Aquest segon carrer medieval existent a Vilafranca del
Penedès, tenia també un estretor típic dels carrers d’aquella època. Seria
exactament com el tros que va des de la plaça de la Constitució fins a la
meitat del dit carrer.
A la meitat del carrer Graupere s’eixampla amb la
plaça, que no existia en l’època medieval, anomenada de Lluís Via i segueix
acabant amb l’enllaç del carrer de la Fruita, anomenat ja amb un altre article.
Al nord d’aquest carrer hi havia el vall, el passatge
del mur o el també dit trànsit del mur (l’actual carrer muralla dels Vallets).
El nom de Graupere hauria de ser originàriament el de
Guerau Pere. El llinatge de cognom Pere el trobem molt sovint en el segles
medievals al Penedès des de l’any 1155. Aquesta és la primera data d’un Bernat
Pere fill d’Arnau Pere vivint a La Granada del Penedès fent una donació d’una
terra a la taula de la Catedral de Barcelona.
Molt probablement el nom de Guerau Pere ve d’aquell
notari/franciscà beguí i secretari d’aquell metge i visionari català Arnau de
Vilanova vivent entre a mitjans del segle XIII i XIV. Si així fos estaríem amb
un dels carrers que té un nom medieval des de fa ja molt de temps.
El cognom Pere el van adoptar alguns d’aquells beguins
que vivien a Vilafranca i que van ser acusats en un procés l’any 1344/45. L’any
1334 trobem el testament d’un Guillem Pere. Aquest és fil, segons el testament,
de Guillem Sabater. Com a marmessors hi surt el mateix pare i un físic
vilafranquí anomenat Bernat de Bonell, és a dir amb una feina semblant a
l’Arnau de Vilanova. A més, el dit Guillem Pere vol ser enterrat en el túmul de
propietat d’aquest físic Bonell.
L’any 1391 documentat trobem que la casa que era
propietat de Guerau Pere situat al dit carrer de Graupere passa a propietat
d’un altre notari, en Berenguer Alegret. Aquest notari hi té domicili fins a la
seva mort. Sembla que obté la casa per donació en temps de noces, ja que es
casà amb la filla del Graupere notari, de nom Maria. Hem de fer notar que els
franciscans espirituals es podien casar i tenir fills.
Molts carnissers vivien en aquest carrer a partir del
segle XIV. La família de carnissers de cognom Urgell n’eren uns. Guillem, Arnau
i Pere són els que més sovint trobem en els documents notarials. Alguna d’aquests
cases dels Urgell deurien ser bastant grans, ja que una d’elles la venen al
preu de 100 lliures a un mercader. Preu aquest, molt alt per una casa normal en
aquella època. Un altre Andreu Urgell fou prevere i vicari de la catedral de
Girona l’any 1401, familiar d’aquests carnissers del carrer Graupere.
Un altra família de carnissers, eren els Mercer,
comprant més d’una casa durant el segle XV al preu de 40 lliures, 18 lliures i
6 lliures (de les tres que van posseïr).
En aquest carrer, com en tots els de la vila medieval,
alguns mercaders com els Cabreny (ja comentats al carrer de la Fruita) cobraven
rendes. Podem dir que més de cinc mercaders cobren cens de cases situades en
aquest carrer.
A principis del segle XVI aquest carrer també se l’anomena
carrer de les Banyes. L’origen podria ser el fet de que hi hagués un hostal o
un propietari que vivia a les Cabanyes? els dos aspectes van ser-hi durant aquest any i posteriors.
Moltes obres s’han fet en aquest carrer des d’aquells
dies, poques restes (o cap) arqueològics han sortit a la llum o s’han donat a
conèixer, caldria tenir en compte que totes les cases tenien el seu celler, els
seus pous i els seus horts, algun aspecte d’aquell temps queda encara amagat en
aquest altre carrer medieval.
Arnau de
Vilanova:
Nascut el 1238 (no se sap a on) i mort el 1311. Va
estudiar la Biblia i altres llibres jueus amb les seves llengües originals,
així com l’àrab i part de la cultura musulmana. Estudiá medicina a Montpellier
i des de 1281 fou metge de Pere el Gran (va estar present en el seu llit de
mort a Vilafranca l’any 1285) i els seus successors. Aficionar a la teologia,
va freqüentar als franciscans espirituals (els beguins). Fou condemnat, encara
que el Papa el va perdonar, aconsellant-li que es dediqués exclusivament a la
medicina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada