La quadra o torre de Miralpeix es troba en els documents al segle XI. L’any 1057 el bisbe de Barcelona i la família de Mir Geribert donen a Arnau Arluví la torre que anomenen Miralpeix, que està inhabitable, situada al terme del castell de Ribes, a la vora de la mar. Els senyors d’aquesta torre, masia o quadra es cognominaran Miralpeix. Raimon de Miralpeix dicta testament l’any 1175. Demana ser enterrat a la casa dels cavallers hospitalers. Els seus fills, Bernat i Raimon de Miralpeix lliuren rendes del dit lloc al monestir de Santes Creus, l’any 1189.
Els Miralpeix van ampliar el seu patrimoni més enllà de la nostra comarca. El 1215, Pere de Miralpeix i la seva muller Maria, filla de Pere Escanset de Cervera, venen cases en aquesta ciutat que li pertanyien. El 1303, Arnau de Miralpeix, posseeix terres a les Clotes, al terme de sant Martí Sarroca.
Galcerà de Ribes, com a senyor del terme on era situat la quadra de Miralpeix, el 1339 concedeix a Bernat de Miralpeix el permís de residir amb la seva família al castell tot i que ha de tenir a Galcerà com a senyor. Pere de Miralpeix es casà el 1351 amb Elisenda, filla del cavaller Jaume de Montoliu. El seu fill, Jaume de Miralpeix, presta homenatge i fa jurament de fidelitat al cavaller Berenguer de Ribes, tot i residir en el castell el 1361.
El 1369, Constança i el seu marit, el cavaller Jaume de Miralpeix, són senyors de l’anomenat castell i de la quadra de Gallifa situada al terme de Vilanova de Cubelles.
A mitjans del segle XIV els Miralpeix comencen a tenir problemes econòmics i venen censals morts (els prèstecs medievals) a diferents mercaders, persones que encara posseïen un bon coixí de diners. El fill de Jaume i Constança, el Berenguer de Miralpeix s’uní amb matrimoni amb Blanca, filla de Bernat de Palafolls i li és donat la possessió de la fortalesa o castell de Miralpeix com a dot l’any 1383, segurament també per els mateixos problemes econòmics. La mare de Blanca es casà en segones núpcies amb el cavaller Francesc de Montbui. La quadra de Miralpeix en aquells moments passà a mans dels Montbui. Un altres fill i germà de Berenguer, un també Jaume de Miralpeix, fou senyor ja només de la quadra de Gallifa.
Durant diferents anys del segle XIV, en els documents notarials de les nostres comarques hi trobem el mercader Pere Gibert de Miralpeix. Ell i el seu llinatge eren originaris de l’anomenada “fortalesa”. En un principi va viure a Vilanova de Cubelles. Es casà amb Elisenda, filla de Guillem Gual del mas de la Riba, mas situat al terme de santa Margarida i els Monjos. Al cap de poc temps es quedà vidu. Es dedicà a ser tutor de Borrassina, filla de Borràs Gual del mas de les Clotes, mas situat a sant Martí Sarroca. També fou procurador del cavaller Raimon de Castellbisbal. Degut a aquestes “feines” va viure a santa Margarida i els Monjos, Vilanova de Cubelles, sant Martí Sarroca i Vilafranca fins l’any 1388. Es tornà a unir en matrimoni amb Francesca, filla del mercader de Vilafranca, Bernat Babau. Aquest fet el va fer propietari de cases i terres del terme de Vilafranca que li pertanyien com a marit de Francesca, hereva del seu pare, a més de cobrar diferents rendes senyorials. El seu fill va ser el també mercader, Raimon Gibert, que va viure també al Penedès, concretament a Calafell. El 1431 ven un esclau sarraï, anomenat Joan, per el preu de 39 florins d’or. En Pere Gibert, germà de Raimon, va viure al carrer dels Ferrers de Vilafranca el 1433. L’any 1489 encara el fill d’aquest és anomenat Joan Gibert de Miralpeix.
Una “fortalesa”, una quadra, una masia, un castell, una torre, noms aquests que corresponen al mateix espai. Un espai medieval que s’hauria, com altres, de conservar.
L’historiador vilanoví Vicens Carbonell Virella, l’any 2009, ja ho feia esment amb un article molt més extens que aquest i que cal continuar llegint i saber la història de Miralpeix fins l’actualitat. Aquesta es l’adreça del dit article:
Moltes gràcies per enllaçar em meu bloc!!!! és un plaer i un orgull per mi que hagueu triat l'article per al vostre bloc!! Beli
ResponElimina