Origen de la Granada, terres del Bisbat
La primera documentació que trobem del terme daten del segle X.
El poble, segons es
diu,
s’edificà sobre els vestigis d’un poblat anterior, d’origen romà, situat a la vora la Via Augusta.
Entre el 937 i el
961 parlen de l’ocupació de la Granada pel bisbe Guillem Wilara de Barcelona. L’any
1950 es coneix el document més antic de la Turrem
de Granatam.
El castell de la
Granada hom l’edificà en el lloc on posteriorment fou la casa del castlà, on
ara hi ha Cal Mitjans i Cal Cuscó. El 974 s’esmenta el castell en una venda
feta al terme d’Olèrdola.
L’església de
Sant Cristòfol ja existia l’any 991, situat dins el terme del castell d’Olèrdola.
El 11 de juliol de
1005, Gotmar fa
donació a favor de la Seu de la santa Creu i santa Eulalia de Barcelona (catedral de Barcelona) d’un mas amb
cort i pou, situat dins de Barcelona, de dues vinyes i d’una casa amb terra, hort i arbres, situades al Vallès, al terme
de Polinyà, i d’unes vinyes situades al Penedès, a la Granada, amb la condició
que les posseiran mentre visquin ell i la seva muller i que en lliuraran anualment la tasca a la Seu: “Afrontat de parte
orientis in ipso prato vel in ipsa terra de sancta Cruce et sancte Eualia, et
de meridie in ipsa terra de Ermengarda, que vocant Bonafilia, et de occiduo in
ipsa vinea de ermengarda similiter, et de circio in via
qui pergit ad sanctum Martinum”.
Bernat, clergue de la Granada
El 18 de novembre
de 1002 unes propietats que eren terra, vinyes, cases, corral, molins i prats
que estaven situades a la Granada un repoblador, de nom Guilera, permuta amb
unes altres que eren de l’abat Odó del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Aquest mateix any
en un document de vendes de terra a Vidrà, dins el terme de Vilafranca del
Penedès, hi ha la signatura Bernat, clergue de Granada.
Creiem que aquest
Bernat, fou un dels primers senyors del terme de la Granada. Un document de l’any
1037 el situa com a fill d’Hodegari, un dels primers pobladors del terme:
“...sobre la ordalia feta per els termes de
Calders Santa Oliva i Castellet...la comtesa Ermessendis i l’abat de santt
Cugat del Vallès van donar a Bernat, fill de Hodegari, la part major a condició
de que quedes ferme la divisió que s’havia fet. Bernat va renunciar a favor de
Sant Cugat el que injustament detentava, i per les seves pròpies mans va posar
sobre l’altar de Sant Cugat l’escrit en que consignava la seva renúncia.
Aquesta renúncia fou feta el 19/7/ de 1037 (en realitat el 20/7/1036) fou
confirmada el 30 del mateix mes en el castell
de La Granada en poder de l’abat Guitart i en presencia de Eneas Mir, Ramon
Ricolf, monjo, Armengol, clergue i Gombau, també clergue...”
El 1060, també
signat per Bernat cregue de la Granada amb la venta que fan Berenguer i la seva
dona Ponça a Duran un alou situat al lloc de la Roca, al Penedès, a prop del
terme del desaparegut Castellmós i de l’actual de la Granada, pel preu de 7
unces d’or i 1 mancús...al lloc dit
Pera (les Cabanyes) ...signa Bernardi, clerici de Granata.
La Torre del castell
L’any 1003 hi ha
una escomesa sarraïna comandada per Abdal MAlik Yusuf que destruí la torre que
hi havia a l’alou o terres del bisbat. Dos anys més tard fou reconstruïda pel
bisbe Eci.
L’any 1005, el
bisbe Aeci de Barcelona va vendre una casa barcelonina
que el producte de la venda es dediqués a la
restauració de la torre de la Granada,
destruïda.
També es
ven/permuten altres propietats del bisbat de Barcelona per la reparació de la
Torre de La Granada. Cal treure la conclusió d’aquestes vendes/permutes i veure-hi
la importància que se li donava en aquest lloc per la defensa de la frontera
del Penedès. Un altra fou la següent:
El 25 de març de
1008 Aeci,
bisbe de Barcelona, i els canonges de la seva Seu permuten amb Oruç Grec,
jutge, un alou situat al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme de Mata, a
la parròquia de santa Maria de Civitas Fracta (Mataro), a canvi de 2 mujades de
vinya situades al territori de Barcelona, al clot de la Mel “...expendimus iam dictas uncias II de auro in opere de ipsa turre que vocant Granata,
qui est in planiciem Penitense, in predium sedis nostre prelibate qui est in
apenditio de castrum Olerdula, in ipsa Marcha.” I també en un altre document de l’any 1009. O
en aquest altre de l’any 1012 on es reben diners per la dita reparació.
“ Deodat, bisbe de Barcelona, i els canonges
de la Seu permuten amb Geribert i la seva muller Eiga un alou situat al comtat de Barcelona, a la Marca, al terme del
castell d’Olèrdola, fins a la riera de Llitrà, a canvi d’uns alous situats al
territori de Barcelona, al terme de la parròquia de Sant Andreu o de
Vila-picina i a Rubí, afegint-hi 20 unces d’or a més de la cessió que fa al
comte Ramon Borrell de Barcelona d’un alou a Avinyonet del Penedès perquè
aquest aprovi la permuta. In termino et accessu castrum Olertula, locum
vocitatum Victrano. Id sunt, casas, curtes, solos et superpositos, terras,
vineas, arboribus diversi generis, puteos, aquarum discursibus, pratis, pascuis
atque garricis seu ecopolis magnis vel minimis. Que affrontat prenotato alaude
de parte orientis in alaude de Geriberto, frater Uzalardo vicecomite, vel de
conjugue eius nomine Ermengardis seu in ipsa Clota, de meridie in ipsa via
calciata pergentis ad Terracona vel ubique, de occiduo in alaude qui olim fuit
condam Erimagno et sic inde preotenditur usque in flumine Victrano, de circi in
monte de ipsa Gissera et in alaude de Gondebaldo, vel in termine de Pax...in opere turrim de ipsa Granata inmisimus...”
El 18 de maig de
1015 també es permuta i es rep onces d’or per l’obra de la Granada, potser
també cal entendre que ja no només era per la reparació de la torre sinó per
restaurar la població en aquest espai:
“...Pere, fill del difunt Odesind, permuta amb la
Canònica un alou situat al terme d’Aiguallonga, al lloc anomenat Camp dels
Salzes, sota la Font Calçada, i 2 unces d’or per l’obra de la Granada, a canvi d’unes terres situades al terme del
castell d’Olèrdola, al lloc anomenat Vallmoll. Afrontatur de àrte orientis in
terra de Olibane qui fuit vicarius de Fonte Rubia vel in medio prato sive in
aragalio qui inde transit vel, in terra de Eldemare vicario de erempruniano, de
meridie in ipso medio prato vel in terra de Matefredo, de occiduo similiter in
terra de prefixo Matefredo vel de Ermenardo vel in terra sancti Cucufati seu in
terra qui fuit de condam Gelmiro, de circi in ipsa strata calciata vel in terra
de Elidemare iam dicto et in terra qui fuit de condam Alsindo et de Basilia...”
Alguns primers topònims medievals
Alguns dels
primers topònims que trobem en la documentació medieval de la Granada, un d’ells
era Pinells,
l’any 1017 on Odó i la seva muller Gerberga permuten amb l’església de Sant Miquel de Barcelona, representada
per Deodat, bisbe de Barcelona, un alou
situat al comtat de Barcelona, al Penedès, al lloc anomenat Pinells, i 5
unces d’or, a canvi d’un alou situat als comtats de Barcelona i Girona.
El de Pinells diu: “...quod nobis advenit ad me Odo per donationem
que mihi fecit Cusca deodicata et ad me Gerberga per voce parentorum meorum vel
per omnesque voces. Qui affrontant predictum alodem, id est, terras et vineas,
cultas et eremas, garricas et arbores varii generis, casas et casales et aquas,
prata vel pascua et ipsa ruvira, de parte aquilonis in terra Haianrico vel eres
suos, de meridie de in terra de Sancte Crucis Sancteque Eulalie vel eres suos,
de occiduo in termine de castro Sancti Martini, de circi in alaude de Sindaredus
Livolo vel eres suos”. Hi veiem que hi ha terres i vinyes cultes,
terres ermes, garrigues i arbres de diversos genères, cases, casals, rieres,
prats...
Una donació de
terres al monestir de Sant Cugat del Vallès, l’any 1098, fa donació d’unes
terres (alou) al lloc dit Pinells: “ ...in
loco Pinellos; et affrontat: de parte orientis in torrente qui inde discurrit
vel in limite et in via pergenti ad Granatam, de meridie in eadem via de
Granata et in limite qui exinde deducitur, de occiduo in alodio quod fuit
Raimundi Seniofredi de Riorubeo vel in ipso torrente, de circi in eodem
torrente usque in torrentem quem supra taxa vimus....”
Malconsell
Un altre fou el
de Malconsell, que ara pertany al terme de Santa Fe. El trobem en un document
de l’any 1042. També anomena la torre de la Granada, que és nostra, del bisbat .El document
és una confirmació que el puig de
Malconsell pertany al bisbat de Barcelona:
“...Diversos
testimonis donen fe, a l’altar de Sant Cristòfol de l’església de la Granada,
situada al comtat de Barcelona, al Penedès, que el puig de Malconsell és alou
de la Seu de Barcelona, del monestir de Sant Cugat i de Sant Miquel de
Barcelona...prope ipsam turrem de ipsa Granada, quod sub nostra presentia
vidimus tenere et possidere ipsum pugio qui vocatur Malconsell, et ipsum alodium
quod Ellemari condam hominis fuit et de Sulmo ad Deusdedit, episcopum Sedis
Sancte Crucis Sancteque Eulalie, per vocem predicte sedis, sicut resonat in
ipsis scripturis ecclesie Sancti Cucuphatis cenobii et Sancti Michaelis et
predicte sedis, cum auditorio Savarici condam et filiorum suorum Bonifilii
clerici et Sulmo et Dominici, ad...vidimus tenere et posidere...”
I encara tenim un
altre document més antic dels anteriors, de l’any 1013 on hi surten els dos
topònims, el de Pinells i el de
Malconsell i que pertanyen al bisbat de Barcelona. Cal pensar, que potser
en aquests llocs va començar a haver-hi la primera població del terme, al
voltant de la Torre de la Granada. El document ens diu aixó:
Acta de restitució de la carta de permuta dels alous de Pinells i
Malconsell, situats al comtat de Barcelona, al Penedès, que havia estat feta
per Savaric, la seva muller Bonasinda i els seus fills amb el bisbe Deodat i la
Seu de la Santa Creu i Santa Eulalia de Barcelona, el 16/10/1013 “...id sunt, domos, cum solis et superpositis de
omnibus aliis heedificis, terras et vineas, cultas et heremas, simul cum ipso
pugio Malconsell et araboribus varii generis et aquas et pratis et pascuis et
ipsa ruvira et casalibus. Et afronttat predicta omnia de aquilone in terra
Aianrici vel heredum suorum, de meirdie in terra Sancte Crucis Sancteque
Eualie, de occiduo in termino castri sancti Martini, de circio in alodio
Sendredi Luvilonis et heredum suorum...”
L’any 1195 l’abat
de Sant Cugat del Vallès permuta amb el castlà Guillem de la Granada, la meitat
del que posseeixen a Malconsell,
rebent a canvi una hisenda: “....oriente
in alodio quod Poncii Maiol que tenet modo Geraldus de Curtilio, a meridie in
alodio Bernardi de Garricis...”.
La Pera
És un altre dels
topònims que trobem en la documentació, però està situat a prop del terme de la
Granada, no pas dins el terme. L’any 1060 Berenguer, fill
de Bernat, i la seva muller Ponça venen a Guisla Gombau un alou amb terres,
vinyes, aigua, cases i corrals, situat al comtat de Barcelona, al Penedès, al
lloc anomenat la Pera, pel preu de 7 unces d’or i 1 mancús. Les afrontacions eren:”... a parte orientis
in termine de ipsa Granada, de
meridie in termine de Castro Moz, de occiduo in termine de castro Pax, de
circii in termine de castrum Sancti Martini...”. Es parla del castell de Castellmós que estava
situat a la muntanya de Sant Jaume dins el terme de Vilafranca, el terme de
Pacs del Penedès i el terme de Sant Marti Sarroca.
O aquest altre de
l’any 1069 que ens diu que Guisla, senyora del castell de Sant Marti i
filla de Gombau de Besora, fa donació al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs
d’un alou i dels drets que té a l’església de Sant Valenti màrtir, que és dins
d’aquest alou, situat al comtat de Barcelona, al Penedès, al terme del castell
d’Olèrdola, al lloc de la Pera, prop
de la Granada, per la salvació de la seva ànima, la del seu marit Mir Geribert,
difuntm i la dels seus parents: “...Afrontat namque predicta omnia a parte
orientis in termine de ipsa Granada, de meridie in termine de Castro Moz, de
occiduo in termine de castro Pax, de circio in termine de castro sancti Martini...”
A l’any 1090
trobem una altra venda d’un mas anomenat Pedra (que podria ser el topònim Pera
anterior i que va obtenir el nom del lloc on es va edificar: Ramon Sunifred,
la seva muller Ermengarda, el seu germà Guitard i la seva muller Adelaida venen
a Arnau Guillem un mas anomenat Pedra,
situat al comtat de Barcelona, dins del terme de la Granada, al lloc anomenat
Pedra, pel preu de 15 unces. “...Afronta a orientis
in alaude qui fuit de Guiriberti Lobeti, de meridie in alaude Mironi Cunilii,
de occiduo in alaude Sancti Sebastiani, a circii in alaude Sancte Crucis...”
Madrigueres
Dins del terme de
la Granada hi trobem el topònim Madrigueres,
que el situem a prop del castell de Farran, l’any 1096, quan Ramon Trasoer i la
seva muller Adelaida, donen a la catedral de Barcelona, unes vinyes, amb la
condició que ho tindran mentre visquin: “...Afronta
orientis in ipso fevo de Petrus Mironi, de meridie in vineas de Guilabert
Vacca, de occiduo in vineas de Bernardi Guilelmi, a parte vero circii
similiter. Et alias pecias vineas afronta orientis in vinyes de Bernardus
Guilelmi, de meridie in via que pergit ad Ferran, et de occiduo in alodio de
Arnalli Odger, a parte vero circii in vinyes de Mironi Guitardi...”
Més endavant, l’any
1136, tenim un altre document, també de donació, ara al monestir de Sant Cugat
del Vallès d’una terra: “...sita en el alodio de Madrigueras, en la parroquia de san Cristobal de La Granada...”.
Mas Cortei
El Mas que va
desaparèixer amb la construcció de les vies de l’AVE, ja hi era l’any 1143. El 1195
hi trobem com a masover Ferrer Barceló. En el mateix document que ja hem
anomenat, hi surt també el nom de Gerald de Cortei:
L’abat de Sant
Cugat del Vallès permuta amb el castlà Guillem de la Granada, la meitat del que
posseeixen a Malconsell, rebent a
canvi una hisenda: “....oriente in alodio quod
Poncii Maiol que tenet modo Geraldus de Curtilio, a meridie in alodio Bernardi
de Garricis...”.
Els senyors d’aquest
mas eren els Cortei, originaris de Ribes. L’any 1328 encara Galcerà Cortei i la
seva muller Elisenda. Conjuntament amb el mas, era propietat d’homes, fembres, rendes i tots els drets que li pertanyien...per
tant era tot un senyor feudal.
Durant diferents
anys va ser un dels masos més importants del terme de La Granada. Un exemple, l’any
1777, Ramon Vidal era masover del dit mas.
El mercat de la Granada i el castlà Guillem
Tot i que creiem
que hauria estat molt abans, una de les primeres dades que trobem d’un dels
primers mercats del Penedès, el de la Granada, fou a l'any 1133, on Guillem de la Granada dóna a Pere Alemany un corral que ara té Bernat
Bonfill dins del terme :”...intus villa
Granata simul cum ipsa apissione quam habes facta iuxta casa de Buschet ad
ipsum mercadal...”
Aquest Guillem
creiem que va ser un dels primers castlans del castell de La Granada. En un altre
document de l’any 1138, el tornem a trobar quan fa una donació als hospitalers
de Sant Joan de Jerusalem i torna a sortir en les afrontacions el mercat:”...En Guillem
de la Granada feu donació a domino Deu i hospitali de Jerusalem ipsas cases que
sunt Petri Alamandi cum solo et superpositis..in comtato Barchinone in ipsa
Granata ad forum habent afrontationes ab oriente in casa de Businet, a meiridie
in ipso marchato, amb occident in
domo Esteve..facta carta donacione III calendes medi sub 1138 año I regente
Ledoico rege...”
Guiillem de la
Granada el trobem també en documents l’any 1196, on lii venen terres situades
al terme.
L’any 1198
Guillem el tenim com a cortesà del rei Alfons I i fa testament. fa deixes al
monestir de Poblet, propietats que té a Avinyonet menys aquelles que deixa als templers.
A aquests últims els hi confià els homes d’Avinyonet.
L’any 1227 l’abat
de Poblet, va vendre al bisbe de Barcelona, les propietats que Guillem de la
Granada els hi va deixà en el seu testament.
L’any 1170 sabem
que el germà de Guillem, és en Bertran. Tots dos són molt propers al rei Alfons.
Tant que el dit rei fa entrega el castell d’Avinyonet a Guillem. Bertran
obtenia les terres que estaven situades a Puigroig, molt a prop de La Granada.
Altres castlans
de cognom la Granada, fou Ramon (1174) i Gilabert de la Granada amb la seva
muller Mia (1178).
La Granada dels Cervelló
El poble i terres
de la Granada medieval fou feu,
és a dir, de propietat del llinatge dels Cervelló a finals del segle XI i
posteriors.
Fou l’any 1060, el
noble Guerau Alemany de Cervelló s’apropià del terme de la Granada, on hi havia
les terres del bisbe de Barcelona Guillara que morí a finals del segle X. La
raó va ser la donació que li feu el compte Berenguer Ramon II, ja que Guerau
participà en les campanyes a l’emirat de Balasinya (califat de Còrdova) participant
en el setge de Xàtiva i altres conquestes conjuntament amb el dit compte. Era
el seu home de confiança.
També el noble
Bernat Guillem de Queralt, cosí de Guerau Alemany de Cervelló, prengué al bisbe
de Barcelona, la meitat de les terres de la partida de nom Malconsell, que ara
pertany al terme de Santa Fe, i una altra meitat que prengué del terme de Sant
Cugat Sesgarrigues.
Això, de fet, va
ser una situació anòmala. El dit Bernat Guillem de Queralt seguidament va donar
la seva part al seu cosí Guerau Alemany de Cervelló. Així es va ampliar el seu
feu, apropiant- de les terres episcopals de la Granada.
L’any 1193, el
fill de Guerau, Guillem de Cervelló, va rebre el feu de la Granada inclòs el
castell, segons va deixar escrit en el seu testament, també li deix el castell
de Cervelló, el de Gelida amb els seus termes, el de Farran, el de la Llacuna,
el de Miralles amb els seus termes, el castell de Roqueta i el castell d’Aguiló
amb els seus termes...a la seva filla Elisenda
també li fa donació de part dels castells de Farran i la Granada.
L’any 1196,
aquest mateix Guerau fill, integra el feu de la Granada en el dot de la seva
filla Mahalda, casada amb el noble Guillem d’Aguiló. Però demana que el feu
quedi en masn del seu fill Guillem de Cervelló. La Granada podria seguir
integrada al gran domini de la família Cervelló, amb centre al castell de
Farran, no pas amb el de la Granada.
L’any 1247 és
senyor del castell Guillem de Cervelló. Uns pocs anys següents, el 1251, el
monestir de Santes Creus rep unes rendes de 30 quarteres d’ordi, que li paga el
mas Oller. És en aquest mateix any que el mas fa donació al dit monestir, el
noble Guillem de Cervelló. D’aquest mas en tenim referències fins a finals del
segle XV de propietat dels Oller origen dels Ollers de Sant Cugat Sesgarrigues.
L’any 1251
Guillem de Cervelló fa donacions al bisbat de Barcelona totes les rendes i
delmes de La Granada. A partir d’aquest moment en tots els fogatjaments (focs,
que pagaven impost) consta que el castell de La Granada torna a ser del bisbe
de Barcelona.
Fins aquí
referències de La Granada en els seus inicis. No serà fins el segle XVII quan el poble de La
Granada, serà de propietat del senyor rei.
De donde le viene el nombre al pueblo?
ResponElimina