 |
| Execució sobre els béns d'Alamanda, muller de Bernat de Gallifa que li pertanyen a Bernat Salbà com a marit de la filla del matrimoni |
La relació
familiar dels castlans de Vilafranca amb els Salbà, ve de lluny. El fet que la
Bisbal del Penedès estigui a mig camí entre Montblanc i Vilafranca va donar pas
a una estreta familiaritat entre els dos llinatges.
Els Albà, o
posteriorment amb la documentació Salbà, eren originaris del castell d’Albà,
situat a prop del monestir de Santes Creus. Amb les donacions i plets que
s’esdevenien entre el dit monestir i els Salbà, els Vilafranca també hi eren
presents: El 1192 hi ha una concòrdia entre Bertran de Rubió i el monestir de
Santes Creus, i amb el consell de Bernat Salbà, Berenguer de Vilafranca (de
Montblanc) i altres prohoms s’avenen a fer la pau amb el monestir, i renuncia a
favor dels monjos una sèrie de prats i terres.
La Bisbal
del Penedès pertanyia al segle XII als Fontallada. El 1269 els fills hereus de
Guerau de Fontallada s’anomenen en la documentació Guillema i Pere Salbà.
Posteriorment,
en els últims anys del segle XIII, els Salbà de la Bisbal s’enfrontaren amb els
Barberà pels drets del castell de la Bisbal: Berenguer de
Lillet, jutge reial del terme de Castellvell del Penedès, confirma la sentència
donada per ell, com a representant dels difunts Bernat de Barberà i Saura,
contra el difunt Bernat Salbà, representat pel seu fill Guillemó, amb motiu de
la negació dels drets de força i extorsió dels homes de la Bisbal. Més
endavant, l’any 1327, sorgirà una altra disputa entre Guillem Salbà i Guillem
de Barberà per la construcció d’una fortalesa a la quadra de la Bisbal del Penedès.
A partir de
l’any 1296 els Fonollar de Sitges posseeixen un feu al lloc de la Bisbal i al
seu terme.
A partir
dels segle XIV la Bisbal forma part del patrimoni dels Vilafranca i els Salbà.
Guillem Salbà l’any 1305 comparteix amb Galcerà de Vilafranca la jurisdicció de
la població i el seu terme. La causa era evident, Galcerà s’uní amb matrimoni
amb Alamanda, germana de Guillem. Més tard, els Salbà, probablement per les
relacions familiars amb els Vilafranca, aconsegueixen obtenir més poder, i per
tant més beneficis amb rendes més a prop de Vilafranca. Elisenda, mare de
Guillem Salbà, fa donació al seu fill de la plena propietat del feu de la
població de l’Arboç del Penedès. A canvi, el seu fill Guillem fa donació a la
seva mare Elisenda del feu de Vilafranca amb tots els seus drets i del castell
de les Gunyoles -Avinyonet del Penedès- . La dita Elisenda l’any 1325 atorga
testament. Un dels seus marmessors és el cavaller Jaume de Montoliu, marit d’una
altra Elisenda, filla del castlà de Vilafranca, Bernat.
Les
relacions familiars en diferents anys del segle XIV entre diferents fills o
filles del llinatge Salbà amb cavallers d’altres llocs, faran que el poder
patrimonial i econòmic es vagi fent més extens: els Taudell (Pratdip, Baix
Camp), els Juneda, els Gallifa (senyors de Castellvell).
A principis
del segle XV els Barberà, que encara posseïen drets sobre la quadra de la
Bisbal del Penedès, venen la seva part al cavaller Bernat Salbà, fill de Guillem,
les rendes, els drets i el domini que percebien de la dita quadra, la qual
tenien meitat en alou i meitat en feu pel senyor de Castellví de la Marca, que
en aquells moments era Bernat de Barberà. Més endavant Joaneta, filla del
castlà de Mediona Asbert de Barberà, es casà amb el dit Bernat -mirem el quadre
12 dels Barberà, de més amunt-.
Les
relacions, potser comercials o polítiques, dels Salbà amb gent de fora de
Catalunya són evidents quan l’any 1410 el cavaller Ramon de Montagut de
Vilafranca, residint a Càller (Sardenya), dicta testament i fa marmessor i
hereu al dit Bernat Salbà.
A punt
d’esclatar la guerra civil del segle XV, l’any 1461, una carta del rei Joan II
concedeix a Bernat Salbà la jurisdicció civil i criminal en el terme de la
Bisbal, a excepció de la pena de mort i de la mutilació de membres. El veguer
de Vilafranca confirma la concessió. Més endavant, a causa de la fidelitat al
rei Joan II, aquest últim li concedeix el castell i fortalesa del terme de la
Bisbal i la quadra de Fraser (Garraf). El 1468 els habitants d’aquest últim
lloc presten l’homenatge i jurament al fill de Bernat, Francesc. Enmig de la
guerra, encara el rei Joan nomena el donzell Bernat Joan Salbà, fill del senyor
de la Bisbal, Bernat, governador de l’Illa i de la Universitat d’Eivissa, en
substitució del rebel Arnau Guillem de Cervelló, baró de La Llacuna (Alt
Penedès).
Trobem, ja a
les acaballes de la guerra civil, un altre Bernat Salbà, com a conseller i
majordom de la reina (1470). Aquest mateix Bernat rep béns sobre l’heretat dels
Clariana, la casa de Vallfort, dins del terme de Castellví de la Marca, perquè
li pertany com a hereu de la seva tia Elionor, muller de Bernat Clariana
(1473). La unió matrimonial al final del segle XV amb els cavallers de
Barcelona i posteriorment (segle XVI) senyors de la població de Canyelles
(Garraf) de cognom Terra, va ser clau per acabar aquests anys amb un poder
polític i econòmic més gran:
Violant,
donzella, filla de Bernat Salbà, cavaller i senyor de la Bisbal del Penedès i
de Caterina, fa capítols matrimonials amb Joan Bernat Terra, fill dels difunts
Bernat Terra (cavaller de Barcelona) i Eufrasina.
Moltes són
les rendes que el llinatge Salbà cobrà a Vilafranca que li va permetre també
viure-hi i invertir els beneficis aconseguits amb altres llocs.
Els
Vilafranca i els Salbà, dos llinatges relacionats familiarment, patrimonialment
i políticament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada