El topònim Coll de Bou

 

Una de les partides de terres que hi havia en el terme medieval de Vilafranca del Penedès era Coll de Bou.

Un coll podria ser un puig de alçada o un pas entre muntanyes. El topònim penso que és més relacionat amb el segon significat, ja que era l’espai que es podia llaurar amb un o diferents bous. Al nord de Vilafranca hi ha actualment la finca de Coll de Bou de Bodegues Pinord. Un camí anava del Coll de Bou al Pou Nou, en direcció a La Granada i Sant Cugat Sesgarrigues. Un altre camí anava fins a la Tallada, situada en el terme de Sant Pere Molanta.

Els primers documents on hem trobat el topònim son de l’any 1312: collis bous. Així en plural, que per tant voldria dir que hi havia més d’un pas estret entre turons o muntanyes. En aquestes primeres noticies es parla de les possessions de terres d’ordi (blat) que té Guillema, viuda del sastre Bernat Artús i la muller viuda del també sastre Bernat Rocafort. El lloc està situat al costat de la partida anomenada la Pelegrina, entre les muntanyes de Sant Pau i la de Sant Jaume en el terme de Vilafranca. Fins la meitat del segle XIV totes les terres situades en aquest indret pagaven cens al rei.

Posteriorment, com per exemple el 1352 el sastre Bonanat Escardó ven al pagès Berenguer Urgell una terra situada al Coll de Bou. Havia de pagar cens als preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca, al benefici de Sant Simeó i es recalca que abans es pagava el cens al rei. Els administradors de la confraria dels sabaters de Santa Maria, també rebien cens de les terres d’aquest lloc. En resum, els preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca obtenien rendes dels pagesos que treballaven en el Coll de Bou que els hi va traspassar el rei.

A partir d’aquesta data el topònim el trobem més sovint en la documentació, aspecte aquest, i ens fa creure que l’espai era més aprofitat per treballar les terres.

La quadra del Coll de Bou (segle XV)

Serà en els anys del segle XV que el topònim passa a ser la quadra de Coll de Bou. És a dir, una extensió de terres/espai compost de diferents peces de terra que pertanyen a un senyor. És quan el monestir de Santes Creus passa a ser el senyor feudal que cobra les rendes, tot i haver-hi estat en un primer moment, però ara ja de forma més amplia i anomenar-la quadra de Coll de Bou del monestir de Santes Creus igual que fa amb la quadra de la Pelegrina. Al final del segle XV s’hi afegeix el monestir de Montserrat com a recaptador de rendes del lloc.

Justament en un capbreu del monestir de Santes Creus de l’any 1422/25 amb la relació de més de cinquanta terres de la quadra de Coll de Bou que paguen cens al monestir hi surten relacionats amb la quadra els topònims: “...a Sants alies Coll de Bou”. En el 1426 hi llegim el camí de la rassa dels sants. També el pou de Vallmoll o les oliveres d’en Tàrrega (1428); camí que va a la creu de Vallmoll (1470); Sant Pau o Coll de Bou (1474);

En quant al significat de Sants, referit a un hospital de leprosos situat a extramurs al principi del carrer de Santa Magdalena, voldria dir que el nom de la quadra de Coll de Bou anava (en el segle XV) molt més enllà d’aquell pas estret entre muntanyes del principi i arribava fins el carrer de Santa Maria Magdalena actual: “...de Berenguer d’un hort amb arbres a sans prop de Magdalena...” (1374); “...té Ferrer Alemany a rassa de Sants que limita amb el viarany que va a Vallmoll...” (1378); “...adoberia que solia ser de Climent Salelles fora els murs de vila davant el portal de la Granada a sants prop el vall.” (1474).

El topònim pou de Vallmoll, ja anomenat en aquest blog en altres capítols, sabem que la muntanya de Santa Pau era una vall mullada en l’antigor, d’aquí ve la troballa encara de fòssils. També per tant, dins de l’amplitud de la quadra del Coll de Bou. El pou deuria recollir algunes de les aigües del lloc: “...Francesc Nadal de la casa de Puigciuró té terra prop pou de Vallmoll, limita amb el camí públic que va a Barcelona, camí que va a l’església de sant Pau” (1400); “... Joan Terra té terra al Pou de Vallmoll que limita amb el camí que va del dit pou a la rassa dels sants...”(1475).

Les oliveres d’En Tàrrega

Més d’un lloc en la quadra de Coll de Bou té l’afegit de Tàrrega: “pallisses de Tàrrega” (1453); “el figueral de Tàrrega” (1473); “les Antigues de Tàrrega, prop riera de Llitrà“ (1475); “carrer que va de Vallmoll a les oliveres de Tàrrega” (1481). Aquesta altra partida de terra també ens fa pensar que la quadra de Coll de Bou anava més cap al sud del terme de la muntanya de Sant Pau, en direcció a la riera de Llitrà, apartant-se molt més d’aquell significat de ser un Coll entre muntanyes.

Bartomeu Tàrrega era mercader, senyor feudal de la quadra de Bellvei del Penedès i que va anar a treballa i viure a Barcelona a mitjans del segle XV. Va ser hereu de moltes possessions situades en el terme de Vilafranca i altres parts del Penedès. Ja hem parlat d’ell en algun altre article d’aquest blog.

Finalment la creu de terme de nom Vallmoll, que en la documentació la trobem escrita amb aquest nom a partir de mitjans del segle XV, tot i haver tingut altres noms abans i posteriorment (Pelegrina, Santa Magdalena, del pou de Vallmoll...) limitava la quadra de Coll de Bou: “...possessió a coll de Bou. Limita  amb el camí que va a la creu de Vallmoll“(1473).