Hug de Cervelló i el seu sepulcre del monestir de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès (segle XIV).

Sepulcre d'Hug de Cervelló

 

Els Cervelló fou un llinatge nobiliari català derivat d’un Ansulf (o Assolf), potser d’origen germànic o franc. Aquest Ansulf (mort vers el 990), que comprà l’alou de Gurb al comte Borrell II de Barcelona (961), fou vicari i repoblador de l’alt Gaià i senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Selmella, Santa Perpètua de Gaià i Fontrubí. El seu fill i successor Sendred (de Gurb) obtingué Vilademàger i fou cap del llinatge de Queralt, línea troncal de Cervelló.

La línia primogènita de Querol i Montagut fou fundada per Alemany de Cervelló i de Cabrera, mort abans del 1300, fill de Guillem, capità de Pere II. El succeí el seu fill, Guerau Alemany de Cervelló i Anglesola, mort abans de 1315. Un dels fills d’aquest fou Hug de Cervelló.

Hug de Cervelló fou senyor de la baronia de Querol i de Montagut. Es va casar amb Elionor de Cardona. Els seus pares foren Guerau Alemany de Cervelló i Blanca de Vilaregut. El seu fill Ramon Alemany de Cervelló, des del 1391 fou senyor del castell termenat de Sant Martí Sarroca.

Volem fer esment en aquest escrit qui era Hug de Cervelló, quin any va morir i què hi diu en la inscripció del seu sepulcre a més del qui el va construir, situat dins de l’església del monestir de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès.




Hug de Cervelló:

Fou Pere de Queralt qui feu homenatge al rei pel castell de Montagut, com a tutor d’Hug de Cervelló, fill i hereu del difunt Guerau Alemany.

La minoria de edat d’Hug de Cervelló fou aprofitada pel germà petit del seu pare, Berenguer Arnau, que usurpa la baronia, s’apropia dels feus i es feu fort al castell de Querol. Tenim coneixement d’aquest fet per alguns documents. Un d’ells porta la data de 24 de març de 1315 pel qual el rei Jaume s’adreçava des de Santes Creus al seu batlle de Font-rubí manant que, juntament amb els homes de Vilafranca, portessin des d’aquella vila alguns enginys destinats al setge de Querol. Parlant del setge de Querol també s’adreça a la seva esposa, la reina Maria, a la qual informava que tant ell com els seus fills, els infants Alfons comte d’Urgell, Pere i Ramon Berenguer Arnau de Cervelló es trobaven assetjant el castell de Querol ocupat pel noble Berenguer Arnau de Cervelló contra el qual procedeixen d’acord amb els Ustages de Barcelona, raó per la qual no pogueren celebrar amb ella les festes de Pasqua a Barcelona.

L’incident sembla que acaba amb la mort de l’usurpador, amb la qual cosa la baronia queda en mans d’Hug de Cervelló, fill i hereu legal de Guerau Alemany.

Sembla ser que Hug era un personatge violent, participava en guerrilles feudals, fent cavalcades pels termes veïns i embrancat en conflictes termenals amb els altres castells. Sabem que l’any 1327 el noble Miró de Castellvell es queixa al rei per les possessions que Hug fa de moltes masies que li pertanyen situades al lloc de Puigtinyós (actual Montferri. Alt Camp.

Un altre exemple foren les bandositats comeses contra el terme veí del castell de Celma, (actualment deshabitat) que era en mans de l’orde de l’Hospital. El prior de l’ordre es queixa davant del rei, denunciant que els seus homes de Celma foren atacats i molestats quan es dirigien al mercat de l’Arboç. El rei feu manament a Bartomeu Ventosa, de la vegueria de Vilafranca, que investigués els fets i procedís segons drets i justícia. Això no aturà a Hug i el 27 de novembre següent el rei s’adreça al sotsveguer de Vilafranca informant-lo que el prior de l’orde havia denunciat novament greus fets, quan eren de tornada del mercat de Valls foren atacats pel noble Hug de Cervelló tot i que eren de la protecció i el guiatge especial de l’Infant Pere. Finalment, el 25 de febrer de 1329 el rei es dirigí contra el noble Hug, al qual reitera que el prior exposa que cinc o sis homes del terme de Celma havien patit cremades de blat i robatoris de besties grans i petites, danys i perjudicis que pujaven fins a trenta mil sous. Fa constar que els homes atacats eren sota la custodia del rei, a l’igual que tot el lloc de Celma. Mana que en el termini de vuit dies Hug de Cervelló es presentés amb els diners davant del rei in indemnitzés el prior o el seu procurador. No hi ha cap més menció sobre aquest fet. Això fa suposar que Hug va complir.

Hug es casà amb Elionor de Cardona, filla de l’almirall pontifici Ramon de Cardona, dels Cardona de Tora.

El 1341 anà amb el seu oncle Guillem de Cervelló, baró de la Llacuna-Vilademager a Sardenya. Hug hi tornà l’any 1347 dirigint les tropes de reforç. Hug morí a la batalla dels Aidu di Turdu el mateix any, amb el seu oncle Guillem i els seus cosins de Vilademager Guerau i Monic. Una batalla que es feu entre Sàsser i Bonorva, a l’indret anomenat així Aidu di Turdu (Logudor). Les cròniques ens diuen que fou una de les desfetes més grans dels catalans en les lluites per la sobirania de l’illa de Sardenya.

El seu fill Ramon Alemany de Cervelló el succeí, aleshores era també menor d’edat, per la qual cosa la seva àvia, Blanca de Vilaragut, va recórrer a la cort del veguer de Vilafranca perquè es nomenés un tutor pel seu nét, essent nomenat ella mateixa. Blanca en aquest temps va constituir un hospital per a pobres a Vilafranca.

 

El sepulcre d’Hug de Cervelló al monestir de Sant Francesc:

Segons Francesca Español (de la Marca Hispànica a les terres de Marca: El Penedès, a les XVII jornades d’estudis penedesencs edició a cura de Roger Benito i Julià, en la seva ponència: Els convents de Sant Francesc i Santa Clara de Vilafranca. L’arquitectura i els seus promotors). El sepulcre es tracta d’una ossera on s’hi van dipositar les restes del difunt un cop corrompuda la carn. Generalment, aquesta elecció tipològica pressuposa que el monument es va preparar anys després de la mort del destinatari, una dada que coneixem mercès a la inscripció funerària, i quan es preveia dur a terme el trasllat definitiu. El noble va finar el 1335 i, tenint en compte el marge temporal que imposa la descomposició d’un cadàver, situar dins els primers anys de la dècada dels anys quaranta del segle XIV l’obra escultòrica, és del tot versemblant. És aleshores quan l’alabastre, el material amb que s’ha confeccionat el monument, estava plenament assimilat en els principals tallers escultòrics actius a Catalunya i, especialment, en el que cal interpretar com a hegemònic a partir de la documentació expurgada: el del francès Aloi de Montbrai. Els marmessors del difunt, passat el temps preceptiu després de la seva mort l’any 1335, van poder ser els que contactaren amb el mestre. Aquest hauria executat l’ossera a Barcelona, on tenia un dels seus tallers (l’altra era a Girona), i un cop enllestit el monument hauria estat traslladat a Vilafranca.

Sepulcre de Sant Daniel

 

Aloi de Montbrai:

Documentat a Catalunya entre els anys 1337 i 1368, es creu de procedència normanda, encara que la seva activitat professional es va realitzar per a la Corona d’Aragó i Catalunya.

Rep encàrrecs reials de Pere el Cerimoniós, el primer, documentat l’any 1337, és el del sepulcre de la seva mare Teresa d’Entença. La realització de 19 escultures dels comtes i dels reis catalano.aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Major de Barcelona, més tard també li encarrega el panteó real al monestir de Poblet que ho va portar a terme juntament amb l’escultor Jaume Cascalls.

A més feu la Mare de Déu de Prats del Rei, Anoia. Alabastre policromat de 1340.

El sepulcre de Margarida de Llúria, al Monestir del Puig, destruït parcialment el 1936, (1344).

Sepulcre de Sant Daniel al Monestir de Sant Daniel de Girona. 1345.

Crist jacent per a l’església de Sant Feliu de Girona. 1350 i altres.

La inscripció del sepulcre d'Hug de Cervelló:

Les paraules són separades per tres punts verticals, redactada en llatí, la qual traduïda diu el següent: “ACI JAU EL NOBLE HUG DE CERVELLO; SENYOR DE QUEROL; QUE VA MORIR L’ANY DEL SENYOR 1332; DINS L’OCTAVA DEL BEAT FRANCESC”. ( HIC JACET NOBILIS HUGO DE CERVILIONE DOMINUM DE QUEROL QUI OBIT ANNO DOMINI MILLESIMA CCCXXXII INFRA OCTAVAS BEATI FRANCISCI ).

Llegint l’any de la inscripció del sepulcre, ens trobem en unes contradiccions. La catedràtica medievalista Francesca Espanyol ens diu que el sepulcre fou construït posteriorment a la mort d’Hug i que aquest finà l’any 1335, molt probablement en la edició del llibre es van equivocar i es deuria referir a l’any 1332, any que ens diu la inscripció. Però es clar, que la història no ens dóna ni l’any 1332 ni el 1335 com el de la mort d’Hug de Cervelló sinó la de l’any 1347 en la batalla que es feu a Sardenya.

Francesca, ens comenta que l’escultor podria ben bé ser Aloi de Montbrai, per tenir sobretot un dels seus tallers a Barcelona i per a ser un dels que feia servir l’alabastre durant la dècada dels quaranta del segle XIV.

Primer: hem de fer notar que la data de la mort de la inscripció del sepulcre està equivocada i, tal com diu la professora Español, aquest es construí molt més tard de la seva mort i qui el va fer no li van dir exactament l’any de la mort d’Hug o aquesta inscripció es gravà en èpoques molt més posteriors i no recordaven exactament l’any del finat.

Segon: si fos el mateix escultor que l’hagués fet entre l’any que el va acabar, posem per exemple any 1350 i l’any de la mort el 1347 no hi ha gaire anys per recordar-ho els marmessors d’Hug i donar la data exacta al escultor. Sabem que l’escultor Aloi de Montbrai morí el 1368.

I tercer: i si hagués estat un altre escultor el que construí el sepulcre i anotés la inscripció molt més tard?

Una idea probable fou aquest tercer supòsit i m’inclino per un altre escultor d’aquesta època tot i que morí l’any 1388, en Pere Moragues.

L’escultor Pere Moragues, un escultor del gòtic fou penedesenc?

La biografia d’aquest escultor també del gòtic català es creu, segons el que diu l’enciclopedia, que va néixer prop de l’any 1330 i pels documents on se’l nomena sempre com ciutadà de Barcelona, és probable que tingués lloc el seu naixement en aquesta ciutat. La seva residència va ser la major part de la seva vida a Barcelona, tenia taller i casa al carrer Ample, on se¡l nomena com “carpentarius” el 1358. Casat amb Caterina, filla d’Arnau Ferrer, ferrer de Bacelona, va tenir documentat un fill, Marc dedicat a la mateixa professió que el pare i que en 1395 era membre del Consell de Cent de la ciutat.

La seva mort es va produir entre 1387 i 1388. És quant es té notícia que la seva vídua va vendre la casa del carrer Ample a un mercader de Bacelona.

El primer document on se¡l nomena és amb data 16 d’octubre de 1358 en un contracte amb el pintor Ramon Destorrents, per a la realització de set imatges de fusta, que el pintor policromaria.

L’any 1361 fou l’escultor de la imatge de la Verge de la Mercè.

Es traslladà a Saragossa el 1376 fins el 1384 i va executar la sepultura de l’arquebisbe destinat a la capella de Sant Miquel de la Seu de Saragossa. A partir de l’any 1381, consta un acord entre el rei Pere el Cerimoniós i l’arquebisbe Fernández de Luna, perquè Moragues treballés una setmana per a cada un d’ells.

El rei li va encarregar la reforma del sepulcre de la seva mare Teresa d’Entença (realitzat per Aloi de Montbrai) i la construcció d’un nou per als seus dos germans més petits. I si hagués sigut ell el que posà la inscripció o fes el sepulcre en aquest moment?

El cognom Moragues el trobem al Penedès durant el segle XIV i XV. Posaré aquí només algunes dades que crec poden ser interessants per poder afirmar si més no que en Pere Moragues va néixer al poble penedesenc de Sant Martí Sarroca. És molta casualitat trobar un document notarial de l’any 1412 on ens diu que el difunt Pere Moragues mestre de imatges era fill d’un altre Pere Moragues i de Geralda de Sant Marti Sarroca. Un Raimon Moragues guixer viu a Vilafranca durant l’últim tram del segle XIV al carrer Pintors, carrer aquest que tenia aquest nom per tenir casa gent artista, com el pintor Bernat Mates, o en Salvador pintor. Durant aquests mateixos anys el topònim de la creu de terme anomenada de Moragues, per estar a prop de terres d’aquest mateix guixer Moragues, és un altre de les probables afirmacions per a dir que no estem davant d’una família qualsevol, família potser relacionada amb aquest escultor Pere Moragues i també probable escultor sinó de tot una part del sepulcre del noble Hug de Cervelló.