El Concili IV de Laterà, de 1215, establia la creació de les escoles de gramàtica a les catedrals. i cal pensar que tant Tarragona com Barcelona, per la seva condició de seu metropolitana la devia tenir ben aviat. A finals del segle XIII a la catedral de Tarragona ja s’havien implantat dos graus d’ensenyament, és a dir, el que podríem denominar com a ensenyament elemental, on l’alumne aprenia de lletra i el segon grau, denominat de «gramàtica» on s’aprenia el llatí.
Els professors de l’època, el títol
oficial del qual era el de magister, ensenyava
a l’escola, al claustre de la catedral.
Començava amb la lectio, que en llatí significava lectura, per a passar posteriorment
a la disputatio –debat, controvèrsia-,
en la qual s’experimentaven els problemes mitjançant la discussió dels
arguments a favor o en contra. Les classes consistien, sovint, en la
transmissió oral dels textos del professor i després en els comentaris que
aquest feia a propòsit del que s’havia llegit. Aquest sistema permetia que l’alumne
prengués al dictat el llibre del professor i en la disputatio anotés al marge les observacions o comentaris que li
semblessin suggeridors. Els alumnes, al llarg del curs, transcrivien el llibre
del professor i els seus coneixements. D’aquí venen expressions actuals com ara
dictar la lliçó, fer una classe magistral...
El 4 d’octubre de 1425, dos estudiants
d’arts, Pere Gallissà, de 21 anys, oriünd de la vila d’Arbós i habitant de
Barcelona, i Pere Rovira, de 19 anys, nadiu de Pallerols, prop de Cervera i
també habitant de Barcelona, formaven una societat per a la docència. Ambdós
estudiants tindrien una cambra a les escoles majors de Barcelona, els rectors
de les quals eren el prevere Galceran Roca i el ciutadà de Barcelona Tomàs d’Horts,
d’acord amb una pràctica habitual a les escoles de Barcelona. Es tractava, en
aquest cas, d’aquelles escoles de la catedral de Barcelona. En aquesta cambra
de les escoles de la catedral ambdós ensenyarien la part gramatical i literària
del pla d’estudis de l’escola d’arts als estudiants que els triessin o als
estudiants que fossin designats a assistir a les seves classes per fruir del
que diriem una beca o per altres raons.
A finals del segle XIII a mesura que
les ciutats consoliden l’estructura municipal, cerquen també la creació de les
seves pròpies escoles. Aquest és el cas del document que aquí volem destacar.
Un document notarial on els jurats de la Universitat de Vilafranca de l’any
1361 donen i concedeixen a Bernat de Pons, mestre en arts, oriünd de Saidí
(municipi del Baix Cinca) el regiment de les escoles a Vilafranca del Penedès.
Aquest contracta a un ajudant, el mestre Gatnau per ensenyar gramàtica a les
escoles de Vilafranca. En el document es comenta que els alumnes no pagaran cap
quantitat, per tant es sobreentén que són ja les primeres escoles públiques. El
mestre cobrarà 10 lliures que li pagarà la universitat de Vilafranca. El
contracte es fa per un any amb una possible renovació si a la universitat li
plau. A més se li permet a Bernat a tenir residència durant aquest any a la
Vila i dotar a les escoles en tot el que necessiten.
 |
| El Castell de Saidí (Baix Cinca) |
El document és un conveni (contracte)
entre la universitat i el dit mestre d’arts, Bernat de Pons. Ha estat, de
moment, el primer i únic document relatiu a un contracte entre la universitat
de Vilafranca i un mestre de l’època medieval. No podem però situar el lloc on
deurien estar les escoles, ja que en el document no ho refereix.
L’any 1413, els estudants d’arts Joan
Mora i Pons de Vilafranca ensenyaven de lletra a les escoles de la catedral de
Barcelona. Aquest Pons era el mateix que va ensenyar a Vilafranca l’any 1361? No
ho sabem segur, però podria ben bé ser.
Uns anys posteriors trobem també
mestres que estan situats dins el call jueu de Vilafranca. Quan el call estava
format per nombroses famílies, era obligat obrir una sinagoga i totes les
dependències que comportava: lloc de pregària, hospital, escola, etc. En el
call vilafranquí l’escola estava situada en una sala dintre de la mateixa
sinagoga – d’aquí que moltes vegades es confongui el terme escola per sinagoga-
o bé un edifici al costat o a prop seu. Hem trobat diferents documents que ens
parla de l’escola al call. En l’any 1388 Jucef Cofen és mestre del call,
originari de la població de Valls, però ara vivint i exercint d’educador al
call de Vilafranca. L’any 1389 l’aljama dels jueus del call es reuneixen a l’escola
per llegir una carta que han rebut del rei, en aquest cas sembla que era la
sinagoga on es reuniren i no pas a l’escola, tot i que el document ens diu a l’escola
o sinagoga.
Ja al segle XV trobem el, probablement,
primer mestre de música que viu al carrer de la Cort a Vilafranca. El seu nom
era Nicola Savall. La seva muller era Eulàlia, ja casada en primeres núpcies
amb un sabater.
Algunes referències d’altres documents
semblants sobre contractació de mestres, però als anys del segle XV, com aquest
de les escoles de Cervera ens fa entendre que el contractar a un mes en arts i
que fos de fora del municipi era fet sovint per les universitats de Catalunya:
1426,
agost, 26. Cervera
Els
paers de Cervera demanen a Pere Martí, mestre en arts, de Montblanc, que
vulgui
regir les escoles de Cervera.
[AHCC,
Fons Municipal, Registre de lletres, 1426, f. 60.]
Molt honorable e savi sènyer. Lo
conseyll de aquesta vila ha donat càrrech a nosaltres de cerchar, concordar e
finar de una bona persona de sciència qui regesque per l'any vinent les scoles
d'aquesta vila, per la qual rahó, sènyer, nosaltres, atenent vostra promenia e
sciència gran, havem deliberat scriure'n a vós si per ventura a vós sèrie
plasent regir les dites scoles, les quals són assats profitoses a quants les
han regides. E, si vós acordàvets de regir-les, encara nosaltres, per los
sguarts dessús dits, vós faríem tals aventacges e majors que no a altres que
aquelles hagen regides. Perquè, sènyer molt honorable, vos pregam
affectuosament nos avisets de vostra intenció e, si tant s'és que acordàvets de
regir-les, que prestament volguéssets venir ací, que tenim-nos per dit que,
miyançant la gràcia divinal, nosaltres serem ivaç concorts, e d'açò hayam
vostra presta resposta. E sie la santa trinitat gua[r]da vostra.
Scrita
en Cervera a XXVI dies d'agost del any M CCCC XXVI.
Los
pahers de la vila de Cervera a vostre honor, sènyer, prests.
Al molt honorable e molt savi sènyer mestre Pere Martí,
mestre en arts, en la vila de Muntblanch.
-----------
 |
| Document notarial. any 1361. ACV. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada