La capella de Sant Pau, situada a la dita muntanya, és datada a l’any 900. En els documents també és anomenada Sant Pau de Vallmoll. Aquest nom li ve de les aigües que hi havia al seu peu i que envoltaven part de les Clotes. Altres topònims de la zona també deriven del mateix aspecte: el Castellmos, situat a la muntanya de Sant Jaume, la creu de Vallmoll. Per tant, Sant Pau protegia de la pesta que originaven les aigües de les Clotes.
El nom d’ermita ja el trobem en els documents a partir de la mateixa data. L’any 1489 l’ermita de Sant Pau és situada a la Roca, podem suposar a dins de la roca com l’actual.
No és fins el segle XV que les terres, vinyes i oliveres situades en aquesta muntanya, se situen a la muntanya de Sant Pau. En els temps anteriors s’anomena la muntanya de Pacs. Era el camí per on s’anava a la població de Pacs del Penedès i Sant Martí Sarroca. Els castlans de Vilafranca arriben a ser durant el segle XIV i XV senyors de Pacs i de Sant Martí Sarroca. Si a més sabem que l’única entrada del castell dels castlans estava situada en direcció al camí que anava a la muntanya de Pacs, l’actual carrer de Sant Pau, s’entén la seva preferència pels pobles que eren més a prop del seu castell. També una de les vies més importants derivades de la Via Augusta passava molt a prop de la muntanya: era l’anomenada Via Mercadera. Moltes masies estaven situades a prop d’aquesta via: Masia de les Clotes (Sant Martí Sarroca), Masia Mercadera (Pacs del Penedès)...l’any 1366 un camí del castell dels castlans es dirigia al camí reial que va a Pacs del Penedès.
L’any 1324 el rei autoritza als jueus de Vilafranca situar la seva segona sinagoga a la muntanya de Sant Pau, el barri dels jueus situat davant de l’església de Santa Maria era ja massa ple i no es podia fer altra sinagoga. L’any 1392 hi ha una inspecció reial a l’ermita i mana que la sinagoga del jueus de Vilafranca situada en aquell indret passi als ermitans de Pacs. Les joies de la sinagoga també passaran als ermitans. Ho demanen els ermitans Domingo Pallares i el frare Jaume que volen residir en la cel·la que hi ha situada a la muntanya de Pacs.
Des de el 1209 els jueus també disposen del seu cementiri a la muntanya de Sant Pau anomenat de Montjuïc. Data aquesta que ens fa suposar que els jueus a partir d’aquesta data ja existien a Vilafranca. Alguns jueus fins i tot eren propietaris de terres en aquest espai.
L'Arquebisbat de Tarragona, com a institució feudal, cobrava rendes per totes les terres que hi havia en aquesta muntanya. La muntanya de Sant Jaume, era el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs el que les cobrava.
La Vilafranca medieval s’estenia més per aquest indret, més moviment hi havia per aquests camins: el camí de la Pelegrina, el camí de Pacs, el camí de Sant Martí Sarroca, el camí a la Granada, el camí a les Cabanyes o Sant Valentí, el camí cap a Sant Cugat Sesgarrigues...
Cal saber la història del que ens envolta i no només les vinyes formaven part del Penedès. La muntanya netejada per l’Ajuntament de Vilafranca fa evident les vinyes i el tipus de ceps que hi ha plantats, però també hagués calgut fer conèixer al públic la història de la muntanya de Sant Pau o de la Muntanya de Pacs del Penedès. Recordem que també l’Ajuntament ha comprat la muntanya de Sant Jaume. Una altra muntanya amb història que cal recuperar i divulgar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada