per tal de sufocar l’aixecament, reunirà una tropa de 1.200 soldats amb base a Hostalrich.

http://www.arbucies.cat/uploads/20110124/castell_montsoriu01.0.jpg

El seu objectiu era conquerir el castell de Montsoriu, fet que sembla que no ocorregué. La revolta del vescomtat va durar fins el 1370.

També per aquesta revolta el rei Pere reclutà gent del Penedès. Fou l’any 1368 quan va enviar una ordre a la Universitat de Vilafranca del Penedès manant-li que convoqués i organitzés l’host de trenta-vuit persones per anar a defensar el castell de Montsoriu. Les despeses havien de sorgir de la mateixa Universitat.

Algun testament ens aporta dades d’aquestes aventures bèl·liques: L’any 1372 Arsenda, la primera muller del difunt Jaume Busquet, ordena testament. Entre moltes deixes i manaments que fa als seus marmessors, anomena al seu fill Guillem Busquet com el seu hereu universal ,però diu : “…volvere a viatgio que fecit in galea d’en Averso contra regem castella...” si en Guillem no arribés, els hereus serien els procuradors dels aniversaris de l’església de Santa Maria de Vilafranca.

http://1.bp.blogspot.com/-EH7oXl_n_FI/TxPmXCGqeJI/AAAAAAAAAEo/ZfEyy6yqT6Q/s1600/Pieter_Bruegel_the_Elder-_The_Triumph_of_Death_-_detail_6.JPG

Cap comentari:

Publica un comentari