Abans
del segle XV, les penes de llibertat podien tenien un caràcter preventiu, és a
dir, servien per guardar el delinqüent fins que aquest experimentés la
vertadera pena, generalment corporal.[1]
Però més endavant, s’acostumava a fugir de les penes corporals i s’anava a les
penes privatives de llibertat, dotant-les llavors de caràcter repressiu.
L’arrest
domiciliari n’és una de les més acostumades, - no podia sortir de casa seva i/o
d’un espai concret d’altres cases o carrers o dels límits de la Vila -.
L’arrestat ha de prometre davant del batlle amb sagrament i homenatge de mans i
de boca, que ho compliria (com el del vassall al seu senyor). El trencament del
qual, és castigat amb una multa (25 lliures o més). Normalment aquesta pena era
reservada a faltes lleus (injúries, furts o desafiaments verbals degut a
endeutaments a altres persones i/o participació en bandositats, per la mateixa
causa) però en el nostre llibre de la Cort del Batlle de l’any 1453, trobem
arrests domiciliaris degut a faltes més greus, com la mort a una persona.
En
Pere Gravalosa, traginer, és el suposat “culpable” de la mort d’un pagès,
anomenat Bertran Rosell. En les primeres pàgines del llibre, aquest Bertran,
surt com a testimoni en algunes ordenacions de la Cort del Batlle, més endavant
és difunt. L’arrest domiciliari al dit Pere, en un principi, es fa perquè està
esperant la decisió de la Cort per aquesta mort: “...està en la mà de la cort...” però posteriorment, surt diferents
vegades amb arrest domiciliari per participar en rivalitats amb altres famílies
o deutes que no cobra. Els muls que lloga perquè altres pagesos llaurin els
seus camps i/o traginin blat o altres gèneres semblen ser la causa d’aquest
arrest.
Es
troben en el llibre anotats dinou arrests d’aquests tipus. El sabater Miquel
Pelegrí és reincident i al final s’ha de presentar davant del batlle per ser
empresonat. El baster Pere Sibilia és també arrestar dues vegades. Algunes
persones vingudes de fora vila (Mallorca, Cardona, Calataiud) també hi són
arrestades, destaquem entre aquestes, a un mestre d’esgrima. Destacarem la
baralla contínua que tenien els Gravalosa (tintorers) per un costat, amb els
Sibilia (teixidors) per un altre, amb amics tant per un com per l’altre.
Probablement la causa eren qüestions del ofici d’ambdós. Els dos “líders” del
llinatge son arrestats (per la pau i
tranquil·litat) pel batlle amb prec dels singulars de la Universitat de la
Vila.
ARRESTAT
|
ESPAI/CASA/CARRERS
|
CAUSA
/PENA
|
Pere Gravalosa (traginer)
Pere Gravalosa (tintorer)
|
No sortir dels límits de casa seva
(viu al c. Pintors)
Arrestat pel batlle
|
Mort/ enemistats 25 lliures
Bandositats
|
Miquel Geltrú (sastre)
|
No sortir de casa seva
(viu al c. Pintors)
|
Enemistats/deutes 25 lliures
|
Gaspar Martí (teixidor)
|
No sortir de casa seva
|
Enemistats 25 lliures
|
Miquel Pelegrí (sabater)
|
No sortir dels límits de casa seva
(viu al c. Cort)
No sortir dels límits de la Vila.
S’ha de presentar al batlle per
anar a pressó.
|
Enemistats
100 lliures
100 lliures
|
Bartomeu Muntanyana
(fuster de Mallorca)
|
No sortir de la casa on està
(d’Antoni Maeler baster fins la casa de M. Pelegrí totes dues al carrer de la
Cort)
|
Enemistats 25 lliures
|
Pere Muntaner (pellisser)
|
No sortir dels límits de la Vila.
|
Deutes/injúries verbals 25 ll.
|
Melxior Tintorer (teixidor)
|
No sortir dels límits de casa seva
(viu al c. Cort)
|
Enemistats 25 lliures
|
Antoni Palau (sabater)
|
No sortir de casa seva
|
Enemistats 25 lliures
|
Pere Sibilia, pare (baster)
Pere Sibilia, fill
|
No sortir dels límits de casa seva
(c. Pintors) fins les eres dels Ollers i només passant per el portal de Santa
Maria no per altres carrers.
No sortir dels limits de casa seva
fins a la casa de Miquel Vidal, ferrer (c. Parellada).
