Basses medievals

Una bassa és un clot relativament poc fondo, excavat en terra, on es recullen les aigües pluvials o d’altra procedència. Aquest clot pot ésser natural o artificial, voltat de material d’obra o simplement limitat per la terra.

Una bassa morta és aquella que no té forat d’evacuació. Una bassa de cànem la que serveix per amarar-hi el cànem, en aquest cas, la seva fondària no pot excedir de l’alçada d’un home, perquè per treure,n el cànem amarat hi han d’entrar quan encara és plena; la seva amplària i llargada no és tampoc gaire gran, perquè el cànem que hi posen s’ha de poder treure tot en un dia. Una bassa de calç és un clot on amaren la calç. Una bassa de molí és un dipòsit de l’aigua que fa anar un molí.

En diferents llocs de Catalunya una bassa també pot ser un clot on són dipositats els fems o el lloc on es fa la deposició dels excrements. Encara podria ser un dipòsit de pedra, on posen l’aigua per rentar la roba..

En la documentació medieval, situades en el terme de Vilafranca del Penedès, he trobat dues referències a dues basses: la bassa de Recasens o d’Espitlles i la de Saifores. Anem a comentar on les situen la documentació i quins tipus de basses eren.

La bassa de Recasens/Espitlles (1383)

És en aquest any que hi trobem la primera dada documental d’aquesta bassa. A prop s’hi situa el camí general que va a Sitges. També un camí que va a l’església (no capella) de Santa Digna. Hi ha terres que paguen cens a la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria.

Bassa comunal de la vila (1401)

Aquest any 1401 ens diu que prop de les cases del noble Joan d’Espitlles hi ha la bassa de Recasens que és una bassa comuna de la vila  i on també hi passa el carrer públic que va al castell de Sitges i un camí que va a Botonet.

Una documentació de l’any 1404 s’estableix un hort propietat del mercader Ramon Brugal al sastre Pere Baruta. Està situat prop la bassa d’en Recasens. Ens amplia el document en més informació dient que “... i a una casa al damunt i una casa davall que és dins lort cuberta de teulada amb arbres de diversos generes. El ort es tapiat i amb un pou, pica i amb pilars prop lo pou...”

El sastre Pere Barita l’any 1421 ven el mateix hort a Joan Malet, donant la mateixa indicació i parlant de les dues cases, la  de damunt i la de davall.

L’any 1422 un document ens diu que les cases d’Eimeric d’Espitlles estan a prop de terres que són (o eren) de Guillem Recasens. Terres aquestes, on estaria molt probablement situada la bassa comunal. Tenim constància que l’any 1327 Guillem de Recasens (o Requesens) tenia una casa a Vilafranca, pagant cens al bisbat de Tarragona. Situada a la plaça actual de Sant Jaume (abans Oli). Es va derruir per ampliar el cementiri en aquest mateix lloc.

En els pobles o viles medievals existien un conjunt d’espais públics, comunitaris o bé privats. Podem trobar espais públics com són els carrers, les places, els carrerons i fins i tot les andrones (passos molt estrets que separen dues cases). Al costat d’aquests espais, hi havia un conjunt de zones privades, com les cases o el castell. a mig camí entre allò que era públic i allò que era privat, hi havia unes espais amb una categoria intermèdia, com podien ser l’església i el cementiri o bé el forn, el molí, la ferreria, etc.., destinats en principi, a l’ús dels membres de la comunitat (de la vila). Entre aquestes espais d’ús comunal, en què sobretot hi entraven o en feien ús lliurement els habitants del lloc, podem esmentar també la bassa.

En quant a la situació d’aquesta bassa, tenim dues referències la casa dels nobles Espitlles, que van ser senyors del castell de la Bleda i el camí que va a Sitges.

L’any 1404 un document la casa (hospici) de Joan d’Espitlles és del seu fill Bernat. Ell ven un hort prop on viu. En els límits hi ha l’hort de Marc Golet, un carreró que va a l’hort de Dalmau i el camí que va a Sitges.

El 1412 una altra informació ens parla d’un altre hort que prop el pou nou, que és davant l’hospici del difunt Joan d’Espitlles. Aquest pou deuria formar part de la bassa.

El pou nou

Aquest era el nom que tenia un carrer en els anys medievals de Vilafranca. La primera dada la trobem l’any 1312 on hi ha terres prope puteum nonum.

L’any 1428 una informació ens amplia que hi ha horts al carrer del Sant Esperit alies del Pou Nou extramurs...Sabem que el carrer del Sant Esperit era l’actual carrer de la Font. A l’exterior de la muralla, passat aquest carrer, se situava la bassa comunal i el pou. Posteriorment el nom de carrer del Pou Nou correspondria a l’actual carrer Montserrat, passat la plaça Milà i Fontanals, espai aquest, que creiem hi havia la bassa comunal.

Bassa de Saifores

La informació d’aquesta bassa ens la dóna un document de l’any 1414. El notari Pere Pons rep una donació per cobrar censals de diferents terres, horts i cases. Totes situades al carrer de sant Pere de Vilafranca i prop les cases d’Albareda.

En la donació hi entra una terra que és prop la bassa de Saifores, propietat del baster Marc Sibilia i una altra propietat de Pere de Rubió i encara un hort propietat del pellisser Francesc Busquet. Tot plegat prop de la bassa de Saifores.

Cases d’Albareda

Aquestes cases justament el mateix any 1414 s’havien convertit en un solar, en un pati, però encara conservava el topònim: : “..Pere Ponciis estableix a Vicens Riba mercader un pati o solar in aliqua part tapiatum ad portal carrer de Sant Pere pati antic erat domus carrer de na Albareda...”

L’any 1212 el cognom Albareda estava situat en el terme de Foix, al Penedès. Ramon, Pere i Guillem d’Albareda hi tenien propietats.

El 1323 una casa d’Albareda està situada al carrer de Santa Magdalena de Vilafranca. Molt probablement tots eren originaris del terme de Foix. La viuda Albareda era la propietària de les cases que ocupaven aquell espai situat davant el portal de muralla de sant Pere o sant Francesc.

El 1416 tenim una venda que fan al mercader Vicens Riba (ja anomenat), d’un hort amb bassa i pou situat al portal de sant Pere. Era la mateixa bassa? segurament.

Els Saifores

El 1323 el noble Mir de Saifores (quadra prop de Banyeres del Penedès, al Baix Penedès) és propietari d’un hort situat al portal anomenat de Sant Julià. En els límits es situa un altre hort de Berenguer de Saifores.

El portal de Sant Julià era al final del carrer de Sant Bernat de Vilafranca. Entre aquest portal i el de sant Pere i sant Francesc hi ha molt poca distància. Les terres dels nobles Saifores deurien ocupar tot aquest espai. Per tant, deduïm que la bassa, deuria ser privada no pas comunal, estava situada a on actualment hi ha l’anomenada font dels alls o molt a prop.

Concloem dient que les dues basses documentades estaven situades fora de la muralla medieval de Vilafranca. Segur, que n’hi deurien haver-hi més. Aquestes altres eren també privades i a costat dels horts i pous dels habitants de la vila tan a dins com a fora de la muralla.