diumenge, 13 de desembre de 2015

Els Salbà, senyors de la Bisbal del Penedès i els castlans de Vilafranca (segles XII-XV)


Execució sobre els béns d'Alamanda, muller de Bernat de Gallifa que li pertanyen a Bernat Salbà com a marit de la filla del matrimoni





La relació familiar dels castlans de Vilafranca amb els Salbà, ve de lluny. El fet que la Bisbal del Penedès estigui a mig camí entre Montblanc i Vilafranca va donar pas a una estreta familiaritat entre els dos llinatges.

Els Albà, o posteriorment amb la documentació Salbà, eren originaris del castell d’Albà, situat a prop del monestir de Santes Creus. Amb les donacions i plets que s’esdevenien entre el dit monestir i els Salbà, els Vilafranca també hi eren presents: El 1192 hi ha una concòrdia entre Bertran de Rubió i el monestir de Santes Creus, i amb el consell de Bernat Salbà, Berenguer de Vilafranca (de Montblanc) i altres prohoms s’avenen a fer la pau amb el monestir, i renuncia a favor dels monjos una sèrie de prats i terres.

La Bisbal del Penedès pertanyia al segle XII als Fontallada. El 1269 els fills hereus de Guerau de Fontallada s’anomenen en la documentació Guillema i Pere Salbà.

Posteriorment, en els últims anys del segle XIII, els Salbà de la Bisbal s’enfrontaren amb els Barberà pels drets del castell de la Bisbal: Berenguer de Lillet, jutge reial del terme de Castellvell del Penedès, confirma la sentència donada per ell, com a representant dels difunts Bernat de Barberà i Saura, contra el difunt Bernat Salbà, representat pel seu fill Guillemó, amb motiu de la negació dels drets de força i extorsió dels homes de la Bisbal. Més endavant, l’any 1327, sorgirà una altra disputa entre Guillem Salbà i Guillem de Barberà per la construcció d’una fortalesa a la quadra de la Bisbal del Penedès.

A partir de l’any 1296 els Fonollar de Sitges posseeixen un feu al lloc de la Bisbal i al seu terme.

A partir dels segle XIV la Bisbal forma part del patrimoni dels Vilafranca i els Salbà. Guillem Salbà l’any 1305 comparteix amb Galcerà de Vilafranca la jurisdicció de la població i el seu terme. La causa era evident, Galcerà s’uní amb matrimoni amb Alamanda, germana de Guillem. Més tard, els Salbà, probablement per les relacions familiars amb els Vilafranca, aconsegueixen obtenir més poder, i per tant més beneficis amb rendes més a prop de Vilafranca. Elisenda, mare de Guillem Salbà, fa donació al seu fill de la plena propietat del feu de la població de l’Arboç del Penedès. A canvi, el seu fill Guillem fa donació a la seva mare Elisenda del feu de Vilafranca amb tots els seus drets i del castell de les Gunyoles -Avinyonet del Penedès- . La dita Elisenda l’any 1325 atorga testament. Un dels seus marmessors és el cavaller Jaume de Montoliu, marit d’una altra Elisenda, filla del castlà de Vilafranca, Bernat.


Les relacions familiars en diferents anys del segle XIV entre diferents fills o filles del llinatge Salbà amb cavallers d’altres llocs, faran que el poder patrimonial i econòmic es vagi fent més extens: els Taudell (Pratdip, Baix Camp), els Juneda, els Gallifa (senyors de Castellvell).


A principis del segle XV els Barberà, que encara posseïen drets sobre la quadra de la Bisbal del Penedès, venen la seva part al cavaller Bernat Salbà, fill de Guillem, les rendes, els drets i el domini que percebien de la dita quadra, la qual tenien meitat en alou i meitat en feu pel senyor de Castellví de la Marca, que en aquells moments era Bernat de Barberà. Més endavant Joaneta, filla del castlà de Mediona Asbert de Barberà, es casà amb el dit Bernat -mirem el quadre 12 dels Barberà, de més amunt-.

Les relacions, potser comercials o polítiques, dels Salbà amb gent de fora de Catalunya són evidents quan l’any 1410 el cavaller Ramon de Montagut de Vilafranca, residint a Càller (Sardenya), dicta testament i fa marmessor i hereu al dit Bernat Salbà.

A punt d’esclatar la guerra civil del segle XV, l’any 1461, una carta del rei Joan II concedeix a Bernat Salbà la jurisdicció civil i criminal en el terme de la Bisbal, a excepció de la pena de mort i de la mutilació de membres. El veguer de Vilafranca confirma la concessió. Més endavant, a causa de la fidelitat al rei Joan II, aquest últim li concedeix el castell i fortalesa del terme de la Bisbal i la quadra de Fraser (Garraf). El 1468 els habitants d’aquest últim lloc presten l’homenatge i jurament al fill de Bernat, Francesc. Enmig de la guerra, encara el rei Joan nomena el donzell Bernat Joan Salbà, fill del senyor de la Bisbal, Bernat, governador de l’Illa i de la Universitat d’Eivissa, en substitució del rebel Arnau Guillem de Cervelló, baró de La Llacuna (Alt Penedès).

Trobem, ja a les acaballes de la guerra civil, un altre Bernat Salbà, com a conseller i majordom de la reina (1470). Aquest mateix Bernat rep béns sobre l’heretat dels Clariana, la casa de Vallfort, dins del terme de Castellví de la Marca, perquè li pertany com a hereu de la seva tia Elionor, muller de Bernat Clariana (1473). La unió matrimonial al final del segle XV amb els cavallers de Barcelona i posteriorment (segle XVI) senyors de la població de Canyelles (Garraf) de cognom Terra, va ser clau per acabar aquests anys amb un poder polític i econòmic més gran:

Violant, donzella, filla de Bernat Salbà, cavaller i senyor de la Bisbal del Penedès i de Caterina, fa capítols matrimonials amb Joan Bernat Terra, fill dels difunts Bernat Terra (cavaller de Barcelona) i Eufrasina.

Moltes són les rendes que el llinatge Salbà cobrà a Vilafranca que li va permetre també viure-hi i invertir els beneficis aconseguits amb altres llocs.

Els Vilafranca i els Salbà, dos llinatges relacionats familiarment, patrimonialment i políticament.






























































Cap comentari:

Publica un comentari