Pontarró és un mot
que significa un pont petit, tot i que algú creu que més antigament podria
significar el pont de dalt o potser el pont de la porta. Aquest últim més
relacionat amb l’època dels ibers i que es marquès amb un pont la “fita” del
possible poblat iber que hi havia a prop.
Aquest topònim
el tenim en diferents llocs de Catalunya, alguns exemples en són el Pedró del
Pontarró (Bages) o no molt lluny la capella de la Mare de Déu del Pontarró, una
petita ermita de camí, situada a poca distància del pont de fusta del riu Anoia
i davant mateix del camí de Montserrat, avui desapareguda.
El que sí sabem
del cert és que el topònim Pontarró dins el terme de Vilafranca del Penedès va
perdurar fins al segle XVI. Posteriorment ja no es troba en els documents de
les diferents èpoques.
La muntanya de
Sant Pau, situada en sentit nord de Vilafranca, de 302 m, d’alçada amaga
molts vestigis de l’època medieval i també d’èpoques anteriors. Algunes
excavacions han deixat al descobert moltes d’aquestes incògnites.
Vegetació de l'indret
Vegetació de l'indret
El Pontarró
estava situat prop d’aquesta muntanya de Sant Pau. Així ens ho demostren els documents notarials i medievals: prop del camí al munt de Pacs del Penedès
(sabem que per sobra de la muntanya hi passava el camí cap a la població més
propera, la de Pacs), camí general o camí que val al terme de Sant Martí
Sarroca, o camí que surt de la Creu de Calendraix (creu de terme encara en peu
però ubicat en un altre lloc que no és l’originari), camí de Canyemàs (canemàs)
espai on hi havia cànem per fabricar cordes i altres (encara existint en l’actualitat)
prop d’una riera anomenada quan passava per aquest indret com la riera de
Canyemàs que en direcció cap a Sant Martí Sarroca s’anomena encara avui riera
de Llitrà.
Per sobre d’aquesta
riera molt probablement hi havia el pont que donaria lloc a l’indret anomenat
el Pontarró o “quadra del Pontarró”. Només en alguns documents del segle XV hi hem
vist anotat un pont: “ Romeu Girbau alies Roqueta ara de Vila, téé al pontarró 3 quartons
de cens una quartera d’ordi. Signat el document el 18/8/1386 pel notari Jaume
Garrigues. Límits d’aquestes terres: terra dels hereus de Raimon des Senyechs i ara de Raimon Mestre, Pont del Pontarró i rassa, rassa major que està entre honor dicti hereus i el cami
general (el que va a Sant Martí Sarroca) més 2 quarteres de
terra que son ad latus dicti terres”.
El nom però el
trobem ja el segle X “ 1031: Cartulari de sant Cugat:
doc 520. 18/6/ Isovardo y sus hermanos conceden al
monasterio el derecho de paso de agua
desde el molino de Ermemir hasta el Pontarrono, pudiendo tomar Isovardo la
que necesite. Le dan ademas cuatro mancusos para que firmen la escritura los
hermanos de Isovardo”.
Ens anomena ja
el pas de l’aigua per sota el pont i un molí. Sabem també que la riera de
Llitrà era també molt propensa a tenir algun dels moliners fariners medievals.
Un dels molins que trobem a prop del Pontarró és el molí de Morató, molí d’origen
medieval desaparegut però en conserva el nom del camí que hi anava.
Una adoberia
medieval, la del notari Bernat Pi (anomenat l’adoberia d’en Pi) i el topònim
Horta de Badarres, paraula aquesta última probablement d’origen celta/ibèric
estaven situats en aquest mateix indret.
L’any 1326 un
Bernat de Pontarró el trobem vivint a Vilafranca. No creiem que fos un dels
familiars d’un llinatge de Vilabella (mirar la tesis de “Els Pontarró, de Vilabella. De pagesos i mercaders a nobles (segles
XV-XVIII) Salvador- J. Rovira i Gòmez), ja que el primer Pontarró
documentat d’aquesta família és de l’any 1358.
M’inclino més a
pensar que el tal Bernat de Pontarró era el mateix notari Bernat Pi que en
algun moment davant del notari es deuria autoanomenar Bernat de Pontarró per
tenir l’adoberia a prop del dit pont, potser d’origen romà.
El pont podria
haver estat situat en l’actual carretera que es dirigeix a Sant Martí Sarroca
on actualment n'hi ha un altre on per sota hi passa la riera de
Canyemàs/Llitrà al costat de l'edifici la Fassina/alberg de Vilafranca.
Actual pont de la carretera des de Vilafranca en dirección a Sant Martí Sarroca que passa per sobre la riera de Canyemàs/LLitrà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada