La Moja medieval i la seva Torre

Moja és un dels quatre pobles històrics que pertany al municipi d’Olèrdola. En aquest nucli de població hi ha una torre de defensa circular. Al seu entorn van créixer els habitants de Moja. És el més poblat del terme d’Olèrdola. Situat en terreny pla, a 233 m d’altitud. L’església parroquial de sant Jaume és romànica, d’una nau i amb un absis amb arcades i bandes llombardes, amb un campanar de planta quadrada sobre el creuer, amb finestres geminades.

La Torre és, sens dubte, l’element distintiu d’aquells masos i un nombre significatiu de concessions té per objecte la seva construcció-recpnstrucció; L’any 1114 l’abat Rotllan de sant Cugat del Vallès encomana a Bernat Arnau i a la seva muller Sicarda la batllia de Moja amb la torre “perquè la construeixin i defensin amb totes les coses de la seva batllia”. El 1187 l’abat Guillem de sant Cugat del Vallès encomana a Guerau de Moja i a la seva mare Agnès la fortalesa i la batllia de Moja, li dóna en feu els alous de la dominicatura amb el redelme, el braçatge i la tercera part de tots els plets de la dominicatura. Aquestes rendes es justifiquen per les funcions del batlle en l’administració de justícia senyorial en aquest territori. Aquest batlle esdevé beneficiari d’una tercera part dels ingressos de justícia i, juntament amb la batllia, rep en comanda una torre o fortalesa. La comanda de 1187, que posa fi a un llarg contenciós entre el monestir de sant Cugat i els batlles de Moja, estipula l’obligació de Guerau de donar la potestat de la torre als abats o als seus enviats, d’obrar-la i defensar-la amb els homes de la batllia de Moja.

En quant al lloc de Moja, l’any 976, els testamentaris d’Arviansi donen al monestir de Santes Creus, la meitat de les terres que el difunt posseïa a la Madriguera de Vidrà (Olèrdola). A migdia d’aquest alou, hi tenia terres el jutge Teudiscle, que correspon a Moja.

Adalbert, fill del vescomte Guitard, en el seu testament del 1010 dóna el seu alou de Moja al monestir de sant Cugat del Vallès, que hi exercí poders jurisdiccionals fins a l’abolició del feudalisme.

El comte Ramon Berenguer III, aconsellat pels castellans d’Olèrdola, concedeix privilegis i llibertats als pobladors d’aquest castell i que s’estableixin dins dels termes de santa Margarida, santa Digna, Font Tallada, Viladellops i Montrodó i també a Moja. L’any 1108, va donar al monestir la farga i la ferreria de Moja. L’any 1197 una de les parellades de sant Cugat del Vallés a la dominicatura (era aquella part del domini, terres, homes i drets, que els els senyors es reservaren com a propi per a la seva explotació directa) de Moja, és dividida en sorts i establerta a dotze tinents, tots de Moja, aquests eren: a favor de Juan Bertran de Moja, de Sonet Ferrer i la seva muller Solestenda, Narbonet i la seva muller Nina, Berenguer d’Alió i la seva muller Pereta, Arnau Guadall, Pere Ros i la seva muller Subirana, Guillem Feliu i la seva muller Dolça, Messeguer i la seva muller Barcelona, Bernat de Moja i la seva muller Agnès, Bernat Galí i la seva muller Berenguera, Joan Guadall, i Pere de Magraner i la seva muller Provença. Els límits d’aquestes terres entre altres situa a l’est la “villam de Moya” a l’oest “in via que vadit ad mansum de Puteo et apud Olerdulam”

El 1234, el rei Jaume I confirma tots els castells i possessions del monestir de sant Cugat del Vallès, entre elles la “dominicaturam de Modia”

Segle XIV: La família Brugal era una de les famílies senyorials terratinents que hi vivien durant aquest segle i posteriors en el seu propi “Mas Brugal o Brugalet”: Guillem, Jaume, Pere, Antoni Brugal....alguns Brugal van ser sabaters/mercaders que van viure a Vilafranca. Molts actes notarials d’aquesta família estan signats en el lloc de Moja. El 1348, Guillem Brugal deix en herència a les seves quatre filles moltes terres situades a Moja. També els Alzina eren família senyorial terratinent d’aquestes terres;  L’any 1376, trobem al prevere Pere Rocafort, com a rector de l’església de Moja. El 1384, Pere Sarroca de la parròquia de santa Margarida (Olèrdola) té una terra a les “Comes de Moja”, al lloc anomenat “lo Ronxics”. El 1388, és rector de l’església de Moja, el prevere Berenguer Baró fins l’any 1404. El frare Bernat Perdinyà del monestir de sant Cugat del Vallès (encara senyors feudals del lloc), estableix una masia a Ferrer Pujo de Moja. Presta jurament i homenatge al dit monestir com a vassall seu.

Segle XV: El monestir de sant Cugat del Vallès continua establint terres a nova gent que ve a viure al lloc. La població en aquests anys deuria ser més gran, ja que l’any 1425 “al portal del bon consell” de Moja es celebra una assemblea per part dels prohoms de la seva universitat (Ajuntament), hi assistiren: els consellers Pere Mercer, Bartolomé Jofre alies Serra, Marc Mascaró, Pere Dunnus, Antoni Pujador, Francesc Pujador, Francesc Plana, Jaume Dunnus, Antoni Barceló, Guillem Alzina, Bartolomé Pugo, Francesc Alzina, Jaume Riu, Arnau Bertran i Pere Bertran homes de Moja.

El 1426 és rector de l’església el prevere Pere Amorós.

La pedrera de Moja era molt activa durant els segles XIV i XV: “...volsos e ligadors que fecius de pedrera deMoja” per fer l’obra del portal de la muralla de Canyemàs de Vilafranca del Penedès. La “Roca Salera o Roca Llisa”, “El Pujol de Moja”,  “El pou de Moja”, “El Clot de Moja”, “La Pedrera de Moja”, “La bassa de Moja”, eren topònims d’aquests anys medievals que pertanyen a Moja.

La restauració actual de la Torre de Moja és poca adient a el que hauria de ser, però no deix de recordar un espai del Penedès situat en el gran terme d’Olèrdola que cal conservar i explicar d’una o d’altra manera.