Vuitanta Capitols Matrimonials Penedesencs del segle XV- 6

 

 

Els cirurgians o barbers en els vuitanta capítols matrimonials:

 

Els barbers a l’època medieval, eren els professionals de la cirurgia menor, que feia sagnies amb l’aplicació de sangoneres i extraccions dentàries. Els cirurgians eren els professionals que practicaven la cirurgia major. Uns i altres formaven confraria i el 1.408 existí la de Barcelona. El 1.860 fou prohibit als barbers de continuar exercint la cirurgia menor.

Al segle XIV  a la Corona d’Aragó, hi hagueren cirurgians formats "científicament" que havien estudiat la part teòrica, mentre que a la pràctica es valien de l’ensenyament privat, posant-se durant 5 anys al servei -com a barbers- d’un cirurgià vell, mitjançant uns típics contractes d’aprenentatge. Acabada aquesta eren examinats pel gremi de cirurgians. El de Barcelona fou fundat l’any 1.400. 

 

Dels set cirurgians que es troben en aquests capítols i dos barbers només tenim els capítols matrimonials del barber Franci Roig.

Els testimonis són :

Nicolau Guarner, Pere Morell, Antoni Oliver ( barber ), Joan Rufet, Lluis Rufet, Berenguer Vila, Antoni Vives, Ramon Vives.

 

El barber Franci Roig fa capítols amb Isabel que es filla d’Antoni Vives i és cirurgià. Amb aquests capítols podem dir que: primer, Franci no és fill de barber sinó d’un sabater/ la seva mare el fa hereu dels béns mobles i immobles del seu pare difunt, ja que ella en tenia l’ús de fruit/ pacten en els capítols el sogre (Antoni Vives) i el seu gendre que “la botiga de fer barbers”la tinguin a mitges, a més que tinguin a parts iguals “els guanys que facin tant de les barbes com de cirurgia” Les despeses també han de ser repartides a parts iguals/ aquesta societat o companyia ha de durar tot el temps, sota pena de 50 lliures.

                       

A vegades el fet de ser hereu no vol dir que hagi de seguir fent l’ofici del pare. Probablement el sogre Vives no tenia  fills i casar  a la filla amb un barber era l’oportunitat perquè el negoci continués.

En el fogatge de 1.553 hi havia a Vilafranca tres cirurgians i no hi figura cap barber.

 

 

Els ferrers o manyans en els vuitanta capítols:

 

Els que treballen el ferro. L’ofici que integra diverses especialitats, rep denominacions diferents, per exemple manyà si fa claus, panys i altres objectes de ferro (reixes, poms, frontisses...) Fora de les grans capitals els oficis metal·lúrgics acostumaren a formar una àmplia conraria de diversos oficis, dels quals eren capdavanters els ferrers: a Vilafranca, la confraria comprenia també els argenters (1.338).

En els capítols hi tenim quatre ferrer i els capítols matrimonials de dos. Un és fill de ferrer, l’altre és fill de manescal (persona que té cura de les malalties de les bèsties), ofici aquest, que anava lligat al de ferrador especialitzat a ferrar cavalls, muls ...

Els dos nuvis són hereus, però no fan capítols amb filles de ferrers. Probablement hi hauria una davallada d’aquest ofici en aquests anys i també durant el segle XVI segons es veu en el fogatge de 1.553 on hi ha enumerats tres ferrers.

Joan Coll de Sansa i  Joan Llorens són els que fan capítols matrimonials. Hem trobat també Bartomeu Ferran i Pere Mestre.

Els apotecaris

 

L’apotecaria era la botiga on es dispensaven els medicaments elaborats artesanalment. A Catalunya, a l’època medieval, l’especier i l’apotecari tenien les mateixes funcions pel que fa a la preparació i venda de preparats medicinals: xarops, aigües, ungüents... A Catalunya el nom  d’apotecari apareix ja al segle XIII .  Al 1.433 per a tenir botiga s’exigia passar un examen i deu anys de pràctica, reduït al 1.455 a vuit,  i a  cinc, al 1.497. Podien ésser elegits membres de les corporacions  municipals.

Hi tenim tres apotecaris que surten en els capítols, un d’ells especier. Els capítols matrimonials són fets per Pere  Bartomeu de  Tarragona que els fa amb la filla del botiguer/mercader de Vilafranca, Joan Prats.

Sogre i nuvi també acorden i pacten que faran "companyia" amb l’art de l’apotecaria per temps de 10 anys. Tots dos tenen en comú la botiga i les eines. Cadascú invertia una mateixa quantitat,  posant un "cabal" de 75 lliures a la botiga, amb aquests diners compren "drogues, caramels i altres coses". Els beneficis se’ls partien a mitges. A l’acabar els deu anys,  el  "cabal" que hi hagués també se l’han de repartir. Tenim per tant un altre pacte que surt en els capítols matrimonials, que també es feien per continuar l’ofici del pare i que donés garanties de la continuació d’aquest ofici amb el seu gendre.

Altres apotecaris - especiers que hi surten com a testimonis són: Francesc Llaurador i Antoni Riba ( especier ).

Al segle XVI en el fogatge de 1.553  hi trobem tres apotecaris.