Quanta gent amunt i avall. Estem de vacances i la gent passeja pels voltants d'on viu. Des de Vilafranca es pot caminar a diferents llocs. A més, el Penedès disposa de tot un sender de camins enllaçats entre ells que ens ajuda a fer esport o conèixer parts del nostre entorn que potser fa temps que no hi hem anat.
En una d’aquestes caminades vaig fer el que la majoria: agafar el camí de Melió, veure les obres de la C-15, que s’ha fet malbé, que en queda...i vés per on? queda en peu encara la capella de Santa Maria dels Horts. Però ai! no crec que li falti gaire per desaparèixer del tot. Més difícil arribar-hi.
La capella de Santa Maria dels Horts és l’única que queda de totes aquelles capelles que es formaren en l’edat mitjana als voltants del municipi de Vilafranca: la de Santa Maria Magdalena, la de Sant Salvador de la Calçada, la de Sant Jaume de Castellmós i la de Santa Digna.
L’ermita o capella de Santa Maria dels Horts fou fundada abans del segle X per Guillem de Melió. Fou una capella sufragaria de la d’Olèrdola. D’aquest lloc se’n deia la quadra de Santa Maria dels Horts, quadra de Melió, quadra de Celom o Horta de Santa Maria. Jaume de Melió (1257) i Jordà de Melió (1273) van ser alguns dels senyors feudals existents en aquella contrada hereus del primer Guillem de Melió. Un altre Guillem de Melió l’any 1327 deix 1.000 sous perquè s’hi fessin misses. Durant el segle XIV i XV moltes són les deixes a aquesta capella.
El mas Rabassa que forma part del terme d’Olèrdola en va ser el propietari durant quasi tota l’època medieval. El 1408 Jaume Rabassa decideix ser enterrat al cementiri de l’església de Santa Maria dels Horts, fent moltes deixes a la dita capella. Els Rabassa eren els senyors feudals de tot l’entorn. Les vinyes i els camps que posseïen molts vilafranquins en l’indret pagaven rendes als Rabassa.
Coneguda era la capella en altres indrets del Penedès: l’any 1331 Guillem Jané rector de l’església de Ribes deix 12 diners a Santa Maria dels Horts. Des d’aquest lloc sortien diferents camins: el que anava a Sant Pere Molanta, al castell de Font Tallada, al Sepulcre, a Puigroig i a Magrinyà.
Aquesta capella és una de les oblidades del nostre romànic proper. Mossen Manuel Trens creia que per sota de la capa de guix i calç podria haver-hi pintures. Ningú mai ha fet cap intervenció en aquest sentit.
Aquesta capella és una de les oblidades del nostre romànic proper. Mossen Manuel Trens creia que per sota de la capa de guix i calç podria haver-hi pintures. Ningú mai ha fet cap intervenció en aquest sentit.
Les fotografies que encapçalen aquest escrit arriba a demostrar-nos en quin estat actual té aquesta capella romànica, única que ens queda en el terme de Vilafranca. És petita, no és com l’església de Santa Maria, però li cal també respecte i hom s’hauria de fer càrrec de donar-li un cop de mà i fer-la conèixer molt més i conservar-la. Ah! això si, la masia de Santa Maria dels Horts es conserva perquè hi viuen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada