dimarts, 15 de gener de 2013

Cognoms de famílies del Penedès del segle XIV i XV: La lletra F (1)


Fàbrega o fàbrica: Raimon, era clergue de l’església de Santa Maria a Vilafranca, fou rector de l’església de Lavit; Berenguer, fou batlle de Vilafranca l’any 1318, més tard va viure a Fontrubí; Pere, fou forner de Vilafranca; Berenguer Fàbrega vivia a Pontons; Vidal Fàbrega tenia casa al carrer dels Ferrers de Vilafranca i participà molt sovint en l’ambient social de la Vila, en alguns anys del segle XIV; Blanca Fàbrega fou abadessa del monestir de Santa Clara de Vilafranca. Un Pere de Fàbrega és prior del monestir de Sant Salvador de Breda (Girona) familiar dels penedesencs. El cognom també el trobem a Subirats, a Masquefa... Al segle XVI Galcerà de Fàbrega és paraire i viu a Vilafranca, al carrer dels Ferrers, que morí a València l’any 1525/ Fagadell: Joan Fagadell fou prevere originari de Sant Martí Sarroca i beneficiat en la catedral de Barcelona en temps de la guerra civil del segle XV/ Falconera: Es coneixen des del segle XIII, alguns a Pontons, altres a Vilafranca hi tenien horts i cases. Pere Falconera formava part de la Universitat de Vilafranca l’any 1296. Guillem i Pere tenien hort al Portell, a Vilafranca/  Fangar: Originaris del Mas Fangar situat a Avinyonet del Penedès;
Febrer: Originaris de Barcelona. Els Febrer del Mas Cases (o Gatell) a Lavit el 1342. El cavaller Pere Febrer castlà de Vilafranca, veguer de Vilafranca i senyor del castell de Fontrubí. Pere Febrer propietari del mas Pedrosa a Olesa. Els Febrers conversos vivint al carrer Canyemàs de Vilafranca (Farran actual). El cavaller Bertran Febrer i la seva filla Joana, monja de Santa Clara. El ballester Pere Febrer i també matrasser. Feliu: Els Feliu manyans, originaris de sant Pere de Riudebitlles, els pagesos de Lavit, els de Puigdalba, els de Sant Quintí, i també els artesans del carrer de Sant Pere de Vilafranca. Ferragell: Guillem Ferragell fou vicari de l’església de Santa Maria de Vilafranca. Ferragut: artesans, sastres de Vilafranca. Els Ferragut del mas Saguals de Fontrubí. Vicens Ferragut fou saig de Vilafranca, pregoner dels bans de la vila, molt conegut. Ferrandell: Mateu Ferrandell fou un notari de Vilafranca. Un fill d’aquest fou notari en l’escrivania de Barcelona. Vivien en una casa al carrer de la Fruita de Vilafranca al costat del forn de pa. Ferrer: cognom molt extens per les nostres terres. Ja el 1296 un Pere Ferrer forma part de la Universitat de Vilafranca. Vivia al carrer de Sant Pere.  Berenguer Ferrer fou del mas de Bogia a Lavern. Els Ferrer de Sitges. El metge Berenguer Ferrer de Vilafranca. Els Ferrer de Sant Pere de Riudebitlles. Els de l’Arboç, els de la Geltrú...
Ferriol: Berenguer Ferriol estigué a València, era oriünd de Vilafranca. Originaris del mas Ferriols de Castellví de la Marca. Els corredors d’orella de l’Arboç. Els Ferriols d’un altre mas anomenat Ferriols al terme de Sant Martí Sarroca. Guillem Ferriol fou carnisser a Vilafranca. Ferrux: Francesc, Joan i Jaume Tort tenien de cognom Ferrux. una partida de terra al terme de Vilafranca tenia aquest cognom. Eren sabaters i vivien al carrer Pintors de Vilafranca (Palma actual). Figols: Arnau Figols notari fou el primer que es troba en la documentació. Era oriünd de Fontrubí. Nicolau Figols fou sastre a Vilafranca vivint al carrer Puigmoltó. Figuera: Arnau Figuera del Gatell, al terme de Castellví de la Marca és el primer que e stroba en el document. Els Figuera abaixadors, treballadors de la pell dels animals. Uns eren pagesos oriünds del poble actualment deshabitat de Selma. Els Figuera de Sant Martí Sarroca. Figuerola: originaris de la parròquia de Santa Margarida (Els Monjos); preveres, sabaters, cavallers, teixidors; trobem persones d’aquest llinatge a València en el segle XIV.
Flor: A partir de l’any 1399 Nicolau Flor viu a Vilafranca, és oriünd de Sardenya; Foix: Guillem Foix barber és un dels principals en la documentació del segle XIV, viu a Vilafranca; Francesc Foix teixidor viu a Pacs del Penedès; Els Foix de Vilafranca vivien a la plaça Major (actual Constitució); Fonolleres: Tením notícies d’aquest cognom al Penedès des de l’any 1211 en què Elisenda, muller de Pere Fonolleres, ven al monestir de Santes Creus, terres situades al terme de Sant Miquel d’Olèrdola, a Penyafel i a la Bleda. Al segle XIV i XV els trobem vivint al carrer de Sant Pere de Vilafranca i al carrer Coltellers (tros final de la Parellada, entre el carrer dels Ferrers i el de la Font), un d’ells era Arnau Fonolleres de professió colteller. El 1509 el noble Arnau Fonolleres era batlle general de Catalunya, potser familiar dels vilafranquins.

 

 
Document de l'anny 1392 on el colteller Arnau Fonolleres de Vilafranca del Penedès, lloga per deu anys una casa situada en el carrer Coltellers al sabater Antoni Quer, també de Vilafranca. AHCV.
 

 

Cap comentari:

Publica un comentari