El Castell de Vilafranca del Penedès

 

 

 

 

Una data notarial de Vilafranca, datada el dia nou de gener de l’any 1515 ens diu que el paraire Pere Riu ven al sabater Joan Maiol de Vilafranca un pati amb un colomar que antigament eren les cases del castlà cavaller de Vilafranca Joan Barberà. El pati està situat al carrer Vall del Castell. Es paga renda de vuit sous al mateix Joan de Barberà, senyor en aquests moments de la casa de Riudefoix, situada al terme de Sant Martí Sarroca.

Els límits d’aquest pati són molt interessants, ja que per primera vegada ens diu que al costat hi té la torra Dondella, és a dir la famosa Torre Dela d’on sempre s’ha dit que és l’origen i que al voltant d’ella es va formar Vilafranca del Penedès. També limita el pati amb una altra casa del senyor baró de Cervelló, hereu dels castlans de Vilafranca.

Per tant, podem deduir que així era i que el lloc que ocupava el castell era l’espai també on es va situar la Torre Dela: en el seu lloc hi ha també la primitiva església de Santa Maria, molt probablement anterior a la Torre Dela, el Palau Reial...

El castell dels castlans de Vilafranca del Penedès.

El castell dels castlans es comença a citar documentalment el 1181, però la seva construcció es pot pensar que era minsa ja que en diferents anys cal reparar-lo: el batlle reial autoritza el castlà Bartomeu de Vilafranca a fer-hi reparacions i defenses (1382). La reina Maria autoritza en un privilegi de Ferran I la seva reconstrucció (1451), però l’any 1516 les muralles que l’envoltaven estaven derruïdes. Probablement el castell com a tal ja no existia, però encara es troben dades al segle XVII de les cases dels castlans situats en el mateix indret on hi havia el castell. El castell ocupava tota l’illa prop de l’església de Santa Maria, on avui hi ha el Palau Babau, carrer d’Escudellers, del Vall del Castell, plaça de l’Oli i part de la plaça de Jaume I.

L’any 1601 fou il·luminada una de les torres que encara quedaven en peu, situada al carrer actual anomenat Vall del Castell. Les festes de la canonització de sant Raimon de Penyafort, copatró de la vila, van ser la causa de la seva il·luminació. 

El Palau Babau, construït l’any 1308, quedava fora d’un recinte emmurallat que tancava el castell. La part del darrere de les seves cases formava part de la paret d’aquesta muralla. Els edificis envoltaven un pati comú al mig de l’illa. Entre el mur del castell i altres cases de la vila hi havia un vall que l’envoltava. Tenia un pont llevadís situat a l’actual carrer de Sant Pau, amb un primer portalet per passar després al portal de la muralla de la vila anomenat portal de Coloma, que era l’entrada del castell.

El Llibre verd en una data de 1550 ens ho recorda: “L’illa que ocupava el castell estava molt ben murallada ab una paret y grossa de pedra y argamasa [...] y ab tan gran vall y fondo com requereix, a on acudien les aygues pluvials de la vila,y ab portal que tenien ab pont llevadís, los quals dits carlans entraban y exian...”

Plànol hipotètic del Castell de Vilafranca amb dades del segle XIII.

Els castlans van viure a les cases que envoltaven i formaven el castell fins ben entrat el segle XVII. Alguns límits, com el de l’any 1312, situen la casa del castlà Bernat de Canyelles al costat del vall del castell, i amb la de la castlana Elisenda, muller de Jaume Montbrú, filla del castlà Bernat de Vilafranca, i amb el pati comú del castell.

Per altra banda, la casa del castlà Ferrer de Vilafranca limitava també amb el vall del castell en dues parts: amb la casa del castlà Bernat de Canyelles, el pati comú del castell i una torre de pedra rodona que era el fortí del castell.

Una altra informació d’aquesta torre ens la dóna un document que era una sentència reial que manava al batlle de Vilafranca que fes obrir la porta que va a la torre amb escales del castell que el dit batlle va fer tancar amb pedres i morter (1357). La dona Violant, vídua del castlà Pere Febrer l’any 1410, ens diu que l’alberg seu és situat al castell de la vila i té al costat l’alberg del castlà Galcerà de Barberà i el vall del castell. També ens comenta que en entrar hi ha un arc enmig cobert de rajoles i un llit on jeuen els esclaus –ja hem comentat els esclaus que tenien els castlans–. També en més d’una ocasió hi trobem el nom del portal major del castell, segurament la porta d’entrada del castell.

Durant el segle XV tenim dades d’un forn del castell, situat molt a prop del vall del castell, per la part de la plaça de Jaume I. El forner, durant aquests anys, era Valentí Rocafort. Anteriorment fou Salom. Els límits del forn “casa i hort Gabriel Fons cantirer, carrer d’en Segarra, carrer que va al portal de Canyamàs”. Tot i que aquests límits no corresponen al castell, se situa al davant mateix.

En conclusió, veiem que el castell dels castlans tenia les cases o albergs dels castlans que es tocaven les unes amb les altres, un pati comú enfront de l’entrada de cada un d’aquests albergs, un forn al davant i una torre que fa les funcions de fortí.

Els Vilafranca van ser els primers castlans que van viure al castell. Posteriorment van anar a parar a mans de familiars d’ells: els Pellisser, els Avinyó, els Salbà, els Espuny, els Barberà, els Boixadors... Són alguns dels cognoms que van posseir el domini de les cases que envoltaven el castell i els carrers del voltant, cobrant els corresponents censos i rendes. Uns exemples: Josuè Boil de Boixadors, hereu de Pere Boil de Boixadors, ven al noble Arnau Guillem de Cervelló unes cases del castell de Vilafranca (1475). El mateix Josuè també ven a Gaspar Maimò, escrivà porter del senyor rei castellà, tota la castlania que fou del noble Pere Boil de Boixadors pel preu de 23 lliures. També ven aquelles cases del castell que limiten amb les de la castlania de Joan Barberà, cavaller, que és difunt i que ara les posseeix Roderic de Perca, cavaller i majordom reial, pel preu de 60 lliures.

En l’acabament d’una guerra civil que va durar deu anys (1462-1472) és on hem d’emmarcar aquestes vendes, que també podríem anomenar apropiacions per part de l’autoritat reial castellana, ja que el tal Roderic l’any 1464 es va apropiar de la casa del castlà Joan de Barberà perquè era rebel a la causa del rei Joan II i la va vendre a Arnau Guillem de Cervelló, baró de Vilademàger, fidel partidari d’aquest rei, dins el terme de la Llacuna (Alt Penedès).

Posteriorment seran nobles/cavallers originaris del Penedès i de llinatges dels antics castlans que viuran entre Vilafranca del Penedès i Barcelona els que seran posseïdors del domini de l’antic castell, actualment desaparegut del tot.