El mas Ribalta de Lavit

 

El mas Ribalta situat en el terme de Terrassola i Lavit té origen medieval. El nom de Ribalta ve del propietari del mas, i del seu molí que agafava les aigües del riu Bitlles.

Ermenard, l’any 999 dona al monestir de Sant Cugat del Vallès el seu alou de terres, vinyes, cases, corrals i molins que té en el terme del castell  de “ipsa Vide”. Un d’aquests molins podria ser el de Ribalta. I podrien ser els mateixos en què el mateix monestir el 1093 els estableix a Guillem Arbert i Mir i als seus germans.

El cavaller Berenguer de Ribalta és anomenat en el testament del castlà Guillem de Sant Marti, del castell de Sant Marti, L’any 1189, els Ribalta eren senyors del castell de Lavit.

El 1299 trobem el nom del noble Pere de Ribalta, familiar de Berenguer, com a senyor del lloc de Ribalta. L’any 1327 és difunt. La viuda Saurina redacta aquest any testament. Era filla dels nobles Bertran de Sant Just i Guillema. Els cavallers Sant Just estaven emparentats amb els Cervelló de Vilademàger (La Llacuna) i els Vilarnau (Subirats). Un germà seu, Guillem de Sant Just, era frare en el monestir de Ripoll.  Una germana estava casada amb Eimeric, senyor de les Gunyoles (Avinyonet del Penedès). En el testament anomena marmessors al cavaller Berenguer de Bauluç de Barcelona i el rector de l’església de Santa Maria de Lavit. Redacta el testament en  el lloc de Ribalta.

Els Avinyó (senyors del mas Ribalta XIV-XV)

Cap el 1350 és senyor feudal administrador del mas Ribalta i el seu molí el noble Huguet d’Avinyó. Va passar a les seves mans per donació dels Ribalta a través dels senyors de les Gunyoles.

Els senyors d’Avinyó, van ser un llinatge que van actuar i viure pel Penedès des del segle XI i segles posteriors en un lloc que ja tenia el nom d’Avinyó i que uns primers pobladors durant el segle X  posteriorment així es van cognominar.

Constança era muller d’Huguet. Abans havia estat casada amb el senyor de l’Ordal, en Guillem de Claramunt.

El 1396, Constança fa testament. Els seus marmessors són el seu marit Huguet i els dos fills: Dalmau i Berenguer. Elegeix ser enterrada al monestir dels franciscans de Vilafranca. Anomena hereu universal seu al seu fill Berenguer.

En el mateix dia i any Huguet d’Avinyó, fa testament. Anomena hereu universal al seu fill Dalmau. Una filla, Elvira, es casà amb el senyor del castell de Lavit, Tomàs del Far. Fa deixes a la capella situada dins la masia de Ribalta, que és invocada a Sant Joan i Sant Antoni. També vol ser enterrat a una capella construïda dins la sala capitular del monestir dels franciscans de Vilafranca, la de Santa Bàrbara i Sant Honorat. Dues filles d’Huguet són monges, Constança al monestir de Santa Clara de Vilafranca i Saurina al monestir de Vallbona de les Monges.

Dalmau, serà el posterior senyor de la casa Ribalta. No durà gaire aquest mandat, ja que l’any 1399 trobem com hereu de Dalmau, al seu germà Berenguer. Dalmau es casà amb Constança de Sentmenat, germana del cavaller, Pere de Sentmenat, de Voltrera (Abrera), castell que depenia de la baronia de Castellví de Rosanes, al Baix Llobregat. El germà  Berenguer encara no deuria ser prou gran per poder administrar els béns de la casa i el veguer anomena com a tutor seu al mercader Guillem Sapera de Vilafranca.

L’any 1405 Tomàs Desfar (amb la seva muller Elvira d’Avinyó) i fills ven a l’orde de l’Hospital de sant Joan de Jerusalem amb tota  la seva jurisdicció.

Tot i axixò, els Avinyó encara posseïen l’any 1442 alguns drets en el mas Ribalta, la vídua de Berenguer d’Avinyó, Iolanda, és qui posseeix els béns de la senyoria de la casa Ribalta. A partir d’aquest instant se’ns perd la propietat de la dita casa. Molts dels béns els ven Iolanda, als preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca.

L’any 1455, el rei signa una salvaguarda per Iolanda d’Avinyó, senyora de la casa Ribalta. A partir d’aquest moment se’ns perd la documentació de la casa Ribalta, que ja no va pertànyer al llinatge dels Avinyó sinó als hospitalers.

Els Mulner (segle XIV)

El llinatge Mulner els trobem vivint al Penedès a partir del segle XIII. El 1316 en un document on el prior del monestir de Sant Pere de Riudebitlles autoritza la percepció de rendes, drets del castell i terme de Terrassola a Saurina, viuda del noble Armengol de Clariana, (després muller del noble Pere de Ribalta) signen com a testimonis Pere i Simó Mulner de Lavit.

Des de la meitat del segle XIV el rector de l’església de Santa Maria de Lavit va ser Joan Mulner, que a més feia de notari.

Ramon Mulner va ser el moliner del moli del mas Ribalta a finals del segle XIV. Al segle XVI el moliner era Antoni Mata. En un primer moment el moli existent era fariner. Referències del moli de Ribalta en continuem trobant després del segle XV. El 1620 el botiguer de Vilafranca del Penedès, Pere Queralt, que és arrendador de les rendes de la comanda dels Hospitalers fa el pagament d’unes obres que es van fer en el molí, al mestre de cases Antoni Castany.

Sabem que en el mateix lloc  i molt junts hi va haver un altre moli, aquest paperer, fins ben bé a finals del segle XIX.

 Els blanquers i propietaris domiciliats a Vilafranca del Penedès, els Dias, el 1809 eren posseïen  aquell moli i fàbrica de fer paper blanc junt amb el seu hort i altra terra, que està tot junt i que limita amb les terres de l’heretat de Ribalta.