dilluns, 8 de juliol de 2019

Sant Salvador de la Calçada


La capella romànica de sant Salvador de la Calçada ja existia abans de l’any 985, la situaríem en el terme de Vilafranca del Penedès en el traçat de la Via Augusta al final del carrer de Sant Pere entre la cruïlla de les actuals carreteres N-240 i la de Moja.
Moltes són les dades documentals que ens la situen en aquest indret (actualment hi ha la plaça de Sant Salvador abans un camp de futbol...), d’aquí hi ha per exemple:.. el itinerari general que va de Vilafranca a l’Arboç del Penedès, el camí que va de Vilafranca a l’església de Sant Salvador, el camí que va al molí de Morató...”. Un altre camí anava des de la creu de terme de Sant Julià fins l’església de Sant Salvador. Un altre camí era el que anava de la capella de Sant Salvador al Pas de Na Calçada (situat al inici de la carretera actual que va a l’Almunia). Era anomenat a prop el també camí general que va a Tarragona (1499).
Els topònim que envolten la capella, alguns son el Coll de la Creu (per la creu de terme); la quadra de Masdovelles (espai que pagava rendes als nobles i poetes del segle XV, originaris del terme de l’Arboç); L’hospital de Blanca de Cervelló (hospital per peregrins que estava situat entre la carretera de Tarragona actual i el carrer de Sant Pere); el camí que puja a Moja (1414)...
La creu de terme de San Salvador

L’any 1400 es celebrà un acte de venda al porxo de la capella de Sant Salvador, situada en el terme d’Olèrdola. Era un acte de venda d’un censal mort (préstec) entre la família Brugal de Moja i Guillem Gual del mas de la Riba. La pensió s’havia de pagar als propietaris del Mas d el’Alzina, (familiars de Guillem Riba i mas molt a prop de la capella de Sant Salvador).
L’any 1294 tenia un altar dedicat a Sant Antoni de Pàdua, sant que va morir a Pàdua el 1231. L’altar es deuria construir feia molt poc.
El 1344 trobem documentat el rector de la capella de nom Francesc Marti.
L’any 1404 una data ens fa pensar que hi hauria un cementiri : Guillem Creixell ven les terres que tenia al camp de Sant Salvador al prevere Guillem Babau conjuntament amb la sepultura que ha fet, després de la seva mort serà també de propietat de Babau.
L’any 1412 hi vivia a la capella de Sant Salvador un frare de nom Joan Deodat. Ho sabem perquè el mercader Guillem Mestre li deix tres florins i mig d’or en el seu testament signat el cinc de gener.
El 1423 veiem escrit que la capella de Sant Salvador de la Calçada (Calsada) té benefici propi, és a dir, rep renda pròpia en diferents llocs del terme de Vilafranca. Un d’aquests eren algunes terres situades a la Pedrera, prop Moja. Una vinya paga de cens al benefici de la capella dues quarteres d’ordi anuals. Les rendes cobrades anaven al benefici de Sant Marc, un altre altar construït en la capella.
L’any 1707 veiem escrit en el testament de l’espardenyer Josep Castellet que dins l’ermita hi ha una imatge de Santa Marina. L’espardenyer demana que es celebri una missa davant d’aquesta imatge per la seva ànima.
El Mas (o masos) de Sant Salvador
L’any 1207 ja trobem un mas amb vinya situat en aquest lloc. Aquest mas i les terres que l’envoltaven va estar en litigi entre dos senyories dominicals (senyors feudals) el Bisbat de Barcelona i Berenguera, viuda del noble Arnau Ferragut, en aquells moments casada en segones núpcies amb Pere d’Anota. El document ens diu que estava situat “... al Penadés, terme del castell de Olerdula, al lloch dit Sant Salvador de la Calciata...”
El 1211 continua aquest el conflicte per el domini senyorial d’aquest mas. En un judici amb data del setze d’agost s’invaliden les vendes d’algunes terres, que eren propietat del mas, fetes per la viuda Berenguera, però es donen validesa a les que feu Guillem Ferragut, nebot del dit Arnau i es concloïa que el Bisbat ho acceptés. 
No és fins el 1233 que el nom del mas de Sant Salvador surt en un altre document, no podem assegurar que sigui el mateix, però seria el més probable. En aquest es diu que es fa acte de tenir fi o de posar fi (definició)  tot els drets que tenia sobre el mas i les seves terres Saurina, filla del difunt Berenguer de Sant Salvador, que era casada amb Berenguer Coll, els dóna al bisbat de la Seu de Barcelona, rep a canvi Saurina, la quantitat de vuit-cents sous.
El 1373 sabem que el corredor d’orella Pere Cavaller conjuntament amb la seva muller Elisenda venen al pagès Francesc Vendrell una vinya situada al carrer de Sant Pere al mas que està situat prop de l’església de Sant Salvador, podria ser ben bé l’anterior o algun altre ja que segurament n’hi havia més d’un mas en aquest indret.
Sembla que era un lloc bastant transitat per la gent de Vilafranca, primer per les terres i horts que hi havia i que s’havien d’anar treballant, pels pastors d’ovelles que aprofitaven la gespa o el que fos per pasturar o fins i tot per jugar alguns minyons, tenim un exemple l’any 1497 en que el pastor del carnisser Nadal Castellví va donar una bufetada a un minyó prop de l’església de Sant Salvador i va haver de pagar una multa de quatre sous al tresorer reial.
El Mas de l’Alzina
Jaume Gual del mas de la Riba situat dins del terme de Vilafranca i part amb el de Sant Marti Sarroca, i la seva muller Romia, l’any 1379, degut al matrimoni entre el seu fill Jaume i Gueraldona, filla de Raimon Solà i Gueraldona de Laverna, del terme de Foix, fan donació al seu fill  pro partem hereditate et legitima vestra paterna et materna primer, la mare Romia de consensu et voluntate dicti Jacobi, li fa donació de manssum meum vocatum de la Ultzina, parrochie Sancti Salvatoris, cum campis, vineis, plantis, arboribus et cum omnibus aliis honoribus et possesionibus.
El mas de l’Alzina li deuria arribar a Romia, a través del dot, donat pels seus pares en el moment del casament amb en Jaume, o com herència. El marit de Romia millorava la donació afegint-hi uns camps de safrà, forment i blat a prop del mas de l’Alzina.
Tots els fills van rebre en el moment del seu casament un mas. És a dir cada fill té la seva part quan es casa. Totes les donacions corresponen a la part d’herència i legítima que els hi pertoca. Sembla evident que en Guillem fou el més afavorit en relació amb els altres germans, pel patrimoni més extens del mas de la Riba respecte als demés, seria l’hereu. En Bernat, en Pere i en Berenguer, reberen masos a Pacs. Jaume, fou afavorit pel legat matern del mas de l’Alzina, ja que totes les possessions d’aquest, eren prou amplies. La proximitat del mas de l’Alzina, a Vilafranca, fou decisiva per l’evolució cada vegada més gran del seu patrimoni.
L’any 1386 Jaume Gual del mas de l’Alzina es considera aloer de la parròquia de Sant Salvador de la Calçada, es a dir, amb possessió del domini útil d’un bé immoble, lliure sense pagar cap cens i si de cas molt petit.
L’any 1414 Joana Salelles es va casar amb Pere Gual del mas de l’Alzina. El sogre, el sabater Nicolau, va donar de dot diferents terres situades a la quadra de Sant Salvador, és a dir, prop del mas de l’Alzina.
La relació dels Gual del mas de l’Alzina amb la capella de Sant Salvador era molt estreta. Per exemple, l’any 1453, Pere Gual del mas, com hereu del seu pare Jaume Gual, aquest li va manar que pagués un cens als franciscans del monestir de Vilafranca. Pere hi va posar una condició, que es fes la missa de difunts del seu pare en la capella de Sant Salvador i especifica on estava situada: “...prop de la creu davant el pou, el pou del coll de la creu, en el itinerari general que va de Vilafranca al Arboç...”
També quant ens trobem en l’inventari del teixidor Lluís Riu ens comenta d’una vinya situada a : “...sant salvador e desso lo mas de la alzina...”(1473).
Terres a la quadra de Sant Salvador
Al voltant de la capella hi havia terres i horts que es treballaven.
La primera data que ens situa terres en aquest espai és de l’any 1312: “...Et tres quarterias et quatuor quartanos et terciam partem quartani ordei super tribus peciis terre quas Bernardus Poncii habet et tenet per nos quarum due sunt alia vero est in quadra dicta de sancto Salvatore et terminatur in tenedonibus heredum Matei Ferrandell difunt, et heredum Berengarii Bernardi difunt...”
Tenia terres de forment, ordi o vinya per exemple: l’advocat Pere Bramon (1361); el noble Asbert de Barberà (1393); el noble Marc de Puigmoltó (1393); el sabater Bartomeu Tarrat (1400); el notari Pere Arnau de Seradell (1400); el sastre Guillem Vidal (1411); el teixidor Antoni Janer (1411); el sastre Pere Ferragut (1418); el mercader Nicolau Mestre (1420); el sabater Pere Salvany (1423);  l’especier Lluis Rabassa (1423); el teixidor Antoni Janer (1425); l’artesà Berenguer Baró (1425); el sabater Pere Salvany (1426); l’hostaler Blas Merles (1429); el mercader Ferruix (1446); el mercader Joan Prats (1466); el teixidor Melxior Tintorer (1467); el prevere Gaspar Tintorer (1469); el monestir dels frares menors de Vilafranca (1473); el barber Antoni Vives (1473); el prevere Joan Galter (1473); el teixidor Gabriel Bruguers (1473); el noble Miquel d’Avinyó (1473); el carnisser Joan Ripoll (1474); el prevere Esteve Calendraix (1474); el noble Francesc Bussot (1475); el barber Antoni Vives (1476); el teixidor Lluis Riu (1481); el pagès Bernat Andreu (1481); el mercader Gaspar Ferran (1481)...
Capella romànica de Santa Maria dels Horts. Única que queda en peu
situada en el terme de Vilafranca del Penedès

Domini eclesiàstic
La capella pertanyia, com totes les del terme, a l’església parroquial de Santa Maria, però tenia una jurisdicció eclesiàstica feudal independent i cobrava cens per terres situades dins la quadra de Sant Salvador. Es pagava el dia de Sant Pere i sant Feliu en el mes d’agost, ...catorze punyerons d’ordi per terra prop església de Sant Salvador que treballava Arnau Rovira (1361); es pagava cens als aniversaris de l’església de Santa Maria de sis sous (1393);  El 1411 el cens als aniversaris fou de mitja quartera d’ordi o d’una quartera o d’una quartera i mitja d’ordi depenia de l’extensió de la terra, també cens de 19 punyerons (mesura) d’ordi (1429).
La confraria o administradors dels sastres també cobraven cens a partir de mitjans del segle XV. 
A finals del segle XV hi cobra rendes a la quadra de Sant Salvador la Seu de Barcelona. 
Un petit llistat de terres trobades en aquest indret l’any 1400 que pagava cens als aniversaris de l'església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès:
El sastre Andreu Rabassa per una quartera i mitja de vinya/ cens una quartera d’ordi per Sant Pere i Sant Feliu. La té en propietat des de l’any 1373.
El carnisser Bartomeu Palnega. Paga cens una quartera d’ordi. La té des de el 1396.
El mercader Valentí Sapera. Paga cens de dues quarteres, tres punyerons i tres palmades d’ordi.
El sastre Joan Calendraix. Paga cens de mitja quartera i quatre palmades d’ordi.
El sastre Berenguer Vendrell. Paga cens de mitja quartera d’ordi. La té des del 1344. També hi té una vinya de mitja quartera. Paga el mateix cens. la té des del 1373.
Eulàlia, filla del mercader Pere Palnega. Paga cens una quartera d’ordi.
El mercader Bartomeu Terrat. Paga cens d’una quartera d’ordi.
L’any 1453 hi trobem alguna terra que hi cobra cens el monestir de Sant Cugat del Vallès a la mateixa festa de Sant Pere i Sant Feliu amb cens d’una quartera d’ordi.
Deixes per la capella de Sant Salvador
Durant el segle XIII els Vilafranquins comencen a deixar en els seus testaments sous o diners per la capella i s’utilitzava per fer-hi misses o arreglar altars.
La quantitat anava des de set diners fins a cinc sous, alguns exemples de testamentaris que hi van deixar algun emolument econòmic: Saurina viuda del noble Pere Ribalta (1327); Guillem Janer, rector de Ribes (1331); el draper Pons Plana (1334); Elisenda viuda del carnisser Calders (1340); Geralda viuda de l’apotecari Llotger (1348); El capellà Ramon Feliu de Lavit (1348); Constança viuda del noble Bernat Coll (1348); el mercader Jaume Pi (1348); Guillem Garrigues (1349); Alamanda, viuda del draper Pere Plana (1355); el notari Berenguer Ferran (1362); el prevere Guillem Busquet (1362); el paraire Pere Mates (1370); el notari Pere Mercer (1371); Constança viuda del noble i castlà Bartomeu de Vilafranca (1376); Maria muller del mercader Joan Celom (1391); el pagès Pere Campamà (1393); el teixidor Berenguer Riba (1400); el sastre Guillem Tarroga (1400); el prevere Guillem Solà (1420)...
De capella a ermita de sant Salvador
Com altres capelles romàniques que existien en el terme de Vilafranca del Penedès a partir del segle XVI hi vivien ermitans, sigui per esperit de penitència i contemplació, sigui en compliment d’un encàrrec.
L’any 1599 hi vivia a la capella l’ermità i teixidor Mateu Rubió originari del Mas Baulobo situat en el terme de Sant Marti Sarroca. L’any següent trobem un inventari dels béns de Mateu que tenia dins de l’ermita.
L’any 1681 l’ermità fou el pagès Pere Castellví amb la seva filla Magdalena, que aquest any es casa amb el pagès Josep Oliva.
El paraire Cristòfol Marrugat està a l’ermità l’any 1712, originari de La Granada.
El forner Ramon Mas de Vilafranca hi fa estada durant l’any 1750.
La capella fou enrunada l’any 1820.










Cap comentari:

Publica un comentari