El cognom i/o nom propi d’Adrover ja es troba
existent a Catalunya a partir del segle XI, però també a València i les
Balears.
Al Penedès hi tenim dades des de finals del
XII situats en el terme de Castellví de la Marca. La venda d’una terra al lloc
anomenat Mas de Gomar, en els seus límits hi llegim una terra que pertany a Berenguer
d’Adrover.
Els Adrover teixidors
del segle XIV
És en aquest segle quan el teixidor Guillem
Adrover viu a Vilafranca del Penedès. La seva muller es la Blanca. Tenen terres
a diferents llocs del terme: a Pontarró, a les Clotes, sant Salvador, Canyemàs,
al Coll de la Creu, al Trull del Batlle...Formà part com a prohom de la
Universitat de la Vila. El dos de juny de l’any 1388 és inculpat perquè va
treure de casa seva a la filla d’un cavaller, li llançà la roba al carrer. El seu
fill i hereu fou Gerald Adrover, també teixidor. Acostumava a agafar nois
perquè aprenguessin l’ofici de teixidor a la seva botiga a canvi de mantenir-los
durant un temps. Vivia en una casa i pallissa al carrer de Sant Pere, a
extramurs. El 1397 se les ven i compra una casa al carrer Corretger (més
tard carrer Torregrossa (situat a l’actual Rambla de Sant Francesc). També el
fill i hereu de Gerard, Pere Adrover fou teixidor. Pere Adrover fou també
prohom de la Universitat. La seva muller fou Maria.
Els Adrover
teixidors i el prevere Miquel, del segle XV
El teixidor Pere Adrover, té terres a part de
les que li van venir d’herència de l’anomenat primer Guillem Adrover, a
Perafita, a Cassera, a Castellmós, al Portell, Pou de Moranta, a Sapera, a la
Fira...
Pere viu al carrer de Sant Pere, tornant als orígens
del seu pare on va comprar una casa en aquest carrer que era de domini reial i ha
de pagar un cens a l’erari de la casa del rei. Amplia més la possessió de
terres familiars comprant terres al terme de la Granada, a prop del Mas Oller,
a Moja
El seu fill, un altre Gerard Adrover, viu també
en una casa al carrer de Sant Pere, en aquest cas, del domini dels preveres de
l’església de Santa Maria de Vilafranca que els hi paga un cens. Es posseïdor
de més cases que comprà. Una la té també en el carrer Corretger, segurament per
ampliar la que ja deuria tenir per herència familiar. la seva muller és Romieta
Llorens.
Fill de Gerard, és Pere Adrover, també
teixidor de llana i de lli. La seva muller era Clara i fill d’aquesta i de Pere, fou el teixidor Mateu Adrover. Pere, ja
gran, participà com a responsable de controlar les obres que es van fer de l’ampliació
del monestir de Santa Clara de Vilafranca. Foren fills del teixidor Mateu
Adrover, un altre Pere, i Maria Adrover casada amb el barber Nicolau Gorner.
El prevere Magí Adrover que fou rector de l’església
de Santa Maria de Vallformosa (Vilobí), fill del teixidor Gerard Adrover i
germà de Pere. El prevere Magí cobrava rendes de l’hostal del bordell de la
Vila. Magí va estar molt de temps venent part de l’herència familiar (entre
terres i cases) per poder pagar la restitució del dot de la seva cunyada Clara,
vídua del seu germà teixidor Pere Adrover, fins i tot arribant a demanar préstecs
(censals morts) per poder-ho fer. Probablement gràcies a tenir força quantitats de diners, la vídua Clara aconsegueix comprar una casa al
carrer dels Pintors (la Palma actual) que abarca quasi tres cases juntes actuals.
El prevere Magí Adrover morí el 1483
sense deixar quasi res en el seu testament, només alguns sous (petites
quantitats) perquè es fessin misses als seus pares.
Al segle XIV altres persones que es cognominaven
Adrover foren Francesc, Ferrer i el forner Joan Adrover, Antoni Adrover pagès del terme de Castellví de la Marca, terme on probablement hi vivien altres Adrover, com hem dit al principi. També el pagès Mateu Adrover a l’any 1410 viu a Vilafranca. La muller fou Jaumeta Miró.
Al segle XVI un Magi Adrover viu al carrer
Puigmotó de Vilafranca. La seva muller és Joana. També un altre Pere Adrover és
teixidor i a la vegada forner de la Vila.
A
partir d’aquest segle els Adrover que hem anat trobant acostumen a ser pagesos
de diferents llocs del Penedés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada