Una dona penedesenca del segle XV

La vídua Caterina  “La Guala”

Quin paper se li dóna a la dona en quant a l’administració dels béns en l’època medieval? La viduïtat suposava uns canvis importants. La comunitat de béns que sovint s’establia entre els dos membres de la parella es desfeia per deixar pas a una nova situació en la qual el cònjuge supervivent compartia els seus drets amb els hereus del difunt. L’hereu de Guillem Gual del mas de la Riba (Sant Marti Sarroca) era el nét Guillem, menor d’edat.

Caterina només rep del seu marit el dot que ja li pertanyia. Però sabem que Caterina disposava de béns propis. A més era la tutora del seu nét – per ser menor d’edat -Caterina va aprofitar la independència econòmica per a desplegar una activitat igual o millor que el seu marit. Això sí, sempre conjuntament amb els altres tutors del seu nét, quan es tractava d’administrar el patrimoni del futur hereu.

La tutoria de Caterina .

Segons els Usatges de Barcelona hi havia d’haver unes obligacions del tutor cap el seu pupil, potestativa o forçosa segons els casos. Obligació respecte a la subrogació en els drets i deures feudals del seu pare, a la conservació del seu patrimoni, a l’exercici de les facultats senyorials, a l’educació del pupil, a armar-lo cavaller, si era un noi de l’estament nobiliari; si  era  dona, procurar-li un casament digne, i, finalment, a restituir-li els béns sense minva, a l’edat de vint anys si el pupil és cavaller, o de quinze si és pagès.

A les Corts Catalanes reunides a Perpinyà l’any 1351, s’hi estipulà que la tutela legítima dels menors no emancipats corresponia únicament : a l’avi patern; a l’avi matern; a les àvies paterna i materna, pel mateix ordre mentre romanguessin vídues, el germà més gran per doble vincle i al més gran dels germans consanguinis. Són persones inhàbils perquè  siguin tutors o protutors : els que estan subjectes a tutela; els condemnats; els religiosos i els estrangers.

Tant la mare com l’àvia negaven les esmentades constitucions poder nomenar tutor, en no tenir la pàtria potestat. Sabem però, que Guillem Gual anomenà tutor del seu nét a Caterina conjuntament amb altres familiars en el seu testament. Abans, però de la seva mort, ell n’era el tutor del seu nét.

En Guillem Gual de la Riba, fou anomenat tutor pel batlle de Vilafranca, del seu nét, a la mort del pare d’aquest últim, en Jaume. L’any 1424 l’avi nomena un procurador perquè s’encarregui d’administrar els béns del seu nét : en Pere Ferran, sabater.

Hem dit que també ho podien ser les àvies paternes, aquest era el cas de Caterina, vídua de Guillem, àvia paterna de Guillem, fill de Jaume Gual de la Riba – difunt- i hereu del mas de la Riba. En el testament del seu marit fet el 25 d’abril de l’any 1425 l’anomena tutora del seu nét ja que aquest és menor de quinze anys. Conjuntament amb ella hi és també anomenat Pere Gual i Jaume Gual, mercaders i Pere Ferran, sabater de Vilafranca. En Pere, era germà per part de pare de Guillem, l’hereu, ja que Jaume es casà amb primeres núpcies amb Violant. Era l’hereu, però es morí abans que Guillem.

Però és que a més, el nét d’en Guillem Gual era hereu del seu pare, en Jaume Gual de la Riba. Caterina era per tant, administradora i usufructuària – durant un cert temps, fins la majoria d’edat de Guillem – dels béns o patrimoni de l’avi i del pare, del seu marit i del seu fill.

Va ser tutora l’àvia Caterina fins el 21 de març de 1435. Aquesta és la data del document signat a l’hort del monestir dels frares menors de Vilafranca, que anul·la la tutoria. Aquest document ens diu que Guillem ja té quinze anys. Per tant, ens demostra  que quan va morir el seu avi en tenia cinc d’anys. Degut al casament amb Angelina Masdovelles el document és el que al casar-se s’emancipa amb llicència familiar per portar les rendes i fer-se càrrec del seu patrimoni. Li donen  llicència per poder-ho fer el seu avi matern, Guillem de Llobet, pare de Blanca i Pere Raimon d’Avinyó, cosí germà seu per la part de la seva mare i Jaume Gual, mercader de Vilafranca, Pere Gual del mas de l’Alzina i Pere Ferran, parents, per la part del seu pare. Reconeix que tenia com a tutora a la seva àvia Caterina, vídua de Guillem Gual del mas de la Riba. Que l’alimentava i li havia portat tots els seus negocis, administracions, judicis...