Arrestats pel batlle
|
Bandositats
|
Miquel Ubac (mestre d’esgrima de
Cardona)
|
No sortir dels límits de la Vila.
|
Deutes 25 lliures
|
Gabriel Borràs (teixidor)
|
No sortir dels límits de la Vila.
|
Deutes 25 llures
|
Tomàs Ferran (bracer)
|
No sortir dels límits de la Vila.
|
Deutes/bandositats 25 ll.
|
Joan Prats (draper)
|
No sortir dels límits de casa seva
(c. Vall del Castell).
|
Deutes 25 lliures
|
Joan (mestre sastre)
|
No sortir dels límits de casa seva.
|
Deutes 50 lliures
|
Guillem Babau (especier)
|
No sortir dels límits de la casa de
Jaume Babau fins la del Vicens Riba, que és al costat.
|
Deutes a Barcelona 100 lliures.
|
Joan Foix (de Pacs del Penedès)
|
No sortir de la casa del seu germà,
Francesc ni dels límits de la Vila de Pacs.
|
Deutes 25 lliures
|
Joan Fonolleres (colteller)
|
No sortir dels límits de casa seva
fins l’obrador de Berenguer Vila. Ha de passar per anar al dit obrador pel
carrer de Santa Maria, per l’església major i pel fossar .
|
Bandositat 25 lliures
|
Joan Gomis (teixidor de Calataiud,
que viu a casa del teixidor Pere Joan)
|
No sortir dels límits del cantó de
la casa de Joan Fonolleres fins la casa de Blai Merles.
|
Deutes 25 lliures
|
Manuel Mulner (sastre)
|
S’ha de presentar al batlle per
anar a presó
|
100 lliures
|
Baralles i treves
Ja
hem vist que les guerres privades no eren un privilegi exclusiu de la noblesa;
la pagesia i els menestrals també en feien. En cas de no haver-hi el
desafiament previ, danys o lesions en béns i individus no implicats en el
conflicte, les autoritats podien penalitzar les hostilitats o obligar a signar
treves temporals, a vegades, prèvies a la presó.
Era
més greu si la baralla o les discussions per una o altra raó passaven en dia de
mercat. Els jurats de la Universitat de Vilafranca, en aquest any exposen
davant del batlle que en Pere Gostemps del mas Sala situat al terme de Sant
Martí Sarroca: “induhit per esperit
diabolical no tement Dèu ni la correcció terrenal avui dia de mercat, i en la
plaça major de la vila hauria batut en Jaume Roig habitant de la vila, no advertint
infringir ne violar lo mercat quis té en la vila així en sembants dies per
privilegireial..”
Afegeix
la denúncia que ja era un costum per part de Pere Gostemps injuriar i lesionar
en dia de mercat en Jaume Roig.
Demanant
els dits homes jurats de la Universitat doncs, que s’actuï contra el dit Pere
si convé en la intervenció de la reina, per
interès i conservació del privilegi reial de tenir mercat a la vila.
No
sabem la causa d’aquesta contínua baralla. Jaume Roig era fuster i tenia la
seva botiga en el mateix lloc on es celebrava el mercat, a la plaça major.
Els
Gostemps eren una família terratinent molt nombrosa que vivien en el mas Sala.
Tots ells són molt actius en la vida penedesenca i vilafranquina, adquirint molta
influència social, política i econòmica.
El
31 de març d’aquell any els germans Pere, Joan i Bartomeu Gostemps signen
treves temporals amb Jaume Roig que han de durar entre el dia d’avui fins la
festa de ninou (1 de gener proper vinent) i tots els dies necessaris que
vinguin posteriorment. Si no es complís han de pagar 50 lliures. Això ens fa
pensar que era més aviat amb la famíla Gostemps el conflicte i no pas amb un
tan sols de la família. També es tornen a trobar altres treves pactades entre
Antoni Roig pagès de la masia la Riba situada al mateix terme de Sant Martí
Sarroca (familiar de Jaume Roig, fuster) amb els dits germans Gostemps i que
aquesta vegada s’hi afegeix Antoni Jovells de sant Pere de Riudebitlles i Pere
Castellet de la Granada. Podem per tant deduir que és clara la guerra privada o
bandositat per una o altra raó, potser econòmica o de domini útil de terres o
possessions. Els mateixos protagonistes els tornem a trobar en altres treves
pactades aquesta vegada amb el mateix Jaume Roig fuster durant el mes de maig.
Com veiem, no va resultar el signar i pactar les treves del mes de març.
Després
de l’any 1453, trobem en Pere Gostemps vivint a Miralpeix, al terme de sant
Pere de Ribes. El van desterrar? Hi va anar per decisió pròpia? No ho sabem. No
hem trobat més dates que ens facin suposar més baralles entre els dos bàndols
amb anys posteriors.
[1] Les penes imposades, segons el dret català del segle XIII (segons les
Costums de Tortosa) podien ser primer, penes de mort: per arrossegament, a la
foguera, forca i decapitació, també: mutilació de membres, flagel·lació, marca,
vergonya pública, presó, desterrament, infàmia, confiscació de béns, privació
d’exercir càrrec públic. Pàg. 130...”El
derecho catalán en el sigle XIII” Antonio Aunós Pérez. Edit. Helios.
Barcelona. 1926.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada