dilluns, 6 d’abril de 2020

El topònim Cassanus/Cassera



En llatí ho llegim moltes vegades escrit Cassanus , segons alguns autors és una arrel gàl·lica que significa alzina i que també hi deriva el nom  Cassanu, d’origen celta. Si fos així estem davant d’un dels topònims interessants i a profunditzar en el seu estudi de Vilafranca del Penedès.
Encara que també ho llegim, més d’una vegada,  Cassera, sempre escrit en dues esses. Potser, com altres topònims, el pas del temps va modificar la seva escriptura. El nom Casera, escrit amb una essa significa caseriu, és a dir, conjunt de cases d’una població. En castellà Cacera significa canal per on es condueixen les aigües a diferents llocs o per regar. El diccionari Alcover-Moll parlant de Casseres, que és el plural de casera, significa cau. Per tant, com veiem parlar d’aquest topònim és difícil d’esbrinar ben bé el seu significat. Si el podem situar, podria donar-nos més pistes pel seu significat, anem-ho a veure.
Començarem dient que és un dels topònims antics que trobem documentat en el terme de Vilafranca en l’època medieval. El monestir de Santes Creus, en el llistat de rendes que cobrava de dins de Vilafranca i el seu terme ens parla dels drets que tenia sobre unes terres de Ramon Mas, situades a Cassera, prop de l’hospital dels malalts de la vila.
Hospital dels malalts
Amb aquest nom trobem ja l’any 1170 que els hospitalers de Sant Valentí de les Cabanyes, després també a Vilafranca, cobrava rendes per unes cases situades a la porta dels malalts. El 1294 el castlà Bernat de Vilafranca en el seu testament deix als malalts de l’hospital de Sant Pere cinc sous.
Finalment una data prou significativa ens diu a l’any 1328, el hospital dels malalts, anomenat de sant Pere, els veïns volien enderrocar-lo per obrir una plaça o carrer en el seu lloc, projecte que el degà del Penedès va impedir per encàrrec del bisbat en aquest mateix any.
Com veiem l’hospital no és altre que l’hospital dels pobres que va fundar el clergue Bernat, familiar dels castlans de Vilafranca, comentat en algun altre article d’aquest blog. La porta dels malalts es deuria referir al portal de la muralla que hi havia molt a prop de l’hospital, anomenada també portal de Sant Pere, al final del carrer de la Cort actual, en direcció a la Rambla de Sant Francesc.
El joc de la rutlla
Amb aquest nom a finals del segle XVI trobem algun document que ens diu que Cassara és també el lloc on es jugava el joc de la rutlla.
Aquest joc que era fer córrer el cèrcol fou tan popular en l’Edat Mitjana com en altres èpoques. Tenim dades l’any 1476 on Simeó Morell tenia terra situada al joc de la Rutlla. Els límits d’aquesta terra ens parla del camí de la rutlla. Una altra data del 1497 ens situa una altra terra en el mateix lloc. Els límits són el camí general que va de Vilafranca a Barcelona i al lloc dit el joc de la rutlla.
Si continuem mirant documentació del XVI, trobem dates en els límits de diferents terres: ...camí reial de la Rutlla a Barcelona... (1581); ... camí que va del portal de la Font al joc de la Rutlla...camí que va del portal de Santa Maria al joc de la Rutlla i a Barcelona... (1582); ...el monestir de Santa Clara o el joc de la Rutlla... (1597)...
El portal de la Font seria el portal de la muralla del carrer actual de la Font, al final, tocant a la plaça actual de Milà i Fontanals. El portal de Santa Maria, seria el que hi havia al carrer de la Parellada, a tocar de la Rambla de Nostra Senyora i el monestir de Santa Clara (com ja hem comentat en un altre article d’aquest blog), estava situat molt a prop de la mateixa plaça Milà i Fontanals.
Les dades d'on estava situat l’espai del joc de la Rutlla del segle XV i les de final del XVI no semblen coincidir i ens aparta bastant del lloc anomenat abans del portal dels malalts. Creiem que el joc de la Rutlla deuria estar ubicat davant del portal de la Parellada o de Santa Maria, en l’actual Rambla de Nostra Senyora, però era un espai molt més extens que arribava fins l’extrem de l’actual Rambla de Sant Francesc.
La de Nostra Senyora que enllaça les avingudes de Barcelona i de Tarragona s’urbanitza l’any 1802, però molt abans ja existia un passeig o carrer anomenat de Barcelona, on hi passava la via principal, fora muralles de Vilafranca. Mentre que la Rambla de Sant Francesc que s’urbanitzà posteriorment també existia molt abans un passeig o carrer anomenat de Torregrossa i/o raval.
Per què a finals del segle XVI trobem documents que ens diu que Cassara/Cassera/Cassanus/ és el mateix lloc on es jugava el joc de la Rutlla? Doncs si, era el mateix espai, si pensem amb el que consistia el joc, es necessitava un espai prou llarg per fer córrer el cèrcol amb la mà o algun altre estri.
Situació de Cassanus/Cassera
Trobem la primera data, escrita en llatí, en la documentació medieval l’any 1312. Moltes són les terres d’ordi i horts que es treballen. Escollim algunes dades que ens ajuden a situar aquest espai anomenat també quadra en alguna documentació del segle XIV i XV:
...en terres situades a Cassera, en els seus límits hi surten el camí que va a Melió...,camí general...tres vies públiques...camí que va al Pas de Pere Miró...camí que rau a la riera...(1400)...camí que va a Botonet (1407)...camí que va al Mas Rabassa (1456)...camí general que va a Puigciuró (1468). El pas de Pere Miró era un pont que passava per sobre la riera de Vilafranca, en direcció al Molí d’en Rovira (Botonet), o cap a la capella romànica de Santa Maria dels Horts. En les dades d’aquest any veiem que ens tornem a dirigir a la part del portal de Santa Maria o de la Parellada, seguint la carretera cap a Vilanova. Un camí des de Vilafranca es dirigia a Sant Cugat Sesgarrigues a la quadra de Puigciuró.
Per concloure aquest article podem resumir que la partida o espai que tenia el nom de Cassanus/Cassera,  abraçava un terreny molt ampli que anava des de la porta dels malalts (portal de la muralla de l’hospital dels pobres, final del carrer de la Cort, principi del carrer de Sant Pere) fins el portal de Santa Maria (portal de la muralla del carrer de la Parellada, al capdamunt de l’actual Rambla de Nostra Senyora).
Un topònim que podria ser un (o potser l’únic d’origen romà) que, en un primer moment, anomenava l’exterior de la muralla, seguint la Via Augusta (carrer dels Ferrers, Cort, Sant Pere) i posteriorment anava més enllà seguint l’avinguda de Barcelona fins la Rambla Sant Francesc, que era on s’ha celebrava la fira internacional des del segle XIII.
En quant al significat, no ho tenim molt clar,  podria ser ben bé el lloc on confluïen aigües de la pluja i d’aquí el fet que hi haguessin terres que es treballaven. I ens referim sobretot a la Rambla de Sant Francesc què hem trobat algun document que ens parla de que hi passaven aigües. Tot i així, creiem que el significat seria més relacionat amb caseriu, (conjunt de cases) pel fet de que va ser el primer espai extramurs, ja que el fet d’haver-se construït l’hospital dels pobres abans del segle XIII, es va comença a urbanitzar en petites cases, fora de l’espai urbà.




Cap comentari:

Publica un comentari