4-El carrer de Sant Bernat medieval. Les cases i les famílies (Segle XIV- XV)

En la quarta i última part d’anotar les dades que fins avui tenim d’aquest carrer d’origen medieval de Vilafranca del Penedès, el carrer de Sant Bernat, tan sols ens faltava comentar les cases, patis i horts de la banda del Palau Reial del segle XV, és a dir, el que tocava al call jueu. Després comentarem els arrendataris que entre els segles XIV i XV cobraven rendes/censos en el carrer.

Cases, patis i horts en el segle XV

Casa i pou del teixidor Guillem Pellisser (li ven el sabater Nadal Salvany).

Limitava amb un pati que arribava fins el portal de muralla i el passatge del mur. També amb l’hort de l’hospital de Santa Maria. Al lloc on està situat el pou hi ha uns arcs de pedra que acaben al carrer de Sant Julià. Des del carrer Segarra o de Sant Julià, el tros final que arribava al de Sant Bernat, es passava per sota d’unes arcades.Hort del prevere Guillem Crispià (any 1400)

Casa i hort del prevere Francesc Sibilia. Casa i hort del teixidor Guillem Tarroja. Casa del sabater Bernat Poc (1401).

Pallissa del mercader Bartomeu Mestre. Pallissa del sabater Ramon Mas (1404).

Casa i hort del sabater Berenguer Vendrell (li va vendre Guillema, viuda del sastre Pere Salelles, pel preu de divuit lliures) Hort del prevere Jaume Tomàs (li va vendre el notari Francesc Golet)(1405).

Casa i hort del sastre Arnau Brugal (li ven el baixador Joan Punyera per setze lliures i deu sous), (al darrera hi havia l’hort de l’hospital dels Trinitaris). Casa del mercader Joan Salom (familiar del forner Bartomeu Salom, que ja hem comentat). Hort de l’apotecari Ferrer Alemany. Pallissa del baixador Pere Punyera (germà de Joan Punyera) Casa i hort del sabater Ramon Brugal (li ven el baixador Pere Guarner per deu lliures), (al darrera hi ha el forn de pa del castell que havia estat el dels jueus, ja ho vam comentar en la part tercera, posteriorment serà el forn de Rocafort). Alberg o casa amb un pati descobert del prevere Pere Guasch. Hort del prevere Jaume Colteller (li ven els hereus del noble Joan Terra). Hort del notari Pere Arnau Seradell. Casa del prevere Guillem Solanes. Hort del sabater Bernat Poch (1407).

Pallissa i hort del pagès Nicolau Alió (1409).

Casa del sabater Arnau Merles (la ven Guillema, viuda del picapedrer Berenguer Duran). Casa del peixater Lluc Monistrol (1414).

Casa i pati del rector de l’església de la Bleda, Pere Soler (li ven el mercader Francesc Golet). Casa del mercader Miquel Esblada. Hort de l’apotecari Joan Marti (1417).

Un alberg amb hort del sabater Francesc Maller (1420).

Casa amb corral al darrera del prevere Pere Franquesa, (era del prevere Pere Solà que li fou venuda pel noble Guillem d’Orts el 1373). Corral del prevere Francesc Baró (sabem que durant la primera meitat d’aquest segle en aquest carrer hi havia un corral propietat de l’Ajuntament- Universitat- : “...bestiar in quodam corral del carrer de Sant Julià...mana el batlle que el tingués el pastor Joan Miralles” – 1453). Hort del picapedrer Bartomeu Roig, (li venen els hereus de l’especier Marti Pujades) (1421).

Hort del teixidor Pere Oló. Corral del carnisser Guillem Estavella. Hort del sabater Berenguer Oliver. Casa del sastre Francesc Alzina (li va vendre Guillem Torner, el seu sogre, l’any 1350). Casa del prevere Joan Mir (de sobrenom Gipó, referit a una peça de vestir que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura) (1422).

Casa i hort del sabater Francesc Rosselló (abans era del sastre Gerald Rosselló). Hort del teixidor Berenguer Piera. Corral i hort amb diversos arbres fruiters del carnisser Francesc Mercer (li va vendre el sabater Pere Blanc per sis lliures el 1408). Casa del bracer Francesc Arnau. Casa i hort del pagès Raimon Segarra (fill de Miquel Segarra, el que va donar nom al carrer del darrera, que travessava perpendicularment el call jueu). Hort del noble Galcerà d’Avinyó. Hort del mercader Mateu Escuder (1425).

Casa i corral del teixidor Joan Senabre (li van vendre Ferrer del Mas Mascota de Castellví de la Marca- el corral havia estat de Guillem Estavella) (1427).

Casa del mercader Raimon Brugal (1456).

Hort del prevere Joan Galter (abans era del peixater Raimon Galter) (1475).

Hort del teixidor Gabriel Balaguer (1480).

Casa, celler i pati amb arbres fruiters del moliner de la Bleda, Pere Ravell (li ven el paraire Jaume Salelles) (1484).

Nobles i particulars arrendataris  

En un principi (segles XII-XIII) els censos de les cases, patis o altres béns immobles d’aquest carrer es pagaven al rei, rendes que administraven els castlans del castell de la vila. També els jueus pagaven rendes al rei, administrades, en aquest cas, per un jueu escollit del call. Entre els anys dels segles XIV i XV molts nobles i particulars de prestigi social posseeixen els drets/censos/rendes feudals d’aquest carrer i voltants, alguns d’ells venuts per l’erari reial. Recordem que els horts, sobretot, estaven situats en espais del call jueu, que a partir dels anys del final del segle XIV es va anant abandonant de mica en mica i les cases jueves es deurien enderrocar, quedant només les que estaven molt més allunyades del carrer de Sant Bernat i més a prop del carrer dels jueus (l’actual marquès d’Alfarràs).

Algunes de les vendes dels censos/rendes el trobem, per exemple, en l’any 1380, on els marmessors del mercader Berenguer Muntanyana, atenent a la seva voluntat, venen censos que cobrava per diversos horts i cases situades en el carrer de Sant Bernat.

Un altre ens el dona un document de l’any 1388 on els hereus del castlà Raimon de Vilafranca cobren un cens de vuit sous per un bé immoble d’aquest carrer. Es diu que aquest cens el tenia Raimon perquè li va fer donació els hereus de mercader Raimon Marquès, abans l’obtenia el monestir de Santes Creus, que li va vendre, i abans era cens reial que el passà al monestir.

En el mateix any el castlà Bartomeu de Vilafranca ven al mercader Arnau Pons diferents drets censals de cases i horts situades en aquest mateix indret.

Els nobles

El noble Arnau Guillem de Bellera va ser el posseïdor dels béns que havien estat dels castlans Vilafranca. Va ser veguer de Barcelona, Igualada, el Vallès i el Moià. En temps de la guerra civil (1462-1472) va ser capità de Vilafranca, el Llobregat i el Vallès i vescomte del rei Joan II. Se li feu donació gracia i mercer de molts drets i rendes que prenia el rei al Penedès. Unes d’elles els que cobraven els castlans de Vilafranca en aquest carrer, ja que els nobles Vilafranca van estar contra el rei Joan II en temps de la dita guerra.

Bartomeu del castell va ser el castlà que més cobrava rendes en aquest carrer. Molt probablement la raó va ser la donació per part del rei, ja que moltes rendes van anar a parar a l’erari reial, ja que els jueus pagaven els impostos al rei a través d’un tresorer escollit per ells.

Bartomeu va ser padrí d’un jueu que es va batejar com a cristià. Aquest es va anomenar posteriorment també Bartomeu de Vilafranca. Per diferenciar-los, aquest últim va ser el Bartomeu del carrer dels Pellissers (part de l’actual carrer de la Font), ja que era on va anar a viure posteriorment i el padrí era el Bartomeu del castell. El rei com a regal a l’antic jueu li va fer donació de cobrament d’algunes rendes del carrer de Sant Bernat.

El noble Guillem de Pacs va comprar les rendes reials en diferents anys del segle XIV. A més es va emparentar amb persones de prestigi de Vilafranca que ja eren propietaris de rendes de la vila. Unes d’aquestes eren en aquest carrer.

El cavaller Joan de Barberà era fill del castlà de Mediona Gisbert de Barberà. Emparentat amb els castlans de Vilafranca. Va ser un dels hereus dels castlans de Vilafranca i per tant també de diferents censals que havien sigut censos reials.

El noble Arnau Aranyó relacionat amb els senyors del castell de Sant Pere de Ribes el trobem prenent censos d’alguna de les cases del carrer.

Els mercaders

El mercader Berenguer havia estat jueu. Es convertí en un any de finals del segle XIV. Va ser fins i tot acusat per ser usurer ja que exercia el mateix ofici abans de ser cristià. Les rendes les rebia perquè les va comprar al rei en el moment de la seva conversió.

El rei va fer donació al mercader Berenguer de Muntanyana de tots els drets que li pertanyia en el poble de l’Arboç del Penedès l’any 1323. Això va provocar que tingués més possibilitats per apropiar-se’n d’altres que tenia el rei a Vilafranca i altres llocs del Penedès.

Marc Golet era un mercader que pertanyia a un llinatge de notaris, mercader i advocats. Tots ells havien tingut més d’una vegada relacions professionals amb jueus. Marc va ser molts anys jurat de la Universitat de Vilafranca. El prestigi social de la família i d’ell mateix el va ajudar a aconseguir que li venguessin o li fessin donació del cobrament de les rendes.

El mercader Raimon Brugal va ser administrador de la Pia Almoina de Vilafranca i el que rebia les rendes. Algunes les va comprar a la mateixa Pia Almoina o també diria que se les va apropiar enriquint el seu propi patrimoni econòmic.

El mercader Joan Esplugues va ser el pare de Ferrer Esplugues, que va ser batlle de Vilafranca l’any 1388.

Altres particulars

L’apotecari Francesc Trestull formava part del jurat de la Universitat de Vilafranca. Estava emparentat amb gent que era propietari de cases en el carrer i per ser un dels hereus va tenir uns drets per cobrar censos d’algun pati i casa.

Ja hem comentat que l’església va rebre també donacions per part del rei. Una d’elles el cobrament de les rendes reials d’aquests espais. El prevere Arboç va ser el que administrava l’hospital del Sant Esperit que estava situat al carrer del mateix nom (actual de la Font). Formava part d’una altra de les famílies que havien treballat amb els jueus, com per exemple, el seu germà el mercader Ramon Arboç.

El notari Mateu Morató era l’escrivent de l’ardiaca del Penedès. Per tant, estava molt relacionat amb l’església. També havia redactat durant diferents anys del segle XIV documents notarials que signaven els jueus de Vilafranca. Molts drets els devia rebre d’alguns jueus i/o també de l’església, ja que es va apropiar de moltes de les seves rendes (alguns dels preveres de l’església de Santa Maria eren propietaris de cases o altres béns del carrer). Un altre notari que rebia censos en aquest carrer fou Pere de Pontons. Un fill fou franciscà del monestir de Vilafranca. Era originari de Manresa.

El notari Ferrer Oller fou batlle de Vilafranca del Penedès en la primera meitat del segle XIV. També va ser el notari de la cort del batlle. L’any 1326 algun document el tracta com a jutge reial de Vilafranca, ja que participa representant al rei en diversos processos.

El sabater Pere Codines era fill del notari del mateix nom. El trobem rebent censos de diferents horts.

Com ja hem dit també la Pia Almoina de Marc d’Avinyó hi rebia censos de cases i altres béns situats en aquest carrer medieval. També l’església de Santa Maria de Vilafranca. El monestir dels Celestins de Barcelona, (Santa Àgata), situat al Palau Reial Major de Barcelona i el monestir de Santa Maria de la Mercè de Barcelona (Basílica de la Mercè).

Fins aquí la gran història medieval d’aquest carrer. La gent d’aquella època que el va trepitjar, hi va viure i hi va fer molta part de la seva vida cal tenir-la present. Les restes d’aquelles cases, d’aquells oficis, d’aquelles terres, d’aquell aire diferent al nostre, fora bo conservar-lo i donar-lo a conèixer. Acompanya aquest text diferents imatges de les excavacions que es van fer en el call jueu al darrera d’aquest carrer i del Palau Reial i que resten ja tapades sense haver-se conservat.

3-El carrer de Sant Bernat medieval. Les cases i les famílies (Segles XIV-XV) L’edifici del Palau Reial i del monestir de Santes Creus

En aquesta tercera part de la documentació que hem trobat sobre el carrer de Sant Bernat, donarem a conèixer algunes dades més sobre l’edifici del Palau Reial (actual Vinseum) de Vilafranca del Penedès, de les que ja tenieu en aquest altre article:

https://elpenedesmedievaljb.blogspot.com/2014/07/el-palau-reial-de-vilafranca-del-penedes.html

 També donarem informació de les cases que estaven a tocar del call jueu, on els seus límits començaven en aquesta banda del carrer.

Comentarem una data nova de l’edifici del Palau. L’any 1323 l’encarregat de conservar l’edifici i tenir-lo en condicions si el rei s’hi havia d’allotjar era el mercader Bernat Pellicer. Sabem que l’any 1308 part del Palau el va comprar el monestir de Santes Creus. En aquest document del 1323, i probablement per la dita compra, el batlle general de Catalunya Ferrer de Lillet, ordena que tot el que hi ha al voltant del Palau sigui expropiat per la seva ampliació, es parla de patis, horts, cases i basses.

Sabíem que l’any 1236 el rei Jaume I cedí l’edifici a Fructià de Palau i als seus successors amb l’obligació de donar l’allotjament al rei, quan vingués a Vilafranca.

La primera muller de Bernat Pellicer fou Alamanda, filla de Jaume de Palau, successor de Fructià, d’aquí ve ser l’encarregat del Palau. L’any 1327 és difunta. En segones núpcies es va casar amb Brusendis, filla del notari Pere Misser. Bernat no vivia al Palau, tenia casa pròpia al carrer de Sant Pere.

La casa del monestir de Santes Creus

Ja hem comentat que una part (no creiem tot) del Palau el comprà el monestir de Santes Creus l’any 1308. L’any 1209 el monestir ja tenia alguna casa situada en el terme de Vilafranca. Se les confronta amb les de Pere Mulet i les de Bernat Moià. Podem entendre la relació que vinculà Vilafranca amb el monestir de Santes Creus, per la relació amb els membres dels castlans/nissaga Vilafranca i el monestir. Encara molt abans, el 1168 trobem n Arnau de Vilafranca donant fe d’una concessió de pastures feta a favor del cenobi per la família de Follà, per tal que els ramats dels monjos poguessin estiuejar a determinats indrets de la Cerdanya. I si a més hi posem que al tombant del segle XV les rendes de Vilafranca proporcionaven a Santes Creus de 6000 a 6500 sous cada any, una quantitat important.

El 1261 un privilegi del rei Jaume I mana que el monestir rebi un bon tracte a Cervera, Vilafranca, Tàrrega i altres llocs que rep rendes.

El 1298 un altre privilegi de Jaume II confirma les llibertats del monestir que ha de tenir arreu on hi cobri rendes i també sobre les cases de Vilafranca...

Una de les cases que ja era de Santes Creus ens diu la documentació que estava situada prop de l’església de Santa Maria al segle XV i llavors: “... era un alberg molt bell, capaç i confortable – magna et pulchrior domus palacii, diu la referència – que havia servit d’allotjament a les persones reials, on possiblement havia mort el rei Pere el Gran, i ara era l’allotjament per als monjos que anaven a Vilafranca i estava insignida amb tota mena d’immunitats i de franqueses, conjuntament amb els seus anexos.,,”

El 1313 el rei Jaume II va concedir al monestir poder construir un forn per coure pa. No es va arribar a construir, perquè l’any següent (1314) un altre document conté la donació que el rei Jaume va fer al monestir del forn que tenia el castlà Ferrer de Vilafranca, situat davant del castell i per tant no dins la casa. El monestir havia de pagar al castlà deu mil sous si volia adquirir el dret senyorial.

L’any 1323 a favor de Santes Creus, el rei Jaume el Just escriptura un acte de venda de gran abast, de moltes propietats penedesenques, cedia al monestir molts d’altres i quantiosos béns, la majoria, ubicats a la comarca del Penedès.

La part del Palau Reial, que havia comprat el monestir, estava situat amb l’entrada pel carrer de Sant Bernat. Molt probablement és on es va construir la capella de Sant Bernat que va manar construït Alfons el Lliberal, fill del rei Pere el Gran, l’any 1290. I on hi celebrava missa el majordom del monestir.

En diferents anys es van celebrar les reunions dels consells de la universitat de Vilafranca (1365-1368) no eren un màxim de quinze persones. L’espai que feia servir (o va comprar el monestir) de l’edifici no era molt ampli.

Un inventari de l’any 1702 ens diu que el prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca, Cristòfol Vallès, vivia a la casa del monestir situada al carrer de Sant Bernat. L’encarregat de fer el inventari és el castlà de la Granada, Ramon Vallès.

Només ens parla de la quadra de la casa hi ha una taula de pi usada amb dos bancs respatllers nous. Tres cadires de repòs usades i una altra cadira.

Frares del monestir que hi vivien

Alguns frares del monestir de Santes Creus van estar vivint a la casa: el frare Bernat Miquel (1380), Guillem Raimon de Guerrera (1384-1388), Bernat Maiol (1404), Francesc Tomàs (1417), Gironer Canderer (1422), Francesc Carnisser (1474).

El monestir de Santes Creus, el 1512, arrenda les rendes per un temps de tres anys, que cobrava a Vilafranca, a Macià Reboster amb domicili a Valls. Entre altres coses, el document de l’arrendament diu que no pot fer obres en la casa que té a Vilafranca, sense el permís de l’abat, i si les fa les hauria de pagar ell: “...Macia Reboster no puga fer negunes obres en la casa de la present vila ni en lo moli dels monjos ni en altra part per dit monestir sens llicencia de dit frare Gabriel o per altre persona ameus potestat de dit fra Gabriel amb si aquel tal negunes obres feia sens la dita llicencia que dit monestir no sia obligat de pendre aquelles en tenirne de pagar res d’aquelles...”

Hi trobem vivint algunes viudes a la casa: “...Francesca, que solia viure a la casa...”(1388) “...Berenguer Vidal, estant personalment a la casa del monestir de santes Creus de Vilafrancha, en presencia del notari i en Pere Gerart, diu a la dona, que hi viu, dita Tarascona, que torna terra per títol de donació al monestir a Ferran que tenia a cens de 8 punyerons...” (1404).

“...Antoni Rubio de sant Cugat Ces Garrigues estant personalment dins la casa la qual lo monestir de santes Creus ha en Vilafranca, en presencia de mi notari Joan Cabreny, e den Pere Castellar e den Marti Escuder ...diu a una dona apellada Maria muller den Tarasco la qual esta amb lonrat cambrer (l’encarregat del monestir) de la dita casa, aquestes paraules: madona eo axi en casa lo cambrer la qual diu que al monestir de santes Creus era e lo dit Antoni diu jo, en amb absència del dit cambrer, ret, torno, restitueixo una peça de terra a la qual lo dit cambrer m’havia establida a mi que es a sant Pere Molanta, a cens de 3 quarteres d’ordi cascun any pagadors a sant Pere i sant Feliu...”(1404).

Segle XIV Horts, patis i cases

Com veurem en aquesta part del carrer de Sant Bernat abundaven els horts i els patis durant els segles XIV i XV. Les causes són dues. La primera és que les cases construïdes eren poc espaioses i de poca alçada, tan sols d’una planta. Les cases dels jueus estaven més endarrerides i quasi adossades al passatge de la muralla. L’altra causa era  l’espai bastant ampli que hi havia entre el Palau Reial o casa del monestir de Santes Creus i l’existència d’un carrer, el de Segarra, que anava de la plaça Jaume I i tenia sortida en una part del carrer de Sant Bernat.

Molts dels horts, patis, pallisses o cases que he trobat documentats en els segles XIV i XV pagaven rendes a diferents persones de prestigi social a Vilafranca, participant com a batlle de la ciutat o representant a la Universitat el seu ofici, majoritàriament de mercader.

Anys 1312: Hort del ballester Miquel Abeyar.

Hort del mercader Pons Plana.

Hort del notari Berenguer Juncosa.

Hort del noble Berenguer Saifores.

Hort del prevere Berenguer Maiol.

1323: Hort del mercader Raimon Arboç.

Hort del sabater Pere Bugia.

Casa i hort del picapedrer Berenguer Duran (fou saig de la Universitat de Vilafranca).

1331: Hort de l’advocat Guillem Llotger (formava part de la cort del batlle de Vilafranca).

Hort del mercader Bernat Curbins.

1347: Casa del pagès Jaume Fàbregas. Fill de Berenguer Fàbregas. Va ser batlle de Vilafranca el 1318. El seu germà era Raimon Fàbregas rector de l’església de Lavit propietari també d’una altra casa al carrer de Sant Bernat, situada al costat de la del seu germà Jaume.

Pallissa i hort del botiguer Guillem Mansó (del Mas Comtal. Formava part del dot pel casament amb Geraldona Huguet).

Casa del sastre Ramon Rigual.

1350: Casa del pagès Pere Solà (del Mas Laverna situat en el terme de Foix).

1355: Casa de Ferrerona Alemany Fuster, muller del noble Guillem de Pacs (era del prevere Bernat Fuster).

1356: Casa de l’hostaler Bernat Font. La va obtenir per herència del seu pare Bernat Font, que era sastre, el 1355. Fou venuda pel batlle de Catalunya Ferrer de Lillet (d’origen vilafranquí), responsable de la venda de la cases del call jueu, a Romeu Font, que a més fou batlle de Vilafranca en els primers anys del segle XIV, familiar de l’hostaler.

Al costat hi havia l’hospital  de Santa Maria, hospital que posteriorment va passar a ampliar el dels Trinitaris que era a tocar, pel carrer Segarra i ja vam parlar-ne en un altre article:

https://elpenedesmedievaljb.blogspot.com/2015/11/lhospital-santa-maria-de vilafranca-del.html

Casa del sastre Pere Massó (li va vendre els hereus del rector de Lavit Raimon Fàbregas)

Anys 1357: Casa i pati del pagès Bernat Celom (era de Ferrerona, muller del noble Guillem de Pacs). La ven el notari Pere Pons, (procurador de l’ardiaca del Penedès Berenguer de Papiol i de Guillema viuda de Jaume Anglés, que en segones núpcies es va casar amb Arnau Pons, fill de Pere. Les cases havien estat de Jaume Anglés). Paga cens de quatre sous al monestir de Santes Creus.

Casa dels hereus del jueu convers Bartomeu Febrer.

Casa dels hereus de Bernat Clergue, familiar dels castlans del castell de Vilafranca.

El testament de Bernat de l’any 1204 deix molts béns al monestir de Santes Creus, a més de voler ser enterrat en el dit monestir. També ordena: “...deix a Bernat de Vilafranca nebot seu, el mas de Charivem amb les seves pertinències i cases que son a Vilafranca ad capud plaça, a profundo abissi usque ad celum. Deix a Pere de Vilafranca germà seu...”

Pati que té construït una arcada del sastre Guillem Torner (el pati era del paraire Berenguer Jordà, que fou el saig de la cort del batlle de Vilafranca).

Hort del prevere Marc Fuster.

1360: Casa i pati del sastre Berenguer Oller (li va vendre el notari Pere Pons pel preu de seixanta-cinc lliures). Els límits de la casa són dos carrers, el de Segarra i un carreró.

Casa dels hereus de l’advocat Pere Arnau Vallmoll (la va rebre com hereu del seu oncle el prevere Bernat Vallmoll).

1361: Casa del mercader Bernat Guardiola.

Casa del prevere Bernat Batlle.

1370: Casa de l’artesà Bartomeu Gener (era del seu sogre l’hostaler Bernat Font. El 1425 hi viu la viuda Guillema Font).

1374: Casa, pallissa i hort del sastre Bernat Calendraix.

1379: Casa i hort de Joan Mercer (era l’encarregat de preparar el Palau Reial per quan havia de venir el rei -li va vendre el noble Berenguer Muntanyana).

Casa del forner Francesc Peó.

Hort de l’advocat Francesc Aragonès.

Casa i hort del pagès Guillem Noya.

1380: Pati de Raimon Marquès (abans hi havia construïda una pallissa -li ven Guillem Vives – fou tresorer de la Universitat de Vilafranca).

Casa i hort del sastre Bernat Montserrat.

Pallissa del mercader Bernat Brugal (li ven el sastre Bernat Calendraix).

Hort del sastre Bernat Soler.

Casa del teixidor Pere Llorens (li ven el fuster Pere Puig pel preu de vint lliures).

1383: Casa i hort del sastre Gerald Rosselló.

Casa de l’assaonador Salvador Palau (li ven el forner Francesc Forner, abans jueu).

Casa del mercader Berenguer Llobet.

1384: Pallissa, hort i bassa del bracer Guillem Roig (li ven l’apotecari Francesc Trestull per sis lliures).

Casa del picapedrer Guillem Queralt (és veí del picapedrer Berenguer Duran).

1388: Casa del paraire Marc Olo.

Casa del mercader Marc Cabreny.

Hort del prevere Pere Soler.

Hort del notari Joan Tomàs.

Casa i hort del mercader Arnau Baró (li ven Raimon Savis, que ara viu a Tamarit, pel preu de catorze lliures).

Casa del sabater Bernat Rubio.

1391: Casa del prevere Guillem Comalonga (rector de l’església del Vendrell).

Hort del barber Marc Puig.

1392: Pati del fuster Francesc Alegret (li va vendre el noble Bartomeu de Vilafranca del castell. Abans eren cases amb els seus horts. El pati té uns arcs de pedra).

1393: Hort del peixater Raimon Galter (li ven la seva sogra Caterina, viuda de Raimon Bonaventura pel preu de set lliures).

Hort del sastre Antoni Cabrera.

Hort de l’advocat Joan Llotger (abans era de l’advocat Guillem Llotger).

1396: Casa, pati i hort del pagès Bernat Rosell (li ven el notari Berenguer Alegret la casa per trenta-dues lliures i tres lliures del pati i hort. A l’hort hi ha un pou).

Hort del pagès Berenguer Blanch.

1399: Casa i hort de Francesca (viuda del teixidor Bernat Eimeric. Li va vendre el sastre Berenguer Oller pel preu de deu lliures).

Casa i hort de Guillema (viuda del sastre Francesc Salelles).

En un següent article comentarem les cases, horts i patis del segle XV.

Casa que actualment estant reformant.
L'arcada exterior molt probablement
corresponia al carrer Segarra.

El carrer Segarra

Els dos carrers que limita la casa venuda al sastre Oller, un és el mateix de Sant Bernat i l’altre és el de Segarra (1360) també anomenat de Sant Julià.

El nom del primer, ve del picapedrer Miquel Segarra que hi tenia cases a més de diferents horts. El fill Raimon fou hostaler i l’hostal havia estat situat en el mateix carrer en anys posteriors: “...el carrer antic de Sant Julià ara del bordell...(1515)”

El carreró Batipalmes o de Segarra o també de Sant Julià i Serraïns (actualment tancat amb una reixa). Una de les entrades era per la plaça Jaume I, al costat de l’església dels Dolors, (tot i que creiem que començava més endarrere, arribant als límits del castell dels castlans). Tenia sortida pel mateix carrer de Sant Bernat, d’aquí ve el que també se l’anomenés de Sant Julià en els anys del segle XIV i XV.

Un exemple: El 1473 el noble Gabriel Claramunt, procurador del noble Bellera, ven a Gabriel Fons casa amb pati situat al carrer de Segarra, darrera del forn de Rocafort. Els límits són l’hort del forn de Rocafort, pati de Fons i el carrer de Segarra.

El cantirer Gabriel Fons compra un pati el 1486 al noble Arnau Guillem de Bellera per fer-hi un forn i coure els seus càntirs. Un dels seus límits era el celler del monestir .Els límits del pati eren altres patis que tenia el mateix Fons i el carrer de Segarra alies de Sant Julià.

Detall de la porta i les pedres que hi havia a la casa que estant reformant

El forn de Rocafort

Ja hem comentat que el monestir de Santes Creus no va construir cap forn, tot i que el rei li va concedir poder-ho fer l’any 1313. L’any següent li fou donat el que tenia el castell dels castlans. Per tant, el forn de Rocafort no era del monestir. La situació del forn just estava en el carrer de Segarra, paral·lel al de Sant Bernat, al darrera de la casa del monestir de Santes Creus. Quin forn era? Doncs, creiem que era el forn de pa del call jueu. A qualsevol aljama hi havia edificis de funció específica i d’importància cabdal. El forn, com també l’escorxador o la carnisseria hi eren presents i ja no parlem de la sinagoga. Els jueus coïen el pa sense llevat.

A finals del segle XIV molts dels edificis del call jueu van caure en mans de gent noble (expropiats per la Universitat i els preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca) i venudes a persones amb prestigi social de Vilafranca, encara que els jueus convertits o no, van viure en algunes cases fins molts anys posteriors.

L’any 1356 el procurador del monestir de Santes Creus a Vilafranca era el prevere Pere Rocafort. El seu nebot fou el forner Valentí Rocafort que era l’encarregat del forn del castell a mitjans del segle XV. En tenim dades des de 1443. A partir de l’any 1471 el trobem fent de forner en el dels jueus a més de tenir-hi casa, horts i altres terres. Molt probablement va ser una donació del seu avi, el prevere Pere Rocafort.

L’any 1473 Valentí torna el forn del castell al monestir de Santes Creus: “...Pere Marti barber de Vilafranca, procurador de Valenti Rocafort forner, torna al frare Pere Blanc de monestir de stes Creus el forn i casal tenia al carrer Vall del Castell”. En aquest forn havia de pagar cens al monestir, en el que havia estat dels jueus no calia, era de la seva propietat. El forn del castell passa el mateix any al forner Bartomeu Salom, com podem llegir d’origen jueu: “...Bartomeu Salom forner té un forn amb casa anomenat del Vall del Castell que fou de Rocafort. Paga cens de vuit sous per Sant Miquel al monestir de Santes Creus ...(1475)” Potser només hi va haver un canvi de forner i Salom era el del call jueu. No hem trobat documentació per confirmar-ho.

A finals del segle XV Rocafort ja era difunt: “...Pere Andreu, pagès, té un pati i hort que solia ser casa al carrer dels Serrahins. Els límits eren l’hort de Gabriel Fons cantirer i pati que solia ser pallissa i un corral de Climent Fontanyes que fou de Rocafort forner i el carrer dels Serrahins...(1497)”

Continuarem en una propera entrega d’aquest carrer, que té tanta història medieval de Vilafranca del Penedès.

2-El carrer de Sant Bernat medieval. Les cases i les famílies (Segles XIV-XV)

El carreró i el rector Guerau (1474-1506)

“...Pujant pel carrer de Sant Bernat i sortint a la plaça de l’Oli, trobeu a Vilafranca un d’aquests llocs que us fan sentir que això d’haver nascut  a Catalunya té una gran importància...” així escrivia, entre altres paraules, el poeta, novel·lista, dramaturg ... Josep Maria de Sagarra l’any 1929.

En la primera part d’aquest carrer vam acabar parlant de la casa de Gonsalbo Llopis, que l’any 1474 ja era dels seus hereus. Creiem, per diferents informacions documentals, que la casa va passar a ser del rector Antoni Guerau. També va ser propietari d’una altra casa del mateix carrer.

Tenim notícies del rector Antoni Guerau a partir de l’any 1439. Era originari d’un mas situat en el terme de Banyeres del Penedès. Aquest mateix any fou rector de l’església de Sant Pere Molanta, posteriorment fou el de l’església de Sant Joan d’Olesa de Bonesvalls (1447) i després de l’església de Santa Eulàlia de Banyeres (1458-1485). El seu germà, l’hereu del mas, era Bernat Guerau. Un Francesc Guerau d’ofici teixidor viu a Barcelona el 1474, també originari de Banyeres.

La casa (la que era de Gonsalbo Llopis) la va anar llogant fins algun any de finals del XV. Sabem que el 1500 era de Francesc Batlle. L’altra casa del rector Guerau estava situada al costat de l’anterior, la va vendre al fuster Antoni Batlle el 1481.

L’any 1481 en la documentació ens surt un carreró sense sortida (atzucac) amb el nom de carreró de Guerau. Un carreró que actualment encara existeix al darrere de les primeres cases del carrer de Sant Bernat, ocupant també el d’algunes del final del carrer del Coll. Al davant d’aquest atzucac hi havia el segon hospici de Guerau. Segurament el rector hi tenia sortida a un petit hort o jardí.

L’any 1506 a l’exterior del carrer de Sant Bernat, fora muralla, hi ha encara un farraginal que és propietat del rector, però ja era difunt. Era habitual que persones propietàries tinguessin molt a prop el seu hort, camp o farraginal. El carreró de Guerau, a partir d’aquest moment, és simplement anomenat en la documentació com el carreró.

Francesc i Antoni Batlle no van ser els primers Batlle que varen tenir casa en propietat.

El primer Batlle que trobem amb una casa (hospici-alberg-domus), és la del sastre Bartomeu Batlle. L’hospici era situat a prop de la muralla, és a dir, al final del carrer. La primera data és l’any 1422: “...alberg de Bartomeu Batlle sastre, que fou de la senyora Torra”. Es referia a Francesca, muller del fuster Pere Torra, el sogre de Bartomeu Batlle, pare de Maria Torra. L’edifici va ser donar en temps de núpcies de la filla . Un hort situat al darrera acompanyava la donació.

Al costat de l’edifici del fuster Batlle hi trobem el 1481 la casa del prevere Pere Llaurador. Sabem que Pere la va comprar al teixidor de llana Joan Sibilia, fill i hereu del barber i cirurgià Marc Sibilia i Clara. També el mateix any compra una altra casa, situada al costat de l’anterior, al sabater Pere Codines. Es pagava cens al mercader Francesc Riba i la muller Elionor.

Es va repetint la compra de dues cases aparellades, un fet que fa pensar en què en la construcció inicial les cases eren petites i els nous propietaris les fan més grans.

El mercader Ferrer Llaurador l’any 1389 tenia en propietat unes cases al carrer, que havia comprat a Miquel Segarra, situades a l’altra banda de la Pia Almoina. Ell vivia al carrer del Sant Esperit (l’actual de la Font), per tant, les deuria llogar, com altres que tenia per la vila. Ferrer Llaurador era fill de l’advocat Marc Llaurador. Més enllà del segle XV, el 1586, una d’aquestes cases va ser del prevere Rafael Llaurador. Tots eren familiars.

Els Sibilia ja tenien casa a Sant Bernat abans de 1481. L’any 1401 el baster Marc Sibilia, és propietari d’un “hospici” amb el seu hort. La muller era Elisenda, filla del sabater Antoni Brugal, qui fa donació de la casa, com a dot, a la filla l’any 1375. Després va passar a mans del seu fill, el cirurgià Marc Sibilia. I posteriorment al fill seu, el teixidor Joan Sibilia, que la va vendre el 1481 al fuster Antoni Batlle.

El clergue Pere Codines, de l’església de Santa Maria, el novembre de 1474, compra l’hospici a subhasta pública pel preu de vint-i-sis lliures i deu sous, que el 1481 la ven al fuster Antoni Batlle. Foren venedors els administradors de la capella de Sant Nicolau i els sagristans de l’església de Santa Maria, l’apotecari Raimon Llaurador, el mercader Bartomeu Guilera, el notari Bernat Vila i l’assaonador de pells Joan Peixò.

El sabater Pere Codines el 1477 compra un pati, que abans fou pallissa, en el mateix carrer, i a l’altra vorera. Però poc li va durar, ja que el 1485 el ven al cirurgià Pere Morell. Aquest mateix any també posseïa un hort fora muralla, que havia venut a Pere Moragues, però li tornaren. Cobrava renda de quatre sous, al dit Moragues, pagada a la festa de Sant Miquel del mes de setembre.

L’apotecari Pons Riba el 1331 era propietari d’un hort al carrer de Sant Julià. Li fou llegat en testament pel seu sogre Bernat Ceuler (abans jueu). El teixidor Bartomeu Riba serà qui tindrà l’hort fins el 1500.

El mercader Francesc Riba cobrava cens de la casa de Pere Llaurador, abans del clergue Pere Codines el 1481. El seu germà Bartomeu Riba, també mercader, és el propietari de la casa del costat de la de Llaurador, baixant pel carrer. Tots familiars de l’apotecari Pons Riba.

Romia Gual, filla de Jaume Gual i Romia Alsina, senyor del mas de la Riba, situat en el terme de Sant Martí Sarroca i Romia Alsina, en temps de núpcies amb Pere Salelles, rep de dot l’any 1386, una casa situada al carrer de Santes Creus. El calderer Marti Gual el 1453 té possessions al carrer Sant Julià. El 1473 el seu fill, el teixidor Bernat Gual, hi té un hort . El noble Joan Gual, senyor del mas de la Riba, és veí del mercader Bartomeu Riba el 1474. Al segle XIX, el 1874 els hereus del pagès Magí Gual Trius fill del blanquer Magí i Caietana, tenen una casa situada al mateix lloc.

El sabater Nicolau Salelles i Guillema eren els pares del notari Pere Salelles que es va casar amb Romia Gual. Nicolau era propietari d’una altra casa al carrer del Pont Nou l’any 1387. Cobrava rendes d’algunes que llogava. Més endavant van ser els procuradors dels aniversaris dels preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca els que les rebien. Totes les cases que tenien en propietat hi havia cellers. Foren venudes el 1386 pel pagès Pere Cavaller.

Les cases dels Salelles (1386- XVI)

Els anys primers del segle XV el portal de la muralla del carrer, a més d’altres, es troba en la documentació el nom de Portal de Salelles: “...prop vall de vila, fora el portal de Salelles té un hort Pere Gasull. Els límits són hort de Ferrer Esplugues, camí que passa per l’hort d’Esplugues...” (1422). Familiars del Nicolau apuntat anteriorment, foren:

El sastre Francesc Salelles i la muller Guillema que tenen un pati prop la muralla el 1399. Bartomeu Salelles, fou el fill i l’hereu, que va viure a Barcelona i va ser notari reial. El 1399, la seva viuda Francesca, té un alberg i hort al carrer Pont Nou/Sant Bernat.

L’any 1487 Iolanda, viuda del mercader Bartomeu Salelles, amb els fills Pere i Joan Salelles, fan inventari de l’alberg situat al carrer de Sant Bernat. La casa té dos portals, pany i claus. A l’entrada hi ha una caixa gran amb pany i clau. Les altres parts són la cuina, el menjador, una cambra (a la part del darrera) i una altra cambra que dóna la finestra al carrer. També era propietària d’una altra casa que la tenen llogada a Valentina. Paga cens de sis sous a la Pia Almoina de Vilafranca.

L’adoberia de Salelles

L’any 1425 Pere Salelles compra una terra a l’apotecari Narcís Marti i Sància vora el portal de Sant Bernat. Aquesta terra, ens diu el document, serà per construir-hi una adoberia per adobar pells. Sabem que hi havia calciners, que eren dipòsits grans on els adobadors posaven pells en calç fusa per assaonar-les.

Un altre Nicolau Salelles, també sabater, i la muller Francesca, l’any 1434 tenien casa amb adoberia, cups i hort a l’exterior del carrer. Algunes parets i sostres de la casa foren derruïdes aquest any per disposar de més espai pel pou de l’adoberia. Es parla d’una torra situada en l’adoberia i propietat del mateix Nicolau.

Hi tenen terres prop,  l’apotecari Ferrer Alemany un pati i hort al camp de l’adoberia de Salelles (1426); Jaume Babau (1448); el pagès Bartomeu Salelles (1470); l’advocat Joan Malet (1470); ...dos horts a extramurs al carrer de Sant Julià al camí de l’adoberia de Salelles (1473); ...una bassa prop l’adoberia de Salelles (1474); el sabater Coloma té terra davant l’adoberia (1475); el paraire Francesc Busquet té terra a la pobla dels jueus, sota l’adoberia de Salelles (1479)...Posteriorment l’adoberia passarà a mans de Francesc Damià i passa a ser l’adoberia de Damià.

Part de la muralla que es pot veure dins d'un edifici actual

La muralla, el passatge, el vall i el portal

Hem comentat el inventari del mercader Bartomeu Salelles, entre els seus béns hi surt un farraginal prop del vall de la muralla, a l’exterior de la muralla. Francesc Salelles el 1399 tenia un pati a prop de la muralla.

L’any 1312 tenim ja documentat el portal del Pont Nou. Deuria ser un pas que passava per dalt la muralla i que unia l’interior i l’exterior de la muralla.

Sabem que fora muralla existien cases alineades amb les del carrer dins mur. El 1422 l’artesà Bartomeu Solà té cases a extramurs del carrer del Pont Nou. Els límits són les cases de Pere Gasull, la del sastre Batlle, la muralla, l’hort i parets de la casa de Ramon Brugal. El prevere Francesc Baró disposa d’un hort tapiat, darrera el portal del Pont Nou el 1425. Andreu Babau té hort a l’exterior del carrer, prop del vall i el portal de Salelles. Els límits són el passatge del vall i un camí que va a la capella de Sant Julià (1475).

El pagès Bartomeu Salelles té una era prop el vall del portal de Salelles. El pagès Joan Estavella té cases a prop el portal de Salelles (1476).  Fora del portal de Salelles, Antoni Vendrell té un farraginal. Entre els seus límits hi ha el paisatge del vall (1479).

El pagès Antoni Alegret té una era prop el portal de Salelles. Els límits són part del vall, part carrer de Sant Julià (1485).

Al pas dels anys tenim altres dades prou interessants sobre la muralla. En un inventari del noble Joan Amat hi ha una casa amb un portal que dóna al carrer de Sant Bernat. Seguidament a la casa una pallissa amb el seu hort i pou. La pallissa dóna la porta al passadís de la muralla i l’hort al carrer de Sant Bernat. També és propietari de dues cases petites juntes amb hort i pou. Les portes donen a l’hort i al carrer que continua fora muralla. La casa serà anomenada dels “quatre vents” (1703).

En altres anys més propers hi trobem una pallissa, quasi derruïda, situada en el passatge de la muralla que surt del carrer de Sant Bernat fins arribar a la casa del marquès de Llupià (l’actual col·legi de Sant Ramon). Els límits són a l’est el passatge del mur, al sud la muralla i el vall; a l’oest el vall i muralla i al nord el passatge de la muralla (1816).

Fins aquí una segona part d’aquest carrer, deixarem per una tercera, el comentar les cases de la part on està situat el Palau Reial i aquells edificis que tocaven el call jueu de Vilafranca del Penedès.