La Capella de Sant Julià de Vilafranca del Penedès

Una altra de les capelles de tipus romànic que va ser edificada al terme de Vilafranca del Penedès va ser la de Sant Julià (actualment, nom d’un barri). Se’n té notícia l’any 985, i estava situada molt a prop de la Via Augusta —la carretera que venia de Barcelona en direcció a Tarragona—, entrant per l’actual carrer de Santa Magdalena, Ferrers i Cort, i sortint pel carrer de Sant Francesc, a l’oest de la vila. Cap a l’any 1675, es trobava gairebé enrunada.

Va ser un dels primers espais del terme que va ser habitat fora muralles, i on la gent de Vilafranca hi tenia terres que treballava. L’any 1262, el rei concedeix al batlle reial —abans jueu de Vilafranca— Benvenist de Porta, com a recompensa pels seus serveis, vint-i-quatre quarteres de terra situades al lloc anomenat Camp de Terrós, sota l’església de Sant Julià. L’afegit “sota l’església de Sant Julià” pot indicar que aquesta es trobava en un lloc elevat, ja que també es documenta sovint que moltes terres es trobaven “subtus capella Sancti Juliani”.

Sabem que la capella tenia un altar dedicat a Sant Julià. Durant el segle XIII, s’hi registren nombroses deixes testamentàries, un fet que indica que Vilafranca anava creixent i que la capella, com d’altres del terme, era sovint dotada. L’any 1356, el sabater Guillem Garrigues, en redactar el seu testament, fa deixes a totes les capelles del terme de Vilafranca: Sant Salvador de la Calçada, Sant Julià, Sant Salvador, Santa Digna, Santa Maria dels Horts i Sant Andreu de la Picolera. Les tres primeres estaven situades a la Via Augusta. En alguns documents, entre els anys 1422 i 1426, la capella apareix citada com a “Capella de Sant Julià de la Calçada”.

En aquells anys també es documenta l’existència d’un pont de Sant Julià al mateix indret que la capella. Aquest és un altre indici que fa pensar que la capella es trobava molt a prop de la riera de Llitrà, que passa ben a prop de l’actual barri de Sant Julià, on antigament hi havia un pont.

 

Beneficis i rectors de la capella

Al segle XIV hi trobem rectors que resideixen a la capella, com Ramon Plana, que en té el benefici. És en aquests anys quan la capella exerceix el domini sobre totes les terres i cases que es construeixen al seu entorn, i en cobra les rendes. Un altre beneficiat de la capella fou el mercader Bernard Pellicer, i també en fou rector Ferrer Claver. L’any 1408, el prevere Joan Maiol, de Vilafranca, mantingué un conflicte amb el beneficiat Francesc Pallarès, de Sant Julià, arran de disputes per l’obtenció de diversos beneficis. Cal recordar que un benefici eclesiàstic era un ens jurídic erigit per l’autoritat eclesiàstica a títol vitalici, que implicava un ofici espiritual i proporcionava a qui l’exercia el dret a percebre una renda —provinent de béns immobles, delmes, censals o drets per l’administració dels sagraments, entre d’altres.

El prevere Joan Maiol havia estat beneficiat de l’altar dedicat a Santa Maria del monestir de Sant Joan de l’Erm, i aspirava a obtenir també el benefici de la capella de Sant Julià de Vilafranca, amb la intenció de traspassar-hi les rendes procedents del monestir. No ho va aconseguir, tot i que ho va poder fer en altres esglésies del Penedès, com la de Sant Sadurní de Subirats i la capella de Sant Miquel de Selma.

El prevere Pere Codines va ser un altre beneficiat de la capella l’any 1468. Era fill del sabater del mateix nom, Pere Codines. Durant la guerra civil del segle XV (1462–1472), el fill, Pere, va ser arrestat i empresonat a Sitges per haver-se rebel·lat contra la causa del rei Joan II. L’any 1469, els seus pares, Pere i Joana, van fer ús de les rendes del benefici de la capella de Sant Julià per pagar el rescat i aconseguir l’alliberament del seu fill.

Al segle XV es documenta una gran quantitat de referències a terres situades als voltants de la capella de Sant Julià. Molt probablement per aquest motiu, el monestir de Santes Creus comença també a exercir senyoria sobre el lloc, cobrant rendes de diverses terres i cases.

Des de la capella sortien diversos camins: un conduïa al centre de Vilafranca, un altre anava al molí de Morató, i un tercer es dirigia cap a la població de Montblanc (1422), que probablement corresponia a la carretera general, sovint anomenada camí reial, en direcció a l’Arboç, la Bisbal del Penedès i Tarragona.

També hi passava un camí conegut com el que anava de Sant Martí Sarroca a Vilanova de Cubelles (1453). Un altre camí general portava a la riera de Llitrà i al portal de la muralla de Vilafranca conegut com a portal de Canyemàs.

Des de la capella de Sant Julià es podia accedir fàcilment a la capella de Sant Salvador de la Calçada, situada a poca distància.

 

Capella Santa Maria dels Horts. Única que queda en peu.

Quadra de Sant Julià

Sabem que el terme quadra feia referència a una demarcació especial amb un cert grau de llibertat jurisdiccional respecte al terme municipal on es trobava (en aquest cas, Vilafranca). Les quadres es formaren en zones de població antiga i sovint comptaven amb privilegis especials atorgats pel senyor del castell (els castlans) o pel rei. Aquestes entitats es desenvoluparen sobretot al territori de la Marca del Penedès.

Al voltant de la capella es va anar configurant la quadra de Sant Julià. El topònim quadra de Sant Julià apareix documentat a partir de l’any 1300, moment en què el lloc sembla estar més ocupat. Per exemple: “El draper Marc Cabreny té terra situada a la quadra de Sant Julià, que paga cens a l’església del Vendrell” (1300).

L’Hospital dels pobres de Vilafranca, situat a la Via Augusta, ja hi tenia terres pròpies l’any 1312. També hi cobraven rendes el monestir de Santes Creus, els castlans del castell de Vilafranca, la mateixa capella de Sant Julià i fins i tot diversos beneficis de l’església de l’Arboç del Penedès.

 

Carrer de Sant Julià

El nom del carrer de Sant Julià corresponia a l’actual carrer de Sant Bernat de Vilafranca. Es creu que, fora muralles, aquest carrer es prolongava fins a la capella de Sant Julià, i que d’aquí li venia el nom.

Per exemple, l’any 1347, Geraldona, vídua de Berenguer Huguet, fa donació a la seva filla, també anomenada Geraldona i casada amb Guillem Mans, d’una pallissa amb un hort situats al carrer de Sant Julià. La propietat limitava amb les cases del sastre Rigual, les de Tous i un camí públic.

També l’any 1380, els marmessors del testament de Berenguer de Muntanyana venen al monestir dels frares menors de Vilafranca diversos censals provinents de cases i horts situats en el mateix carrer de Sant Julià. Entre les propietats citades hi ha pallisses que pertanyien als castlans Bartomeu de Vilafranca i el seu fill.

Encara l’any 1755, el prevere Francesc Soler Sala posseïa una casa amb hort situada al raval de Sant Francesc, davant del portal anomenat de Sant Bernat (actual carrer de Sant Bernat). La casa donava al camí que anava de Vilafranca fins a la capella de Sant Julià, passant per la casa dels Quatre Vents, situada entre el carrer de Sant Bernat i l’actual carrer de Sant Julià.

 

La creu de Sant Julià

Des del portal de la muralla anomenat de Sant Bernat sortia un camí que conduïa a la creu de terme coneguda com la de Sant Julià des de l’any 1388, segons la documentació trobada. Des d’aquesta creu, un camí enllaçava amb la capella de Sant Julià, la de Sant Salvador de la Calçada i el molí de Morató.

Fins i tot l’any 1581, el teixidor Rafael Mas posseïa un hort i una pallissa contigua situats prop del portal de la muralla de Sant Pere (a l’extrem del carrer de la Cort actual), que afrontaven el carrer de Sant Pere i el camí que anava de Sant Pere a la creu de Sant Julià.

 

El coll de la Creu

Un coll és una elevació de terreny de poca altura i amb pendent. Aquest topònim es troba relacionat també amb la capella de Sant Julià, així com amb la creu de Sant Salvador, que creiem que no estaven tan separades entre elles.

En aquest indret, probablement elevat, és on hi havia la capella de Sant Julià, com indica el següent document del 1452: “Pere Comes de Barcelona té una terra situada a sota el coll de la Creu. Afrontava amb el camí general que va a l’Arboç i amb un viarany que va d’aquest camí a la capella de Sant Julià”.

Més endavant, l’any 1591, la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca cobrava censos de terres situades al Coll de la Creu de Sant Salvador, que limitava amb la Creu de Sant Julià i el carrer que anava de Vilafranca a Tarragona.

La capella de Sant Julià va donar nom a una part antiga de la Vilafranca medieval, un topònim que ha perdurat fins als nostres dies, amb l’actual carrer de Sant Julià, el barri de Sant Julià i una creu de terme amb el mateix nom.

La capella es va mantenir en peu fins al 1834, i probablement havia patit reformes anteriors. Va ser derruïda aquell any. El prevere Francesc Puig va ser l’últim beneficiat de la capellania fundada en aquesta capella.